Autor: carlota mascaro

La cuina de Quaresma a Catalunya: tradició, austeritat i saviesa gastronòmica

La cuina de Quaresma forma part del calendari gastronòmic català i ens recorda com la tradició religiosa va modelar receptes plenes d’enginy, amb el bacallà, els llegums i els bunyols com a protagonistes.

La gastronomia catalana està profundament vinculada al calendari festiu i religiós. Si el Nadal té els seus canelons i la Pasqua la seva mona, el període de Quaresma també ha deixat una empremta clara en la nostra manera de cuinar i de menjar. Més enllà del seu origen religiós, la cuina de Quaresma és avui un patrimoni cultural que explica com la societat catalana va saber transformar la restricció en creativitat culinària.

Durant les setmanes que precedeixen la Pasqua, la tradició cristiana marcava l’abstinència de carn, especialment els divendres. Aquesta limitació va consolidar un repertori de plats basats en peix, verdures i llegums que encara avui ocupen un lloc destacat a les llars i restaurants del país.

El bacallà: el gran protagonista

Si hi ha un ingredient que simbolitza la Quaresma a Catalunya és el bacallà. Conservat en salaó, era un producte assequible, fàcil de transportar i de llarga durada, fet que el convertia en una opció ideal en èpoques d’abstinència.

El bacallà es preparava —i es prepara— de múltiples maneres: amb samfaina, amb cigrons, esqueixat en amanida o gratinat amb allioli. Aquesta versatilitat demostra fins a quin punt la cuina catalana ha sabut treure profit d’un producte senzill, transformant-lo en plats plens de sabor i identitat.

En moltes cases, encara avui, el divendres és dia de bacallà. No tant per obligació religiosa com per continuïtat cultural. El gest de dessalar-lo amb paciència i cuinar-lo lentament connecta generacions i manté viu un saber culinari transmès oralment.

Llegums, verdures i plats de cullera

La cuina de Quaresma també posa en valor els llegums i les verdures de temporada. Els cigrons, les llenties i les mongetes es converteixen en base de plats humils però nutritius. Sovint s’acompanyen d’espinacs, bledes o carxofes, ingredients habituals dels mesos d’hivern i inici de primavera.

Aquest tipus de cuina ens parla d’una economia domèstica basada en l’aprofitament i el respecte pel producte. Sense grans excessos, però amb una combinació equilibrada de sabors i textures. La saviesa popular va saber convertir la necessitat en virtut, creant receptes que avui reivindiquem com a part essencial del nostre patrimoni gastronòmic.

Els bunyols de Quaresma: el toc dolç

La restricció no excloïa el plaer. Durant aquest període també es preparen els tradicionals bunyols de Quaresma, petites peces fregides, sovint aromatitzades amb anís o llimona i empolsinades amb sucre.

Aquests dolços apareixen especialment els dimecres i divendres, i omplen pastisseries i fleques d’arreu del territori. Són un exemple clar de com el calendari litúrgic marcava el ritme de producció i consum, configurant una cultura gastronòmica estacional.

Els bunyols no només aporten un contrapunt dolç a l’austeritat general del període, sinó que també reforcen la dimensió comunitària: es comparteixen en família, a la feina o amb els veïns, convertint un costum religiós en una pràctica social.

Tradició i contemporaneïtat

Avui, la cuina de Quaresma ha transcendit l’àmbit estrictament religiós. Restaurants i cuiners la recuperen i reinterpretan, posant en valor el bacallà i els plats vegetals en clau contemporània. Aquesta revisió no elimina l’essència original, sinó que la contextualitza en una societat diversa i menys vinculada a l’obligació litúrgica.

A més, en un moment en què es reivindica una alimentació més sostenible i amb menor consum de carn, la cuina de Quaresma adquireix una nova actualitat. El protagonisme del peix, els llegums i les verdures encaixa amb tendències actuals que aposten per dietes més equilibrades i respectuoses amb el medi ambient.

Un patrimoni viu

La cuina de Quaresma ens recorda que la gastronomia catalana és fruit d’una història compartida. Cada recepta explica una manera d’entendre el món, d’organitzar el temps i de relacionar-se amb el territori.

Recuperar aquests plats no significa mirar enrere amb nostàlgia, sinó reconèixer el valor cultural que contenen. El bacallà amb cigrons, els guisats de verdures o els bunyols no són només receptes: són fragments de memòria col·lectiva.

A “Catalunya al plat!” creiem que conèixer aquestes tradicions ens ajuda a entendre millor qui som. La cuina de Quaresma, amb la seva aparent senzillesa, és una mostra de com la identitat culinària catalana s’ha construït a partir de l’equilibri entre necessitat, creativitat i comunitat.

