Categoria: Producte de proximitat

El “mar i muntanya” del Segle XXI

Els plats de “mar i muntanya” són essencials a la cuina catalana. Quin són el seus orígens? I com podem reinventar alguns d’aquests àpats per a fer-los més moderns, sense perdre la seva essència?

Catalunya és un territori privilegiat: en menys d’una hora pots passar dels alts pics del Pirineu català cap al blau més intens i cristal·lí de la costa oest del Mediterrani. I, com a país amb molta activitat culinària que som, aquest ventall també es veu reflectit en els nostres plats. És per això que un dels nostres plats estrella són aquells que inclouen el concepte “mar i muntanya”, la barreja del producte marí i de la muntanya. Un diàleg entre el territori català, la seva gent, els productes alimentaris i la cuina; ja ho deia Josep Pla:

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”.

D’on neix el “mar i muntanya”?

L’origen d’aquest tipus de plats es creuen a l’Empordà, gràcies a les curtes distàncies entre les serralades muntanyoses i la costa mediterrània, fa més d’un segle. La carn més comuna en aquest plats és el pollastre, que era la més barata per als pescadors catalans. Així doncs, compraven un pollastre sencer per a la casa, i el mataven quan creien que era el moment per a menjar-se’l; usualment en dates assenyalades. Com que la vida no era senzilla i només podien comprar un sol pollastre, que no arribava per a la majoria de famílies, varen omplir la cassola amb marisc. Per la seva facilitat de capturar, solien utilitzar escamarlà, que oferia un contrast molt saborós, i acabaven el plat amb un sofregit i una picada de fruits secs, un complement típic de la cuina catalana.

Amb tot això, neix un dels plats més comuns de la categoria “mar i muntanya”: el pollastre amb escamarlans. Un àpat que, tot i que abans semblava una estranya combinació i un plat de necessitat, actualment és una absoluta menja de la cuina catalana.

Recepta!! Arròs a la cassola cítric amb porc rostit

Avui, però, agafarem un altre plat de “mar i muntanya”, l’arròs a la cassola, i en farem una versió lleugerament més moderna i actualitzada.

Ingredients:

320 g d’arròs rodó, 400 g de costella de porc tallada petita, 4 salsitxes fresques, 1 ceba mitjana, 2 tomàquets madurs ratllats, 1’2 l de brou suau de carn, pell ratllada de ½ llimona, un raig petit de suc de taronja, farigola fresca, oli d’oliva verge extra, sal i pebre.

Preparació:
  1. Primer de tot, per a preparar la carn, salpebrarem la costella i les salsitxes i les rostirem al forn a 190º, fins que quedin daurades i sucoses. Les reservem i en guardem, també, el suc que deixin anar.
  2. Sofregim la ceba a foc mitjà fins que estigui lleugerament daurada. Afegim el tomàquet i el cuinem fins que perdi l’aigua, però sense enfosquir-lo massa. Un cop estigui, incorporem els sucs del rostit.
  3. Afegim l’arròs al sofregit, el nacarem un parell de minuts i hi incorporem el brou calent. A mitjà cocció afegim un petit raig de suc de taronja. Quan faltin 2 minuts aproximadament, posem la pell de llimona ratllada i una mica de farigola fresca picada. Finalment col·loquem la carn rostida per sobre i acabem la cocció.
  4. Per a presentar-lo, acompanya’l d’unes fulles fresques de farigola i un filet d’oli. Si et ve de gust, li pots afegir un punt d’alioli casolà al centre.
La cuina creativa

Ja ho hem comentat, però els plats “mar i muntanya” són una representació clara i evident del que és Catalunya: un terra amb contrastos, barreges i diferències, que es resolen a una única gran cassola i que, al final, tenen un sabor exquisit. A sobre, la cuina creativa que li hem sumat no tracta d’inventar res de nou ni trencar amb allò que teníem fins ara; només busca reinterpretar aquests elements que formen el nostre territori, i que el fan ser el que és. Sense mar, no hi hauria Catalunya; i sense muntanya, tampoc.

La reinvenció del plat típic d’arròs a la cassola busca fer un homenatge a aquell àpat que tot català ha provat en algun moment de la seva vida i aportar-li nou rodatge amb una variació senzilla, però efectiva. Sempre, però, mantenint-se fidel al seu origen i a allò que el fa ser el que és. Al cap i a la fi, la tradició és important mantenir-la i honrar-la, però també és bon senyal que, part d’ella, evolucioni i s’adapti a les noves èpoques.

Can Borrell: a prop de la ciutat però rural

Vols anar a un restaurant a prop de Barcelona, amb productes de proximitat i a la muntanya? Can Borrell és una masia de Cerdanyola del Vallès que compleix tots aquests requisits.

Al cor del Vallès Occidental, entre els paisatges tranquils de Collserola i les zones rurals d’entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, es troba Can Borrell un restaurant dels més emblemàtics de la zona que combina història, gastronomia, productes de proximitat i muntanya. A part de ser un lloc gastronòmic, també disposa d’un gran espai rural i té una tradició familiar.

Can Borrell és una masia històrica catalana que es troba a la Vall de Gausac amb origen medieval. La vall va ser propietat de Bertran d’esplugues fins a l’any 1272. La masia es va convertir en un restaurant, ja que era un lloc de pas pels excursionistes i ho van començar a vendre àpats. Això va passar al 1976.

