Arxius de Barcelona - Catalunya al Plat

Can Borrell: a prop de la ciutat però rural

Vols anar a un restaurant a prop de Barcelona, amb productes de proximitat i a la muntanya? Can Borrell és una masia de Cerdanyola del Vallès que compleix tots aquests requisits.

Al cor del Vallès Occidental, entre els paisatges tranquils de Collserola i les zones rurals d’entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, es troba Can Borrell un restaurant dels més emblemàtics de la zona que combina història, gastronomia, productes de proximitat i muntanya. A part de ser un lloc gastronòmic, també disposa d’un gran espai rural i té una tradició familiar.

Can Borrell és una masia històrica catalana que es troba a la Vall de Gausac amb origen medieval. La vall va ser propietat de Bertran d’esplugues fins a l’any 1272. La masia es va convertir en un restaurant, ja que era un lloc de pas pels excursionistes i ho van començar a vendre àpats. Això va passar al 1976.

Ambientació

Els menjadors interiors són amplis. Les parets de pedra, les bigues de fusta et transmet el caràcter rústic propi de les masies catalanes. L’entorn és un dels seus grans atractius, ja que ofereixen rutes per explorar Collserola. Els camps oberts i l’aire pur creen un ambient ideal per desconnectar del ritme urbà.

Aquesta combinació d’història i natura converteix la masia en molt més que un restaurant. És un espai per gaudir i poder compartir àpats familiars o d’amics amb bones sobretaules. El restaurant acull grans celebracions, ja siguin aniversaris, comunions, dinars d’empresa… Fins i tot bodes.

Productes de proximitat

El restaurant conté una gran oferta de productes. La seva carta té fins a 16 tipus de menús diferents. Entre ells, hi ha menús pels més petits, l’infantil per a nens de 4 a 9 anys i el júnior per a nens de 10 a 14. Un altre menú que té molt de seguidors és el de Calçots, però només estan a la temporada d’aquesta verdura. A Temps de Calçots tenim un reculls de restaurants per poder fer una bona calçotada. També ofereix menús vegetarians.

La proposta gastronòmica de Can Borrell es basa en la cuina catalana de sempre, elaborada amb productes frescos i de proximitat. La carta recull receptes clàssiques que formen part del patrimoni culinari català, respectant els sabors originals i les tècniques tradicionals. Un dels seus plats destacats són les mongetes de ganxet.

La brasa és un dels grans protagonistes de la cuina de Can Borrell. Botifarres, xai, conill o entrecots es cuinen al foc de llenya, aportant aquell aroma i sabor característics que evoquen les trobades familiars al voltant del foc. També s’aprecia molt la seva escudella i els caragols a la llauna. Pel que fa a les postres, un dels més destacats són la crema catalana, mel i mató i el pastís de formatge.

La cuina no busca reinterpretacions modernes ni experiments gastronòmics, sinó que aposta per la fidelitat a les receptes de sempre. Aquest enfocament ha consolidat el restaurant com un referent de la cuina catalana clàssica a la comarca del Vallès Occidental. La senzillesa ben entesa és una de les claus del seu èxit.

Tipus de clients

Com hem dit abans és especialment popular per a celebracions familiars i àpats de grups. Disposa de diferents menjadors interiors i també d’espais exteriors que permeten adaptar-se a grups nombrosos.

Els caps de setmana és habitual veure excursionistes que, després d’una caminada per Collserola, s’aturen a recuperar forces amb un bon àpat tradicional. Aquesta relació amb el territori forma part de la identitat del restaurant.

Això sí, tot i ser un lloc popular, els preus ja no ho són tant. Encara que tampoc estan molt inflats. Més o menys et pot sortir d’entre 30 i 40 euros per persona.

Entorn privilegiat

Els voltants ofereixen espais amplis on els infants poden jugar amb seguretat i on els adults poden passejar abans o després de l’àpat. Aquesta combinació d’oci a l’aire lliure i gastronomia tradicional fa que l’experiència sigui completa i diferent de la d’un restaurant urbà convencional.

A més, la proximitat amb Cerdanyola del Vallès i amb l’àrea metropolitana de Barcelona facilita que molts visitants hi arribin en poca estona, tot i tenir la sensació d’estar lluny de la ciutat.

Horaris

És important reservar-ho amb temps, perquè s’omple amb molta facilitat. Només obren la meitat de la setmana i a l’hora de dinar. A l’estiu obren de dijous a diumenge i a l’agost tanquen. A l’hivern també ho obren els dimecres.

En definitiva, Can Borrell és molt més que un lloc on menjar. És una masia amb segles d’història que ofereix cuina catalana tradicional en un entorn natural incomparable. Tant si es tracta d’un dinar de cap de setmana, d’una celebració especial o d’una parada després d’una excursió, el restaurant representa una manera de viure la gastronomia arrelada al territori.