En definitiva, aquest període del calendari ens ofereix una oportunitat per redescobrir sabors autèntics, valorar el producte de temporada i reconnectar amb una part essencial del nostre llegat gastronòmic.

Calçotada urbana a Barcelona: tradició catalana amb vistes al Goja Rooftop

La calçotada, una de les celebracions més emblemàtiques de la cuina catalana, es reinventa al centre de Barcelona amb la proposta per a grups del Goja Rooftop: calçots il·limitats, graellada tradicional i vistes panoràmiques de la ciutat.

La cuina tradicional catalana té una força especial quan es viu en comunitat. Les celebracions al voltant d’una taula, el foc encès i el ritual compartit formen part del nostre patrimoni gastronòmic. Entre totes aquestes tradicions, la calçotada ocupa un lloc privilegiat. I aquest hivern, aquesta experiència tan arrelada al territori troba una nova escenografia urbana al Goja Rooftop, situat al terrat del Renaissance Barcelona Hotel.

A “Catalunya al plat!” ens agrada descobrir com la tradició evoluciona sense perdre l’essència. Les anomenades “calçotades urbanes” són un exemple clar d’aquesta adaptació contemporània: la mateixa recepta, el mateix ritual, però en un entorn inesperat, amb vistes panoràmiques sobre la ciutat.

La calçotada: identitat i ritual

La calçotada no és només un àpat; és un esdeveniment social. Originària de Valls, a la comarca de l’Alt Camp, aquesta celebració gira al voltant del calçot, una ceba tendra i allargada que es cou directament a la flama viva fins que la capa exterior queda ben torrada. El gest de pelar-lo amb les mans, sucar-lo generosament en salsa romesco i alçar-lo al cel abans de mossegar-lo forma part d’un ritual que es transmet de generació en generació.

Tradicionalment associada a espais rurals, masies o restaurants especialitzats, la calçotada ha anat expandint-se i adaptant-se a nous contextos. Barcelona, com a capital gastronòmica, no n’és una excepció. El que abans s’entenia com una festa de camp ara també pot viure’s al centre de la ciutat, sense renunciar a la qualitat ni a l’autenticitat.

Una calçotada amb vistes

Al Goja Rooftop, la proposta de calçotada per a grups combina l’essència tradicional amb l’atractiu d’un espai contemporani. Situat en un terrat amb vistes privilegiades, ofereix la possibilitat de gaudir d’una calçotada il·limitada acompanyada d’una graellada de carn, en un ambient que fusiona la calidesa del foc amb la vitalitat urbana.

Aquesta fórmula resulta especialment atractiva per a esdeveniments corporatius o celebracions socials. En lloc d’un dinar convencional, la calçotada aporta un element participatiu i distès que facilita la conversa i la cohesió del grup. Compartir el ritual de pelar calçots, embrutar-se les mans i brindar amb vi o cava crea una atmosfera relaxada i genuïna.

El valor afegit d’aquesta proposta rau en el contrast: mentre es degusten plats profundament arrelats a la tradició catalana, l’horitzó de Barcelona s’estén al davant. La ciutat es converteix així en teló de fons d’una experiència que connecta passat i present.

Tradició que s’adapta als nous temps

La idea de “calçotada urbana” pot sorprendre als més puristes, però també evidencia la capacitat de la cuina catalana per reinventar-se. Les tradicions no són peces de museu; són pràctiques vives que evolucionen amb la societat. Portar la calçotada a un rooftop al centre de Barcelona no significa desvirtuar-la, sinó ampliar-ne l’abast i acostar-la a nous públics.

En un context on el turisme gastronòmic té un pes important, iniciatives com aquesta també contribueixen a difondre la cultura culinària catalana. Molts visitants descobreixen els calçots per primera vegada en entorns urbans abans d’endinsar-se en altres experiències més vinculades al territori. D’aquesta manera, la ciutat actua com a porta d’entrada a una tradició amb profundes arrels rurals.

A més, la proposta per a grups respon a una demanda creixent d’experiències compartides. Les empreses busquen activitats que vagin més enllà del simple àpat i que aportin un component cultural i identitari. La calçotada compleix perfectament aquest paper: és gastronòmica, festiva i simbòlica.

El valor del producte i la temporada

Un dels aspectes més importants de qualsevol calçotada és el respecte per la temporada. Els calçots són un producte hivernal, i la seva temporalitat reforça la idea de cicle natural i d’arrelament al territori. Consumir-los en el moment òptim garanteix sabor, textura i autenticitat.