Ambientació

 Els menjadors interiors són amplis. Les parets de pedra, les bigues de fusta et transmet el caràcter rústic propi de les masies catalanes. L’entorn és un dels seus grans atractius, ja que ofereixen rutes per explorar Collserola. Els camps oberts i l’aire pur creen un ambient ideal per desconnectar del ritme urbà.

Aquesta combinació d’història i natura converteix la masia en molt més que un restaurant. És un espai per gaudir i poder compartir àpats familiars o d’amics amb bones sobretaules. El restaurant acull grans celebracions, ja siguin aniversaris, comunions, dinars d’empresa… Fins i tot bodes.

Productes de proximitat

El restaurant conté una gran oferta de productes. La seva carta té fins a 16 tipus de menús diferents. Entre ells, hi ha menús pels més petits, l’infantil per a nens de 4 a 9 anys i el júnior per a nens de 10 a 14. Un altre menú que té molt de seguidors és el de Calçots, però només estan a la temporada d’aquesta verdura. A Temps de Calçots tenim un reculls de restaurants per poder fer una bona calçotada. També ofereix menús vegetarians.

La proposta gastronòmica de Can Borrell es basa en la cuina catalana de sempre, elaborada amb productes frescos i de proximitat. La carta recull receptes clàssiques que formen part del patrimoni culinari català, respectant els sabors originals i les tècniques tradicionals. Un dels seus plats destacats són les mongetes de ganxet.

La brasa és un dels grans protagonistes de la cuina de Can Borrell. Botifarres, xai, conill o entrecots es cuinen al foc de llenya, aportant aquell aroma i sabor característics que evoquen les trobades familiars al voltant del foc. També s’aprecia molt la seva escudella i els caragols a la llauna. Pel que fa a les postres, un dels més destacats són la crema catalana, mel i mató i el pastís de formatge. 

La cuina no busca reinterpretacions modernes ni experiments gastronòmics, sinó que aposta per la fidelitat a les receptes de sempre. Aquest enfocament ha consolidat el restaurant com un referent de la cuina catalana clàssica a la comarca del Vallès Occidental. La senzillesa ben entesa és una de les claus del seu èxit.

Tipus de clients

Com hem dit abans és especialment popular per a celebracions familiars i àpats de grups. Disposa de diferents menjadors interiors i també d’espais exteriors que permeten adaptar-se a grups nombrosos. 

Els caps de setmana és habitual veure excursionistes que, després d’una caminada per Collserola, s’aturen a recuperar forces amb un bon àpat tradicional. Aquesta relació amb el territori forma part de la identitat del restaurant.

Això sí, tot i ser un lloc popular, els preus ja no ho són tant. Encara que tampoc estan molt inflats. Més o menys et pot sortir d’entre 30 i 40 euros per persona. 

Entorn privilegiat

Els voltants ofereixen espais amplis on els infants poden jugar amb seguretat i on els adults poden passejar abans o després de l’àpat. Aquesta combinació d’oci a l’aire lliure i gastronomia tradicional fa que l’experiència sigui completa i diferent de la d’un restaurant urbà convencional.

A més, la proximitat amb Cerdanyola del Vallès i amb l’àrea metropolitana de Barcelona facilita que molts visitants hi arribin en poca estona, tot i tenir la sensació d’estar lluny de la ciutat.

Horaris 

És important reservar-ho amb temps, perquè s’omple amb molta facilitat. Només obren la meitat de la setmana i a l’hora de dinar. A l’estiu obren de dijous a diumenge i a l’agost tanquen. A l’hivern també ho obren els dimecres.

En definitiva, Can Borrell és molt més que un lloc on menjar. És una masia amb segles d’història que ofereix cuina catalana tradicional en un entorn natural incomparable. Tant si es tracta d’un dinar de cap de setmana, d’una celebració especial o d’una parada després d’una excursió, el restaurant representa una manera de viure la gastronomia arrelada al territori.

 

La Gamba… de Vilanova?

La Gamba de Vilanova, estrella de les receptes més famoses del litoral català, com l’Arròs a la Sitgetana que presentem… I estrella també d’una rivalitat històrica al Garraf!

La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.

Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.

A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.

Com és la Gamba?

La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.

Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.

Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!

Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.

Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.

Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.

Instruccions:
  1. En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
  2. Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
  3. Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
  4. Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.

CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!

  1. Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
  2. Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
  3. Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
  4. Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
  5. I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.

Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!

Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.

La Gamba… de Vilanova?

Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.

Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia”  va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.

L’esparrec blanc de Gavà

L’espàrrec blanc de Gavà, al Baix Llobregat, és un producte de proximitat molt valorat per la seva tendresa i el seu gust suau. Conreat sota terra per mantenir el color clar i una textura delicada, la seva temporada és curta, sobretot entre març i maig, i per això es converteix en un ingredient molt esperat cada primavera. Aquesta tradició es viu especialment a la Fira de l’Espàrrec de Gavà, la més destacada de Catalunya, que reuneix milers de visitants amb activitats agrícoles i culturals, espais gastronòmics i propostes familiars al voltant d’aquest producte emblemàtic.


L’espàrrec blanc del Baix Llobregat és un dels productes de temporada més valorats de la comarca. Quan arriba la primavera, torna a aparèixer als mercats i a moltes cartes de restaurant, sobretot per la seva qualitat, el gust suau i la tendresa. A més, és un bon exemple de producte de proximitat, perquè es cultiva a tocar de Barcelona, però conserva tota la feina i el saber fer de la pagesia local.

