Fricandó de seitan: el guisat vegà català perfecte pel diumenge

El fricandó de seitan és una reinterpretació vegetal d’un dels guisats més tradicionals de la cuina catalana. És una versió vegetariana i adaptable a veganda que respecta la tècnica i l’essència del plat. El resultat és una mostra evident que la cuina tradicional pot adaptar-se als nous temps sense renunciar a la seva essència.

El fricandó vegetal s’ha convertit en un aliat imprescindible per a totes aquelles persones que estimen la gastronomia catalana però volen prescindir d’un element fonamental del plat, com és el cas de la carn. Es tracta d’una versió vegetariana – i fàcilment adaptable a vegana – d’un dels guisats més tradicionals del país, el fricandó de vedella amb bolets. 

Aquesta recepta del fricandó permet demostrar que es pot gaudir dels sabors de sempre amb ingredients d’origen vegetal, sense necessitat de recórrer als aliments càrnics. El plat és l’exemple perfecte de com la cuina catalana evoluciona en funció del període corresponent sense perdre la seva identitat. 

Explicació del tradicional fricandó

El fricandó clàssic és un estofat de filets fins de vedella amb un bon sofregit. Els ingredient necessaris per l’elaboració tradicional del plat son: ceba, vi, bolets de temporada i una picada final d’avellanes o ametlles, all i julivert. 

En la nova versió de seitan, la tècnica i l’ànima del plat es mantenen intactes: el que canvia de manera completament radical és la proteïna principal. El seitan, elaborat a partir de gluten de blat, té una textura ferma que aguanta molt bé les coccions llargues. 

Tanmateix, aquest aliment absorbeix els sabors del guisat, cosa que el converteix en un substitut ideal per recrear el fricandó sense utilitzar productes animals. Per als vegetarians i vegans, és una porta directa als records de diumenge a casa l’àvia, però adaptada al seu estil de vida.

Recepta del fricandó de seitan

Per preparar un fricandó de seitan apte per a vegetarians, el procés comença tallant el seitan a filets prims, d’uns mig centímetre de gruix. Aquests talls se solen enfarinar lleugerament i fregir-los en una paella amb oli d’oliva fins que quedin daurats per fora; així aconsegueixen una textura més ferma i un punt torrat que recorda el segellat de la carn. 

Un cop fregits, es reserven. A la mateixa cassola es fa el sofregit: ceba picada molt fina i, si es vol, un gra d’all, cuinats a foc suau fins que prenen un color daurat i una textura melosa. En moltes versions també s’hi incorpora una mica de concentrat de tomàquet o tomàquet ratllat, deixant-lo coure fins que el sofregit queda ben concentrat i fosc. Aquesta darrera recomanació només depèn del gust de cadascú, es completament opcional. 

El pas següent és incorporar-hi els bolets, un ingredient clau en el fricandó. Es poden utilitzar xiitakes, rossinyols, moixernons o una barreja de bolets frescos i secs rehidratats, segons la temporada. Els bolets s’afegeixen al sofregit, es deixen suar i s’hi aboca una mica de vi blanc o vi ranci, que es deixa reduir per concentrar els sabors. 

Després s’hi afegeix brou vegetal i una mica més d’aigua, es rectifica de sal i pebre, i es deixa coure a foc baix perquè tots els ingredients vagin lligant. En aquest moment es torna a posar el seitan a la cassola, deixant que faci “xup-xup” perquè es confita amb la salsa.

La picada com a element primordial al fricandó

Un element molt característic del fricandó, que també es pot mantenir en la versió vegetariana, és la picada. Tradicionalment es fa amb avellanes o ametlles torrades, pa fregit, all i julivert, tot ben picat al morter fins a obtenir una pasta espessa. Aquesta picada s’afegeix al final de la cocció, quan la salsa ja ha reduït una mica, i es deixa coure uns minuts més. 

El resultat és una salsa densa, saborosa i amb una textura vellutada que embolcalla el seitan i els bolets. Si es vol un plat completament vegà, només cal substituir el pa fregit per pa sense ingredients animals (o fins i tot prescindir-ne) i assegurar-se que el vi i el brou vegetal siguin aptes.

Importància del fricandó pels vegetarians i vegans

Per a les persones vegetarianes i veganes, el fricandó de seitan té una doble importància. 

D’una banda, els permet seguir connectades amb la cuina catalana tradicional, reproduint receptes familiars en format vegetal sense renunciar a les tècniques, als temps de cocció ni als rituals de taula. 

