El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat?

El mercat de l’Abaceria porta uns anys de retard en les seves obres amb crítiques cap a la gentrificació

Aquest estiu del 2026 serà una data clau de cara a l’obertura del Mercat de l’Abaceria. Situat a Gràcia (Barcelona) és un mercat que fa molt temps que existeix, i molt temps que porta de retard amb les obres. De fet, s’hauria d’haver acabat, segons marcava el primer calendari establert, entre els anys 2020 i 2021. Però la pandèmia del COVID-19 i els problemes amb la retirada de la coberta, entre d’altres, han acabat endarrerint tota la reforma.

Els mercats de barri són els principals comerços de kilòmetre 0 i producte de proximitat. De fet, hi ha un munt de mercats, tant a Barcelona com arreu de Catalunya. I molts d’aquests, ja siguin municipals, més grans o més petits, són considerats com a agents de cohesió social i sostenibilitat. Apart tenen la funció d’unir amb la participació ciutadana.

Un d’ells és el mercat de l’Abaceria, un històric del barri de Gràcia. Es va inaugurar el 1892 i ha estat viu fins ara gràcies a la gent. Ara mateix està situat en una instal·lació provisional al passeig de Sant Joan, entre els carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret, ja que l’original està en obres des de fa ja uns anys.

Tot i els contratemps del mercat alhora d’avançar i enllestir les obres, aquest cop sí que estan avançant correctament i es preveu que aquest mateix estiu estigui finalitzat. De fet, l’estiu passat es van començar a instal·lar les peces ceràmiques de la coberta, muntar els vidres i altres tancaments de les façanes, i ara ja té una forma. Apart, l’avenç dels treballs interiors de l’equipament també s’han dut a terme de manera paral·lela.

L’actuació va a càrrec de l’institut Municipal de Mercats de Barcelona i van ser adjudicades per un import de 22,5 milions d’euros aproximadament. Les instal·lacions de les que ja hem anomenat anteriorment es van iniciar com a tal a finals d’octubre de 2023 i formen part d’un paquet total que s’eleva fins als 38 milions d’euros, incloent en la mateixa obra la construcció i reposició del mercat provisional i els treballs pel canvi de sentit de la Travessera de Gràcia.

La Covid-19 i els materials de la coberta, no són els únics problemes que han sorgit i han retrassat les obres. A més dels mencionats, s’ha de tenir en compte on es fa la construcció, què es construeix i quin és el pla. Estem parlant d’una construcció en un mercat amb molta història rere fons, i que està situada a Gràcia, un barri que cada cop està més gentrificat

De fet, la plataforma Gràcia, cap a on vas? es va mostrar el seu desacord al començament de les obres en alguns punts del tracte i acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

La plataforma destacava que la reforma era urgent i necessària per l’estat de deteriorament del propi mercat. Però asseguraven que no calia fer un mercat tant gran, sinó que un projecte més petit i de menor dimensió ja hagués servit i hauria costat 10 milions (no els 22,5 aproximadament que costa).

El problema que criticava la plataforma és el risc que la construcció es converteixi en un focus de gentrificació. També criticaven la construcció del mercat perquè sostenien que ja hi havia altres ofertes de diferents supermercats al voltant del central, que l’oferta ja estava garantida i que aquest model comporta la destrucció del petit comerç, i la del centre de distribució de mercaderies perquè suposava un cost major del projecte que té efectes secundaris en la societat. 

A més, argumentaven que es podia convertir en una icona turística, ja que la inversió de prop de 100.000 euros per establiment que han dut a terme tot el personal de cadascuna de les parades, pot provocar que hi hagi un augment i increment dels preus. Apart, la plataforma s’oposava a la instal·lació de l’aparcament, ja que assenyalaven que acabarà fomentant l’ús del vehicle privat en una zona molt residencial, poc contaminada, i que ja compte amb unes 800 places al voltant del mercat i del seu entorn.