La seva producció està estretament vinculada al Parc Agrari del Baix Llobregat, un espai que protegeix i impulsa l’activitat agrícola en una zona amb una forta pressió urbanística. En aquest entorn, els pagesos treballen per mantenir viu un model agrícola tradicional, adaptat als temps actuals però fidel al territori.

Un cultiu únic i especial

Aquest tipus d’hortalissa es cultiva sota terra, en cavallons elevats que impedeixen que el brot rebi llum solar. Aquesta tècnica és la que li dona el seu color clar característic i evita que desenvolupi clorofil·la. El procés requereix molta precisió i constància, ja que la collita s’ha de fer en el moment just per garantir la tendresa i la suavitat tan característica del producte. La temporada és molt limitada, generalment la collita comença al març i acaba al maig, i per això el converteix en un producte molt esperat cada any. Per totes aquestes raons, la producció d’aquest tipus de verdura és molt limitada, ja que el seu conreu és pràcticament artesanal i només ho fan els pagesos més experimentats.

L’espàrrec blanc del Baix Llobregat destaca per la seva textura fina i tendra i per un gust suau, lleugerament dolç, amb un toc amarg molt equilibrat. És un ingredient versàtil que es pot preparar bullit, a la planxa, en truita, en cremes o com a acompanyament de peixos i carns. Però cal dir, que fins i tot amb una elaboració senzilla és suficient per apreciar-ne totes les seves qualitats meravelloses. 

Durant la temporada, diversos restaurants de la comarca i de l’àrea metropolitana incorporen plats especials a les seves cartes, i alguns municipis celebren jornades gastronòmiques dedicades a aquest producte, com és el cas de la Fira de l’Espàrrec de Gavà.

 

La Fira de l’Espàrrec de Gavà, la més destacada de Catalunya

Quan es parla d’aquest producte, és imprescindible mencionar la Fira de l’Espàrrec de Gavà, considerada la fira de l’espàrrec més destacada de Catalunya i centrada especialment en l’espàrrec blanc.

Amb més de 90 anys d’història, aquesta cita és una de les més esperades no només pels amants dels espàrrecs, sinó per tot el poble de Gavà. A l’edició de 2025, la fira va congregar més de 200.000 visitants, que van poder gaudir d’un programa ampli d’activitats i d’una oferta gastronòmica pensada per posar en valor l’espàrrec blanc. Durant aquests dies, Gavà s’omple de vida amb exposicions agrícoles i artístiques, mostres de paneres decorades amb espàrrecs, espais gastronòmics on els restaurants locals ofereixen tapes i plats creatius amb aquest ingredient com a protagonista, i també concerts, actuacions i activitats familiars.
Més enllà de la festa, la fira és també una manera de reivindicar la feina de la pagesia i de reforçar el vincle entre el producte i el territori.

Ametller Origen i l’aposta pels productes de proximitat

L’Ametller Origen és una cadena de supermercats que posa el focus en productes de proximitat i en una oferta alimentària sostenible. Aquesta aposta per l’origen local i la transparència als suplements i etiquetatge fa del supermercat una referència per a consumidors que volen menjar bé, amb productes frescos i traçabilitat, tot mantenint una experiència de compra còmoda i accessible.

Una filosofia basada en l’origen i la temporada

En un moment en què el consumidor és cada vegada més exigent amb el que posa al plat, Ametller Origen ha sabut diferenciar-se mitjançant una proposta clara: prioritzar el producte local i de temporada. Aquesta aposta no només respon a una tendència de mercat, sinó també a una voluntat empresarial de controlar millor la cadena de producció i garantir la frescor dels aliments. 

La categoria de productes de proximitat inclou fruites i verdures cultivades en finques pròpies o de productors de l’entorn, així com làctics, carns, ous i elaborats artesans procedents de proveïdors catalans. Aquesta proximitat geogràfica redueix els temps de transport i permet que els aliments arribin als lineals en millors condicions. A més, el fet de treballar amb temporades marcades afavoreix un consum més responsable i coherent amb els cicles naturals.

La traçabilitat és un altre dels punts forts. El consumidor pot identificar fàcilment l’origen de molts productes, fet que genera confiança i reforça la sensació de transparència. En un sector sovint criticat per l’opacitat de les cadenes de subministrament, aquesta informació es converteix en un valor diferencial.

Qualitat, sostenibilitat i nou perfil de consumidor

L’interès creixent pels productes de proximitat també està relacionat amb la consciència mediambiental. Comprar aliments produïts a poca distància implica, en molts casos, una reducció de l’empremta de carboni associada al transport i una menor dependència de grans distribuïdors internacionals. Ametller Origen ha integrat aquest discurs en la seva identitat de marca, vinculant qualitat amb sostenibilitat.

Tot i que el preu d’alguns productes pot situar-se per sobre del d’altres supermercats convencionals, molts clients perceben que la diferència està justificada per la frescor, el sabor i el suport a l’economia local. El valor no es mesura només en termes econòmics, sinó també en termes socials i ambientals. Aquest canvi de mentalitat ha consolidat un perfil de consumidor que prioritza la qualitat i la responsabilitat per sobre del simple estalvi immediat.

