Categoria: Uncategorized

Restaurant Alkimia: “la cuina és un camí, un viatge”

T’agrada la cuina creativa i de qualitat?, el restaurant Alkimia d’en Jordi Vilà és un dels restaurants de cuina creativa a Catalunya més destacats. Situat al cor de Barcelona, aquest ofereix experiències gastronòmiques originals i úniques plenes d’innovació però sense deixar de banda la vertadera cuina catalana.

La cuina creativa és un corrent gastronòmic que combina la innovació, la tècnica i la imaginació per transformar els plats tradicionals en experiències gastronòmiques úniques plenes de diferents aromes, sabors, textures i diferents presentacions. A la ciutat de Barcelona és on pots trobar grans restaurants dedicats a aquesta variant culinària. La metròpolis sempre és un dels llocs més indicats per viure aquest tipus d’experiències i més en una ciutat tan rica en productes locals i tant referent per la seva gastronomia arreu del món degut a la cuina mediterrània.  

Jordi Vilà i el restaurant que va redefinir la cuina moderna de Barcelona

Aconseguir tot això no és fàcil, sobretot si volem tastar menjar de qualitat. Per això, hem de tenir molt en compte quins establiments escollim per viure la millor experiència culinària. En aquest cas, un lloc ideal és el restaurant Alkimia, ja que fa una cuina que profunditza en el passat, el present i el futur de la cuina catalana, per això es considera un dels millors restaurants catalans de cuina creativa. El seu propietari, el Jordi Vilà, deixa molt clar l’objectiu i la conducta del seu negoci: “La cuina catalana és i serà allò que entre tots els que ens arrelem a aquesta riquíssima tradició gastronòmica vulguem que sigui”.  

El Jordi Vilà amb aquest restaurant, va definir fa més de vint anys com aniria la cuina moderna de Barcelona. A més, Vilà ha aconseguit la fita de fer creació sense deslligar-se del camí de la cuina catalana 100% reconeixible. El seu restaurant compta amb una gran diversitat de plats d’alta qualitat que ens mostra la vertadera essència del que és la cuina creativa. El seu menú varia segons la temporada i ofereix vertaderes meravelles que sorprenen a tothom qui ha tingut l’oportunitat d’anar-hi.

Alkimia: una experiència sensorial on tradició i creativitat es troben

L’ambient del restaurant també destaca i té un gran pes en el seu prestigi, ja que és un lloc acollidor que a més proporciona una atenció totalment personalitzada amb el millor servei possible. La decoració és moderna i càlida, preparada per poder-te sentir com a casa i que cada dinar o sopar a l’Alkimia es converteix en una experiència inoblidable. A més, el seu nom ja és un referent del qual es pretén transmetre, és a dir, innovació, qualitat i elegància. L’espai no és només destaca per la seva estètica, sinó que cada element està pensat per potenciar la degustació i destacar la presentació dels plats, que és un dels signes distintius de la proposta d’Alkimia.

Fusionar tradició i innovació no és gens fàcil, però el Jordi Vilà ho ha aconseguit posant a cada plat tot l’ímpetu necessari per triomfar. Els productes frescos de temporada i de proximitat són un element clau per l’èxit del restaurant, ja que tot està rigorosament comprat a llocs de qualitat. Les fruites i verdures són acabades de collir i normalment, de mercat, el peix és fresc, la carn de qualitat i totes les espècies i herbes que s’utilitzen a cada plat estan pensades rigorosament per aportar el millor sabor i fer-ho el més autèntic possible.

Segons el seu xef, “la cuina creativa no és només innovar, sinó saber interpretar els ingredients i respectar-los al màxim. El nostre objectiu és que cada plat sigui una experiència completa, visual, aromàtica i gustativa”. D’aquesta manera, es demostra totalment la filosofia que segueix un dels llocs de Barcelona més ben qualificats per la seva cuina.  

Relacionat amb això, Vilà ha obtingut diversos premis com el Premi Nacional de Gastronomia i 3 soles Repsol el 2021: per una trajectòria, en la que com si fos “un visionari i bruixot continua en primera línia de la nova cuina catalana esbossant el demà amb valors tradicionals com el culte al bon producte i el treball manual en el seu reliquiari particular”.

El restaurant que simbolitza l’avantguarda culinària de Barcelona

A part, Alkimia també ha rebut nombrosos reconeixements en la gastronomia catalana i espanyola. Entre ells, les mencions en guies gastronòmiques, articles especialitzats i premis per la seva aportació a la cuina creativa i innovadora. Els mitjans especialitzats com Time Out Barcelona el situen entre els millors restaurants de cuina creativa de la ciutat, destacant la combinació de qualitat, innovació i experiència integral que ofereix al comensal.

D’aquesta manera, Alkimia és un exemple paradigmàtic de com la cuina creativa ha trobat un lloc destacat a Barcelona. La ciutat és coneguda per la seva oferta gastronòmica diversa i innovadora, i Alkimia s’ha consolidat com un referent per a aquells que busquen experiències que van més enllà del simple menjar. El restaurant forma part d’un moviment que combina gastronomia, art i experiència sensorial, on cada visita és única. És un lloc on el menjar es converteix en narrativa: cada plat explica una història, cada sabor desperta records i emocions.



El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat?

El mercat de l’Abaceria porta uns anys de retard en les seves obres amb crítiques cap a la gentrificació

Aquest estiu del 2026 serà una data clau de cara a l’obertura del Mercat de l’Abaceria. Situat a Gràcia (Barcelona) és un mercat que fa molt temps que existeix, i molt temps que porta de retard amb les obres. De fet, s’hauria d’haver acabat, segons marcava el primer calendari establert, entre els anys 2020 i 2021. Però la pandèmia del COVID-19 i els problemes amb la retirada de la coberta, entre d’altres, han acabat endarrerint tota la reforma.

