Mes: febrer de 2026

La Gamba… de Vilanova?

La Gamba de Vilanova, estrella de les receptes més famoses del litoral català, com l’Arròs a la Sitgetana que presentem… I estrella també d’una rivalitat històrica al Garraf!

La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.

Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.

A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.

Com és la Gamba?

La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.

Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.

Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!

Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.

Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.

Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.

Instruccions:
  1. En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
  2. Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
  3. Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
  4. Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.

CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!

  1. Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
  2. Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
  3. Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
  4. Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
  5. I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.

Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!

Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.

La Gamba… de Vilanova?

Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.

Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia”  va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.

L’esparrec blanc de Gavà

L’espàrrec blanc de Gavà, al Baix Llobregat, és un producte de proximitat molt valorat per la seva tendresa i el seu gust suau. Conreat sota terra per mantenir el color clar i una textura delicada, la seva temporada és curta, sobretot entre març i maig, i per això es converteix en un ingredient molt esperat cada primavera. Aquesta tradició es viu especialment a la Fira de l’Espàrrec de Gavà, la més destacada de Catalunya, que reuneix milers de visitants amb activitats agrícoles i culturals, espais gastronòmics i propostes familiars al voltant d’aquest producte emblemàtic.


L’espàrrec blanc del Baix Llobregat és un dels productes de temporada més valorats de la comarca. Quan arriba la primavera, torna a aparèixer als mercats i a moltes cartes de restaurant, sobretot per la seva qualitat, el gust suau i la tendresa. A més, és un bon exemple de producte de proximitat, perquè es cultiva a tocar de Barcelona, però conserva tota la feina i el saber fer de la pagesia local.

La seva producció està estretament vinculada al Parc Agrari del Baix Llobregat, un espai que protegeix i impulsa l’activitat agrícola en una zona amb una forta pressió urbanística. En aquest entorn, els pagesos treballen per mantenir viu un model agrícola tradicional, adaptat als temps actuals però fidel al territori.

Un cultiu únic i especial

Aquest tipus d’hortalissa es cultiva sota terra, en cavallons elevats que impedeixen que el brot rebi llum solar. Aquesta tècnica és la que li dona el seu color clar característic i evita que desenvolupi clorofil·la. El procés requereix molta precisió i constància, ja que la collita s’ha de fer en el moment just per garantir la tendresa i la suavitat tan característica del producte. La temporada és molt limitada, generalment la collita comença al març i acaba al maig, i per això el converteix en un producte molt esperat cada any. Per totes aquestes raons, la producció d’aquest tipus de verdura és molt limitada, ja que el seu conreu és pràcticament artesanal i només ho fan els pagesos més experimentats.

L’espàrrec blanc del Baix Llobregat destaca per la seva textura fina i tendra i per un gust suau, lleugerament dolç, amb un toc amarg molt equilibrat. És un ingredient versàtil que es pot preparar bullit, a la planxa, en truita, en cremes o com a acompanyament de peixos i carns. Però cal dir, que fins i tot amb una elaboració senzilla és suficient per apreciar-ne totes les seves qualitats meravelloses. 

Durant la temporada, diversos restaurants de la comarca i de l’àrea metropolitana incorporen plats especials a les seves cartes, i alguns municipis celebren jornades gastronòmiques dedicades a aquest producte, com és el cas de la Fira de l’Espàrrec de Gavà.

 

La Fira de l’Espàrrec de Gavà, la més destacada de Catalunya

Quan es parla d’aquest producte, és imprescindible mencionar la Fira de l’Espàrrec de Gavà, considerada la fira de l’espàrrec més destacada de Catalunya i centrada especialment en l’espàrrec blanc.

Amb més de 90 anys d’història, aquesta cita és una de les més esperades no només pels amants dels espàrrecs, sinó per tot el poble de Gavà. A l’edició de 2025, la fira va congregar més de 200.000 visitants, que van poder gaudir d’un programa ampli d’activitats i d’una oferta gastronòmica pensada per posar en valor l’espàrrec blanc. Durant aquests dies, Gavà s’omple de vida amb exposicions agrícoles i artístiques, mostres de paneres decorades amb espàrrecs, espais gastronòmics on els restaurants locals ofereixen tapes i plats creatius amb aquest ingredient com a protagonista, i també concerts, actuacions i activitats familiars.
Més enllà de la festa, la fira és també una manera de reivindicar la feina de la pagesia i de reforçar el vincle entre el producte i el territori.

Ca l’Isidre: més de 50 anys representant la cuina catalana

La cuina de Mar i Muntanya és una representació clara de la gastronomia catalana en un sol plat. De la combinació del peix més fresc que hi pot haver al Mediterrani amb la carn melosa i els productes frescos de temporada, el resultat que sorgeix és una experiència gastronòmica que captura l’essència del paisatge català: contrast, equilibri i una passió profunda pel producte.

50 anys fent història gastronòmica a Barcelona 

Per aconseguir viure la millor experiència tastant la vertadera cuina de Mar i Muntanya, el restaurant Ca l’Isidre, situat al cor de Barcelona, al carrer de les Flors, és el lloc ideal. Aquest, “porta més de 50 anys elaborant plats amb aire fresc on el producte és el protagonista”. L’any 1970, el restaurant va obrir les seves portes com a restaurant de cuina de mercat on el producte de temporada era el protagonista. Aquest fet, fa que l’essència de la cuina de Mar i Muntanya tingui sentit. 