A nivell d’experiència de compra, els establiments ofereixen espais ordenats i amb un protagonisme destacat de la fruita i la verdura fresca, que sovint ocupen les zones centrals. Aquesta disposició reforça visualment el compromís amb el producte natural i de temporada. El personal, habitualment format en les característiques dels productes, pot orientar el client sobre l’origen o les millors formes de consum.

Impacte en el territori i consolidació del model

Més enllà de la venda directa, l’aposta pels productes de proximitat té un impacte econòmic i social en el territori. Treballar amb productors locals contribueix a mantenir viu el sector primari, sovint amenaçat per la competència de grans mercats internacionals i pels baixos marges de benefici. Aquest model fomenta relacions comercials més estables i pot generar un efecte positiu en l’ocupació rural.

Al mateix temps, la consolidació d’aquesta categoria dins del supermercat reflecteix un canvi estructural en els hàbits de consum. El client ja no busca únicament omplir el cistell al menor preu possible, sinó que valora aspectes com la qualitat nutricional, la sostenibilitat i el compromís social de l’empresa. En aquest sentit, Ametller Origen ha sabut interpretar les noves demandes i convertir la proximitat en el seu principal element diferenciador dins d’un mercat altament competitiu.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Ametller Origen (@ametllerorigen)

En definitiva, la categoria de productes de proximitat no és només una estratègia comercial, sinó una aposta per un model alimentari més conscient i arrelat al territori. Aquesta visió ha permès a la marca consolidar-se com una alternativa sòlida per a aquells consumidors que volen alinear la seva compra quotidiana amb els seus valors.

La cuina de Quaresma a Catalunya: tradició, austeritat i saviesa gastronòmica

La cuina de Quaresma forma part del calendari gastronòmic català i ens recorda com la tradició religiosa va modelar receptes plenes d’enginy, amb el bacallà, els llegums i els bunyols com a protagonistes.

La gastronomia catalana està profundament vinculada al calendari festiu i religiós. Si el Nadal té els seus canelons i la Pasqua la seva mona, el període de Quaresma també ha deixat una empremta clara en la nostra manera de cuinar i de menjar. Més enllà del seu origen religiós, la cuina de Quaresma és avui un patrimoni cultural que explica com la societat catalana va saber transformar la restricció en creativitat culinària.

Durant les setmanes que precedeixen la Pasqua, la tradició cristiana marcava l’abstinència de carn, especialment els divendres. Aquesta limitació va consolidar un repertori de plats basats en peix, verdures i llegums que encara avui ocupen un lloc destacat a les llars i restaurants del país.

El bacallà: el gran protagonista

Si hi ha un ingredient que simbolitza la Quaresma a Catalunya és el bacallà. Conservat en salaó, era un producte assequible, fàcil de transportar i de llarga durada, fet que el convertia en una opció ideal en èpoques d’abstinència.

El bacallà es preparava —i es prepara— de múltiples maneres: amb samfaina, amb cigrons, esqueixat en amanida o gratinat amb allioli. Aquesta versatilitat demostra fins a quin punt la cuina catalana ha sabut treure profit d’un producte senzill, transformant-lo en plats plens de sabor i identitat.

En moltes cases, encara avui, el divendres és dia de bacallà. No tant per obligació religiosa com per continuïtat cultural. El gest de dessalar-lo amb paciència i cuinar-lo lentament connecta generacions i manté viu un saber culinari transmès oralment.

Llegums, verdures i plats de cullera

La cuina de Quaresma també posa en valor els llegums i les verdures de temporada. Els cigrons, les llenties i les mongetes es converteixen en base de plats humils però nutritius. Sovint s’acompanyen d’espinacs, bledes o carxofes, ingredients habituals dels mesos d’hivern i inici de primavera.

Aquest tipus de cuina ens parla d’una economia domèstica basada en l’aprofitament i el respecte pel producte. Sense grans excessos, però amb una combinació equilibrada de sabors i textures. La saviesa popular va saber convertir la necessitat en virtut, creant receptes que avui reivindiquem com a part essencial del nostre patrimoni gastronòmic.

Els bunyols de Quaresma: el toc dolç

La restricció no excloïa el plaer. Durant aquest període també es preparen els tradicionals bunyols de Quaresma, petites peces fregides, sovint aromatitzades amb anís o llimona i empolsinades amb sucre.

Aquests dolços apareixen especialment els dimecres i divendres, i omplen pastisseries i fleques d’arreu del territori. Són un exemple clar de com el calendari litúrgic marcava el ritme de producció i consum, configurant una cultura gastronòmica estacional.

Els bunyols no només aporten un contrapunt dolç a l’austeritat general del període, sinó que també reforcen la dimensió comunitària: es comparteixen en família, a la feina o amb els veïns, convertint un costum religiós en una pràctica social.

Tradició i contemporaneïtat

Avui, la cuina de Quaresma ha transcendit l’àmbit estrictament religiós. Restaurants i cuiners la recuperen i reinterpretan, posant en valor el bacallà i els plats vegetals en clau contemporània. Aquesta revisió no elimina l’essència original, sinó que la contextualitza en una societat diversa i menys vinculada a l’obligació litúrgica.

A més, en un moment en què es reivindica una alimentació més sostenible i amb menor consum de carn, la cuina de Quaresma adquireix una nova actualitat. El protagonisme del peix, els llegums i les verdures encaixa amb tendències actuals que aposten per dietes més equilibrades i respectuoses amb el medi ambient.

