Mes: febrer de 2026

Per què encara val la pena anar al mercat?

Tot i que els mercats semblin una cosa del passat encara els hi queden coses a dir. I en els pobles de l’interior de Catalunya mantenen la seva rellevància i el paper clau de mantenir les expectatives dels seus clients. Tot i l’alta competitivitat dels grans supermercats, aquests es queden enrere en molts dels valors tradicionals del mercat. Aquests són alguns dels molts avantatges dels productes venuts com es porta fent tota la vida.

Abans de començar tenim un article al web  que explica la situació d’un dels mercats més importants de Barcelona, el Mercat de l’Albaceria. El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat? – Catalunya al Plat.

Ara sí, per començar, el gènere és molt més fresc que el de les grans companyies. Això implica, en la gran majoria de casos, una major qualitat dels aliments. En contrast amb l’objectiu dels enormes establiments, que prioritzen la venda en massa. Aquesta qualitat també es veu reflectida en el temps que triguen els productes en fer-se malbé. Aquí tenim un video explicatori del canal de Mercats de Barcelona que representa a la perfecció el que volem expressar: 

A més, el preu que es paga als mercats és més just. El cost del menjar als supermercats inclou tot un procés automàtic pel que passen els productes. Transport, envasament, conservació, etc. En canvi al mercat el producte ve directe del camp. Els pagesos reben uns pocs cèntims per quilo en les seves collites, amb una compra directa això s’evita. S’aconsegueix un procés molt més natural i real, amb un benefici comú.

Aquest últim argument va relacionat amb la proximitat tant dels aliments com la dels venedors. La majoria de les vegades els productes no es transporten durant llargues distàncies. Principalment, del lloc d’origen fins el mercat. Per tant aquests donen més sensació de pertinença i immediatesa.

A més el tracte que es rep dels venedors és molt proper i s’afegeix un aspecte social que no té un supermercat qualsevol. Els mercats creen un espai no només de comerç sino que també de connexió. Especialment perquè els mercaders son de tota la vida i expliquen coses que no s’aprenen enlloc. 

Ja que Barcelona  és la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 és el moment perfecte per explorar els mercats de la ciutat. Us proposem un post sobre el mercat més antic de Barcelona, el Mercat de San Josep, també conegut com el mercat de La Boqueria.

Com a resultat, plats molt més autèntics i plens de sabor. Amb un toc personal de la terra. Amb aliments naturals sense processar. Afavorint el comerç local i la producció de productes als territoris propis. I de pas pots tornar a casa amb més d’un secret, de la cuina o fins i tot d’algú que coneixes!

També us deixem un mapa amb els tots els mercats de Barcelona.

100 plats indispensables per la cuina catalana de Jaume Fàbrega i Colom

Si vols aprendre sobre la gastronomia catalana i submergir-te en un gran recull de receptes, 100 plats indispensables per la cuina catalana de Jaume Fàbrega i Colom , és el teu llibre.

100 plats indispensables per la cuina catalana de Jaume Fàbrega i Colom és un receptari que recull 100 receptes tradicionals i modernitzades considerades indispensables de la gastronomia catalana.

Aquest llibre no només conté receptes sinó que ajuda a entendre la cuina catalana a partir de pinzellades culturals entre les seves pàgines. D’aquesta manera, aquell que llegeix el llibre aprèn a cuinar plats catalans tradicionals i alhora aprèn una mica sobre la cultura catalana. L’autor, Jaume Fàbrega i Colom, és un escriptor i especialista en cuina catalana i mediterrània considerat el primer autor gastronòmic de Catalunya amb més de seixanta publicacions.

En aquest llibre plasma les receptes de forma clara i adaptada a la modernitat. Receptes que representen tant la cuina de les àvies com la cuina de restaurants contemporanis, mostrant l’evolució de la gastronomia catalana. Els lectors poden trobar receptes que coneixen les famílies catalanes, però adaptades a la modernitat, d’aquesta manera tothom se sent representat i és capaç de reproduir els plats. El fet que l’autor hagi escollit els plats més tradicionals i essencials de la cuina catalana, permet que els lectors no només aprenguin a cuinar plats tradicionals catalans, a partir de receptes redactades per un dels autors astronòmics millors considerats de Catalunya, sinó que permet als usuaris del receptari entendre identitat culinària i a la vegada, cultural, del territori, ja que la gastronomia, és una branca molt forta de la terra catalana.