Els productes d’aquest establiment són frescos i de proximitat, ja que el seu fundador, Isidre Gironès, cada matí des què es va inaugurar el restaurant, ha anat al mercat de la Boqueria a la cerca dels millors productes de cada temporada per elaborar exquisides receptes de la cuina tradicional catalana. El saber fer d’Isidre i de la seva esposa Montserrat, ha convertit a Ca l’Isidre en un referent de la Ciutat Comtal, guanyant-se la fidelitat d’un públic amb un gust excel·lent per la bona gastronomia. 

La tradició d’un negoci familiar 

Un bon restaurant no pot quedar-se enrere amb les generacions, i és per això que aquest negoci ha passat de pares a fills, sent actualment la Núria, la filla de l’Isidre, la que s’encarrega actualment de fer les receptes juntament amb l’equip de cuina i el xef. Des de molt jove, la Núria compagina els estudis de Gestió Hotelera amb el treball de cuina i pastisseria al restaurant dels seus pares. D’aquesta manera, se segueix mantenint viva l’essència de Ca l’Isidre. 

L’amor pels fogons que li va transmetre la seva àvia Àngela i l’admiració del seu pare per la cuina francesa la condueixen a continuar la seva formació a França i Suïssa on recorre algunes de les millors cuines d’Europa del moment. Posteriorment, realitza cursos de pastisseria a França. Finalitzada aquesta etapa, es reincorpora a Ca l’Isidre. La seva inquietud pel món del vi, heretada del seu pare, la porta a cursar estudis de Sommelier, i s’uneix a l’equip de sala del restaurant, per atendre els clients i seleccionar els vins. 

Els mèrits de representar la gastronomia catalana 

Al llarg de la trajectòria del restaurant, cada vegada ha anat sortint més a la llum la seva qualitat gastronòmica i culinària. Aquest fet, ha portat a que Ca l’isidre sigui el guanyador de diversos premis que honren la seva qualitat i la feina ben feta. El primer d’ells, va ser la Medalla del Turisme de la Generalitat de Catalunya, l’any 1981. Des d’aquell moment, la seva fama no va parar de créixer. L’any 1991, li van donar reconeixement com al millor restaurant de Barcelona. Altres distincions com la medalla al mèrit turístic d’Espanya el 2009 i 1 sol a la guia Repsol el 2022, són un clar exemple del creixement de la casa.

Un menú ple de tradició catalana a cada plat

El menú de Ca l’Isidre és un homenatge a la cuina catalana més autèntica, amb una proposta basada en el producte de temporada i en receptes tradicionals executades amb precisió i respecte. La carta varia al llarg de l’any per adaptar-se als ingredients frescos disponibles, fet que garanteix una experiència gastronòmica sempre viva i arrelada al territori. Els plats de mar i muntanya hi tenen un paper protagonista, reflectint l’essència d’una gastronomia que combina els sabors intensos de la terra amb la delicadesa del mar.

Entre les especialitats més emblemàtiques destaquen elaboracions clàssiques com el pollastre amb escamarlans, els arrossos mariners o els guisats de temporada amb bolets, que evoquen la tradició de les cuines familiars catalanes elevades a l’alta restauració. El restaurant també ofereix peixos frescos de llotja, carns seleccionades i entrants que posen en valor verdures i productes de proximitat, sempre tractats amb una tècnica que en potencia el sabor natural.

 

Les postres, reconegudes amb premis gastronòmics, completen l’experiència amb una combinació d’elaboracions clàssiques i tocs creatius que mantenen l’equilibri entre tradició i elegància. Així, el menú de Ca l’Isidre no és només una successió de plats, sinó un recorregut per la memòria culinària de Catalunya, on cada proposta explica una història vinculada al paisatge, a les estacions i a la cultura gastronòmica del país.

La millor opció per gaudir de la veritable cuina de Mar i Muntanya 

D’aquesta manera, es pot veure que Ca l’Isidre és molt més que un restaurant. És un veritable símbol de la cuina catalana que aconsegueix combinar tradició, qualitat i innovació de la millor manera possible. Des dels seus plats de mar i muntanya fins a la cura en el servei i l’ambient acollidor, tot contribueix a crear una experiència gastronòmica completa i memorables. Els nombrosos premis i reconeixements al llarg de dècades avalen el seu prestigi i la seva capacitat per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència. Visitar Ca l’Isidre significa endinsar-se en la història culinària de Catalunya i gaudir d’una proposta que celebra el producte, la tècnica i la passió per la bona cuina.

Ferran Adrià i la revolució del mar i muntanya

Ferran Adrià transforma la cuina catalana i mundial reinterpretant les tradicions catalanes, especialment la del mar i muntanya. El que abans era un plat tradicional s’ha convertit en una inspiració per a l’alta gastronomia i ha redefinit la manera de cuinar.

De la cassola a l’alta cuina

El mar i muntanya és una combinació clàssica de la cuina catalana que barreja ingredients del mar i de la terra i que ha existit generacions rere generacions. Receptes com el pollastre amb llagosta o les mandonguilles amb sípia reflecteixen una manera de cuinar basada en l’equilibri de sabors i l’aprofitament dels productes del territori.

Però va ser Ferran Adrià, al capdavant del restaurant El Bulli, qui va portar aquesta tradició a un nou nivell. Allà on abans els plats s’elaboraven a la cassola, el xef català va introduir tècniques d’avantguarda, textures innovadores i presentacions inesperades, tot mantenint l’essència de la combinació de sabors que caracteritza el mar i muntanya.

El Bulli, situat a Roses, a la Costa Brava, es va convertir en un “laboratori culinari” on el xef experimentava amb formes, textures i combinacions d’ingredients. Durant més de dues dècades, el restaurant va obtenir tres estrelles Michelin i va ser reconegut com el millor restaurant del món en diverses ocasions, gràcies a la seva capacitat per fusionar tradició i innovació.