De l’altra, simbolitza que la gastronomia catalana és viva i capaç d’integrar noves sensibilitats: l’atenció al benestar animal, la sostenibilitat i la necessitat de reduir el consum de carn formen part del debat actual, i plats com aquest ofereixen una resposta coherent i saborosa.

Significat del fricandó

En molts casos, el fricandó de seitan es converteix en el plat estrella dels dinars de festa en famílies on conviuen persones omnívores, vegetarianes i veganes. Servit amb arròs blanc, patates al forn o una mica de pa per sucar, és un segon plat complet i nutritiu, ric en proteïnes vegetals i amb tot el caràcter de la cuina casolana catalana.

En definitiva, el fricandó de seitan és la prova que el receptari tradicional pot ser reinterpretat sense perdre’n l’essència. Permet que persones veganes participin plenament de l’imaginari gastronòmic del país, no com a convidades “aparte” sinó com a protagonistes d’un plat que ja es pot considerar part del nou clàssic català.

Crema catalana sense gluten: crocant, cremosa i inclusiva

La crema catalana sense gluten, un clàssic català per a tothom! Suau amb cresta dorada i totalment apta per celíacs gràcies a la maicena. Aquesta és una recepta tradicional de Sant Josep amb secrets per fer-la perfecta a casa.

La crema catalana és un dels pilars fonamentals de la gastronomia catalana. Es tracta d’un plat que ha travessat segles fins a arribar a les nostres taules en el present. Aquest dolç tan emblemàtic és naturalment sense gluten, gràcies a l’ús de la maicena com a espessant en lloc de la farina de blat. 

Aquesta característica el converteix en una opció perfecta tant per a persones celíaques com per a qualsevol individu que vulgui gaudir d’una versió autèntica i accesible de la tradició culinària catalana. El millor d’aquesta recepta és que no requereix cap modificació complexa ni ingredients alternatius per aquelles persones celíaques. 

Història i simbología de la crema catalana

Els orígens de la crema catalana el trobem profundament a la història de la cuina catalana, amb referències documentades des del segle XIV en llibres com el Llibre de Sent Soví. El llibre constitueix un dels primers tractats culinaris escrits en una llengua romànica. Aquesta crema està íntimament associada a la festa de Sant Josep (19 de març), quan les famílies catalanes, especialment a les zones rurals i de l’interior, la preparaven com a dolç estrella de les celebracions en honor del pare de la família. 

A diferència de la crème brûlée francesa, que es cou al bain-marie i té una textura més veloç, la crema catalana tradicional es cou directament al foc amb una llet infusionada. Un dels ingredients destacats són la barreja de la llet amb canyella i els cítrics, això té una gran rellevància per què ofereix un caràcter més fresc, lleuger i amb un aroma inconfusiblement mediterrani.

Crema catalana adaptada a persones celíaques

La raó principal per la qual la crema catalana és sense gluten radica en la seva recepta bàsica, que només inclou llet sencera, iemes d’ou, sucre blanc, maizena (almidó de blat de moro), una branca de canyella i pells de llimona o taronja. La maicena actua com a espessant natural sense gluten, donant aquella consistència suau però densa que la diferencia de les natilles. 

Tot i així, per garantir completament que la preparació sigui 100% segura per a celíacs, cal tenir en compte una sèrie de detalls pràctics: triar maicena certificada sense gluten (la majoria de marques comercials ja ho són), utilitzar llet fresca o vegetal sense additius sospitosos, i en cases compartides o cuines professionals, netejar minuciosament les superfícies i utensilis per evitar qualsevol risc de contaminació creuada. Aquesta simplicitat fa que sigui un dolç ideal per a famílies mixtes, escoles o restaurants que volen oferir opcions inclusives sense complicar-se la vida.

Recepta de la crema catalana

Ara anem al gra amb la recepta tradicional de crema catalana sense gluten per a 6 persones, perfecta per a qualsevol ocasió. Els ingredients són senzills: 1 litre de llet sencera (o sense lactosa per a més inclusió), 8 iemes d’ou L, 150-170 g de sucre blanc (reserva’n una mica per caramel·litzar), 40 g de maicena, 1 branca de canyella i la pell d’1 llimona i ½ taronja (només la part verda i taronja, evitant la part blanca amarga que pot donar amargor). 