Les 100 receptes estan dividides en seccions perquè el lector les pugui consultar de manera clara i ordenada com ara “salses i bases”, “entrants, amanides i guarnicions” i “olles, escudelles i sopes”, entre moltes altres seccions que es poden visualitzar a l’índex i que permeten entendre que tot plat té la seva importància dintre de la gastronomia catalana. 100 plats indispensables per la cuina catalana, un llibre destinat a totes les generacions, a catalans i no catalans, estimats dels plats més dolços i més salats; destinat a qualcú que vol aprendre sobre la cuina catalana i que no pot esperar a tastar-la.

La Cuina Catalana de Josep Cunill de Bosch

El llibre La Cuyna Catalana de Josep Cunill de Bosch és una obra emblemàtica i històrica de la cultura culinària catalana que recull la seva tradició gastronòmica. Aquesta obra, va publicar-se per primer cop durant el 1907 i conté les receptes més antigues i populars de la cuina catalana per trobar els inicis i arrelament cultural que té el projecte “menja’t Catalunya”.

Aquest llibre, tal com es definia en el seu temps: “és un recull de fórmules per a preparar tota mena de plats amb economia i facilitat, propi per a servir de guia a les mestresses de casa i a totes les cuyneres en general”. Per tant, té la necessitat de conservar i transmetre les receptes i costums de la gastronomia catalana que s’han anat passant de generació en generació dins d’un concepte de pràctica domèstica que ens dona a entendre la tradicionalitat que té el seu contingut. Així doncs, no parlem ni molt menys d’un recull de receptes modern sinó d’una tradició culinària i d’un arrelament a la cultura que ens fa entendre la relació que aquesta té amb la cuina de la nostra terra. 

El contingut del llibre s’organitza de manera clara i senzilla, per tal d’adaptar-se el màxim possible a aquesta senzillesa i tradicionalitat. La part més rellevant de la seva estructura és que cada recepta té una explicació del context cultural en què es troba i del que prové i aquest fet ajuda a relacionar la història catalana amb els seus plats. A més, el llibre té una forta vinculació amb el paisatge i la natura, relacionant així els productes de proximitat de la terra i l’adaptació d’aquests a les diferents èpoques de l’any. 

Així doncs, aquesta peça esdevé clau per entendre els nostres orígens i familiaritzar-nos amb el que és ara la cuina catalana podent entendre molt millor el seu context i història. A més, serveix per aconseguir preservar el patrimoni cultural català que cada vegada està més en perill. Per tant, aquest receptari tradicional ens obre portes a descobrir noves receptes que ens poden portar a viure experiències culinàries úniques connectades amb el nostre passat històric.



Sopa de galets: un clàssic nadalenc de la cuina catalana

El Nadal a Catalunya és especialment distingit per comptar amb un plat que aglutina tota la tradició catalana. Aquest menjar típic català es diferencia per servir-se el dia de Nadal, 25 de desembre. La sopa de galets està preparada, entre altres ingredients, per l’escudella i carn d’olla. A més, aquest plat és considerat com un dels més antics de la cuina a Catalunya. 

La sopa de galets és molt més que un simple entrant: és el cor del Nadal català. Aquest plat es prepara amb diversos ingredients: un brou de gallina, osssos de porc i verdures com, per exemple pastanaga, col i api. En aquest sentit, els elements més destacats d’aquest menjar són els grans galets de pasta farcits amb pilota de carn. Aquesta mena de pilota està formada per una mescla de carn magra, llonganissa i especiats. 

La preparació d’aquest plat acostuma a començar el dia abans de Nadal. Per dur a terme aquest plat, és necessari comptar amb una olla gran. El fet de preparar-ne, i posteriorment, menjarla, converteix aquesta recepta en un menjar de rellevància simbólica perquè aconsegueix reunir a la família sencera per aquesta festivitat. 

Els orígens d’aquest plat remunten al segle XVI, quan els monestirs catalans el van determinar com un àpat nutritiu per als pastors hivernals. No obstant això, fins a l’actualitat, han hagut petites modificacions però es manté el simbolisme i la importància del plat. En efecte, aquesta sopa simbolitza l’abundància humil i la unió comunitària. 

A Catalunya, la sopa varia segons les regions: al Berguedà s’afegeixen mongetes, mentre que a Barcelona predomina la versió amb botifarra i un toc de safrà. 