Els primers restaurants 100% gluten‑free de Barcelona

Descobreix els primers restaurants 100% gluten‑free de Barcelona, pioners en cuina segura per a celíacs. Gaudeix de menús complets sense gluten, des de plats mediterranis fins a dolços i brunch originals. Una guia imprescindible per menjar sense preocupacions a la ciutat.

En els últims anys, Barcelona s’ha convertit en una ciutat de referència per a la gastronomia sense gluten. Dia rere dia hi ha més gent i turistes que busquen establiments que ofereixin i garanteixin un menú sense traces de gluten, malgrat això aquests restaurants 100% gluten‑free encara són un fenomen relativament nou.

Els inicis de la restauració gluten‑free a Barcelona

Fins fa una dècada, la majoria dels restaurants de la ciutat només adaptaven alguns plats per a persones amb intolerància al gluten. Això suposava un risc, ja que la contaminació creuada podia posar en perill per la salut dels celíacs. Amb l’augment de la conscienciació sobre la celiaquia i les dietes sense gluten, van aparèixer els primers restaurants que van apostar per cartes 100% gluten‑free, oferint tota la seva oferta sense gluten.

Segons dades de Celíacs de Catalunya, menys de l’1% dels restaurants de Catalunya estaven certificats com a segurs per a celíacs fa només uns anys. Aquesta xifra mostra la dificultat de crear un menú complet sense gluten i la importància dels pioners en aquest àmbit.

Restaurants pioners a Barcelona

Entre els primers establiments 100% gluten‑free de Barcelona, destaquen alguns noms que han fet història per la seva oferta completa i la qualitat dels plats:

En Ville Restaurant

Situat al centre de Barcelona, En Ville és un dels restaurants pioners amb un menú íntegrament sense gluten. Aquest establiment ha guanyat reconeixement tant per la seva cuina mediterrània com per les mesures estrictes per evitar contaminació creuada. Els clients poden gaudir de plats tradicionals adaptats i de postres artesanals sense cap risc per a celíacs.

Messié Sin Gluten

Un altre dels primers restaurants dedicats completament al gluten‑free, Messié Sin Gluten destaca per oferir plats, aquesta vegada, d’inspiració internacional i receptes originals adaptades a dietes lliures de gluten. Amb un ambient acollidor i informal, aquest restaurant va contribuir a popularitzar la restauració 100% segura per a celíacs.

Cal Màrius

Aquest establiment també combina gastronomia catalana tradicional amb opcions gluten‑free completes. Tot i no ser tan conegut com els altres pioners, va ser un dels primers a apostar per una carta totalment lliure de gluten i sobretot amb certificació segura.

Gula Sana

Gula Sana és un restaurant recentment reconegut com a referent per la seva oferta 100% lliure de gluten i productes ecològics. Situat en una zona cèntrica de Barcelona, destaca per una carta variada que inclou plats mediterranis, brioixeria i postres casolanes adaptades per a celíacs. Aposta pel producte de proximitat i és especialment apreciat per les famílies que busquen menús segurs i gustosos.

Celicioso

És un dels restaurants més coneguts a la ciutat, especialitzat en pastisseria i dolços sense gluten, però que també ofereix plats lleugers i brunch totalment lliures de gluten. Amb diverses botigues a Barcelona, ha contribuït significativament a fer accessible la gastronomia gluten‑free a un públic ampli, combinant seguretat amb qualitat i creativitat.

Flax & Kale

Encara que Flax & Kale no és exclusivament gluten‑free, va ser un dels primers establiments en Barcelona a oferir un ampli menú amb opcions 100% sense gluten certificades. Aquest restaurant saludable ha contribuït a normalitzar la dieta gluten‑free entre clients que busquen cuina saludable i innovadora, amb plats que combinen sabor i nutrició sense renunciar a la seguretat per a celíacs.

L’impacte dels primers restaurants gluten‑free

La presència d’aquests restaurants ha tingut un impacte significatiu en la ciutat:

Seguretat per a celíacs: abans, molts clients havien de limitar-se a pizzes sense gluten o amanides, amb risc de contaminació. Ara poden gaudir d’un menú complet sense preocupacions.
Normalització de la dieta sense gluten: la popularització d’aquests establiments ha ajudat al fet que menjar sense gluten deixi de ser una “opció especial” i passi a ser una oferta més habitual i sofisticada.
Innovació culinària: molts xefs han aprofitat aquesta tendència per explorar receptes originals, adaptant plats tradicionals i internacionals per a un públic que busca seguretat i qualitat.