El que sí que és clar és que el mercat de l’Abaceria seguirà sent viu a Gràcia i continuarà oferint un producte de proximitat i de qualitat, tot i que pugui atraure turistes i estrangers amb un augment significant i considerat dels preus. És a dir, la inflació pot aparèixer. Però la tradició també es mantindrà.

Xató Vegà, perfecte per al final de l’Hivern!

Gaudeix d’una variant vegana del tradicional Xató penedesenc. A més, es convida a conèixer la cultura i tradició d’una zona privilegiada de Catalunya: el conjunt Penedès-Garraf.

Per molt que ens vulguem enganyar, el fred encara continua amb nosaltres; ja sabem què diuen del dia de la Candelera: que si riu, l’hivern és viu! I ben viva és, també, la temporada de Xató a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès.

Què és el Xató?

El Xató és l’amanida per excel·lència de la vegueria del Penedès: escarola cruixent i fresca, acompanyada de bacallà, tonyina, anxova o seitons i un grapat d’olives; tot això, banyat per una salsa amb el gust de nyores i oli d’oliva. En resum, fa un repàs gastronòmic de tot allò que caracteritza el territori: el mar i l’hort. En altres paraules, i tal com ho descriuen des de l’organització de la Ruta del Xató, és un “plat lleuger i, alhora, intens; refrescant però saborós; tradicional i innovador a la vegada”, del qual “en pots menjar tant com vulguis, perquè és molt sa i té tots els beneficis de la dieta mediterrània”. No obstant això, no és un plat que sigui apte per a persones vegetarianes o veganes, per la incorporació de peix en la recepta; així doncs, a continuació es presenta una recepta alternativa, per a gaudir d’un Xató vegà!

Com a ingredients tenim: un parell d’escaroles fresques, pebrot vermell escalivat, un grapat d’olives arbequines, un grapat d’olives negres d’Aragó, una llesca de molla de pa vegà (sense crosta), un o dos grans d’all, trenta-cinc ametlles torrades, dotze avellanes torrades, vuit nyores escaldades, oli d’oliva, sal i vinagre al gust.

Per a preparar l’amanida, en aquest cas, ens centrarem en la recepta típica de Vilanova i la Geltrú , però cada vila té la seva amb les seves pròpies característiques!

Recepta

El primer pas és deixar la molla de pa en remull i picar els alls amb la sal al morter. Un cop els hàgim aixafat bé, hi anem afegint els fruits secs, fins que aconseguim una pasta homogènia. Escaldem les nyores, en raspem l’interior i n’aboquem les polpes al morter. Seguidament, escorrem la molla de pa i la incorporem a la salsa. Lentament, anem abocant l’oli mentre barregem, fins que obtinguem la consistència desitjada; que no sigui ni massa espessa ni massa líquida.

Finalment, barregem una part de la salsa amb l’escarola i les olives i, un cop emplatem la barreja, posem uns trossos de pebrot vermell per sobre, així com un parell d’olives més per decorar. La resta de la salsa, la presentem en un bol o una salsera al costat perquè el comensal pugui posar-se’n tanta com en vulgui.

I així de senzill és fer un Xató vegà! (Inspirat per la recepta de la web Cuina de l’horta).

El Xató és molt més que la mateixa amanida!

Això, però, no és tot. M’agradaria aprofitar aquest espai per a fer una recomanació, per a totes aquelles persones a qui us agradi el Xató o tingueu ganes de tastar-lo: aneu a visitar la Ruta del Xató. És una experiència que et transporta pels paisatges del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf que, a banda de l’amanida i dels bons vins DO del Penedès, ofereix més de 200 propostes d’oci de cultura, de natura, entre altres àmbits. Totes aquestes activitats – que pots gaudir sol, en parella, amb família o, fins i tot, amb amics – garanteixen que coneguis, no només la gastronomia, sinó la cultura d’un territori ben viu i culturalment actiu, com ho és la Vegueria del Penedès. Si, per contra, el que més et crida l’atenció és, únicament, el menjar, doncs pots visitar qualsevol dels restaurants acreditats al Penedès-Garraf, que et conviden a tastar la cuina tradicional de la zona a qualsevol de les següents localitats: Calafell, Cubelles, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