L’elaboració comença amb la infusió de la llet: escalfa-la a foc mitjà amb la canyella i les pells fins que bull lleugerament, després tapa i deixa reposar 30-40 minuts. En un bol gran, bat les iemes amb el sucre fins que blanqueixin i guanyin volum (3-4 minuts), afegeix la maicena tamisada i remena per evitar grumolls. Col·loca un colador sobre el bol, aboca la llet calenta (sense les pells ni la canella), remena ràpidament i torna-ho tot al cassó. Cuina a foc baix-mig remenant constantment amb una brosa de silici fins que espessi (5-8 minuts), sense deixar bullir fort per evitar que es talla. 

Reparteix en cassoletes individuals, deixa refredar 1 hora a temperatura ambient i després a la nevera mínim 4 hores (idealment una nit). Just abans de servir, cobreix amb un fi cap de sucre i caramel·litza amb un soplete de cuina o a la graella molt calenta. Serveix immediatament perquè el caramel mantingui el seu cruixent característic.

Innovacions vegetals a la tradicional recepta

Per fer la recepta encara més versàtil, podem explorar variants modernes sense gluten que incorporen productes locals i estatals catalans. Per exemple, una versió amb llet vegetal d’ametlla o avena sense gluten (redueix la maicena a 35 g per evitar que quedi pastosa), o amb un toc de tòfona negra d’hivern ratllada just abans de caramel·litzar per un punt gourmet. 

També pots afegir puré d’ametlla de Mallorca o figues del Maresme bullides per intensificar el gust, o preparar-les en petits vasets de 100 ml com a dolç ràpid per acompanyar un cafè. Aquestes adaptacions mantenen l’essència tradicional mentre destaquen la riquesa del nostre territori, com les ametlles de la Serra de Tramuntana o les figues del Baix Llobregat.

Finalment, aquest dolç brilla com a opció tradicional, accessible, ràpida i visualment impactant. A Catalunya al Plat animem a recuperar-la a taula tant en famílies com en celebracions, preservant així el nostre patrimoni culinari i obrint-lo a tothom. Prova la recepta, experimenta amb les variants i comparteix la teva experiència als comentaris. Bon profit!

Del producte local a l’alta cuina: la proposta multisensorial de Cinc Sentits

El restaurant Cinc Sentits és una proposta gastronómica revolucionaria situada en l’Eixample barceloní. Aquest lloc té una especial rellevància perquè ofereix una interpretació personal de la cuina catalana contemporània. Cinc Sentits compta amb dos estrelles Michelín i una clara vocació creativa. La proposta del responsable d’aquest restaurant, Jordi Artal, està fonamentada en menús degustació. Els menús estimulen els cinc sentits a través de sabors intensos, textures contrastades i una representació al milimetre del plat.

El mateix nom del restaurant resumeix amb total precisió l’objectiu del restaurant: convertir l’àpat en una experiència multisensorial. Es tracta d’una vivència totalment especial i única que va més enllà de “menjar bé”. L’estil té un to completament personal i rellevant que es defineix com a cuina catalana contemporània, creativa i d’autor. El creador d’aquest espai manté una mirada molt marcada al enorme valor que conté el producte de proximitat i els petits productors. 

Segons la definició de cuina creativa, es tracta d’una mena de cuina hereva de la nouvelle cuisine. A partir d’aquest concepte, es pot entendre el plat com una creació artística que juga amb noves combinacions de tècniques, productes i presentacions. 

Cinc Sentits encaixa plenament en aquesta definició: articula la seva proposta en plats conceptuals que sorprenen pel joc de textures, pels contrastos de sabors i per l’originalitat visual. La creativitat del lloc no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí, en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú. 

La creativitat no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí i carni (mar i muntanya contemporani), en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú. 

Oferta del restaurant

El restaurant ofereix menús degustació que canvien segons la temporada, sense repetir un mateix ingredient principal en dos plats. Aquest fet obliga a una creativitat constant i extrema en el disseny del menú perquè han de oferir-ne al client propostes innovadores que no s’assemblin a altres anteriors. 

Es tracta d’una cuina de producte d’hivern, primavera, estiu o tardor, on cada ingredient s’aprofita en el seu millor moment i s’integra en composicions sorprenents. Entre els productes que poden aparèixer al menú d’hivern hi trobem tonyina vermella, caviar, foie gras, wagyu, espardenya, llobarro, cérvol, truita fumada, coliflor, tòfona negra, xocolata blanca i pinyons. 