Per tant, la sopa de galets manté una continua resistència a la modernitat perquè cada cullerada transporta el gust de la tradició. A més, aquest plat resisteix a les tendències globals pel seu caràcter identitari. En definitiva, es necessari defensar la pasta casolana

Esmorzar de forquilla al “Bo de Bernat”

En una Barcelona cada cop més marcada per les tendències gastronòmiques, encara hi ha espais que resisteixen fidelment a la cuina de sempre. Bo de Bernat, al barri de Sant Antoni, és un d’aquests restaurants que manté viva la tradició de l’esmorzar de forquilla.

Bo de Bernat és un d’aquells restaurants que confirmen que l’esmorzar de forquilla continua ben viu a Barcelona, malgrat les modes i les tendències gastronòmiques més modernes. Situat al barri de Sant Antoni, molt a prop del mercat, aquest local s’ha consolidat com un punt de trobada per a veïns, treballadors de la zona i amants de la cuina catalana tradicional que busquen començar el dia amb un àpat contundent i honest.

El primer que crida l’atenció en entrar-hi és l’ambient: un espai senzill, sense artificis, amb taules properes i un ritme constant de plats que van i venen de la cuina. No és un restaurant pensat per fer bonic a les xarxes socials, sinó per menjar bé. Aquesta senzillesa es tradueix també en el tracte, directe i eficient, i en una clientela habitual que demostra que Bo de Bernat no és una moda passatgera.

La proposta gastronòmica aposta clarament per la tradició. L’esmorzar de forquilla aquí es pren seriosament, amb plats que requereixen temps de cocció i receptes que formen part de l’imaginari culinari català. Al menú s’hi poden trobar clàssics com la botifarra amb mongetes, els callos, el cap i pota o diferents guisats del dia, sempre ben servits i amb racions generoses. Són plats pensats per gaudir amb calma, acompanyats d’un cafè fort o, si el cos ho demana, d’un gotet de vi.

Un dels punts forts del restaurant és la relació qualitat-preu. En una zona cada cop més tensionada pels preus, Bo de Bernat manté tarifes ajustades sense renunciar a la qualitat del producte ni a la cuina casolana. Això el converteix en una opció molt atractiva tant per esmorzar com per dinar entre setmana.

En definitiva, Bo de Bernat és una aposta segura per a qui vulgui viure l’experiència d’un esmorzar de forquilla autèntic, sense sofisticacions innecessàries i amb gust de cuina de sempre. Un lloc que no pretén reinventar res, però que fa molt bé allò que proposa.

La revolució del pa amb tomàquet

El fenomen del plat que va començar sent pels obrers ara en l’actualitat és un clàssic tant pels catalans com per qualsevol que ve a Catalunya. És tracta d’un must de la gastronomia catalana.

Va néixer als segles XVIII i XIX per les necessitats dels pagesos i obrers catalans, ja que el pa s’enduria ràpidament; així, el “revivien” fregant-lo amb tomàquet madur, una mica d’all i oli d’oliva. Es tractava d’un plat barat, saciant i fet amb ingredients bàsics que tothom tenia. A poc a poc, aquest plat de subsistència i d’aprofitament es va convertir en un emblema cultural.

Avui dia, es tracta d’un símbol de la identitat catalana. A part de la seva història, és un plat típic molt reconegut a Catalunya. Els seus beneficis, tant gastronòmics com pel que fa a la seva filosofia de l’aprofitament, van permetre marcar una evolució al llarg del temps, agafant cada vegada més protagonisme en la gastronomia catalana actual.

Tant és així que, fins i tot, és una parada obligatòria quan es visita Catalunya. Servit també com un element essencial que no pot faltar en restaurants d’alta cuina, es troba present en menús gastronòmics i en restaurants amb estrelles Michelin. Això ha permès la internacionalització del plat, gràcies a la seva senzillesa, fama i expressió de la nostra identitat.

Aquest plat també reflecteix una manera d’entendre la cuina basada en la senzillesa i el respecte pel producte. L’ús d’ingredients locals i de temporada posa en valor la dieta mediterrània i una tradició culinària arrelada al territori. A més, el pa amb tomàquet no només ha perdurat pel seu sabor, sinó perquè representa valors com la comunitat, la transmissió familiar i la memòria col·lectiva, convertint-se així en un element clau del patrimoni gastronòmic català.

Així, el pa amb tomàquet continua sent molt més que una combinació d’ingredients senzills. És un gest quotidià que connecta passat i present, una herència nascuda de la necessitat que avui conviu amb la creativitat gastronòmica. Tant a una cuina de casa com a una taula d’alta cuina, aquest plat manté viva una manera d’entendre la cuina catalana: honesta, propera i profundament arrelada a la seva història.