L’herència catalana com a font d’inspiració

Tot i la seva innovació, Ferran Adrià sempre es va basar en la cuina catalana. La combinació de carn i marisc ja existia als restaurants i a les llars, especialment a zones com l’Empordà, on la proximitat del mar i la muntanya permetia accedir fàcilment a productes de tots dos entorns. Aquesta connexió amb el territori i la història local va ser el que va donar solidesa a les seves propostes avantguardistes.

Així, Adrià no només introduïa noves tècniques, sinó que reinterpretava conceptes ja existents. El mar i muntanya deixava de ser un plat tradicional i es convertia en una filosofia culinària capaç de sorprendre i emocionar, amb plats que eren tant artístics com saborosos.

El mar i muntanya a El Bulli

A El Bulli, els plats de mar i muntanya no es limitaven a presentar ingredients junts, sinó que Adrià jugava amb textures i temperatures. Un exemple destacat és la “sopa de llagosta amb espardenyes i escamarlans, amb escuma de pollastre i picada d’herbes”, un plat que reinterpretava la combinació clàssica de carn i marisc de manera sofisticada.

Aquest plat exemplifica perfectament la filosofia del xef: conservar els sabors tradicionals, però transformar-los en una experiència gastronòmica nova. La fusió de productes de la mar i la muntanya es presenta de manera equilibrada, amb intensitat, però amb elegància i precisió en cada detall.

La innovació d’Adrià amb el mar i muntanya va ser tan impactant que va inspirar cuiners de tot el món a experimentar amb combinacions aparentment oposades, demostrant que la tradició pot ser la base de la creativitat més radical.

De la tradició al reconeixement internacional

La revolució d’Adrià va fer que el mar i muntanya deixés de ser un fenomen català. Molts restaurants d’alta gastronomia a escala internacional han incorporat plats inspirats en aquesta filosofia. Els xefs actuals combinen ingredients inesperats, textures innovadores i presentacions artístiques, tot partint de la idea que els sabors del mar i la terra poden coexistir i enriquir-se mútuament.

Aquesta projecció global ha consolidat la cuina catalana com un referent internacional. La combinació d’ingredients que abans era una recepta familiar ara és sinònim de creativitat, sofisticació i experiència gastronòmica.

Una filosofia que combina tradició i avantguarda

Una de les claus de la revolució d’Adrià és que va transformar el concepte de fusió. Els plats tradicionals de mar i muntanya es basaven en la combinació natural de productes del territori, cuinats junts per intensificar els sabors. El xef va mantenir aquest principi, però va aplicar tècniques que modificaven la textura, el color i fins i tot la percepció del sabor.

Un guisat que abans se servia en cassola podia aparèixer en forma d’escuma, gel o emulsió, mantenint la identitat dels ingredients però presentant-los de manera completament nova. Aquesta reinterpretació va elevar la cuina catalana tradicional a un nivell internacional, creant plats que són alhora història, innovació i art.

El llegat i la inspiració per al futur

Avui dia, el mar i muntanya continua sent un element central de la gastronomia catalana, tant a les llars com a restaurants. Però gràcies a la revolució iniciada per Ferran Adrià, aquesta tradició té una projecció global i serveix com a font d’inspiració per a noves generacions de cuiners.

L’herència d’Adrià no és només tècnica, sinó també conceptual: la idea que la tradició i la creativitat poden coexistir, que els sabors aparentment incompatibles poden fusionar-se i que cada plat pot ser alhora història i innovació.

En definitiva, el mar i muntanya ha passat de ser un plat tradicional a convertir-se en una filosofia culinària que ha revolucionat la cuina mundial. Ferran Adrià va demostrar que la innovació no neix del buit, sinó de les arrels més profundes, i que la tradició pot ser la clau per reinventar-la i portar-la a l’avantguarda.

Ametller Origen i l’aposta pels productes de proximitat

L’Ametller Origen és una cadena de supermercats que posa el focus en productes de proximitat i en una oferta alimentària sostenible. Aquesta aposta per l’origen local i la transparència als suplements i etiquetatge fa del supermercat una referència per a consumidors que volen menjar bé, amb productes frescos i traçabilitat, tot mantenint una experiència de compra còmoda i accessible.

Una filosofia basada en l’origen i la temporada

En un moment en què el consumidor és cada vegada més exigent amb el que posa al plat, Ametller Origen ha sabut diferenciar-se mitjançant una proposta clara: prioritzar el producte local i de temporada. Aquesta aposta no només respon a una tendència de mercat, sinó també a una voluntat empresarial de controlar millor la cadena de producció i garantir la frescor dels aliments. 

La categoria de productes de proximitat inclou fruites i verdures cultivades en finques pròpies o de productors de l’entorn, així com làctics, carns, ous i elaborats artesans procedents de proveïdors catalans. Aquesta proximitat geogràfica redueix els temps de transport i permet que els aliments arribin als lineals en millors condicions. A més, el fet de treballar amb temporades marcades afavoreix un consum més responsable i coherent amb els cicles naturals.

La traçabilitat és un altre dels punts forts. El consumidor pot identificar fàcilment l’origen de molts productes, fet que genera confiança i reforça la sensació de transparència. En un sector sovint criticat per l’opacitat de les cadenes de subministrament, aquesta informació es converteix en un valor diferencial.

Qualitat, sostenibilitat i nou perfil de consumidor

L’interès creixent pels productes de proximitat també està relacionat amb la consciència mediambiental. Comprar aliments produïts a poca distància implica, en molts casos, una reducció de l’empremta de carboni associada al transport i una menor dependència de grans distribuïdors internacionals. Ametller Origen ha integrat aquest discurs en la seva identitat de marca, vinculant qualitat amb sostenibilitat.