Els mercats de barri són els principals comerços de kilòmetre 0 i producte de proximitat. De fet, hi ha un munt de mercats, tant a Barcelona com arreu de Catalunya. I molts d’aquests, ja siguin municipals, més grans o més petits, són considerats com a agents de cohesió social i sostenibilitat. Apart tenen la funció d’unir amb la participació ciutadana.

Un d’ells és el mercat de l’Abaceria, un històric del barri de Gràcia. Es va inaugurar el 1892 i ha estat viu fins ara gràcies a la gent. Ara mateix està situat en una instal·lació provisional al passeig de Sant Joan, entre els carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret, ja que l’original està en obres des de fa ja uns anys.

Tot i els contratemps del mercat alhora d’avançar i enllestir les obres, aquest cop sí que estan avançant correctament i es preveu que aquest mateix estiu estigui finalitzat. De fet, l’estiu passat es van començar a instal·lar les peces ceràmiques de la coberta, muntar els vidres i altres tancaments de les façanes, i ara ja té una forma. Apart, l’avenç dels treballs interiors de l’equipament també s’han dut a terme de manera paral·lela.

L’actuació va a càrrec de l’institut Municipal de Mercats de Barcelona i van ser adjudicades per un import de 22,5 milions d’euros aproximadament. Les instal·lacions de les que ja hem anomenat anteriorment es van iniciar com a tal a finals d’octubre de 2023 i formen part d’un paquet total que s’eleva fins als 38 milions d’euros, incloent en la mateixa obra la construcció i reposició del mercat provisional i els treballs pel canvi de sentit de la Travessera de Gràcia.

La Covid-19 i els materials de la coberta, no són els únics problemes que han sorgit i han retrassat les obres. A més dels mencionats, s’ha de tenir en compte on es fa la construcció, què es construeix i quin és el pla. Estem parlant d’una construcció en un mercat amb molta història rere fons, i que està situada a Gràcia, un barri que cada cop està més gentrificat. 

De fet, la plataforma Gràcia, cap a on vas? es va mostrar el seu desacord al començament de les obres en alguns punts del tracte i acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

La plataforma destacava que la reforma era urgent i necessària per l’estat de deteriorament del propi mercat. Però asseguraven que no calia fer un mercat tant gran, sinó que un projecte més petit i de menor dimensió ja hagués servit i hauria costat 10 milions (no els 22,5 aproximadament que costa).

El problema que criticava la plataforma és el risc que la construcció es converteixi en un focus de gentrificació. També criticaven la construcció del mercat perquè sostenien que ja hi havia altres ofertes de diferents supermercats al voltant del central, que l’oferta ja estava garantida i que aquest model comporta la destrucció del petit comerç, i la del centre de distribució de mercaderies perquè suposava un cost major del projecte que té efectes secundaris en la societat. 

A més, argumentaven que es podia convertir en una icona turística, ja que la inversió de prop de 100.000 euros per establiment que han dut a terme tot el personal de cadascuna de les parades, pot provocar que hi hagi un augment i increment dels preus. Apart, la plataforma s’oposava a la instal·lació de l’aparcament, ja que assenyalaven que acabarà fomentant l’ús del vehicle privat en una zona molt residencial, poc contaminada, i que ja compte amb unes 800 places al voltant del mercat i del seu entorn.

El que sí que és clar és que el mercat de l’Abaceria seguirà sent viu a Gràcia i continuarà oferint un producte de proximitat i de qualitat, tot i que pugui atraure turistes i estrangers amb un augment significant i considerat dels preus. És a dir, la inflació pot aparèixer. Però la tradició també es mantindrà.

Xató Vegà, perfecte per al final de l’Hivern!

Gaudeix d’una variant vegana del tradicional Xató penedesenc. A més, es convida a conèixer la cultura i tradició d’una zona privilegiada de Catalunya: el conjunt Penedès-Garraf.

Per molt que ens vulguem enganyar, el fred encara continua amb nosaltres; ja sabem què diuen del dia de la Candelera: que si riu, l’hivern és viu! I ben viva és, també, la temporada de Xató a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès.

Què és el Xató?

El Xató és l’amanida per excel·lència de la vegueria del Penedès: escarola cruixent i fresca, acompanyada de bacallà, tonyina, anxova o seitons i un grapat d’olives; tot això, banyat per una salsa amb el gust de nyores i oli d’oliva. En resum, fa un repàs gastronòmic de tot allò que caracteritza el territori: el mar i l’hort. En altres paraules, i tal com ho descriuen des de l’organització de la Ruta del Xató, és un “plat lleuger i, alhora, intens; refrescant però saborós; tradicional i innovador a la vegada”, del qual “en pots menjar tant com vulguis, perquè és molt sa i té tots els beneficis de la dieta mediterrània”. No obstant això, no és un plat que sigui apte per a persones vegetarianes o veganes, per la incorporació de peix en la recepta; així doncs, a continuació es presenta una recepta alternativa, per a gaudir d’un Xató vegà!

Com a ingredients tenim: un parell d’escaroles fresques, pebrot vermell escalivat, un grapat d’olives arbequines, un grapat d’olives negres d’Aragó, una llesca de molla de pa vegà (sense crosta), un o dos grans d’all, trenta-cinc ametlles torrades, dotze avellanes torrades, vuit nyores escaldades, oli d’oliva, sal i vinagre al gust.

Per a preparar l’amanida, en aquest cas, ens centrarem en la recepta típica de Vilanova i la Geltrú , però cada vila té la seva amb les seves pròpies característiques!