La cuina mediterrània de Carme Ruscalleda

Un recorregut per la cuina mediterrània des de la mirada d’una de les xefs catalanes més reconegudes internacionalment, centrant-se en l’ús dels productes locals i la combinació equilibrada entre el més tradicional, la innovació i la creativitat.

La cocina Mediterránea de Carme Ruscalleda és un llibre de cuina publicat per Carme Ruscalleda i Serra l’any 2007 pel segell Salsa Books. L’obra, de 224 pàgines, recull receptes i reflexions que volen compartir l’experiència professional de la xef i la seva manera d’entendre la cuina mediterrània. El volum presenta plats pensats per a persones amb curiositat culinària que busquen preparar receptes saboroses, equilibrades i adaptables a la cuina domèstica.

Carme Ruscalleda, nascuda a Sant Pol de Mar (Barcelona, 1952) és una de les cuineres catalanes amb més projecció internacional. Al llarg de la seva trajectòria ha estat reconeguda amb diverses estrelles Michelin gràcies a la feina desenvolupada en restaurants com Sant Pau, convertit en un referent de la gastronomia contemporània.

Aquest llibre no es planteja com un receptari tradicional. Tal com s’indica en la seva presentació, Ruscalleda hi comparteix “el fruit de la seva experiència i del seu treball”, amb propostes culinàries adaptades al ritme de vida actual: plats moderns, saludables i relativament ràpids d’elaborar, però sempre vinculats a la tradició mediterrània. Les explicacions busquen fer la cuina entenedora i accessible, amb indicacions clares que permeten reproduir les receptes amb seguretat.

A través de les seves pàgines, el llibre convida a explorar sabors mediterranis autèntics a partir d’ingredients frescos i de qualitat. Es posa especial èmfasi en l’ús de productes de proximitat i de temporada, elements centrals en la filosofia culinària de Ruscalleda. Aquest enfocament reflecteix una manera de cuinar que combina el plaer gastronòmic amb una alimentació equilibrada, característica de la cultura mediterrània.

L’obra també mostra la capacitat de la xef per reinterpretar plats arrelats a la tradició sense perdre’n l’essència. Mitjançant noves formes de presentació i combinacions d’ingredients, Ruscalleda demostra com la innovació pot conviure amb el respecte pels sabors de sempre. El llibre ha esdevingut una mostra de com la cuina mediterrània pot evolucionar amb creativitat, mantenint la seva identitat culinària.

Què es necessita per una bona calçotada?

Arriba l’època en què els catalans poden menjar un dels seus plats més típics, els calçots. Poden existir botifarres i croquetes de calçots, però res no es pot comparar amb el sabor d’una autèntica calçotada amb la seva salsa de calçots. A continuació, t’expliquem quins són els passos que has de seguir per fer una bona calçotada catalana.

Entre febrer i març, les fruiteries s’omplen d’aquestes espècies de cebes tendres allargades tan característiques. El primer que cal fer, si vols organitzar una calçotada amb els teus amics, és trobar un lloc on fer-la,  ja sigui en un restaurant o en espai amb barbacoa. Si esculls la segona opció, podràs viure una calçotada més autèntica.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por Sara Postcard (@sarapostcard)

D’una banda, cal preparar el foc. És important fer unes bones brases perquè els calçots es cuinin correctament. D’altra banda, cal preparar els calçots. Hi ha qui els treu una primera capa abans de posar-los al foc, tot i que d’altres no fan aquest pas. Quan les brases estan apunt i els calçots ja són a la graella, es col·loquen directament sobre el foc. S’ha d’anar amb compte que no es cremin massa, tot i que la part exterior ha de quedar ben torrada. Un cop cuits, s’emboliquen amb paper de diari perquè conservin la calor.

El segon pas important és preparar la salsa de calçots. La recepta tradicional es basa a sofregir tomàquet i alls. Després, això s’ajunta amb una picada de pa, que també sol tenir fruits secs, com les ametlles o les avellanes, i es fica la barreja al forn. Encara que si no vols complicar-te, la pots comprar ja feta, ja que hi ha una gran varietat al mercat.