Un patrimoni viu

La cuina de Quaresma ens recorda que la gastronomia catalana és fruit d’una història compartida. Cada recepta explica una manera d’entendre el món, d’organitzar el temps i de relacionar-se amb el territori.

Recuperar aquests plats no significa mirar enrere amb nostàlgia, sinó reconèixer el valor cultural que contenen. El bacallà amb cigrons, els guisats de verdures o els bunyols no són només receptes: són fragments de memòria col·lectiva.

A “Catalunya al plat!” creiem que conèixer aquestes tradicions ens ajuda a entendre millor qui som. La cuina de Quaresma, amb la seva aparent senzillesa, és una mostra de com la identitat culinària catalana s’ha construït a partir de l’equilibri entre necessitat, creativitat i comunitat.

En definitiva, aquest període del calendari ens ofereix una oportunitat per redescobrir sabors autèntics, valorar el producte de temporada i reconnectar amb una part essencial del nostre llegat gastronòmic.

Diversitat i paisatge en una copa catalana

La fortuna dels vins a Catalunya

Els vins catalans són el reflex d’una geografia rica, diversa i única. Des de la Costa Brava fins les terres de l’Ebre, cada regió aporta un caràcter especial i diferent al seu raïm. El nostre terrritori compta amb una tradició mil·lenària que ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre la seva essència. En aquest article, farem un recorregut per les principals Denominacions d’Origen per entendre per què els vins de Catalunya tenen tant de prestigi internacional.

La influència del clima en els vins de Catalunya

El clima mediterrani és el gran aliat de la vinya catalana. No obstant això, la diversitat de microclimes fa que els vins de Catalunya siguin molt heterogenis. A l’Empordà, la tramuntana aporta una frescor i una salabror especials als blancs. Al Priorat, la duresa de la pissarra i la poca pluja produeixen negres d’una concentració excepcional. Aquesta varietat permet que cada plat trobi el seu maridatge perfecte dins del nostre territori.

DO Empordà: Vins amb el caràcter del vent

L’Empordà és una de les zones amb més personalitat. Els vins de Catalunya procedents d’aquesta zona estan marcats per la proximitat al mar i la força de la Tramuntana. Destaquen especialment els seus vins de Garnatxa, tant blancs com negres. També és coneguda per la seva Garnatxa de l’Empordà, un vi dolç ideal per acompanyar els postres tradicionals com els bunyols de vent.

DO Penedès: El cor de la innovació vitivinícola

Si pensem en el motor dels vins de Catalunya, hem de parlar del Penedès. Aquesta regió és pionera en la introducció de noves tècniques i varietats. El Xarel·lo és la varietat reina, donant lloc a blancs frescos però amb cos. A més de ser la seu històrica del Cava, el Penedès aposta ara per vins tranquils d’altíssima qualitat. Que sigui a prop de Barcelona el fa un destí ideal per a l’enoturisme de proximitat.

DO Priorat i DO Montsant: L’excel·lència de la regió

A la província de Tarragona trobem dos dels grans referents dels vins de Catalunya. El Priorat és famós arreu del món pels seus negres potents i minerals fets en terrasses verticals. Per la seva banda, la DO Montsant ofereix vins amb una relació qualitat-preu immillorable, sovint més accessibles però amb la mateixa identitat tarragonina. Les dues zones han rescatat varietats autòctones com la Carinyena, posant-les al centre de la seva producció.

La importància de triar vins de Catalunya

Consumir vins de Catalunya és una decisió amb un impacte positiu clar. D’una banda, estem gaudint de productes de quilòmetre zero, reduint la petjada de carboni. De l’altra, estem protegint el paisatge de vinyes que defineix la nostra identitat visual. Un país sense vinyes seria més pobre culturalment. Per això, des de Catalunya al Plat, sempre recomanem demanar la carta de vins locals als restaurants.

Vins de Catalunya: El futur és ecològic i biodinàmic

El sector dels vins de Catalunya es mou cap a una producció molt més neta. Cada cop hi ha més cellers que aposten per l’agricultura ecològica i biodinàmica. Aquest respecte pel cicle de la natura es percep directament en la qualitat del producte final. Google premia l’ús de termes relacionats amb la qualitat i el medi ambient. Els consumidors busquen cada vegada més aquesta essència en el que compren.

Com complementar els vins de Catalunya amb la cuina contemporània 

La versatilitat dels vins de Catalunya permet maridatges molt arriscats i d’èxit. Un blanc de garnatxa pot acompanyar perfectament un plat de carn blanca o un peix gras. Per altra banda, els vins negres de criança són ideals per a guisats potents. 

L’enoturisme com a motor dels vins de Catalunya

Visitar els cellers on neixen els vins de Catalunya és una experiència única. L’enoturisme permet conèixer de primera mà les persones que cuiden les vinyes. Molts cellers ofereixen tasts guiats que milloren la visibilitat del territori. És una oportunitat d’or per descubrir què ofereixen al món. 

Descobreix els teus vins de Catalunya

Explorar els vins de Catalunya és un viatge sensorial sense fi. Cada ampolla conté una part de la nostra història i el saber fer dels nostres viticultors. T’animem a participar en tastos i visites a cellers per conèixer de prop aquest món fascinant. Pots trobar més recomanacions a la nostra secció de “Prestigi”. Per aprofundir en la cultura del vi, pots consultar el portal Incavi de la Generalitat. Inici. Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

Salut i bon vi!