Recomanacions per visitar restaurants gluten‑free a Barcelona

Quan es visita un restaurant 100% gluten‑free, és important tenir en compte alguns aspectes per garantir una experiència segura:

Verificar la certificació: molts restaurants pioners compten amb certificació de Celíacs de Catalunya o d’altres entitats, que garanteixen la prevenció de contaminació creuada.
Consultar la carta amb antelació: alguns plats poden contenir ingredients especials, així que revisar la carta abans de visitar l’establiment és recomanable.
Reservar amb temps: molts d’aquests restaurants són petits i molt concorreguts, especialment els que són pioners i més coneguts.

La situació actual i el futur de la restauració gluten‑free

Actualment, Barcelona compta amb una oferta variada de restaurants sense gluten, però els pioners com En Ville o Messié Sin Gluten continuen sent referents per a la qualitat i seguretat dels seus menús.

L’auge de la conscienciació sobre la celiaquia i les dietes lliures de gluten ha fet que molts establiments tradicionals i grans cadenes incorporin opcions gluten‑free, però els restaurants 100% lliures de gluten continuen sent essencials per a aquells que necessiten garanties totals.

Amb la popularització de la restauració saludable i la demanda creixent per menús específics, es preveu que més restaurants adoptin cartes completament lliures de gluten en els anys vinents, fent de Barcelona un referent europeu en gastronomia segura per a celíacs.

Ruta per les millors patates braves de Barcelona

Les patates braves són una de les tapes més emblemàtiques de Barcelona i un imprescindible de qualsevol ruta de bars. En aquest recorregut gastronòmic proposem quatre restaurants on aquest clàssic es converteix en protagonista, cadascun amb el seu estil, des de versions més tradicionals i contundents fins a interpretacions més refinades. Una selecció per descobrir on tastar algunes de les braves més celebrades de la ciutat i entendre per què aquest plat continua generant debat.

Les patates braves són, probablement, la tapa més icònica de Barcelona. Cruixents per fora, tendres per dins i coronades amb una salsa que pot anar del picant subtil a l’explosiu, formen part del ritual d’anar de tapes.

Les braves formen part del ritual quotidià del vermut de dissabte, de la cervesa improvisada després de la feina i del sopar informal amb amics. Però si una cosa és clara és que no totes les braves són iguals. La qualitat de la patata, el tipus d’oli, el punt de fregit i, sobretot, la salsa, converteixen una ració correcta en una experiència memorable. I en una ciutat amb una oferta gastronòmica tan extensa com Barcelona on hi ha un munt de locals orientats als turistes, trobar unes braves que realment destaquin és molt difícil.

A Barcelona, demanar unes braves és gairebé un ritual, poden ser més picants o més suaus, amb allioli o sense, amb presentació minimalista o servides en un plat de bar de tota la vida. Però sempre generen debat: on es mengen les millors?

Aquí tens quatre restaurants on les braves no són un simple acompanyament, sinó tota una declaració d’intencions.

Bar El Tomas (Sarrià)

Parlar de braves a Barcelona és, gairebé inevitablement, parlar del Bar El Tomás. Aquest petit local de Sarrià, d’ambient senzill i sense concessions estètiques, fa dècades que serveix una de les versions més icòniques de la ciutat.
Aquí no hi ha carta extensa ni reinterpretacions modernes, la protagonista absoluta és la patata amb la seva salsa secreta. Tallades a daus grans i fregides fins a aconseguir un exterior cruixent i un interior suau, les braves arriben cobertes amb una salsa cremosa i intensament picant que genera fidelitats inqüestionables, per això és un lloc on es ve específicament a només menjar braves.

Senyor Vermut (Sant Antoni)

A Sant Antoni, Senyor Vermut representa l’equilibri entre tradició i ambient contemporani. És un espai animat, amb esperit de taverna actual, on les tapes es cuiden tant com la selecció de begudes.
Les seves braves destaquen per una patata ben treballada, cruixent i uniforme, amb una salsa brava saborosa que no eclipsa el producte. Sovint es combina amb un allioli suau que aporta cremositat i equilibra el picant. És un lloc ideal per compartir taula, demanar diverses tapes i convertir les braves en el centre de la conversa.

La Esquinica (Nou Barris)

Si el que busques és quantitat, sabor intens i ambient popular, La Esquinica és parada obligada. Situada a Nou Barris, és un referent de tapes generoses i racions abundants. Les seves braves no es queden curtes amb patata rústica, fregit consistent i una salsa amb caràcter, fa que tingui un punt picant més marcat que en altres llocs. Aquí és en un dels únics llocs on les braves arriben contundent i sense minimalismes. És el tipus de local on el menjar és protagonista i on l’experiència és més real, sense postureig.