Recepta

El primer pas és deixar la molla de pa en remull i picar els alls amb la sal al morter. Un cop els hàgim aixafat bé, hi anem afegint els fruits secs, fins que aconseguim una pasta homogènia. Escaldem les nyores, en raspem l’interior i n’aboquem les polpes al morter. Seguidament, escorrem la molla de pa i la incorporem a la salsa. Lentament, anem abocant l’oli mentre barregem, fins que obtinguem la consistència desitjada; que no sigui ni massa espessa ni massa líquida.

Finalment, barregem una part de la salsa amb l’escarola i les olives i, un cop emplatem la barreja, posem uns trossos de pebrot vermell per sobre, així com un parell d’olives més per decorar. La resta de la salsa, la presentem en un bol o una salsera al costat perquè el comensal pugui posar-se’n tanta com en vulgui.

I així de senzill és fer un Xató vegà! (Inspirat per la recepta de la web Cuina de l’horta).

El Xató és molt més que la mateixa amanida!

Això, però, no és tot. M’agradaria aprofitar aquest espai per a fer una recomanació, per a totes aquelles persones a qui us agradi el Xató o tingueu ganes de tastar-lo: aneu a visitar la Ruta del Xató. És una experiència que et transporta pels paisatges del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf que, a banda de l’amanida i dels bons vins DO del Penedès, ofereix més de 200 propostes d’oci de cultura, de natura, entre altres àmbits. Totes aquestes activitats – que pots gaudir sol, en parella, amb família o, fins i tot, amb amics – garanteixen que coneguis, no només la gastronomia, sinó la cultura d’un territori ben viu i culturalment actiu, com ho és la Vegueria del Penedès. Si, per contra, el que més et crida l’atenció és, únicament, el menjar, doncs pots visitar qualsevol dels restaurants acreditats al Penedès-Garraf, que et conviden a tastar la cuina tradicional de la zona a qualsevol de les següents localitats: Calafell, Cubelles, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

La 29a edició de la Ruta del Xató

En resum, el Xató no només és una amanida, és un tastet d’història, de cultura i de vida d’un dels territoris amb més tradició i activitat de tot Catalunya: la vegueria del Penedès. Afanya’t a gaudir de la 29a edició de la Ruta del Xató, inaugurada l’11 de novembre del 2025 i que durarà fins ben entrat el març d’aquest any. Una iniciativa que ha reunit figures il·lustres com a ambaixadors, entre els quals s’inclou Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Toni Albà, Lax’n Busto i la Cubana. Enguany, la reconeguda com a ambaixadora és Gessamí Caramés, xef i presentadora calera.

Del producte local a l’alta cuina: la proposta multisensorial de Cinc Sentits

El restaurant Cinc Sentits és una proposta gastronómica revolucionaria situada en l’Eixample barceloní. Aquest lloc té una especial rellevància perquè ofereix una interpretació personal de la cuina catalana contemporània. Cinc Sentits compta amb dos estrelles Michelín i una clara vocació creativa. La proposta del responsable d’aquest restaurant, Jordi Artal, està fonamentada en menús degustació. Els menús estimulen els cinc sentits a través de sabors intensos, textures contrastades i una representació al milimetre del plat.

El mateix nom del restaurant resumeix amb total precisió l’objectiu del restaurant: convertir l’àpat en una experiència multisensorial. Es tracta d’una vivència totalment especial i única que va més enllà de “menjar bé”. L’estil té un to completament personal i rellevant que es defineix com a cuina catalana contemporània, creativa i d’autor. El creador d’aquest espai manté una mirada molt marcada al enorme valor que conté el producte de proximitat i els petits productors. 

Segons la definició de cuina creativa, es tracta d’una mena de cuina hereva de la nouvelle cuisine. A partir d’aquest concepte, es pot entendre el plat com una creació artística que juga amb noves combinacions de tècniques, productes i presentacions. 

Cinc Sentits encaixa plenament en aquesta definició: articula la seva proposta en plats conceptuals que sorprenen pel joc de textures, pels contrastos de sabors i per l’originalitat visual. La creativitat del lloc no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí, en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú. 

La creativitat no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí i carni (mar i muntanya contemporani), en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú. 

Oferta del restaurant

El restaurant ofereix menús degustació que canvien segons la temporada, sense repetir un mateix ingredient principal en dos plats. Aquest fet obliga a una creativitat constant i extrema en el disseny del menú perquè han de oferir-ne al client propostes innovadores que no s’assemblin a altres anteriors. 

Es tracta d’una cuina de producte d’hivern, primavera, estiu o tardor, on cada ingredient s’aprofita en el seu millor moment i s’integra en composicions sorprenents. Entre els productes que poden aparèixer al menú d’hivern hi trobem tonyina vermella, caviar, foie gras, wagyu, espardenya, llobarro, cérvol, truita fumada, coliflor, tòfona negra, xocolata blanca i pinyons. 

A partir d’aquests ingredients, el xef construeix plats que juguen amb contrastos dolç-salat, exploren textures cremoses, cruixents i aèries en un mateix mos i presenten una gran cura cromàtica, convertint el plat en una composició visual gairebé pictòrica.

Creativitat i innovació a Cinc Sentits

Un dels eixos de la creativitat de Cinc Sentits és l’arrelament al territori: la cuina és moderna, però parteix d’ingredients amb ADN català i d’una memòria gustativa molt pròpia. El restaurant treballa amb petits proveïdors que cuiden el producte amb el mateix detall que l’equip de cuina, cosa que es tradueix en plats que reivindiquen el paisatge gastronòmic del país. Alguns exemples d’aquesta mirada de proximitat són els pèsols “floreta” del Maresme, les gambes de Palamós, les cebes de Figueres o el porc procedent de productors de la Catalunya interior. 