La 29a edició de la Ruta del Xató

En resum, el Xató no només és una amanida, és un tastet d’història, de cultura i de vida d’un dels territoris amb més tradició i activitat de tot Catalunya: la vegueria del Penedès. Afanya’t a gaudir de la 29a edició de la Ruta del Xató, inaugurada l’11 de novembre del 2025 i que durarà fins ben entrat el març d’aquest any. Una iniciativa que ha reunit figures il·lustres com a ambaixadors, entre els quals s’inclou Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Toni Albà, Lax’n Busto i la Cubana. Enguany, la reconeguda com a ambaixadora és Gessamí Caramés, xef i presentadora calera.

Recuperant la tradició de l’esmorzar de forquilla

Redescubreix un dels àpats més tradicionals de la cuina catalana. L’esmorzar de forquilla és molt més que un simple apat matinal, és una rutina per començar el dia de la millor manera.

Què és l’esmorzar de forquilla?

És molt més que un simple apat matinal. A Catalunya, representa una resistència cultural en contrast amb la velocitat del mon modern. Mentres moltes localitats aposten pels esmorzars ràpids i els novedosos “brunches”. A la nostra terra es manté viva la flama de la cuina tradicional.  

Els plats clàssics de l’esmorzar de forquilla 

El receptari tradicional és la base d’un bon esmorzar de forquilla. No hi poden faltar les mongetes del ganxet amb cansalada o botifarra. Aquest és el plat més emblemàtic per la seva senzillesa i sabor. També destaca el famós Cap i Pota, un guisat melós que demostra el domini del foc i el temps a la cuina. Les galtes de porc al forn o el bacallà amb samfaina són altres opcions molt valorades pels amants d’aquesta tradició gastronòmica.

El ritual i l’acompanyament tradicional 

Aquest àpat té les seves pròpies regles no escrites. El cafè no arriba mai fins al final de l’experiència. L’esmorzar de forquilla s’acompanya habitualment amb un bon vi de la terra, sovint servit en porró per fomentar la germanor. Per saber les millors opcions us recomanem un article del nostre web que parla sobre els millors vins de la terra. Després del plat principal, és tradició prendre un “cigaló” o carajillo. Aquest petit cafè amb conyac o anís serveix per tancar l’estómac i reprendre la jornada amb ànims renovats.

El producte de proximitat com a protagonista 

La clau d’un esmorzar de forquilla autèntic és la qualitat del producte. A Catalunya al Plat, defensem l’ús d’ingredients de proximitat i temporada. Un bon pa de pagès torrat i sucat amb tomàquet de penjar és imprescindible. L’oli d’oliva verge extra de les nostres aporta el toc final necessari. Utilitzar productes locals no només millora el sabor, sinó que també ajuda a mantenir l’economia del territori. A més, els aliments amb aquestes característiques no porten conservants ni productes químics per tant son més saludables.

Els avantatges de l’esmorzar de forquilla

Un dels aspectes que destaca d’aquest plat és que és molt complet. Aporta i conté una gran quantitat de nutrients i beneficis. Un àpat complet és el que ens proporciona al cos hidrats de carboni i proteïnes que es poden utilitzar durant tot el dia. Quan mengeu mongetes casolanes com a llegums, aleshores s’ingereix molta fibra de qualitat. Les necessitats nutricionals del cos s’han de satisfer perquè funcioni correctament. L’autenticitat del menjar i la seva densitat donen l’energia necessària fins i tot pel dia més difícil de tots.