Tot i que el preu d’alguns productes pot situar-se per sobre del d’altres supermercats convencionals, molts clients perceben que la diferència està justificada per la frescor, el sabor i el suport a l’economia local. El valor no es mesura només en termes econòmics, sinó també en termes socials i ambientals. Aquest canvi de mentalitat ha consolidat un perfil de consumidor que prioritza la qualitat i la responsabilitat per sobre del simple estalvi immediat.

A nivell d’experiència de compra, els establiments ofereixen espais ordenats i amb un protagonisme destacat de la fruita i la verdura fresca, que sovint ocupen les zones centrals. Aquesta disposició reforça visualment el compromís amb el producte natural i de temporada. El personal, habitualment format en les característiques dels productes, pot orientar el client sobre l’origen o les millors formes de consum.

Impacte en el territori i consolidació del model

Més enllà de la venda directa, l’aposta pels productes de proximitat té un impacte econòmic i social en el territori. Treballar amb productors locals contribueix a mantenir viu el sector primari, sovint amenaçat per la competència de grans mercats internacionals i pels baixos marges de benefici. Aquest model fomenta relacions comercials més estables i pot generar un efecte positiu en l’ocupació rural.

Al mateix temps, la consolidació d’aquesta categoria dins del supermercat reflecteix un canvi estructural en els hàbits de consum. El client ja no busca únicament omplir el cistell al menor preu possible, sinó que valora aspectes com la qualitat nutricional, la sostenibilitat i el compromís social de l’empresa. En aquest sentit, Ametller Origen ha sabut interpretar les noves demandes i convertir la proximitat en el seu principal element diferenciador dins d’un mercat altament competitiu.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Ametller Origen (@ametllerorigen)

En definitiva, la categoria de productes de proximitat no és només una estratègia comercial, sinó una aposta per un model alimentari més conscient i arrelat al territori. Aquesta visió ha permès a la marca consolidar-se com una alternativa sòlida per a aquells consumidors que volen alinear la seva compra quotidiana amb els seus valors.

Fricandó de seitan: el guisat vegà català perfecte pel diumenge

El fricandó de seitan és una reinterpretació vegetal d’un dels guisats més tradicionals de la cuina catalana. És una versió vegetariana i adaptable a veganda que respecta la tècnica i l’essència del plat. El resultat és una mostra evident que la cuina tradicional pot adaptar-se als nous temps sense renunciar a la seva essència.

El fricandó vegetal s’ha convertit en un aliat imprescindible per a totes aquelles persones que estimen la gastronomia catalana però volen prescindir d’un element fonamental del plat, com és el cas de la carn. Es tracta d’una versió vegetariana – i fàcilment adaptable a vegana – d’un dels guisats més tradicionals del país, el fricandó de vedella amb bolets. 

Aquesta recepta del fricandó permet demostrar que es pot gaudir dels sabors de sempre amb ingredients d’origen vegetal, sense necessitat de recórrer als aliments càrnics. El plat és l’exemple perfecte de com la cuina catalana evoluciona en funció del període corresponent sense perdre la seva identitat. 

Explicació del tradicional fricandó

El fricandó clàssic és un estofat de filets fins de vedella amb un bon sofregit. Els ingredient necessaris per l’elaboració tradicional del plat son: ceba, vi, bolets de temporada i una picada final d’avellanes o ametlles, all i julivert. 

En la nova versió de seitan, la tècnica i l’ànima del plat es mantenen intactes: el que canvia de manera completament radical és la proteïna principal. El seitan, elaborat a partir de gluten de blat, té una textura ferma que aguanta molt bé les coccions llargues. 

Tanmateix, aquest aliment absorbeix els sabors del guisat, cosa que el converteix en un substitut ideal per recrear el fricandó sense utilitzar productes animals. Per als vegetarians i vegans, és una porta directa als records de diumenge a casa l’àvia, però adaptada al seu estil de vida.

Recepta del fricandó de seitan

Per preparar un fricandó de seitan apte per a vegetarians, el procés comença tallant el seitan a filets prims, d’uns mig centímetre de gruix. Aquests talls se solen enfarinar lleugerament i fregir-los en una paella amb oli d’oliva fins que quedin daurats per fora; així aconsegueixen una textura més ferma i un punt torrat que recorda el segellat de la carn. 

Un cop fregits, es reserven. A la mateixa cassola es fa el sofregit: ceba picada molt fina i, si es vol, un gra d’all, cuinats a foc suau fins que prenen un color daurat i una textura melosa. En moltes versions també s’hi incorpora una mica de concentrat de tomàquet o tomàquet ratllat, deixant-lo coure fins que el sofregit queda ben concentrat i fosc. Aquesta darrera recomanació només depèn del gust de cadascú, es completament opcional. 

El pas següent és incorporar-hi els bolets, un ingredient clau en el fricandó. Es poden utilitzar xiitakes, rossinyols, moixernons o una barreja de bolets frescos i secs rehidratats, segons la temporada. Els bolets s’afegeixen al sofregit, es deixen suar i s’hi aboca una mica de vi blanc o vi ranci, que es deixa reduir per concentrar els sabors. 

Després s’hi afegeix brou vegetal i una mica més d’aigua, es rectifica de sal i pebre, i es deixa coure a foc baix perquè tots els ingredients vagin lligant. En aquest moment es torna a posar el seitan a la cassola, deixant que faci “xup-xup” perquè es confita amb la salsa.