Bar Cañete (Raval)
Per últim, al Raval, Bar Cañete ofereix una visió més refinada de la tapa clàssica. Aquí les braves es treballen amb una mirada més gastronòmica, el tall és precís, el fregit impecable i la salsa està pensada per aportar intensitat sense tapar la qualitat de la patata. Cal dir, que aquest local és una opció més cara que les altres, però, el seu preu està justificat. És una opció ideal per a qui vol gaudir de les braves en un entorn més cuidat, amb una proposta culinària que combina tradició i tècnica.

La Gamba… de Vilanova?

La Gamba de Vilanova, estrella de les receptes més famoses del litoral català, com l’Arròs a la Sitgetana que presentem… I estrella també d’una rivalitat històrica al Garraf!

La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.

Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.

A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.

Com és la Gamba?

La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.

Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.

Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!

Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.

Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.

Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.

Instruccions:

En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.

CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!

Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.

Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!

Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.

La Gamba… de Vilanova?

Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.

Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia” va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.

Calçotada urbana a Barcelona: tradició catalana amb vistes al Goja Rooftop

La calçotada, una de les celebracions més emblemàtiques de la cuina catalana, es reinventa al centre de Barcelona amb la proposta per a grups del Goja Rooftop: calçots il·limitats, graellada tradicional i vistes panoràmiques de la ciutat.

La cuina tradicional catalana té una força especial quan es viu en comunitat. Les celebracions al voltant d’una taula, el foc encès i el ritual compartit formen part del nostre patrimoni gastronòmic. Entre totes aquestes tradicions, la calçotada ocupa un lloc privilegiat. I aquest hivern, aquesta experiència tan arrelada al territori troba una nova escenografia urbana al Goja Rooftop, situat al terrat del Renaissance Barcelona Hotel.

A “Catalunya al plat!” ens agrada descobrir com la tradició evoluciona sense perdre l’essència. Les anomenades “calçotades urbanes” són un exemple clar d’aquesta adaptació contemporània: la mateixa recepta, el mateix ritual, però en un entorn inesperat, amb vistes panoràmiques sobre la ciutat.

La calçotada: identitat i ritual

La calçotada no és només un àpat; és un esdeveniment social. Originària de Valls, a la comarca de l’Alt Camp, aquesta celebració gira al voltant del calçot, una ceba tendra i allargada que es cou directament a la flama viva fins que la capa exterior queda ben torrada. El gest de pelar-lo amb les mans, sucar-lo generosament en salsa romesco i alçar-lo al cel abans de mossegar-lo forma part d’un ritual que es transmet de generació en generació.

Tradicionalment associada a espais rurals, masies o restaurants especialitzats, la calçotada ha anat expandint-se i adaptant-se a nous contextos. Barcelona, com a capital gastronòmica, no n’és una excepció. El que abans s’entenia com una festa de camp ara també pot viure’s al centre de la ciutat, sense renunciar a la qualitat ni a l’autenticitat.

Una calçotada amb vistes

Al Goja Rooftop, la proposta de calçotada per a grups combina l’essència tradicional amb l’atractiu d’un espai contemporani. Situat en un terrat amb vistes privilegiades, ofereix la possibilitat de gaudir d’una calçotada il·limitada acompanyada d’una graellada de carn, en un ambient que fusiona la calidesa del foc amb la vitalitat urbana.

Aquesta fórmula resulta especialment atractiva per a esdeveniments corporatius o celebracions socials. En lloc d’un dinar convencional, la calçotada aporta un element participatiu i distès que facilita la conversa i la cohesió del grup. Compartir el ritual de pelar calçots, embrutar-se les mans i brindar amb vi o cava crea una atmosfera relaxada i genuïna.

El valor afegit d’aquesta proposta rau en el contrast: mentre es degusten plats profundament arrelats a la tradició catalana, l’horitzó de Barcelona s’estén al davant. La ciutat es converteix així en teló de fons d’una experiència que connecta passat i present.

Tradició que s’adapta als nous temps

La idea de “calçotada urbana” pot sorprendre als més puristes, però també evidencia la capacitat de la cuina catalana per reinventar-se. Les tradicions no són peces de museu; són pràctiques vives que evolucionen amb la societat. Portar la calçotada a un rooftop al centre de Barcelona no significa desvirtuar-la, sinó ampliar-ne l’abast i acostar-la a nous públics.

En un context on el turisme gastronòmic té un pes important, iniciatives com aquesta també contribueixen a difondre la cultura culinària catalana. Molts visitants descobreixen els calçots per primera vegada en entorns urbans abans d’endinsar-se en altres experiències més vinculades al territori. D’aquesta manera, la ciutat actua com a porta d’entrada a una tradició amb profundes arrels rurals.

A més, la proposta per a grups respon a una demanda creixent d’experiències compartides. Les empreses busquen activitats que vagin més enllà del simple àpat i que aportin un component cultural i identitari. La calçotada compleix perfectament aquest paper: és gastronòmica, festiva i simbòlica.