L’objectiu del restaurant és estimular vista, olfacte, gust, tacte i oïda al llarg del menú. La vaixella, la llum i fins i tot el ritme del servei formen part d’una experiència pensada per crear un clima d’atenció i sorpresa contínua. Pel que fa a la vista, els plats presenten una alta precisió estètica, un cromatisme molt cuidat i un cert minimalisme en la presentació. L’olfacte es treballa amb salses i fumats que arriben a taula desprenen aromes potents, preparant el paladar abans de tastar. En el gust, les combinacions són complexes però equilibrades, buscant una explosió de sabor en cada mos. El tacte es manifesta en textures contrastades –cremós, cruixent, gelat, tebi– que conviden a descobrir capes successives. Fins i tot l’oïda entra en joc amb el silenci controlat de la sala i amb el so dels elements cruixents o trencadissos en alguns plats

Essència cuina creativa

Finalment, Cinc Sentits representa l’essència de la cuina creativa catalana al seu millor exponent, amb dues estrelles Michelin i la visió única de Jordi Artal. A través de menús degustació estacionales, el restaurant transforma ingredients de proximitat –com gambes de Palamós o pèsols del Maresme– en plats conceptuals que juguen amb textures, contrastos i presentacions artístiques.

La seva creativitat, hereva de la nouvelle cuisine, es manifesta en combinacions innovadores de mar i muntanya, tècniques modernes i “moments” intensos que estimulen els cinc sentits. L’arrelament al territori i la col·laboració amb petits productors garanteixen una memòria gustativa profundament catalana.

Així, Cinc Sentits no només eleva la cuina catalana contemporània, sinó que la converteix en una experiència multisensorial irrepetible, on la tradició i la innovació dialoguen en cada mos.

Recuperant la tradició de l’esmorzar de forquilla

Redescubreix un dels àpats més tradicionals de la cuina catalana. L’esmorzar de forquilla és molt més que un simple apat matinal, és una rutina per començar el dia de la millor manera.

Què és l’esmorzar de forquilla?

És molt més que un simple apat matinal. A Catalunya, representa una resistència cultural en contrast amb la velocitat del mon modern. Mentres moltes localitats aposten pels esmorzars ràpids i els novedosos “brunches”. A la nostra terra es manté viva la flama de la cuina tradicional.  

Els plats clàssics de l’esmorzar de forquilla 

El receptari tradicional és la base d’un bon esmorzar de forquilla. No hi poden faltar les mongetes del ganxet amb cansalada o botifarra. Aquest és el plat més emblemàtic per la seva senzillesa i sabor. També destaca el famós Cap i Pota, un guisat melós que demostra el domini del foc i el temps a la cuina. Les galtes de porc al forn o el bacallà amb samfaina són altres opcions molt valorades pels amants d’aquesta tradició gastronòmica.

El ritual i l’acompanyament tradicional 

Aquest àpat té les seves pròpies regles no escrites. El cafè no arriba mai fins al final de l’experiència. L’esmorzar de forquilla s’acompanya habitualment amb un bon vi de la terra, sovint servit en porró per fomentar la germanor. Per saber les millors opcions us recomanem un article del nostre web que parla sobre els millors vins de la terra. Després del plat principal, és tradició prendre un “cigaló” o carajillo. Aquest petit cafè amb conyac o anís serveix per tancar l’estómac i reprendre la jornada amb ànims renovats.

El producte de proximitat com a protagonista 

La clau d’un esmorzar de forquilla autèntic és la qualitat del producte. A Catalunya al Plat, defensem l’ús d’ingredients de proximitat i temporada. Un bon pa de pagès torrat i sucat amb tomàquet de penjar és imprescindible. L’oli d’oliva verge extra de les nostres aporta el toc final necessari. Utilitzar productes locals no només millora el sabor, sinó que també ajuda a mantenir l’economia del territori. A més, els aliments amb aquestes característiques no porten conservants ni productes químics per tant son més saludables.

Els avantatges de l’esmorzar de forquilla

Un dels aspectes que destaca d’aquest plat és que és molt complet. Aporta i conté una gran quantitat de nutrients i beneficis. Un àpat complet és el que ens proporciona al cos hidrats de carboni i proteïnes que es poden utilitzar durant tot el dia. Quan mengeu mongetes casolanes com a llegums, aleshores s’ingereix molta fibra de qualitat. Les necessitats nutricionals del cos s’han de satisfer perquè funcioni correctament. L’autenticitat del menjar i la seva densitat donen l’energia necessària fins i tot pel dia més difícil de tots.

On trobar el millor esmorzar de forquilla avui 

Els mercats municipals de barri són els millors punts de trobada. A Barcelona, ​​mercats com el de Sant Antoni o el de la Concepció ofereixen parades on el guisat és el rei. Però fora de les grans ciutats, el nostre truc personal son molts camions aparcats a l’entrada de restaurants de carretera.  N’és un bon indicador de qualitat i personalitat. Aquests establiments són el mirall de la nostra essència i manera de treballar. Actualment, els joves xefs estan reinventant de nou l’esmorzar de forquilla i preparant-lo amb un toc modern. Preparen la carn amb tècniques de cocció a baixa temperatura per a una textura superior. També tenen els sabors antics que els clients gaudeixen i recomanen a Google.

Esmorzar de forquilla: Un acte de suport al territori 

Triar un esmorzar de forquilla és un acte conscient de suport a les nostres fondes. Molts d’aquests establiments familiars lluiten per mantenir vives receptes centenàries. Quan visitem aquests locals, estem preservant el nostre patrimoni i la nostra tradició. És una forma de turisme gastronòmic responsable que connecta directament amb l’essència de Catalunya. Hi ha un altre article molt recomenable a la nostra pàgina sobre un gran local de forquilla, el “Bo de Bernat”. Esmorzar de forquilla al “Bo de Bernat” – Catalunya al Plat.