La picada com a element primordial al fricandó

Un element molt característic del fricandó, que també es pot mantenir en la versió vegetariana, és la picada. Tradicionalment es fa amb avellanes o ametlles torrades, pa fregit, all i julivert, tot ben picat al morter fins a obtenir una pasta espessa. Aquesta picada s’afegeix al final de la cocció, quan la salsa ja ha reduït una mica, i es deixa coure uns minuts més. 

El resultat és una salsa densa, saborosa i amb una textura vellutada que embolcalla el seitan i els bolets. Si es vol un plat completament vegà, només cal substituir el pa fregit per pa sense ingredients animals (o fins i tot prescindir-ne) i assegurar-se que el vi i el brou vegetal siguin aptes.

Importància del fricandó pels vegetarians i vegans

Per a les persones vegetarianes i veganes, el fricandó de seitan té una doble importància. 

D’una banda, els permet seguir connectades amb la cuina catalana tradicional, reproduint receptes familiars en format vegetal sense renunciar a les tècniques, als temps de cocció ni als rituals de taula. 

De l’altra, simbolitza que la gastronomia catalana és viva i capaç d’integrar noves sensibilitats: l’atenció al benestar animal, la sostenibilitat i la necessitat de reduir el consum de carn formen part del debat actual, i plats com aquest ofereixen una resposta coherent i saborosa.

Significat del fricandó

En molts casos, el fricandó de seitan es converteix en el plat estrella dels dinars de festa en famílies on conviuen persones omnívores, vegetarianes i veganes. Servit amb arròs blanc, patates al forn o una mica de pa per sucar, és un segon plat complet i nutritiu, ric en proteïnes vegetals i amb tot el caràcter de la cuina casolana catalana.

En definitiva, el fricandó de seitan és la prova que el receptari tradicional pot ser reinterpretat sense perdre’n l’essència. Permet que persones veganes participin plenament de l’imaginari gastronòmic del país, no com a convidades “aparte” sinó com a protagonistes d’un plat que ja es pot considerar part del nou clàssic català.

La cuina de Quaresma a Catalunya: tradició, austeritat i saviesa gastronòmica

La cuina de Quaresma forma part del calendari gastronòmic català i ens recorda com la tradició religiosa va modelar receptes plenes d’enginy, amb el bacallà, els llegums i els bunyols com a protagonistes.

La gastronomia catalana està profundament vinculada al calendari festiu i religiós. Si el Nadal té els seus canelons i la Pasqua la seva mona, el període de Quaresma també ha deixat una empremta clara en la nostra manera de cuinar i de menjar. Més enllà del seu origen religiós, la cuina de Quaresma és avui un patrimoni cultural que explica com la societat catalana va saber transformar la restricció en creativitat culinària.

Durant les setmanes que precedeixen la Pasqua, la tradició cristiana marcava l’abstinència de carn, especialment els divendres. Aquesta limitació va consolidar un repertori de plats basats en peix, verdures i llegums que encara avui ocupen un lloc destacat a les llars i restaurants del país.

El bacallà: el gran protagonista

Si hi ha un ingredient que simbolitza la Quaresma a Catalunya és el bacallà. Conservat en salaó, era un producte assequible, fàcil de transportar i de llarga durada, fet que el convertia en una opció ideal en èpoques d’abstinència.

El bacallà es preparava —i es prepara— de múltiples maneres: amb samfaina, amb cigrons, esqueixat en amanida o gratinat amb allioli. Aquesta versatilitat demostra fins a quin punt la cuina catalana ha sabut treure profit d’un producte senzill, transformant-lo en plats plens de sabor i identitat.

En moltes cases, encara avui, el divendres és dia de bacallà. No tant per obligació religiosa com per continuïtat cultural. El gest de dessalar-lo amb paciència i cuinar-lo lentament connecta generacions i manté viu un saber culinari transmès oralment.

Llegums, verdures i plats de cullera

La cuina de Quaresma també posa en valor els llegums i les verdures de temporada. Els cigrons, les llenties i les mongetes es converteixen en base de plats humils però nutritius. Sovint s’acompanyen d’espinacs, bledes o carxofes, ingredients habituals dels mesos d’hivern i inici de primavera.

Aquest tipus de cuina ens parla d’una economia domèstica basada en l’aprofitament i el respecte pel producte. Sense grans excessos, però amb una combinació equilibrada de sabors i textures. La saviesa popular va saber convertir la necessitat en virtut, creant receptes que avui reivindiquem com a part essencial del nostre patrimoni gastronòmic.

Els bunyols de Quaresma: el toc dolç

La restricció no excloïa el plaer. Durant aquest període també es preparen els tradicionals bunyols de Quaresma, petites peces fregides, sovint aromatitzades amb anís o llimona i empolsinades amb sucre.

Aquests dolços apareixen especialment els dimecres i divendres, i omplen pastisseries i fleques d’arreu del territori. Són un exemple clar de com el calendari litúrgic marcava el ritme de producció i consum, configurant una cultura gastronòmica estacional.

Els bunyols no només aporten un contrapunt dolç a l’austeritat general del període, sinó que també reforcen la dimensió comunitària: es comparteixen en família, a la feina o amb els veïns, convertint un costum religiós en una pràctica social.

Tradició i contemporaneïtat

Avui, la cuina de Quaresma ha transcendit l’àmbit estrictament religiós. Restaurants i cuiners la recuperen i reinterpretan, posant en valor el bacallà i els plats vegetals en clau contemporània. Aquesta revisió no elimina l’essència original, sinó que la contextualitza en una societat diversa i menys vinculada a l’obligació litúrgica.