El valor del producte i la temporada

Un dels aspectes més importants de qualsevol calçotada és el respecte per la temporada. Els calçots són un producte hivernal, i la seva temporalitat reforça la idea de cicle natural i d’arrelament al territori. Consumir-los en el moment òptim garanteix sabor, textura i autenticitat.

En aquest sentit, fins i tot en un entorn urbà i sofisticat com el Goja Rooftop, el protagonisme continua sent del producte. Els calçots, la salsa romesco i la graellada posterior formen part d’un repertori que defineix la cuina catalana més festiva. L’espai pot canviar, però l’essència del menú es manté fidel a la tradició.

Barcelona al centre de la tradició

La iniciativa del Goja Rooftop demostra que Barcelona no només és escenari d’alta gastronomia i cuina d’avantguarda, sinó també un lloc on la tradició troba noves formes d’expressió. La ciutat acull des de restaurants històrics fins a propostes innovadores que reinterpreten receptes populars.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, aquesta calçotada urbana representa una manera diferent de viure una de les celebracions més emblemàtiques del calendari gastronòmic català. És una opció ideal per a grups que vulguin combinar autenticitat i comoditat, tradició i modernitat, sense sortir del centre de Barcelona.

En definitiva, la calçotada al Goja Rooftop ens recorda que la cuina tradicional catalana continua viva perquè sap adaptar-se als nous espais i a les noves maneres de compartir. Ja sigui en una masia envoltada de camps o en un terrat amb vistes a la ciutat, el gest de sucar un calçot en romesco continua sent el mateix: un petit ritual que ens connecta amb la nostra cultura i amb els altres.

Jansana, pioners a la pastisseria Gluten Free

Trobar un lloc per esmorzar sent celíac és molt difícil i més si no vius a una gran ciutat. Aquesta pastisseria és completament sense gluten i ofereix una gran varietat d’opcions per poder gaudir dels dolços sense patir més.

El 26 de juny de 1936, Antón Jansana va complir el seu somni i va obrir un obrador a Santa Perpètua de Mogoda, un municipi que llavors vivia principalment del comerç local i l’activitat agrícola. A aquella època obrir un negoci no era gens senzill i més amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, però amb molt d’esforç va ser capaç de treure’l endavant. La família va seguir el seu llegat, passant de generació en generació.

El 2013, Antonio va decidir fer una àrea específica per productes sense gluten. La decisió no va ser casual. Cada cop hi havia més persones amb celiaquia i no tenien gaires alternatives per comprar productes. Fer aquest canvi va implicar extremar les mesures d’higiene, ja que la contaminació creuada pot perjudicar a qui pateix aquesta malaltia.

Canvi radical

Així que el 2015, ho van transformar i la va convertir totalment en una pastisseria especialitzada íntegrament sense gluten. Van ser pioners a fer-ho a Catalunya i van demostrar que es pot mantenir la qualitat i els sabors dels productes tradicionals. Una dècada més tard encara triomfa.

Temps després, l’any 2024, l’Antonio es va jubilar i va deixar la pastisseria a les mans d’uns socis que volien continuar amb aquesta causa. Un d’ells, Javier era un fidel client que pateix de celiaquia.

El creixement del negoci va portar a obrir un segon establiment en el cor de Barcelona, concretament en el barri de l’Eixample. Aquesta nova ubicació va permetre ampliar el seu públic i consolidar la seva reputació més enllà de l’àmbit local. La botiga de Barcelona obre cada dia, la qual cosa facilita l’accés tant a residents com a turistes.

Per part seva, la botiga original de Santa Perpètua manté un dia de descans els dilluns, conservant aquest caràcter de comerç de proximitat que l’ha definit des dels seus inicis. Des de llavors s’ha construït el seu nom i atrau clients de tota Espanya i fins i tot de l’estranger.

Però no t’amoïnis, si vols anar-hi, però cap de les pastisseries estan a prop teu, tenen una web on per la qual es poden fer comandes de tots els seus productes. Les possibilitats d’aquesta pastisseria no acaben aquí. També preparen càterings personalitzats per aniversaris, events socials i d’empresa. Ampliant així les seves possibilitats i especialitzant-se a les necessitats dels consumidors.

Què ofereixen?

La varietat de productes que ofereix Jansana és un dels seus grans atractius. Des de pans rústics fins a opcions amb llavors o integrals, així com brioixeria dolça, croissants, magdalenes i pastissos personalitzats. També compten amb productes salats com a pizzes, empanades i sandvitxos, la qual cosa permet que qualsevol persona celíaca pugui gaudir d’una oferta completa, sigui per a un esmorzar informal sigui per a una celebració especial.