En aquest sentit, fins i tot en un entorn urbà i sofisticat com el Goja Rooftop, el protagonisme continua sent del producte. Els calçots, la salsa romesco i la graellada posterior formen part d’un repertori que defineix la cuina catalana més festiva. L’espai pot canviar, però l’essència del menú es manté fidel a la tradició.

Barcelona al centre de la tradició

La iniciativa del Goja Rooftop demostra que Barcelona no només és escenari d’alta gastronomia i cuina d’avantguarda, sinó també un lloc on la tradició troba noves formes d’expressió. La ciutat acull des de restaurants històrics fins a propostes innovadores que reinterpreten receptes populars.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, aquesta calçotada urbana representa una manera diferent de viure una de les celebracions més emblemàtiques del calendari gastronòmic català. És una opció ideal per a grups que vulguin combinar autenticitat i comoditat, tradició i modernitat, sense sortir del centre de Barcelona.

En definitiva, la calçotada al Goja Rooftop ens recorda que la cuina tradicional catalana continua viva perquè sap adaptar-se als nous espais i a les noves maneres de compartir. Ja sigui en una masia envoltada de camps o en un terrat amb vistes a la ciutat, el gest de sucar un calçot en romesco continua sent el mateix: un petit ritual que ens connecta amb la nostra cultura i amb els altres.

Disfrutar, on la creativitat transforma la tradició catalana

Tradició i avantguarda es troben a Disfrutar, un restaurant que redefineix la cuina catalana amb imaginació, rigor tècnic i profund respecte pel producte.

En el panorama gastronòmic català, on la tradició conviu amb la innovació constant, hi ha restaurants que no només ofereixen un àpat, sinó una experiència que redefineix la manera d’entendre la cuina. Un dels màxims exponents d’aquesta creativitat és Disfrutar, situat al cor de l’Eixample de Barcelona. A Catalunya al plat no podíem deixar de parlar d’un espai que, tot i la seva projecció internacional, manté una arrel profundament vinculada a la cultura gastronòmica catalana.

 

Un projecte amb ADN d’avantguarda

Disfrutar va néixer l’any 2014 de la mà de tres xefs formats a l’òrbita del Bulli: Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas. El seu pas per aquell temple de la creativitat culinària, liderat per Ferran Adrià, va marcar una generació de cuiners que entenien la cuina com un llenguatge capaç de sorprendre, emocionar i provocar reflexió. Disfrutar recull aquest esperit i el transforma en una proposta pròpia, madura i coherent.

El nom ja és tota una declaració d’intencions. Aquí, el comensal és convidat a deixar-se portar, a jugar, a sorprendre’s i, sobretot, a gaudir. La seva trajectòria ha estat meteòrica: reconegut amb tres estrelles Michelin i considerat un dels millors restaurants del món, Disfrutar ha consolidat Barcelona com una capital imprescindible de la gastronomia contemporània.

Creativitat amb arrels catalanes

Tot i l’experimentació tècnica i conceptual, la cuina de Disfrutar no renega de la tradició. Al contrari: la reinterpreta. Molts dels seus plats parteixen d’ingredients propis del rebost català —oli d’oliva, marisc mediterrani, verdures de temporada, fruits secs— que són sotmesos a processos innovadors per transformar textures, temperatures i presentacions.

Un exemple paradigmàtic és la seva famosa “oliva esferificada líquida”, hereva directa de les tècniques desenvolupades a el Bulli, però evolucionada fins a convertir-se en una peça icònica del seu menú. També hi trobem elaboracions que juguen amb la memòria gustativa: plats que recorden una coca, un suquet o unes postres tradicionals, però presentats amb una aparença completament inesperada.

Aquesta tensió entre reconeixement i sorpresa és clau per entendre la seva proposta. La cuina creativa no és només una exhibició de tècnica; és una manera de dialogar amb el patrimoni culinari i reinterpretar-lo des del present.

L’experiència com a relat

A Disfrutar, l’àpat s’articula a través de menús degustació que funcionen com un recorregut narratiu. Cada plat és una escena, amb una posada en escena pensada fins al detall. Les vaixelles, les textures, els colors i fins i tot la manera com el personal explica cada elaboració formen part d’un conjunt coherent.

Aquest enfocament connecta amb una idea molt contemporània de la gastronomia: el restaurant com a espai cultural. No és només un lloc on menjar, sinó un entorn on es construeixen significats. La cuina creativa, en aquest sentit, actua com una forma d’expressió artística que utilitza els aliments com a matèria primera.

Però malgrat aquesta dimensió conceptual, Disfrutar evita caure en la fredor o l’excessiva solemnitat. Hi ha joc, ironia i un punt d’humor en moltes de les seves creacions. Aquesta voluntat lúdica reforça el vincle amb el comensal i recorda que, en el fons, la gastronomia és un acte compartit.