A més, en un moment en què es reivindica una alimentació més sostenible i amb menor consum de carn, la cuina de Quaresma adquireix una nova actualitat. El protagonisme del peix, els llegums i les verdures encaixa amb tendències actuals que aposten per dietes més equilibrades i respectuoses amb el medi ambient.

Un patrimoni viu

La cuina de Quaresma ens recorda que la gastronomia catalana és fruit d’una història compartida. Cada recepta explica una manera d’entendre el món, d’organitzar el temps i de relacionar-se amb el territori.

Recuperar aquests plats no significa mirar enrere amb nostàlgia, sinó reconèixer el valor cultural que contenen. El bacallà amb cigrons, els guisats de verdures o els bunyols no són només receptes: són fragments de memòria col·lectiva.

A “Catalunya al plat!” creiem que conèixer aquestes tradicions ens ajuda a entendre millor qui som. La cuina de Quaresma, amb la seva aparent senzillesa, és una mostra de com la identitat culinària catalana s’ha construït a partir de l’equilibri entre necessitat, creativitat i comunitat.

En definitiva, aquest període del calendari ens ofereix una oportunitat per redescobrir sabors autèntics, valorar el producte de temporada i reconnectar amb una part essencial del nostre llegat gastronòmic.

Cuina vegetal amb identitat pròpia al restaurant Rasoterra

Rasoterra és un restaurant vegà de Barcelona que combina cuina creativa, producte de temporada i compromís ambiental. Situat al barri Gòtic, ofereix una experiència gastronòmica refinada que demostra que la cuina vegetal pot ser innovadora, saborosa i profundament arrelada al territori.

La personalitat dins el món de la cuina 

Situat al cor de la Ciutat Vella, Rasoterra s’ha consolidat com un dels referents de la cuina vegana a Barcelona. Lluny de la idea que l’alimentació vegetal és limitada o monotemàtica, aquest restaurant aposta per una proposta gastronòmica sofisticada, basada en productes ecològics, de temporada i, sempre que és possible, de proximitat. El resultat és una cuina creativa que combina tradició mediterrània i innovació contemporània.

L’espai, discret i acollidor, s’integra perfectament en els carrers històrics del barri Gòtic. La decoració minimalista, amb materials naturals i una il·luminació càlida, crea una atmosfera tranquil·la que convida a gaudir del menjar sense presses. Aquesta coherència entre espai i filosofia culinària reforça la sensació que tot està pensat per oferir una experiència completa, no només gastronòmica sinó també sensorial.

La carta varia segons la temporada, fet que garanteix frescor i qualitat. Hortalisses, cereals, llegums i fruits secs es transformen en plats elaborats amb tècniques pròpies de l’alta cuina. Preparacions com cremes suaus, fermentats, marinats o combinacions inesperades de textures demostren un profund coneixement dels ingredients vegetals. L’objectiu no és imitar plats carnis, sinó reivindicar el potencial propi de la cuina vegetal.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de núria 🥄 (@diumenjam)

Sostenibilitat i producte local

Un dels pilars fonamentals del restaurant és el compromís ambiental. Rasoterra treballa amb productors locals i ecològics, reduint l’impacte del transport i fomentant l’economia del territori. Aquesta aposta pel producte de proximitat es reflecteix en la qualitat dels ingredients i en el respecte pels ritmes naturals de producció.

El menú sovint inclou varietats agrícoles poc habituals o antigues, recuperant sabors que han anat desapareixent amb la industrialització alimentària. Això contribueix a preservar la biodiversitat i a mantenir viva la cultura agrària. A més, l’ús de tècniques com la fermentació o la conservació natural permet aprofitar millor els aliments i reduir el malbaratament.

La filosofia sostenible també es percep en altres aspectes: selecció de vins naturals, reducció d’envasos i aposta per materials reciclables o reutilitzables. Tot plegat respon a una visió global de la restauració responsable, en què cada decisió té en compte l’impacte social i ambiental.

En un context urbà com el de Barcelona, on l’oferta gastronòmica és immensa, aquest posicionament clar dona personalitat al restaurant i el diferencia de propostes més convencionals. No es tracta només de servir plats vegans, sinó de construir un model coherent amb els valors de sostenibilitat i consciència ecològica.

Una experiència gastronòmica completa

Menjar a Rasoterra és una experiència que va més enllà de l’alimentació. El servei atent i proper acompanya el comensal al llarg del menú, explicant l’origen dels ingredients i la filosofia dels plats. Aquesta comunicació reforça la connexió entre cuina i territori i converteix l’àpat en una oportunitat d’aprenentatge.

El restaurant ofereix tant carta com menús degustació, ideals per descobrir la varietat i la creativitat de la seva proposta. Els plats destaquen per l’equilibri entre sabor, textura i presentació, amb una estètica cuidada que recorda la cuina d’autor. Tot i la sofisticació, les racions són satisfactòries i pensades per gaudir sense excessos.

Un altre element distintiu és la seva capacitat per atraure tant públic vegà com omnívor. Molts clients hi acudeixen simplement per la qualitat culinària, independentment de la seva dieta habitual. Això demostra que la cuina vegetal pot competir al mateix nivell que qualsevol altra proposta gastronòmica.

Amb una valoració molt alta per part dels visitants i una trajectòria consolidada, Rasoterra s’ha convertit en una parada imprescindible per als amants de la gastronomia sostenible. La seva ubicació cèntrica facilita l’accés tant a residents com a turistes que volen descobrir una cara diferent de la cuina barcelonina.