Encara que els preus són lleugerament superiors als d’una pastisseria convencional, resulten raonables si es té en compte la complexitat del procés i la qualitat dels ingredients emprats.

L’experiència en botiga és un altre dels factors que expliquen el seu èxit. Els locals presenten una estètica cuidada, amb vitrines àmplies on els productes s’exhibeixen de manera atractiva. L’ambient és acollidor i el tracte pròxim. Molts clients destaquen la tranquil·litat de poder comprar sense preocupar-se per la contaminació creuada, alguna cosa que no sempre és possible en establiments convencionals.

En 2025, la pastisseria va rebre un reconeixement de l’Associació de Celíacs de Catalunya, un premi que avala el seu compromís amb la seguretat alimentària i la qualitat. Així mateix, en la plataforma Tripadvisor se situa en el primer lloc entre les millors pastisseries de Barcelona, un assoliment significatiu en una ciutat amb una àmplia tradició gastronòmica. Les ressenyes de clients destaquen tant el sabor dels productes com l’atenció rebuda, i no són pocs els turistes que es desplacen expressament per esmorzar allà.

Altres tipus de productes

A part de ser Gluten Free, també té productes per intoleràncies i al·lèrgies. A la seva web hi pots posar filtres per buscar els productes segons les teves necessitats, ja sigui sense lactosa, sense fruit sec i fins i tot productes vegans i vegetarians. A més, si vas a la botiga físicament els seus treballadors estaran encantats d’explicar-t’ho.

És una bona opció per anar a fer el cafè amb qualsevol i tampoc cal ser celíac per provar els seus productes. Pot ser si vas sense saber-ho ni notes la diferència. A més, és un bon exemple de negoci familiar que s’ha anat adaptant als nous temps i reptes. Aquesta pastisseria lluita per un col·lectiu que a vegades està invisibilitat i que té moltes dificultats per poder trobar bons llocs amb menjar de qualitat.

Xató Vegà, perfecte per al final de l’Hivern!

Gaudeix d’una variant vegana del tradicional Xató penedesenc. A més, es convida a conèixer la cultura i tradició d’una zona privilegiada de Catalunya: el conjunt Penedès-Garraf.

Per molt que ens vulguem enganyar, el fred encara continua amb nosaltres; ja sabem què diuen del dia de la Candelera: que si riu, l’hivern és viu! I ben viva és, també, la temporada de Xató a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès.

Què és el Xató?

El Xató és l’amanida per excel·lència de la vegueria del Penedès: escarola cruixent i fresca, acompanyada de bacallà, tonyina, anxova o seitons i un grapat d’olives; tot això, banyat per una salsa amb el gust de nyores i oli d’oliva. En resum, fa un repàs gastronòmic de tot allò que caracteritza el territori: el mar i l’hort. En altres paraules, i tal com ho descriuen des de l’organització de la Ruta del Xató, és un “plat lleuger i, alhora, intens; refrescant però saborós; tradicional i innovador a la vegada”, del qual “en pots menjar tant com vulguis, perquè és molt sa i té tots els beneficis de la dieta mediterrània”. No obstant això, no és un plat que sigui apte per a persones vegetarianes o veganes, per la incorporació de peix en la recepta; així doncs, a continuació es presenta una recepta alternativa, per a gaudir d’un Xató vegà!

Com a ingredients tenim: un parell d’escaroles fresques, pebrot vermell escalivat, un grapat d’olives arbequines, un grapat d’olives negres d’Aragó, una llesca de molla de pa vegà (sense crosta), un o dos grans d’all, trenta-cinc ametlles torrades, dotze avellanes torrades, vuit nyores escaldades, oli d’oliva, sal i vinagre al gust.

Per a preparar l’amanida, en aquest cas, ens centrarem en la recepta típica de Vilanova i la Geltrú , però cada vila té la seva amb les seves pròpies característiques!

Recepta

El primer pas és deixar la molla de pa en remull i picar els alls amb la sal al morter. Un cop els hàgim aixafat bé, hi anem afegint els fruits secs, fins que aconseguim una pasta homogènia. Escaldem les nyores, en raspem l’interior i n’aboquem les polpes al morter. Seguidament, escorrem la molla de pa i la incorporem a la salsa. Lentament, anem abocant l’oli mentre barregem, fins que obtinguem la consistència desitjada; que no sigui ni massa espessa ni massa líquida.

Finalment, barregem una part de la salsa amb l’escarola i les olives i, un cop emplatem la barreja, posem uns trossos de pebrot vermell per sobre, així com un parell d’olives més per decorar. La resta de la salsa, la presentem en un bol o una salsera al costat perquè el comensal pugui posar-se’n tanta com en vulgui.