Gaudeix de l’esmorzar de forquilla 

En conclusió, l’esmorzar de forquilla és una degustació que tothom ha de provar. Ens permet desconnectar del rellotge i connectar amb les nostres arrels. Si vols conèixer més sobre on gaudir d’aquesta tradició, consulta la nostra secció de “Tipus d’establiment”. Menjar bé de bon matí és el primer pas per estimar la nostra gastronomia. Per a més consells sobre com trobar els millors llocs, pots visitar la guia oficial de turisme de Catalunya. Turisme de Catalunya: explora un territori únic. 

Els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona: tradició centenària de la cuina catalana

Descobreix la singularitat i història d’aquests emblemàtics dolços catalans, els carquinyolis, i en particular els de Sant Quintí de Mediona. Reconeguts per la seva recepta centenària, destaquen per ser elaborats en un procés completament artesanal en què cada peça es treballa individualment. Aquesta tècnica els dona una textura i un sabor diferenciats respecte als carquinyolis d’altres zones i els converteix en un exemple viu de tradició preservada al llarg de generacions.

Un dolç emblemàtic de la cuina catalana

La cuina tradicional catalana és rica en productes artesans que reflecteixen la història, la cultura i les formes de vida del territori. Entre els menjars que conformen la riquesa de la nostra cuina s’hi troben els dolços, i d’entre aquests, avui destaquem els carquinyolis, unes pastes seques amb ametlla que formen part del patrimoni gastronòmic català. Tot i que es fan arreu del país, els carquinyolis elaborats a Sant Quintí de Mediona, a l’Alt Penedès, són considerats únics per la seva recepta centenària –i molt ben protegida– i pel seu procés artesanal. 

Els carquinyolis tenen un origen antic i estan emparentats amb altres galetes seques mediterrànies, com els biscotti italians. A Catalunya s’han consumit tradicionalment com acompanyament del vi dolç, el cava, la ratafia o el cafè, especialment en festes i trobades familiars.

A Sant Quintí de Mediona, la seva elaboració està documentada almenys des del segle XIX, amb obradors que han transmès la recepta de generació en generació. Les dues empreses locals que van iniciar la tradició dels carquinyolis en aquest petit poble penedesenc –Carquinyolis Sant Quintí, fundat l’any 1881 i Carquinyolis Escalfet, fundat el 1886– continuen produint-los avui seguint fórmules familiars originals.

Una elaboració artesanal única

El que fa especial els carquinyolis d’aquesta vila no és només l’antiguitat de la recepta, sinó sobretot la manera d’elaborar-los. A diferència dels carquinyolis que es fan a la resta de Catalunya –normalment en forma de barra i tallats després–, a Sant Quintí es modelen i treballen un per un.

Cada peça és manipulada individualment: es forma, es pinta i es col·loca manualment abans de coure-la. Aquest procés completament artesanal dona com a resultat un producte irregular, cruixent i amb una textura molt característica.  Aquesta singularitat és considerada part del patrimoni immaterial local i explica per què els carquinyolis quintinencs són especialment valorats.

Tot i el seu prestigi, la base dels carquinyolis és molt simple: farina, sucre, ou i ametlles. La qualitat dels ingredients, la proporció exacta i la tècnica de cocció –guardada sovint com a secret familiar– són els factors que determinen el gust i resultat final.

Avui dia, els carquinyolis formen part de la identitat cultural de Sant Quintí de Mediona. El municipi és conegut per aquest producte, que es comercialitza principalment a la vila i a la comarca, tot i que també s’exporta a altres indrets i es pot trobar, per exemple, en comerços d’especialitat a diversos municipis i ciutats de Catalunya. 

Un símbol festiu i cultural del poble

A les cases quintinenques mai hi falta un paquet de carquinyolis amagat al rebost o fins i tot exposat en una estanteria, i és que els habitants del poble són ferms defensors de la qualitat del producte, que s’estimen amb fervor. Durant la Festa Major del poble, a l’agost, mai no hi falta un plat ple amb aquests dolços, sigui en els dinars amb família o amics o al llarg del recorregut de la cercavila i les matines, durant el qual els veïns ofereixen carquinyolis i d’altres dolços als balladors. 

El producte estrella de Sant Quintí de Mediona ha estat reconegut per la seva qualitat, guardonat amb dues estrelles en el marc del concurs internacional Great Taste Awards, que reconeixen els productors artesans que distribueixen els seus productes en comerços independents del Regne Unit. A més, degustar-los és una de les experiències gastronòmiques recomanades per als visitants de la zona, juntament amb altres productes del Penedès, com el vi, el cava o la ratafia. 

En una època marcada per la producció industrial d’aliments, els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona representen la continuïtat d’una manera de fer tradicional, basada en el treball manual, la transmissió familiar i el respecte pel producte.

Aquest dolç senzill però carregat d’història és un exemple perfecte de com la gastronomia pot esdevenir patrimoni cultural, connectant el passat amb el present a través del gust.

El auge de l’Heura com marca vegetal estrella

El veganisme és un moviment que cada vegada guanya més terreny. Ja sigui per motius de salut, per consciència mediambiental o per empatia cap als animals, cada cop més persones opten per reduir o eliminar el consum de productes d’origen animal. En aquest context, marques com Heura s’han convertit en referents d’una nova manera d’entendre l’alimentació.

En la societat actual sovint es planteja un debat polaritzat: d’una banda, les persones que consumeixen carn habitualment; de l’altra, aquelles que decideixen deixar-la per motius ètics, mediambientals o de salut. Tot i això, la realitat és molt més matisada. Cada vegada hi ha més consumidors flexitaris, és a dir, persones que sense ser estrictament vegetarianes o veganes, redueixen el consum de carn i busquen alternatives més sostenibles.