En definitiva, aquest restaurant representa una nova manera d’entendre la restauració: respectuosa amb el medi ambient, compromesa amb el territori i centrada en el plaer gastronòmic. En una ciutat reconeguda internacionalment per la seva oferta culinària, Rasoterra demostra que la cuina vegana pot ser alhora elegant, innovadora i profundament arrelada a la cultura mediterrània.

Tres receptes ‘Gluten Free’ que et canviaran la vida

Menjar bé ha de ser un plaer a l’abast de tots, per això portem tres idees que si ets celíac o tens alguna intolerància al gluten et solucionaran la vida. De la mà de Nestlé, us portem tres receptes per, d’aquesta manera, tenir diverses opcions a l’hora de preparar el que tant ens agrada, menjar.

Què significa “Gluten Free”?

La dieta sense gluten implica eliminar totalment l’ingredient gluten de la teva alimentació. Aquest conjunt de proteïnes es troba principalment en cereals com el blat, l’ordi i el sègol, i la seva ingesta per part d’una persona amb celiaquia o sensibilitat pot provocar reaccions digestives i immunològiques importants. Perquè un aliment sigui considerat sense gluten, el seu contingut de gluten ha de ser inferior a 20 parts per milió (ppm). Això no només afecta el que mengeu, sinó també com es manipulen i preparen els aliments, especialment quan es cuina en espais on també s’elaboren plats amb gluten.

Atenció! Risc de Contaminació Creuada!

Un dels reptes més grans per a qui segueix una dieta sense gluten no és només evitar aliments amb gluten, sinó evitar la contaminació creuada: restes microscòpiques d’aliments amb gluten que poden entrar en contacte amb plats que per naturalesa no en duen. Aquesta contaminació pot passar durant la compra, la manipulació a casa o a la mateixa cuina d’un restaurant.

  • Alguns consells per minimitzar aquest risc:

Separar utensilis: tenir estris exclusius per a aliments sense gluten (taulers de tallar, torradores, estris de mescla).

Neteja rigorosa: rentar superfícies i mans amb aigua i sabó abans de cuinar.

Zones de treball separades: evitar que aliments amb gluten i sense gluten es toquin o comparteixin espais.

Lectura diligent d’etiquetatge: assegurar que el producte porti la menció “sense gluten”, no només perquè no contingui traces.

Ara sí, receptes!!!

Salmó amb cítrics

  • Ingredients

2 brics petits de Llet evaporada per cuinar 

500 g de salmó fresc en filets (sense pell, ni espines)

12 gambes (120g)

100 g de escalunya

2 dents d’all

150 g de carbassa rostida en glaçons petits

1 cullerada d’oli d’oliva verge extra 

Ratlladura d’1 taronja

Ratlladura d’1 llimona

Ratlladura d’1 llima

Pebre

Sal

  • Elaboració

Assequeu bé el salmó i marqueu-lo en una paella ben calenta amb l’oli d’oliva, 2 minuts per cada costat. Salpebreu-ho i reserveu-ho. A la mateixa paella, marqueu les gambes per ambdós costats i reserveu-ho amb el salmó. evaporada per cuinar. Salpebreu i deixeu cuinar a foc mitjà uns 5 min. remenant de tant en tant. Afegir el salmó, tapar i cuinar uns 2-3 min més a foc baix. Picar la escalunya i els alls. Sofregir a la mateixa paella durant 3 minuts. Afegir les gambes, la carbassa, les ratlladures i la llet evaporada per cuinar. Salpebreu i deixeu cuinar a foc mitjà uns 5 min. remenant de tant en tant. Afegir el salmó, tapar i cuinar uns 2-3 min més a foc baix.

Crema de Whisky amb productes NESTLÉ:

  • Ingredients

130 ml de whisky

1 llauna petita de llet condensada: LA LECHERA

5g de NESCAFÉ Clàssic Natural

1 cullerada de Nesquik Intens 100% cacau pur

1 cullerada d’essència de vainilla

200ml de nata per a montar

  • Elaboració

Col·locar tots els ingredients a la cegada al vas de la batidora i triturar fins a integrar-los tots bé. Probar i rectificar al gust de cadascú. Refrigerar en una ampolla de vidre fins al moment de consumir. Servir-la sola o amb gel.

Aletes de pollastre amb fregidora d’aire amb salsa d’alls i parmesà

  • Ingredients

1 bric petit de llet evaporada per  a cuinar

6oo g d’aletes de pollastre (partides per la meitat)

Sal

Pebre

All en pols

Pebre vermell dolç o picant

2 cullerades d’oli d’oliva verge extra per als alls i una de gran per a les aletes

2 cabeces d’all

50 g de parmesà rallat

  • Elaboració dels alls rostits:

Talla una mica la part superior dels alls. Empolvora’ls amb pebre, sal i all en pols al gust. Afegeix-hi l’oli per sobre i embolica’ls amb paper d’alumini. Porta’ls a la fregidora d’aire durant 25-30 minuts a 200 ºC, fins que els alls estiguin tendres. Retira’ls, deixa’ls refredar una mica i treu els alls de les pells.

  • Elaboració de la salsa:

Treu els alls de les pells i posa’ls en un bol juntament amb el parmesà i la llet evaporada per cuinar. Tritura-ho fins a obtenir una salsa fina. Posa-la a escalfar uns 5 minuts a foc suau, remenant fins que la salsa espesseixi.

  • Elaboració de les aletes:

Posa les aletes en un bol amb l’oli, sal, pebre, all i pebre vermell. Remena-ho bé perquè quedin condimentades per tots costats. Porta-les a la fregidora d’aire, sense amuntegar-les, a 180 ºC durant uns 30 minuts, donant-los la volta a mitja cocció. Serveix les aletes cruixents amb la salsa d’alls i parmesà.