Barcelona com a epicentre gastronòmic

Parlar de Disfrutar és també parlar de Barcelona i del seu ecosistema culinari. La ciutat ha sabut combinar restaurants històrics amb noves propostes que exploren camins diversos: des de la recuperació de receptes tradicionals fins a l’alta cuina més experimental. En aquest context, Disfrutar actua com a far internacional, atraient visitants d’arreu del món i situant la cuina catalana en el mapa global.

Tanmateix, la seva existència també té un efecte local: inspira joves cuiners, fomenta la recerca tècnica i contribueix a consolidar una cultura gastronòmica dinàmica. La innovació no sorgeix del no-res; es nodreix d’un teixit de productors, pagesos, pescadors i artesans que fan possible treballar amb matèria primera d’alta qualitat.

A “Catalunya al plat!” ens interessa especialment aquesta connexió entre excel·lència i territori. La cuina creativa només té sentit si manté un diàleg amb els ingredients i amb la cultura que els envolta.

Tradició i futur al mateix plat

Disfrutar demostra que la tradició no és un element estàtic, sinó una base viva sobre la qual construir noves formes d’expressió. La cuina catalana, rica en receptes, productes i rituals, ofereix un camp immens per a la reinterpretació. Quan aquesta reinterpretació es fa amb respecte, coneixement i rigor tècnic, el resultat pot ser extraordinari.

En un moment en què la gastronomia és també identitat, economia i projecció cultural, restaurants com Disfrutar assumeixen un paper que va més enllà del servei diari. Representen una manera d’entendre el país: creativa, oberta al món, però arrelada al seu territori.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, visitar Disfrutar potser no serà una experiència quotidiana, però sí una referència imprescindible per entendre cap a on evoluciona la nostra cuina. Des de les receptes més humils fins a l’alta gastronomia, el fil conductor continua sent el mateix: el respecte pel producte, la passió per cuinar i la voluntat de compartir.

En definitiva, Disfrutar és la prova que la cuina creativa catalana no només innova, sinó que construeix relat, identitat i futur. I ho fa, fidel al seu nom, convidant-nos a gaudir —sense prejudicis, amb curiositat i amb tots els sentits desperts— del que tenim al plat.

Esmorzar de forquilla al “Bo de Bernat”

En una Barcelona cada cop més marcada per les tendències gastronòmiques, encara hi ha espais que resisteixen fidelment a la cuina de sempre. Bo de Bernat, al barri de Sant Antoni, és un d’aquests restaurants que manté viva la tradició de l’esmorzar de forquilla.

Bo de Bernat és un d’aquells restaurants que confirmen que l’esmorzar de forquilla continua ben viu a Barcelona, malgrat les modes i les tendències gastronòmiques més modernes. Situat al barri de Sant Antoni, molt a prop del mercat, aquest local s’ha consolidat com un punt de trobada per a veïns, treballadors de la zona i amants de la cuina catalana tradicional que busquen començar el dia amb un àpat contundent i honest.

El primer que crida l’atenció en entrar-hi és l’ambient: un espai senzill, sense artificis, amb taules properes i un ritme constant de plats que van i venen de la cuina. No és un restaurant pensat per fer bonic a les xarxes socials, sinó per menjar bé. Aquesta senzillesa es tradueix també en el tracte, directe i eficient, i en una clientela habitual que demostra que Bo de Bernat no és una moda passatgera.

La proposta gastronòmica aposta clarament per la tradició. L’esmorzar de forquilla aquí es pren seriosament, amb plats que requereixen temps de cocció i receptes que formen part de l’imaginari culinari català. Al menú s’hi poden trobar clàssics com la botifarra amb mongetes, els callos, el cap i pota o diferents guisats del dia, sempre ben servits i amb racions generoses. Són plats pensats per gaudir amb calma, acompanyats d’un cafè fort o, si el cos ho demana, d’un gotet de vi.

Un dels punts forts del restaurant és la relació qualitat-preu. En una zona cada cop més tensionada pels preus, Bo de Bernat manté tarifes ajustades sense renunciar a la qualitat del producte ni a la cuina casolana. Això el converteix en una opció molt atractiva tant per esmorzar com per dinar entre setmana.

En definitiva, Bo de Bernat és una aposta segura per a qui vulgui viure l’experiència d’un esmorzar de forquilla autèntic, sense sofisticacions innecessàries i amb gust de cuina de sempre. Un lloc que no pretén reinventar res, però que fa molt bé allò que proposa.