El producte de proximitat: un reflex del cor de Catalunya

El producte de proximitat aposta per aliments produïts a prop, més frescos i sostenibles, que reforcen l’economia local i preserven el territori. Consumir local no només millora la qualitat de la dieta, sinó que també manté viva la pagesia i la cultura alimentària.

El valor del producte de proximitat

El producte de proximitat s’ha convertit en un element clau per entendre l’alimentació actual i el futur del sector agroalimentari. Es tracta d’aliments produïts a poca distància del lloc on es consumeixen, sovint dins del mateix territori o regió, com passa a Catalunya. Aquest model aposta per circuits curts de comercialització, redueix intermediaris i reforça el vincle entre productors i consumidors. Més enllà d’una simple tendència, representa una manera de consumir més conscient, sostenible i arrelada al territori.

Consumir productes locals implica també redescobrir la temporalitat dels aliments. Fruites, verdures, carns, làctics o vins arriben a la taula en el seu moment òptim, sense llargues conservacions ni transports prolongats. Això es tradueix en una millor qualitat dels aliments–més gust, més aroma i millor textura– i sovint en un valor nutricional superior. Quan els aliments no han de recórrer milers de quilòmetres ni passar setmanes en cambres frigorífiques, conserven millor les seves propietats naturals.

A més, el producte de proximitat contribueix a mantenir viu el mosaic agrari i ramader. Les petites explotacions familiars poden continuar actives, preservant varietats autòctones i tècniques tradicionals que formen part del patrimoni cultural i paisatgístic. Aquestes explotacions sovint treballen amb models més respectuosos amb el medi, basats en la diversificació de cultius i en la gestió sostenible dels recursos.

Impacte econòmic i social al territori

L’aposta pel consum local té un impacte directe en l’economia de la zona. Quan es compren aliments produïts a prop, els beneficis es queden dins la comunitat i generen ocupació local. Mercats municipals, cooperatives agràries, botigues especialitzades o grans centres de distribució com Mercabarna actuen com a pont entre el camp i la ciutat, facilitant que els productes arribin frescos al consumidor.

Aquest model també afavoreix relacions comercials més justes. En reduir la cadena d’intermediaris, els productors reben una remuneració més adequada per la seva feina, mentre que els consumidors poden conèixer l’origen dels aliments i, fins i tot, la persona que els ha produït. questa proximitat genera confiança i transparència, dos valors cada cop més apreciats en una societat preocupada per la qualitat i la seguretat alimentària.

A les grans àrees urbanes com Barcelona, cada vegada són més habituals les iniciatives de venda directa, els grups de consum o les cistelles setmanals de pagesia. Aquestes fórmules permeten planificar la producció, reduir excedents i establir una relació estable entre productors i famílies consumidores. També fomenten la participació ciutadana i la conscienciació sobre l’origen dels aliments.

El producte de proximitat contribueix igualment a evitar el despoblament rural. Quan l’activitat agrària és viable econòmicament, les famílies poden continuar vivint i treballant al territori, mantenint escoles, serveis i teixit social. Sense pagesia, molts paisatges que avui considerem emblemàtics podrien desaparèixer o degradar-se.

Una aposta per la sostenibilitat

El producte de proximitat també és una eina important per reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari. En escurçar les distàncies de transport, disminueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la logística. A més, sovint s’utilitzen menys embalatges i es redueix el malbaratament alimentari, ja que els productes passen menys temps en cadena de distribució.

Molts productors locals opten per pràctiques agrícoles sostenibles o ecològiques, com la reducció de pesticides, la rotació de cultius o l’ús eficient de l’aigua. Aquestes pràctiques protegeixen la fertilitat del sòl, la biodiversitat i els ecosistemes. El manteniment de camps cultivats, pastures i boscos gestionats també ajuda a prevenir incendis forestals i a conservar el paisatge.

A escala europea, institucions com la Unió Europea promouen polítiques que fomenten els circuits curts i l’agricultura sostenible, reconeixent el seu paper en la seguretat alimentària i la cohesió territorial. Programes de desenvolupament rural, ajuts a la producció ecològica o etiquetes de qualitat són exemples d’aquest suport institucional.

En un context globalitzat, el producte de proximitat representa una alternativa que combina tradició i modernitat. No es tracta de rebutjar el comerç internacional, sinó d’equilibrar-lo amb un consum més conscient del que tenim a tocar. Apostar pel producte local és també reforçar la sobirania alimentària, és a dir, la capacitat d’un territori per alimentar la seva població amb recursos propis.

En definitiva, consumir producte de proximitat és un acte quotidià amb conseqüències col·lectives. Cada compra pot contribuir a la salut personal, a la protecció del medi ambient, al manteniment de l’economia local i a la preservació d’una manera de viure. És una forma de reconnectar amb la terra i amb les persones que la treballen, recuperant el valor dels aliments més enllà del seu preu.

Així, el producte local no és només una opció gastronòmica, sinó també una aposta cultural, social i ambiental. En un món cada cop més uniformitzat, consumir allò que es produeix a prop és una manera de mantenir la diversitat, la identitat i la qualitat de vida de les comunitats.

Calçotada urbana a Barcelona: tradició catalana amb vistes al Goja Rooftop

La calçotada, una de les celebracions més emblemàtiques de la cuina catalana, es reinventa al centre de Barcelona amb la proposta per a grups del Goja Rooftop: calçots il·limitats, graellada tradicional i vistes panoràmiques de la ciutat.

