El “mar i muntanya” del Segle XXI

Els plats de “mar i muntanya” són essencials a la cuina catalana. Quin són el seus orígens? I com podem reinventar alguns d’aquests àpats per a fer-los més moderns, sense perdre la seva essència?

Catalunya és un territori privilegiat: en menys d’una hora pots passar dels alts pics del Pirineu català cap al blau més intens i cristal·lí de la costa oest del Mediterrani. I, com a país amb molta activitat culinària que som, aquest ventall també es veu reflectit en els nostres plats. És per això que un dels nostres plats estrella són aquells que inclouen el concepte “mar i muntanya”, la barreja del producte marí i de la muntanya. Un diàleg entre el territori català, la seva gent, els productes alimentaris i la cuina; ja ho deia Josep Pla:

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”.

D’on neix el “mar i muntanya”?

L’origen d’aquest tipus de plats es creuen a l’Empordà, gràcies a les curtes distàncies entre les serralades muntanyoses i la costa mediterrània, fa més d’un segle. La carn més comuna en aquest plats és el pollastre, que era la més barata per als pescadors catalans. Així doncs, compraven un pollastre sencer per a la casa, i el mataven quan creien que era el moment per a menjar-se’l; usualment en dates assenyalades. Com que la vida no era senzilla i només podien comprar un sol pollastre, que no arribava per a la majoria de famílies, varen omplir la cassola amb marisc. Per la seva facilitat de capturar, solien utilitzar escamarlà, que oferia un contrast molt saborós, i acabaven el plat amb un sofregit i una picada de fruits secs, un complement típic de la cuina catalana.

Amb tot això, neix un dels plats més comuns de la categoria “mar i muntanya”: el pollastre amb escamarlans. Un àpat que, tot i que abans semblava una estranya combinació i un plat de necessitat, actualment és una absoluta menja de la cuina catalana.

Recepta!! Arròs a la cassola cítric amb porc rostit

Avui, però, agafarem un altre plat de “mar i muntanya”, l’arròs a la cassola, i en farem una versió lleugerament més moderna i actualitzada.

Ingredients:

320 g d’arròs rodó, 400 g de costella de porc tallada petita, 4 salsitxes fresques, 1 ceba mitjana, 2 tomàquets madurs ratllats, 1’2 l de brou suau de carn, pell ratllada de ½ llimona, un raig petit de suc de taronja, farigola fresca, oli d’oliva verge extra, sal i pebre.

Preparació:
  1. Primer de tot, per a preparar la carn, salpebrarem la costella i les salsitxes i les rostirem al forn a 190º, fins que quedin daurades i sucoses. Les reservem i en guardem, també, el suc que deixin anar.
  2. Sofregim la ceba a foc mitjà fins que estigui lleugerament daurada. Afegim el tomàquet i el cuinem fins que perdi l’aigua, però sense enfosquir-lo massa. Un cop estigui, incorporem els sucs del rostit.
  3. Afegim l’arròs al sofregit, el nacarem un parell de minuts i hi incorporem el brou calent. A mitjà cocció afegim un petit raig de suc de taronja. Quan faltin 2 minuts aproximadament, posem la pell de llimona ratllada i una mica de farigola fresca picada. Finalment col·loquem la carn rostida per sobre i acabem la cocció.
  4. Per a presentar-lo, acompanya’l d’unes fulles fresques de farigola i un filet d’oli. Si et ve de gust, li pots afegir un punt d’alioli casolà al centre.
La cuina creativa

Ja ho hem comentat, però els plats “mar i muntanya” són una representació clara i evident del que és Catalunya: un terra amb contrastos, barreges i diferències, que es resolen a una única gran cassola i que, al final, tenen un sabor exquisit. A sobre, la cuina creativa que li hem sumat no tracta d’inventar res de nou ni trencar amb allò que teníem fins ara; només busca reinterpretar aquests elements que formen el nostre territori, i que el fan ser el que és. Sense mar, no hi hauria Catalunya; i sense muntanya, tampoc.

La reinvenció del plat típic d’arròs a la cassola busca fer un homenatge a aquell àpat que tot català ha provat en algun moment de la seva vida i aportar-li nou rodatge amb una variació senzilla, però efectiva. Sempre, però, mantenint-se fidel al seu origen i a allò que el fa ser el que és. Al cap i a la fi, la tradició és important mantenir-la i honrar-la, però també és bon senyal que, part d’ella, evolucioni i s’adapti a les noves èpoques.