I així de senzill és fer un Xató vegà! (Inspirat per la recepta de la web Cuina de l’horta).

El Xató és molt més que la mateixa amanida!

Això, però, no és tot. M’agradaria aprofitar aquest espai per a fer una recomanació, per a totes aquelles persones a qui us agradi el Xató o tingueu ganes de tastar-lo: aneu a visitar la Ruta del Xató. És una experiència que et transporta pels paisatges del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf que, a banda de l’amanida i dels bons vins DO del Penedès, ofereix més de 200 propostes d’oci de cultura, de natura, entre altres àmbits. Totes aquestes activitats – que pots gaudir sol, en parella, amb família o, fins i tot, amb amics – garanteixen que coneguis, no només la gastronomia, sinó la cultura d’un territori ben viu i culturalment actiu, com ho és la Vegueria del Penedès. Si, per contra, el que més et crida l’atenció és, únicament, el menjar, doncs pots visitar qualsevol dels restaurants acreditats al Penedès-Garraf, que et conviden a tastar la cuina tradicional de la zona a qualsevol de les següents localitats: Calafell, Cubelles, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

La 29a edició de la Ruta del Xató

En resum, el Xató no només és una amanida, és un tastet d’història, de cultura i de vida d’un dels territoris amb més tradició i activitat de tot Catalunya: la vegueria del Penedès. Afanya’t a gaudir de la 29a edició de la Ruta del Xató, inaugurada l’11 de novembre del 2025 i que durarà fins ben entrat el març d’aquest any. Una iniciativa que ha reunit figures il·lustres com a ambaixadors, entre els quals s’inclou Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Toni Albà, Lax’n Busto i la Cubana. Enguany, la reconeguda com a ambaixadora és Gessamí Caramés, xef i presentadora calera.

Disfrutar, on la creativitat transforma la tradició catalana

Tradició i avantguarda es troben a Disfrutar, un restaurant que redefineix la cuina catalana amb imaginació, rigor tècnic i profund respecte pel producte.

En el panorama gastronòmic català, on la tradició conviu amb la innovació constant, hi ha restaurants que no només ofereixen un àpat, sinó una experiència que redefineix la manera d’entendre la cuina. Un dels màxims exponents d’aquesta creativitat és Disfrutar, situat al cor de l’Eixample de Barcelona. A Catalunya al plat no podíem deixar de parlar d’un espai que, tot i la seva projecció internacional, manté una arrel profundament vinculada a la cultura gastronòmica catalana.

Un projecte amb ADN d’avantguarda

Disfrutar va néixer l’any 2014 de la mà de tres xefs formats a l’òrbita del Bulli: Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas. El seu pas per aquell temple de la creativitat culinària, liderat per Ferran Adrià, va marcar una generació de cuiners que entenien la cuina com un llenguatge capaç de sorprendre, emocionar i provocar reflexió. Disfrutar recull aquest esperit i el transforma en una proposta pròpia, madura i coherent.

El nom ja és tota una declaració d’intencions. Aquí, el comensal és convidat a deixar-se portar, a jugar, a sorprendre’s i, sobretot, a gaudir. La seva trajectòria ha estat meteòrica: reconegut amb tres estrelles Michelin i considerat un dels millors restaurants del món, Disfrutar ha consolidat Barcelona com una capital imprescindible de la gastronomia contemporània.

Creativitat amb arrels catalanes

Tot i l’experimentació tècnica i conceptual, la cuina de Disfrutar no renega de la tradició. Al contrari: la reinterpreta. Molts dels seus plats parteixen d’ingredients propis del rebost català —oli d’oliva, marisc mediterrani, verdures de temporada, fruits secs— que són sotmesos a processos innovadors per transformar textures, temperatures i presentacions.

Un exemple paradigmàtic és la seva famosa “oliva esferificada líquida”, hereva directa de les tècniques desenvolupades a el Bulli, però evolucionada fins a convertir-se en una peça icònica del seu menú. També hi trobem elaboracions que juguen amb la memòria gustativa: plats que recorden una coca, un suquet o unes postres tradicionals, però presentats amb una aparença completament inesperada.

Aquesta tensió entre reconeixement i sorpresa és clau per entendre la seva proposta. La cuina creativa no és només una exhibició de tècnica; és una manera de dialogar amb el patrimoni culinari i reinterpretar-lo des del present.

L’experiència com a relat

A Disfrutar, l’àpat s’articula a través de menús degustació que funcionen com un recorregut narratiu. Cada plat és una escena, amb una posada en escena pensada fins al detall. Les vaixelles, les textures, els colors i fins i tot la manera com el personal explica cada elaboració formen part d’un conjunt coherent.