La cuina tradicional catalana té una força especial quan es viu en comunitat. Les celebracions al voltant d’una taula, el foc encès i el ritual compartit formen part del nostre patrimoni gastronòmic. Entre totes aquestes tradicions, la calçotada ocupa un lloc privilegiat. I aquest hivern, aquesta experiència tan arrelada al territori troba una nova escenografia urbana al Goja Rooftop, situat al terrat del Renaissance Barcelona Hotel.

A “Catalunya al plat!” ens agrada descobrir com la tradició evoluciona sense perdre l’essència. Les anomenades “calçotades urbanes” són un exemple clar d’aquesta adaptació contemporània: la mateixa recepta, el mateix ritual, però en un entorn inesperat, amb vistes panoràmiques sobre la ciutat.

La calçotada: identitat i ritual

La calçotada no és només un àpat; és un esdeveniment social. Originària de Valls, a la comarca de l’Alt Camp, aquesta celebració gira al voltant del calçot, una ceba tendra i allargada que es cou directament a la flama viva fins que la capa exterior queda ben torrada. El gest de pelar-lo amb les mans, sucar-lo generosament en salsa romesco i alçar-lo al cel abans de mossegar-lo forma part d’un ritual que es transmet de generació en generació.

Tradicionalment associada a espais rurals, masies o restaurants especialitzats, la calçotada ha anat expandint-se i adaptant-se a nous contextos. Barcelona, com a capital gastronòmica, no n’és una excepció. El que abans s’entenia com una festa de camp ara també pot viure’s al centre de la ciutat, sense renunciar a la qualitat ni a l’autenticitat.

Una calçotada amb vistes

Al Goja Rooftop, la proposta de calçotada per a grups combina l’essència tradicional amb l’atractiu d’un espai contemporani. Situat en un terrat amb vistes privilegiades, ofereix la possibilitat de gaudir d’una calçotada il·limitada acompanyada d’una graellada de carn, en un ambient que fusiona la calidesa del foc amb la vitalitat urbana.

Aquesta fórmula resulta especialment atractiva per a esdeveniments corporatius o celebracions socials. En lloc d’un dinar convencional, la calçotada aporta un element participatiu i distès que facilita la conversa i la cohesió del grup. Compartir el ritual de pelar calçots, embrutar-se les mans i brindar amb vi o cava crea una atmosfera relaxada i genuïna.

El valor afegit d’aquesta proposta rau en el contrast: mentre es degusten plats profundament arrelats a la tradició catalana, l’horitzó de Barcelona s’estén al davant. La ciutat es converteix així en teló de fons d’una experiència que connecta passat i present.

Tradició que s’adapta als nous temps

La idea de “calçotada urbana” pot sorprendre als més puristes, però també evidencia la capacitat de la cuina catalana per reinventar-se. Les tradicions no són peces de museu; són pràctiques vives que evolucionen amb la societat. Portar la calçotada a un rooftop al centre de Barcelona no significa desvirtuar-la, sinó ampliar-ne l’abast i acostar-la a nous públics.

En un context on el turisme gastronòmic té un pes important, iniciatives com aquesta també contribueixen a difondre la cultura culinària catalana. Molts visitants descobreixen els calçots per primera vegada en entorns urbans abans d’endinsar-se en altres experiències més vinculades al territori. D’aquesta manera, la ciutat actua com a porta d’entrada a una tradició amb profundes arrels rurals.

A més, la proposta per a grups respon a una demanda creixent d’experiències compartides. Les empreses busquen activitats que vagin més enllà del simple àpat i que aportin un component cultural i identitari. La calçotada compleix perfectament aquest paper: és gastronòmica, festiva i simbòlica.

El valor del producte i la temporada

Un dels aspectes més importants de qualsevol calçotada és el respecte per la temporada. Els calçots són un producte hivernal, i la seva temporalitat reforça la idea de cicle natural i d’arrelament al territori. Consumir-los en el moment òptim garanteix sabor, textura i autenticitat.

En aquest sentit, fins i tot en un entorn urbà i sofisticat com el Goja Rooftop, el protagonisme continua sent del producte. Els calçots, la salsa romesco i la graellada posterior formen part d’un repertori que defineix la cuina catalana més festiva. L’espai pot canviar, però l’essència del menú es manté fidel a la tradició.

Barcelona al centre de la tradició

La iniciativa del Goja Rooftop demostra que Barcelona no només és escenari d’alta gastronomia i cuina d’avantguarda, sinó també un lloc on la tradició troba noves formes d’expressió. La ciutat acull des de restaurants històrics fins a propostes innovadores que reinterpreten receptes populars.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, aquesta calçotada urbana representa una manera diferent de viure una de les celebracions més emblemàtiques del calendari gastronòmic català. És una opció ideal per a grups que vulguin combinar autenticitat i comoditat, tradició i modernitat, sense sortir del centre de Barcelona.

En definitiva, la calçotada al Goja Rooftop ens recorda que la cuina tradicional catalana continua viva perquè sap adaptar-se als nous espais i a les noves maneres de compartir. Ja sigui en una masia envoltada de camps o en un terrat amb vistes a la ciutat, el gest de sucar un calçot en romesco continua sent el mateix: un petit ritual que ens connecta amb la nostra cultura i amb els altres.