On trobar el millor esmorzar de forquilla avui 

Els mercats municipals de barri són els millors punts de trobada. A Barcelona, ​​mercats com el de Sant Antoni o el de la Concepció ofereixen parades on el guisat és el rei. Però fora de les grans ciutats, el nostre truc personal son molts camions aparcats a l’entrada de restaurants de carretera.  N’és un bon indicador de qualitat i personalitat. Aquests establiments són el mirall de la nostra essència i manera de treballar. Actualment, els joves xefs estan reinventant de nou l’esmorzar de forquilla i preparant-lo amb un toc modern. Preparen la carn amb tècniques de cocció a baixa temperatura per a una textura superior. També tenen els sabors antics que els clients gaudeixen i recomanen a Google.

Esmorzar de forquilla: Un acte de suport al territori 

Triar un esmorzar de forquilla és un acte conscient de suport a les nostres fondes. Molts d’aquests establiments familiars lluiten per mantenir vives receptes centenàries. Quan visitem aquests locals, estem preservant el nostre patrimoni i la nostra tradició. És una forma de turisme gastronòmic responsable que connecta directament amb l’essència de Catalunya. Hi ha un altre article molt recomenable a la nostra pàgina sobre un gran local de forquilla, el “Bo de Bernat”. Esmorzar de forquilla al “Bo de Bernat” – Catalunya al Plat.

Gaudeix de l’esmorzar de forquilla 

En conclusió, l’esmorzar de forquilla és una degustació que tothom ha de provar. Ens permet desconnectar del rellotge i connectar amb les nostres arrels. Si vols conèixer més sobre on gaudir d’aquesta tradició, consulta la nostra secció de “Tipus d’establiment”. Menjar bé de bon matí és el primer pas per estimar la nostra gastronomia. Per a més consells sobre com trobar els millors llocs, pots visitar la guia oficial de turisme de Catalunya. Turisme de Catalunya: explora un territori únic

Un bon Sabre per Sant Pau!

La gastronomia catalana té un ventall molt ampli d’oferta. Grans joies amagades en les viles més maques del nostre territori. Una d’aquestes joies, els sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, un poble de la comarca del Garraf.

Un cop deixem enrere les vacances de Nadal, la vila de Ribes es prepara per rebre la Festa Major d’hivern: la Festa Major de Sant Pau. Un cop s’aproximen les dates clau, 24 i 25 de gener, les pastisseries comencen a enfornar els primers sabres, un brioix típic i únic de la vila, que només estan disponibles als voltants de la festivitat hivernal: el Sabre de Sant Pau.

El Sabre és un brioix amb anís, decorat amb sucre, que representa l’esmorzar dels ribetans durant el mes de gener. A més, pren la forma de l’espasa – o sabre – del sant a qui es ret homenatge. Per tant, no hi ha millor manera de recuperar les forces perdudes en els balls, els salts i els cops de bastó que van cap a l’ermita, siguin les colles infantils o les adultes, i és que és l’esmorzar per excel·lència entre les cercaviles que arriben i baixen de l’ermita de Sant Pau, a la vegada que, dins del temple, es canten els goigs al sant. Amb una passejada al voltant de l’ermita, el matí del 25 de gener, veuràs els balladors descansant i engolint un Sabre – a banda de l’entrepà de botifarra que reben les colles –, enfaixant-se i agafant energia per una baixada de Sant Pau multitudinària, que arriba fins a la plaça de la Vila i que, juntament amb les representacions dels balls parlats, són el final de la primera Festa Major de la comarca del Garraf.

En resum, si voleu gaudir d’una joia gastronòmica catalana, durant un parell de setmanes l’any trobareu a Ribes un bon brioix, que podeu acompanyar amb xocolata ben calenta, per fer marxar el fred de gener. I, si permeteu fer recomanacions, un gran esmorzar inclou un sabre de “Cal Krustô” i un got de xocolata de la Xurreria Tona.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Cal Krustô (@cal.krusto)

Bon Profit!