El problema actual

Durant els darrers anys han aparegut nombrosos estudis, documentals i reportatges que han posat el focus en la indústria càrnia i en les condicions de producció. Grans empreses com El Pozo, McDonald’s o Campofrío han estat objecte de polèmiques arran d’investigacions que denunciaven les condicions de vida dels animals en macrogranges i escorxadors. A Espanya, programes com Salvados, presentat per Jordi Évole, van contribuir a generar debat social sobre la qualitat de la carn, la traçabilitat i l’impacte ambiental del sector.

Aquest context ha impulsat una nova consciència col·lectiva. El veganisme, que durant molt de temps es percebia com una opció minoritària, ha esdevingut un moviment global amb una forta presència a xarxes socials, supermercats i restaurants. Tot i que avui sembla una tendència moderna, el seu origen es remunta a mitjans del segle XX al Regne Unit, quan Donald Watson va encunyar el terme “vegan” i va fundar The Vegan Society per diferenciar aquelles persones que excloïen totalment els productes d’origen animal de la dieta vegetariana tradicional.

En aquest escenari de canvi emergeixen marques que han sabut connectar amb les noves demandes del mercat. Una de les més destacades és Heura Foods, fundada a Barcelona l’any 2017. Heura no només proposa una alternativa vegetal a la carn, sinó que construeix un relat basat en la innovació, la sostenibilitat i la proximitat amb el consumidor jove.

El producte estrella d’Heura és el seu “pollastre” vegetal, elaborat principalment amb proteïna de soja. La clau del seu èxit rau en la textura i el sabor, molt similars als de la carn tradicional, fet que facilita la transició per a aquelles persones que volen reduir el consum animal però no renunciar a plats habituals com fajitas, amanides o arrossos. A més, la marca ha ampliat el seu catàleg amb hamburgueses, mandonguilles i fins i tot alternatives al porc, consolidant-se com una opció versàtil dins la cuina mediterrània.

Un altre dels factors que expliquen l’auge d’Heura és la seva estratègia de comunicació. A diferència d’altres empreses alimentàries més tradicionals, Heura aposta per un to fresc, directe i compromès. Les seves campanyes no només promocionen productes, sinó que reivindiquen un canvi de sistema alimentari. El seu discurs combina dades sobre l’impacte ambiental de la ramaderia amb missatges optimistes sobre la capacitat de transformació dels consumidors.

Cal tenir en compte que la indústria càrnia és una de les principals responsables d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com d’un elevat consum d’aigua i sòl. Davant aquesta realitat, les alternatives vegetals es presenten com una solució més eficient des del punt de vista ecològic. Segons diversos informes internacionals, la producció de proteïna vegetal requereix menys recursos naturals que la producció de carn, fet que encaixa amb les preocupacions climàtiques de les noves generacions.

A més, el creixement d’Heura també respon a un canvi en els hàbits de consum. Les noves generacions valoren cada cop més la transparència, l’ètica empresarial i l’impacte social de les marques. En aquest sentit, Heura es posiciona com una empresa activista que vol anar més enllà del benefici econòmic. La seva narrativa apel·la a la idea que cada compra és una decisió política i mediambiental.

Tanmateix, el fenomen Heura també ha generat debat. Alguns crítics argumenten que els productes ultraprocessats, encara que siguin vegetals, no sempre són sinònim de salut. Aquestes veus defensen una alimentació basada en productes frescos i mínimament processats, independentment de si són d’origen animal o vegetal. Per tant, el repte per a marques com Heura és continuar millorant la qualitat nutricional dels seus productes i mantenir la confiança dels consumidors.

A l’actualitat

Malgrat aquestes crítiques, és innegable que Heura ha aconseguit posicionar-se com una marca referent dins el mercat europeu de proteïnes vegetals. La seva expansió internacional i la seva presència cada vegada més habitual als supermercats demostren que el consum vegetal ja no és una moda passatgera, sinó una tendència estructural.

En conclusió, l’auge d’Heura reflecteix un canvi profund en la manera com entenem l’alimentació. Més enllà d’una simple alternativa a la carn, representa una transformació cultural que combina consciència ambiental, innovació tecnològica i noves formes de consum. El futur del sector alimentari probablement serà híbrid, amb una convivència entre productes d’origen animal i vegetal. Però el que sembla clar és que marques com Heura han arribat per quedar-se i continuar redefinint el panorama gastronòmic contemporani.

Temps de Calçots

Arriba el bon temps, i això implica que arriben les calçotades. Una tradició amb història, un excusa per a compartir moments amb qui més estimem, però, com es pot fer una bona calçotada?

Si hi ha una festa gastronòmica important a la nostra estimada terra, Catalunya, aquesta és la calçotada. Una festa que va molt més enllà del menjar: és fum, converses llargues, retrobaments, sobretaules eternes, somriures i un ritual que transforma una simple hortalissa en un moment únic.

Origen:

L’origen de la calçotada es remunta a la mítica i innigualable pagesia catalana. El calçot no deixa de ser una varietat de ceba tendra, que es cultivava per a ser menjat quan els brots s’allargaven. A mesura de fer-ho, es va anar convertint en tradició, i la pràctica de fer-los al foc va esdevenir un hàbit.

Amb el temps, aquest hàbit va evolucionar a festa, i avui en dia, a moltes poblacions de Catalunya s’ha institucionalitzar com a festa /celebració popular, que més enllà d’això és una reivindicació de la cultura catalana i una excusa per a reunir-se amb familiars i amics.

Com és una bona calçotada?