Del camp a la taula: la història de Mooma i la seva aposta pel producte de proximitat

Al cor de l’Empordà, una família dedicada des de fa tres generacions al cultiu de la poma va decidir fer un pas més: transformar la seva pròpia collita en la primera sidra catalana. Així va néixer Mooma (Montgrí + Poma), un projecte que uneix territori, innovació i producte de proximitat en una beguda fresca, natural i de circuit curt.

Hi ha projectes que neixen d’una idea. I n’hi ha d’altres que neixen de la terra. Mooma forma part d’aquest segon grup. 

El naixement d’un negoci basat en un projecte agrícola

Mooma sorgeix en mans de la tercera generació d’una família dedicada al cultiu de pomes a l’Empordà. Abans que existís cap etiqueta, cap ampolla o cap marca, ja existien els camps, les pomeres i el coneixement transmès d’avis a pares i de pares a fills. “La poma no és només un cultiu, és una forma de vida marcada pel ritme de les estacions, la climatologia i el respecte pel territori”, revela la família.

Amb el pas dels anys, la segona generació va consolidar el projecte agrícola, adaptant-se a les exigències del mercat i perfeccionant les tècniques de producció. Però sempre amb un element constant: el vincle amb la terra empordanesa. Va ser la tercera generació qui es va plantejar una pregunta clau: i si, anem més enllà i, a més de cultivar, transformem la poma?

La creació i els inicis de la 1a sidra catalana

Després de quatre anys de recerca, de proves i d’aprenentatge, l’any 2016 es va comercialitzar Mooma, un nom que fusiona dos elements centrals del projecte: la terra, el Montgrí, i el producte de proximitat, la poma. D’aquesta unió en va sorgir la que es defineix com la primera sidra catalana.

La voluntat no era simplement elaborar una beguda, sinó crear un producte que reflectís el territori. Aquest pas va suposar una evolució natural del projecte familiar: passar del camp a l’ampolla sense perdre l’essència. El resultat és una sidra fresca, 100% natural, de circuit curt, baixa en alcohol i amb un perfil saludable. Es tracta d’una sidra de tipus USA, adaptada a les característiques de l’entorn mediterrani i elaborada íntegrament a partir de pomes pròpies.  

El procés i la qualitat d’aquesta primera sidra catalana comença molt abans de la fermentació. Comença a l’arbre del qual se’n selecciona acuradament cada poma. Cada varietat aporta característiques diferents (dolçor, acidesa, aroma) i la seva combinació depèn de la collida de cada any. Tot seguit, es duu a terme la maceració, la premsa i la fermentació. Al celler el control també és exhaustiu i l’embotellament pot arribar a durar entre 6 i 12 mesos. 

Producció i venda de sucs monovarietals

A banda de la sidra, el projecte inclou sucs monovarietals de poma —Gala, Pink Rosée, Fuji i Granny Smith— que expressen la personalitat de cada varietat. També s’elaboren altres productes com vinagre, confitura i compota, ampliant així les maneres de gaudir de la poma.

El projecte, però, no es limita a la sidra. Amb l’objectiu de donar-li valor al producte propi va portar la família a fer un pas més enllà: crear un espai gastronòmic on la poma i la sidra no fossin només un producte, sinó una experiència. 

Un restaurant que et fa viure l’experiència en 1a persona

Al bell mig de l’Empordà, envoltat de pomeres i amb el massís del Montgrí de fons, Mooma compta amb una sidreria-restaurant que trasllada al plat la mateixa filosofia que defineix la seva beguda: producte de proximitat, qualitat i respecte pel territori.

L’espai combina l’entorn rural amb una proposta gastronòmica basada en cuina mediterrània i ingredients de temporada. La poma i la sidra hi tenen un paper protagonista, siguin integrades en els plats o com a maridatge de la carta. Així, el projecte tanca el cercle: la fruita que es cultiva als camps propers arriba directament a la taula.

El restaurant no només permet degustar els productes elaborats a la finca, sinó també entendre millor el procés que hi ha al darrere. L’experiència es pot completar amb tastos i visites que connecten el client amb l’origen del producte, reforçant la idea de circuit curt i transparència.

La proposta gastronòmica del restaurant aposta per una cuina mediterrània honesta, amb plats pensats per compartir i elaborats amb productes de temporada. Les carns, les verdures i la resta d’ingredients segueixen la mateixa filosofia que defineix la sidra: proximitat, qualitat i respecte pel producte. L’espai està dissenyat perquè el visitant no només hi vagi a menjar, sinó a viure una experiència vinculada al paisatge, amb vista als camps de pomeres que donen sentit a tot el projecte.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Mooma (@mooma)

L’expansió del Mooma: on podem gaudir de l’experiència?

Amb la voluntat d’apropar aquesta experiència a altres territoris, el projecte ha crescut més enllà de l’Empordà. Mooma ha obert un local a la Cerdanya, ampliant la seva proposta gastronòmica a un entorn de muntanya i mantenint la mateixa aposta pel producte de proximitat i la sidra com a element central. Més recentment, també ha obert un nou establiment a Platja d’Aro, portant el concepte de sidreria-restaurant a la Costa Brava. Aquesta expansió permet que l’essència del projecte —del camp a la taula— es pugui viure en diferents punts del territori, consolidant Mooma no només com una marca de sidra, sinó com una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.