Crema catalana sense gluten: crocant, cremosa i inclusiva

La crema catalana sense gluten, un clàssic català per a tothom! Suau amb cresta dorada i totalment apta per celíacs gràcies a la maicena. Aquesta és una recepta tradicional de Sant Josep amb secrets per fer-la perfecta a casa.

La crema catalana és un dels pilars fonamentals de la gastronomia catalana. Es tracta d’un plat que ha travessat segles fins a arribar a les nostres taules en el present. Aquest dolç tan emblemàtic és naturalment sense gluten, gràcies a l’ús de la maicena com a espessant en lloc de la farina de blat. 

Aquesta característica el converteix en una opció perfecta tant per a persones celíaques com per a qualsevol individu que vulgui gaudir d’una versió autèntica i accesible de la tradició culinària catalana. El millor d’aquesta recepta és que no requereix cap modificació complexa ni ingredients alternatius per aquelles persones celíaques. 

Història i simbología de la crema catalana

Els orígens de la crema catalana el trobem profundament a la història de la cuina catalana, amb referències documentades des del segle XIV en llibres com el Llibre de Sent Soví. El llibre constitueix un dels primers tractats culinaris escrits en una llengua romànica. Aquesta crema està íntimament associada a la festa de Sant Josep (19 de març), quan les famílies catalanes, especialment a les zones rurals i de l’interior, la preparaven com a dolç estrella de les celebracions en honor del pare de la família. 

A diferència de la crème brûlée francesa, que es cou al bain-marie i té una textura més veloç, la crema catalana tradicional es cou directament al foc amb una llet infusionada. Un dels ingredients destacats són la barreja de la llet amb canyella i els cítrics, això té una gran rellevància per què ofereix un caràcter més fresc, lleuger i amb un aroma inconfusiblement mediterrani.

Crema catalana adaptada a persones celíaques

La raó principal per la qual la crema catalana és sense gluten radica en la seva recepta bàsica, que només inclou llet sencera, iemes d’ou, sucre blanc, maizena (almidó de blat de moro), una branca de canyella i pells de llimona o taronja. La maicena actua com a espessant natural sense gluten, donant aquella consistència suau però densa que la diferencia de les natilles. 

Tot i així, per garantir completament que la preparació sigui 100% segura per a celíacs, cal tenir en compte una sèrie de detalls pràctics: triar maicena certificada sense gluten (la majoria de marques comercials ja ho són), utilitzar llet fresca o vegetal sense additius sospitosos, i en cases compartides o cuines professionals, netejar minuciosament les superfícies i utensilis per evitar qualsevol risc de contaminació creuada. Aquesta simplicitat fa que sigui un dolç ideal per a famílies mixtes, escoles o restaurants que volen oferir opcions inclusives sense complicar-se la vida.

Recepta de la crema catalana

Ara anem al gra amb la recepta tradicional de crema catalana sense gluten per a 6 persones, perfecta per a qualsevol ocasió. Els ingredients són senzills: 1 litre de llet sencera (o sense lactosa per a més inclusió), 8 iemes d’ou L, 150-170 g de sucre blanc (reserva’n una mica per caramel·litzar), 40 g de maicena, 1 branca de canyella i la pell d’1 llimona i ½ taronja (només la part verda i taronja, evitant la part blanca amarga que pot donar amargor). 

L’elaboració comença amb la infusió de la llet: escalfa-la a foc mitjà amb la canyella i les pells fins que bull lleugerament, després tapa i deixa reposar 30-40 minuts. En un bol gran, bat les iemes amb el sucre fins que blanqueixin i guanyin volum (3-4 minuts), afegeix la maicena tamisada i remena per evitar grumolls. Col·loca un colador sobre el bol, aboca la llet calenta (sense les pells ni la canella), remena ràpidament i torna-ho tot al cassó. Cuina a foc baix-mig remenant constantment amb una brosa de silici fins que espessi (5-8 minuts), sense deixar bullir fort per evitar que es talla. 

Reparteix en cassoletes individuals, deixa refredar 1 hora a temperatura ambient i després a la nevera mínim 4 hores (idealment una nit). Just abans de servir, cobreix amb un fi cap de sucre i caramel·litza amb un soplete de cuina o a la graella molt calenta. Serveix immediatament perquè el caramel mantingui el seu cruixent característic.

Innovacions vegetals a la tradicional recepta

Per fer la recepta encara més versàtil, podem explorar variants modernes sense gluten que incorporen productes locals i estatals catalans. Per exemple, una versió amb llet vegetal d’ametlla o avena sense gluten (redueix la maicena a 35 g per evitar que quedi pastosa), o amb un toc de tòfona negra d’hivern ratllada just abans de caramel·litzar per un punt gourmet. 

També pots afegir puré d’ametlla de Mallorca o figues del Maresme bullides per intensificar el gust, o preparar-les en petits vasets de 100 ml com a dolç ràpid per acompanyar un cafè. Aquestes adaptacions mantenen l’essència tradicional mentre destaquen la riquesa del nostre territori, com les ametlles de la Serra de Tramuntana o les figues del Baix Llobregat.

Finalment, aquest dolç brilla com a opció tradicional, accessible, ràpida i visualment impactant. A Catalunya al Plat animem a recuperar-la a taula tant en famílies com en celebracions, preservant així el nostre patrimoni culinari i obrint-lo a tothom. Prova la recepta, experimenta amb les variants i comparteix la teva experiència als comentaris. Bon profit!