Una bona calçotada inicia amb un bon foc i una bona graellada de calçots sobre aquesta, que queden lleugermanet cremats per fora, per, d’aquesta manera, poder pelar-los fàcilment. Un cop fets es serveixen i la manera correcta de menjar-los és subjectar el calçot i xuclar-lo de baix a dalt. Explicar-ho és complicat, fer-ho i viure-ho és senzill, satisfactori i obligatori. La festa no acaba aquí, el calçot ha d’anar acompanyat de salsa romesco, pa en abundància i carn a la brasa. Aquests tres complements, per a fer un abona calçotada, no poden faltar. La beguda la pot escollir cadascú, ara bé, normalment la cervesa i el vi regnen en aquesta celebració. 

Com preparar una bona calçotada, sense morir en l’intent:

Primer de tot, comprar calçots frescos i llargs, preferiblement al comerç local. Després, fer-los en una graella gran sobre les brases i deixar-los fer fins que la pell exterior estigui torrada. Quan estiguin rostits, deixa’ls reposar uns minuts dins d’una teula o bossa per que la humitat ajudi a separar la pell. I ja per acabar, pela, gaudeix i menja amb la salsa.

Per a fer una salsa romesco casolana, aproximadament per a 4 persones, es necessiten: 150 g ametlles torrades, 2 tomàquets escalivats, 2 dents d’all torrats, 1 nyora hidratada (o pebre vermell dolç), 50 g pa torrat, 100 ml oli d’oliva, 20 ml vinagre, sal i pebre al gust. 

Un cop tinguem tot això, el primer que s’ha de fer es triturar les ametlles amb el pa i l’all, afegir després la nyora i els tomàquets, emulsionant-ho tot amb l’oli i el vinagre, fins aconseguir una textura espessa, però untuosa. El romesco de l’àvia sempre és el millor, però aquesta versió funciona prou bé. 

On i com fer una Calçotada?

La calçotada és una festa tradicional de la nostra cuina, la cuina catalana. Per a fer-la bé, s’ha d’optar per calçots / producte de proximitat, per a preservar la identitat del plat. La carn ha de ser bona, de carnisseria, no carn de qualsevol lloc. Com el pa, indispensable que sigui de forn, és l’aliat clau d’una gran calçotada. 

A Catalunyalplat, no discriminem a ningú, i molts cops, el problema és no tenir un espai per a poder fer una bona calçotada. Una bona alternativa és anar a restaurants que n’ofereixin de qualitat. Aquí us deixem una llista amb els nostres preferits:

Adreça: N240, Km 17, N240 km17, 43800 Valls, Tarragona

Telèfon: 977 60 13 50

Més de 50 anys oferint calçotades a Valls. A Casa Fèlix ofereixen un Menú de Calçotada per 47 euros, que inclou:

  • Calçots amb Salsa
  • Botifarra amb mongetes
  • Carn de xai a la brasa amb carxofa i all-i-oli
  • Crema catalana
  • Vi Blanc del penedès o Negre del Montsant
  • Cava Brut Nature

 

Adreça: T-722, 43143 El Milà, Tarragona

Telèfon: 641 91 60 82

A aquesta masia de tarragona s’ofereix un Menú de Calçotada per 64 euros, que inclou:

  • Copa i aperitiu de benvinguda
  • Calçots amb la nostra salsa
  • Costelles i mitjanes de xai, llonganissa i botifarra negra acompanyades de carxofa i mongetes del ganxet
  • Crema catalana i taronja
  • Pa torrat, vi, cava, aigua i refresc
  • Cafè o infusió

 

 

Calç Xim, Sant Pau d’Ordal.

Adreça: Plaça de Subirats, 5, 08739 Sant Pau d’Ordal, Barcelona

Telèfon: 938 99 30 92

Disfrutar, on la creativitat transforma la tradició catalana

Tradició i avantguarda es troben a Disfrutar, un restaurant que redefineix la cuina catalana amb imaginació, rigor tècnic i profund respecte pel producte.

En el panorama gastronòmic català, on la tradició conviu amb la innovació constant, hi ha restaurants que no només ofereixen un àpat, sinó una experiència que redefineix la manera d’entendre la cuina. Un dels màxims exponents d’aquesta creativitat és Disfrutar, situat al cor de l’Eixample de Barcelona. A Catalunya al plat no podíem deixar de parlar d’un espai que, tot i la seva projecció internacional, manté una arrel profundament vinculada a la cultura gastronòmica catalana.

 

Un projecte amb ADN d’avantguarda

Disfrutar va néixer l’any 2014 de la mà de tres xefs formats a l’òrbita del Bulli: Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas. El seu pas per aquell temple de la creativitat culinària, liderat per Ferran Adrià, va marcar una generació de cuiners que entenien la cuina com un llenguatge capaç de sorprendre, emocionar i provocar reflexió. Disfrutar recull aquest esperit i el transforma en una proposta pròpia, madura i coherent.

El nom ja és tota una declaració d’intencions. Aquí, el comensal és convidat a deixar-se portar, a jugar, a sorprendre’s i, sobretot, a gaudir. La seva trajectòria ha estat meteòrica: reconegut amb tres estrelles Michelin i considerat un dels millors restaurants del món, Disfrutar ha consolidat Barcelona com una capital imprescindible de la gastronomia contemporània.

Creativitat amb arrels catalanes

Tot i l’experimentació tècnica i conceptual, la cuina de Disfrutar no renega de la tradició. Al contrari: la reinterpreta. Molts dels seus plats parteixen d’ingredients propis del rebost català —oli d’oliva, marisc mediterrani, verdures de temporada, fruits secs— que són sotmesos a processos innovadors per transformar textures, temperatures i presentacions.

