En un món globalitzat i hiperconnectat i un mercat capitalista, mantenir els petits comerços perquè puguin seguir amb el seu camí també és una necessitat. Recentment el gremi de la pagesia arreu de Catalunya van tallar l’AP-7 i la C-16 en protesta del gran acord comercial i històric entre la Unió Europea amb Mercosur. La clau del pacte és una gran rebaixa per a la majoria dels aranzels, cosa que facilitarà el lliure comerç de molts productes a una banda i altra de l’Atlàntic. Les associacions agràries alerten que el pacte posa en risc les explotacions locals i per aquest motiu es van manifestar durant un seguit de dies en contra aquest contracte i per mostrar el seu desacord.
Tot i l’acord, el Conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig va anunciar unes polítiques per minimitzar els efectes de l’acord del Mercosur, com clàusules mirall (que els productes exteriors compleixin la mateixa normativa que els locals), control de fronteres, clàusules de salvaguarda, etc. També apuntava a continuar treballant per aconseguir una PAC amb els diners necessaris i que respongui a les necessitats de l’agricultor professional.
El risc que comporta aquest acord se situa en el debat central sobre el producte de Km0. Si cada cop s’importa més menjar de fora, els pagesos veuen en risc el seu mercat català (que és on poden arribar) i es manifesten tallant tot el trànsit. Uns fets que també tenen conseqüències en tota la població catalana.
A partir d’aquest acord es poden generar tensions per a la cuina catalana, sobretot per la competència de productes agroalimentaris importats a menor cost i amb economies d’escala. Aquesta diferència pot pressionar preus, reduir rendibilitat i afeblir productors locals clau per a receptes tradicionals. També existeix el risc de disminuir la biodiversitat agrària, afectar la qualitat percebuda i desconnectar la gastronomia del territori. Però el més important és la possibilitat que acabi afectant la identitat cultural, sostenibilitat i relleu generacional del sector culinari català.
Eloi, molt bona feina. Gran article. Gràcies per donar veu al règim!