A partir d’aquests ingredients, el xef construeix plats que juguen amb contrastos dolç-salat, exploren textures cremoses, cruixents i aèries en un mateix mos i presenten una gran cura cromàtica, convertint el plat en una composició visual gairebé pictòrica.

Creativitat i innovació a Cinc Sentits

Un dels eixos de la creativitat de Cinc Sentits és l’arrelament al territori: la cuina és moderna, però parteix d’ingredients amb ADN català i d’una memòria gustativa molt pròpia. El restaurant treballa amb petits proveïdors que cuiden el producte amb el mateix detall que l’equip de cuina, cosa que es tradueix en plats que reivindiquen el paisatge gastronòmic del país. Alguns exemples d’aquesta mirada de proximitat són els pèsols “floreta” del Maresme, les gambes de Palamós, les cebes de Figueres o el porc procedent de productors de la Catalunya interior. 

L’objectiu del restaurant és estimular vista, olfacte, gust, tacte i oïda al llarg del menú. La vaixella, la llum i fins i tot el ritme del servei formen part d’una experiència pensada per crear un clima d’atenció i sorpresa contínua. Pel que fa a la vista, els plats presenten una alta precisió estètica, un cromatisme molt cuidat i un cert minimalisme en la presentació. L’olfacte es treballa amb salses i fumats que arriben a taula desprenen aromes potents, preparant el paladar abans de tastar. En el gust, les combinacions són complexes però equilibrades, buscant una explosió de sabor en cada mos. El tacte es manifesta en textures contrastades –cremós, cruixent, gelat, tebi– que conviden a descobrir capes successives. Fins i tot l’oïda entra en joc amb el silenci controlat de la sala i amb el so dels elements cruixents o trencadissos en alguns plats

Essència cuina creativa

Finalment, Cinc Sentits representa l’essència de la cuina creativa catalana al seu millor exponent, amb dues estrelles Michelin i la visió única de Jordi Artal. A través de menús degustació estacionales, el restaurant transforma ingredients de proximitat –com gambes de Palamós o pèsols del Maresme– en plats conceptuals que juguen amb textures, contrastos i presentacions artístiques.

La seva creativitat, hereva de la nouvelle cuisine, es manifesta en combinacions innovadores de mar i muntanya, tècniques modernes i “moments” intensos que estimulen els cinc sentits. L’arrelament al territori i la col·laboració amb petits productors garanteixen una memòria gustativa profundament catalana.

Així, Cinc Sentits no només eleva la cuina catalana contemporània, sinó que la converteix en una experiència multisensorial irrepetible, on la tradició i la innovació dialoguen en cada mos.

Sopa de galets: un clàssic nadalenc de la cuina catalana

El Nadal a Catalunya és especialment distingit per comptar amb un plat que aglutina tota la tradició catalana. Aquest menjar típic català es diferencia per servir-se el dia de Nadal, 25 de desembre. La sopa de galets està preparada, entre altres ingredients, per l’escudella i carn d’olla. A més, aquest plat és considerat com un dels més antics de la cuina a Catalunya. 

La sopa de galets és molt més que un simple entrant: és el cor del Nadal català. Aquest plat es prepara amb diversos ingredients: un brou de gallina, osssos de porc i verdures com, per exemple pastanaga, col i api. En aquest sentit, els elements més destacats d’aquest menjar són els grans galets de pasta farcits amb pilota de carn. Aquesta mena de pilota està formada per una mescla de carn magra, llonganissa i especiats. 

La preparació d’aquest plat acostuma a començar el dia abans de Nadal. Per dur a terme aquest plat, és necessari comptar amb una olla gran. El fet de preparar-ne, i posteriorment, menjarla, converteix aquesta recepta en un menjar de rellevància simbólica perquè aconsegueix reunir a la família sencera per aquesta festivitat. 

Els orígens d’aquest plat remunten al segle XVI, quan els monestirs catalans el van determinar com un àpat nutritiu per als pastors hivernals. No obstant això, fins a l’actualitat, han hagut petites modificacions però es manté el simbolisme i la importància del plat. En efecte, aquesta sopa simbolitza l’abundància humil i la unió comunitària. 

A Catalunya, la sopa varia segons les regions: al Berguedà s’afegeixen mongetes, mentre que a Barcelona predomina la versió amb botifarra i un toc de safrà. 

Per tant, la sopa de galets manté una continua resistència a la modernitat perquè cada cullerada transporta el gust de la tradició. A més, aquest plat resisteix a les tendències globals pel seu caràcter identitari. En definitiva, es necessari defensar la pasta casolana