Un exemple paradigmàtic és la seva famosa “oliva esferificada líquida”, hereva directa de les tècniques desenvolupades a el Bulli, però evolucionada fins a convertir-se en una peça icònica del seu menú. També hi trobem elaboracions que juguen amb la memòria gustativa: plats que recorden una coca, un suquet o unes postres tradicionals, però presentats amb una aparença completament inesperada.

Aquesta tensió entre reconeixement i sorpresa és clau per entendre la seva proposta. La cuina creativa no és només una exhibició de tècnica; és una manera de dialogar amb el patrimoni culinari i reinterpretar-lo des del present.

L’experiència com a relat

A Disfrutar, l’àpat s’articula a través de menús degustació que funcionen com un recorregut narratiu. Cada plat és una escena, amb una posada en escena pensada fins al detall. Les vaixelles, les textures, els colors i fins i tot la manera com el personal explica cada elaboració formen part d’un conjunt coherent.

Aquest enfocament connecta amb una idea molt contemporània de la gastronomia: el restaurant com a espai cultural. No és només un lloc on menjar, sinó un entorn on es construeixen significats. La cuina creativa, en aquest sentit, actua com una forma d’expressió artística que utilitza els aliments com a matèria primera.

Però malgrat aquesta dimensió conceptual, Disfrutar evita caure en la fredor o l’excessiva solemnitat. Hi ha joc, ironia i un punt d’humor en moltes de les seves creacions. Aquesta voluntat lúdica reforça el vincle amb el comensal i recorda que, en el fons, la gastronomia és un acte compartit.

Barcelona com a epicentre gastronòmic

Parlar de Disfrutar és també parlar de Barcelona i del seu ecosistema culinari. La ciutat ha sabut combinar restaurants històrics amb noves propostes que exploren camins diversos: des de la recuperació de receptes tradicionals fins a l’alta cuina més experimental. En aquest context, Disfrutar actua com a far internacional, atraient visitants d’arreu del món i situant la cuina catalana en el mapa global.

Tanmateix, la seva existència també té un efecte local: inspira joves cuiners, fomenta la recerca tècnica i contribueix a consolidar una cultura gastronòmica dinàmica. La innovació no sorgeix del no-res; es nodreix d’un teixit de productors, pagesos, pescadors i artesans que fan possible treballar amb matèria primera d’alta qualitat.

A “Catalunya al plat!” ens interessa especialment aquesta connexió entre excel·lència i territori. La cuina creativa només té sentit si manté un diàleg amb els ingredients i amb la cultura que els envolta.

Tradició i futur al mateix plat

Disfrutar demostra que la tradició no és un element estàtic, sinó una base viva sobre la qual construir noves formes d’expressió. La cuina catalana, rica en receptes, productes i rituals, ofereix un camp immens per a la reinterpretació. Quan aquesta reinterpretació es fa amb respecte, coneixement i rigor tècnic, el resultat pot ser extraordinari.

En un moment en què la gastronomia és també identitat, economia i projecció cultural, restaurants com Disfrutar assumeixen un paper que va més enllà del servei diari. Representen una manera d’entendre el país: creativa, oberta al món, però arrelada al seu territori.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, visitar Disfrutar potser no serà una experiència quotidiana, però sí una referència imprescindible per entendre cap a on evoluciona la nostra cuina. Des de les receptes més humils fins a l’alta gastronomia, el fil conductor continua sent el mateix: el respecte pel producte, la passió per cuinar i la voluntat de compartir.

En definitiva, Disfrutar és la prova que la cuina creativa catalana no només innova, sinó que construeix relat, identitat i futur. I ho fa, fidel al seu nom, convidant-nos a gaudir —sense prejudicis, amb curiositat i amb tots els sentits desperts— del que tenim al plat.

Carxofes del Prat, a l’ombra dels avions

Quan passes pel Prat i mires amunt, veus avions. Però si mires a terra, hi ha horts. I entre aquesta convivència estranya d’aeroport i camp, hi creix la carxofa, un producte que s’ha guanyat el seu lloc en molts plats a la cuina catalana.

Les carxofes del Prat de Llobregat tenen una cosa que es nota de seguida, són tendres i més dolça del habitual. Però el que realment les fa especials és el lloc d’on venen: el Parc Agrari del Baix Llobregat, un espai que, tot i la pressió urbana i la proximitat de Barcelona i sobretot de l’aeroport, manté viu un paisatge agrícola que alimenta la comarca.

El que sorprèn del Prat és precisament aquest contrast tan bèstia, estant tant a tocar d’un dels aeroports més grans del estat, amb soroll d’avions i carreteres, i al mateix temps tens camps on encara es conrea com sempre. És molt fàcil passar per allà i no mirar, però si t’hi fixes veus una realitat que aguanta, i que no està garantida. Les carxofes, en aquest sentit, recorden la importància de cuidar les nostres terres, perquè si aquest espai desapareix, no només perdem un producte, també perdem una manera de produir i d’entendre el menjar.

A la cuina catalana, la carxofa és un ingredient molt versàtil, pot ser el centre del plat o només un bon acompanyament. La pots fer a la brasa, al forn, bullida, en truita, saltada amb pernil o dins d’un arròs. Però quan és carxofa del Prat i és temporada, la millor manera d’entendre per què destaca és la més senzilla: oberta, una mica socarrimada, amb un raig d’oli d’oliva i un pessic de sal.
També és un producte que parla de temps, és una verdura de temporada curta i de cuina d’hivern. És d’aquelles coses que no tenen sentit tot l’any, i potser per això quan toca, es valora més.

 Menjar carxofes del Prat és, al final, menjar un producte d’una zona que aguanta com pot, d’un territori agrícola sota pressió, envoltat de ciutat i d’infraestructures, que encara continua donant un menjar boníssim i sa.