Aquest enfocament connecta amb una idea molt contemporània de la gastronomia: el restaurant com a espai cultural. No és només un lloc on menjar, sinó un entorn on es construeixen significats. La cuina creativa, en aquest sentit, actua com una forma d’expressió artística que utilitza els aliments com a matèria primera.

Però malgrat aquesta dimensió conceptual, Disfrutar evita caure en la fredor o l’excessiva solemnitat. Hi ha joc, ironia i un punt d’humor en moltes de les seves creacions. Aquesta voluntat lúdica reforça el vincle amb el comensal i recorda que, en el fons, la gastronomia és un acte compartit.

Barcelona com a epicentre gastronòmic

Parlar de Disfrutar és també parlar de Barcelona i del seu ecosistema culinari. La ciutat ha sabut combinar restaurants històrics amb noves propostes que exploren camins diversos: des de la recuperació de receptes tradicionals fins a l’alta cuina més experimental. En aquest context, Disfrutar actua com a far internacional, atraient visitants d’arreu del món i situant la cuina catalana en el mapa global.

Tanmateix, la seva existència també té un efecte local: inspira joves cuiners, fomenta la recerca tècnica i contribueix a consolidar una cultura gastronòmica dinàmica. La innovació no sorgeix del no-res; es nodreix d’un teixit de productors, pagesos, pescadors i artesans que fan possible treballar amb matèria primera d’alta qualitat.

A “Catalunya al plat!” ens interessa especialment aquesta connexió entre excel·lència i territori. La cuina creativa només té sentit si manté un diàleg amb els ingredients i amb la cultura que els envolta.

Tradició i futur al mateix plat

Disfrutar demostra que la tradició no és un element estàtic, sinó una base viva sobre la qual construir noves formes d’expressió. La cuina catalana, rica en receptes, productes i rituals, ofereix un camp immens per a la reinterpretació. Quan aquesta reinterpretació es fa amb respecte, coneixement i rigor tècnic, el resultat pot ser extraordinari.

En un moment en què la gastronomia és també identitat, economia i projecció cultural, restaurants com Disfrutar assumeixen un paper que va més enllà del servei diari. Representen una manera d’entendre el país: creativa, oberta al món, però arrelada al seu territori.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, visitar Disfrutar potser no serà una experiència quotidiana, però sí una referència imprescindible per entendre cap a on evoluciona la nostra cuina. Des de les receptes més humils fins a l’alta gastronomia, el fil conductor continua sent el mateix: el respecte pel producte, la passió per cuinar i la voluntat de compartir.

En definitiva, Disfrutar és la prova que la cuina creativa catalana no només innova, sinó que construeix relat, identitat i futur. I ho fa, fidel al seu nom, convidant-nos a gaudir —sense prejudicis, amb curiositat i amb tots els sentits desperts— del que tenim al plat.

Un bon Sabre per Sant Pau!

La gastronomia catalana té un ventall molt ampli d’oferta. Grans joies amagades en les viles més maques del nostre territori. Una d’aquestes joies, els sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, un poble de la comarca del Garraf.

Un cop deixem enrere les vacances de Nadal, la vila de Ribes es prepara per rebre la Festa Major d’hivern: la Festa Major de Sant Pau. Un cop s’aproximen les dates clau, 24 i 25 de gener, les pastisseries comencen a enfornar els primers sabres, un brioix típic i únic de la vila, que només estan disponibles als voltants de la festivitat hivernal: el Sabre de Sant Pau.

El Sabre és un brioix amb anís, decorat amb sucre, que representa l’esmorzar dels ribetans durant el mes de gener. A més, pren la forma de l’espasa – o sabre – del sant a qui es ret homenatge. Per tant, no hi ha millor manera de recuperar les forces perdudes en els balls, els salts i els cops de bastó que van cap a l’ermita, siguin les colles infantils o les adultes, i és que és l’esmorzar per excel·lència entre les cercaviles que arriben i baixen de l’ermita de Sant Pau, a la vegada que, dins del temple, es canten els goigs al sant. Amb una passejada al voltant de l’ermita, el matí del 25 de gener, veuràs els balladors descansant i engolint un Sabre – a banda de l’entrepà de botifarra que reben les colles –, enfaixant-se i agafant energia per una baixada de Sant Pau multitudinària, que arriba fins a la plaça de la Vila i que, juntament amb les representacions dels balls parlats, són el final de la primera Festa Major de la comarca del Garraf.

En resum, si voleu gaudir d’una joia gastronòmica catalana, durant un parell de setmanes l’any trobareu a Ribes un bon brioix, que podeu acompanyar amb xocolata ben calenta, per fer marxar el fred de gener. I, si permeteu fer recomanacions, un gran esmorzar inclou un sabre de “Cal Krustô” i un got de xocolata de la Xurreria Tona.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Cal Krustô (@cal.krusto)

Bon Profit!