Per acabar d’arrodonir una calçotada, no pot faltar el segon plat, que normalment consisteix en carn a la brasa. Les més habituals són les botifarres o el xai, ja que són fàcils de cuinar i més assequibles. També ho pots acompanyar amb un bon pa amb tomàquet. Finalment, cal recordar que el més important d’una bona calçotada és la companyia i gaudir d’un dia diferent, fora de la rutina. Ara només queda gaudir del dinar i no tenir por d’embrutar-se, perquè els calçots i la salsa poden ser molt traïdors.

Aquí tens un possible lloc on fer la teva calçotada.

La tradició, la pagesia, i el KM0

En un món globalitzat i hiperconnectat i un mercat capitalista, mantenir els petits comerços perquè puguin seguir amb el seu camí també és una necessitat. Recentment el gremi de la pagesia arreu de Catalunya van tallar l’AP-7 i la C-16 en protesta del gran acord comercial i històric entre la Unió Europea amb Mercosur. La clau del pacte és una gran rebaixa per a la majoria dels aranzels, cosa que facilitarà el lliure comerç de molts productes a una banda i altra de l’Atlàntic. Les associacions agràries alerten que el pacte posa en risc les explotacions locals i per aquest motiu es van manifestar durant un seguit de dies en contra aquest contracte i per mostrar el seu desacord.

Tot i l’acord, el Conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig va anunciar unes polítiques per minimitzar els efectes de l’acord del Mercosur, com clàusules mirall (que els productes exteriors compleixin la mateixa normativa que els locals), control de fronteres, clàusules de salvaguarda, etc. També apuntava a continuar treballant per aconseguir una PAC amb els diners necessaris i que respongui a les necessitats de l’agricultor professional.

El risc que comporta aquest acord se situa en el debat central sobre el producte de Km0. Si cada cop s’importa més menjar de fora, els pagesos veuen en risc el seu mercat català (que és on poden arribar) i es manifesten tallant tot el trànsit. Uns fets que també tenen conseqüències en tota la població catalana.

A partir d’aquest acord es poden generar tensions per a la cuina catalana, sobretot per la competència de productes agroalimentaris importats a menor cost i amb economies d’escala. Aquesta diferència pot pressionar preus, reduir rendibilitat i afeblir productors locals clau per a receptes tradicionals. També existeix el risc de disminuir la biodiversitat agrària, afectar la qualitat percebuda i desconnectar la gastronomia del territori. Però el més important és la possibilitat que acabi afectant la identitat cultural, sostenibilitat i relleu generacional del sector culinari català.

Un bon Sabre per Sant Pau!

La gastronomia catalana té un ventall molt ampli d’oferta. Grans joies amagades en les viles més maques del nostre territori. Una d’aquestes joies, els sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, un poble de la comarca del Garraf.

Un cop deixem enrere les vacances de Nadal, la vila de Ribes es prepara per rebre la Festa Major d’hivern: la Festa Major de Sant Pau. Un cop s’aproximen les dates clau, 24 i 25 de gener, les pastisseries comencen a enfornar els primers sabres, un brioix típic i únic de la vila, que només estan disponibles als voltants de la festivitat hivernal: el Sabre de Sant Pau.

El Sabre és un brioix amb anís, decorat amb sucre, que representa l’esmorzar dels ribetans durant el mes de gener. A més, pren la forma de l’espasa – o sabre – del sant a qui es ret homenatge. Per tant, no hi ha millor manera de recuperar les forces perdudes en els balls, els salts i els cops de bastó que van cap a l’ermita, siguin les colles infantils o les adultes, i és que és l’esmorzar per excel·lència entre les cercaviles que arriben i baixen de l’ermita de Sant Pau, a la vegada que, dins del temple, es canten els goigs al sant. Amb una passejada al voltant de l’ermita, el matí del 25 de gener, veuràs els balladors descansant i engolint un Sabre – a banda de l’entrepà de botifarra que reben les colles –, enfaixant-se i agafant energia per una baixada de Sant Pau multitudinària, que arriba fins a la plaça de la Vila i que, juntament amb les representacions dels balls parlats, són el final de la primera Festa Major de la comarca del Garraf.

En resum, si voleu gaudir d’una joia gastronòmica catalana, durant un parell de setmanes l’any trobareu a Ribes un bon brioix, que podeu acompanyar amb xocolata ben calenta, per fer marxar el fred de gener. I, si permeteu fer recomanacions, un gran esmorzar inclou un sabre de “Cal Krustô” i un got de xocolata de la Xurreria Tona.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Cal Krustô (@cal.krusto)

Bon Profit!