La Gamba… de Vilanova?

La Gamba de Vilanova, estrella de les receptes més famoses del litoral català, com l’Arròs a la Sitgetana que presentem… I estrella també d’una rivalitat històrica al Garraf!

La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.

Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.

A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.

Com és la Gamba?

La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.

Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.

Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!

Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.

Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.

Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.

Instruccions:
  1. En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
  2. Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
  3. Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
  4. Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.

CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!

  1. Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
  2. Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
  3. Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
  4. Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
  5. I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.

Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!

Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.

La Gamba… de Vilanova?

Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.

Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia”  va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.

Crema catalana sense gluten: crocant, cremosa i inclusiva

La crema catalana sense gluten, un clàssic català per a tothom! Suau amb cresta dorada i totalment apta per celíacs gràcies a la maicena. Aquesta és una recepta tradicional de Sant Josep amb secrets per fer-la perfecta a casa.

La crema catalana és un dels pilars fonamentals de la gastronomia catalana. Es tracta d’un plat que ha travessat segles fins a arribar a les nostres taules en el present. Aquest dolç tan emblemàtic és naturalment sense gluten, gràcies a l’ús de la maicena com a espessant en lloc de la farina de blat. 

Aquesta característica el converteix en una opció perfecta tant per a persones celíaques com per a qualsevol individu que vulgui gaudir d’una versió autèntica i accesible de la tradició culinària catalana. El millor d’aquesta recepta és que no requereix cap modificació complexa ni ingredients alternatius per aquelles persones celíaques. 

Història i simbología de la crema catalana

Els orígens de la crema catalana el trobem profundament a la història de la cuina catalana, amb referències documentades des del segle XIV en llibres com el Llibre de Sent Soví. El llibre constitueix un dels primers tractats culinaris escrits en una llengua romànica. Aquesta crema està íntimament associada a la festa de Sant Josep (19 de març), quan les famílies catalanes, especialment a les zones rurals i de l’interior, la preparaven com a dolç estrella de les celebracions en honor del pare de la família. 

A diferència de la crème brûlée francesa, que es cou al bain-marie i té una textura més veloç, la crema catalana tradicional es cou directament al foc amb una llet infusionada. Un dels ingredients destacats són la barreja de la llet amb canyella i els cítrics, això té una gran rellevància per què ofereix un caràcter més fresc, lleuger i amb un aroma inconfusiblement mediterrani.

Crema catalana adaptada a persones celíaques

La raó principal per la qual la crema catalana és sense gluten radica en la seva recepta bàsica, que només inclou llet sencera, iemes d’ou, sucre blanc, maizena (almidó de blat de moro), una branca de canyella i pells de llimona o taronja. La maicena actua com a espessant natural sense gluten, donant aquella consistència suau però densa que la diferencia de les natilles. 

Tot i així, per garantir completament que la preparació sigui 100% segura per a celíacs, cal tenir en compte una sèrie de detalls pràctics: triar maicena certificada sense gluten (la majoria de marques comercials ja ho són), utilitzar llet fresca o vegetal sense additius sospitosos, i en cases compartides o cuines professionals, netejar minuciosament les superfícies i utensilis per evitar qualsevol risc de contaminació creuada. Aquesta simplicitat fa que sigui un dolç ideal per a famílies mixtes, escoles o restaurants que volen oferir opcions inclusives sense complicar-se la vida.

Recepta de la crema catalana

Ara anem al gra amb la recepta tradicional de crema catalana sense gluten per a 6 persones, perfecta per a qualsevol ocasió. Els ingredients són senzills: 1 litre de llet sencera (o sense lactosa per a més inclusió), 8 iemes d’ou L, 150-170 g de sucre blanc (reserva’n una mica per caramel·litzar), 40 g de maicena, 1 branca de canyella i la pell d’1 llimona i ½ taronja (només la part verda i taronja, evitant la part blanca amarga que pot donar amargor). 

L’elaboració comença amb la infusió de la llet: escalfa-la a foc mitjà amb la canyella i les pells fins que bull lleugerament, després tapa i deixa reposar 30-40 minuts. En un bol gran, bat les iemes amb el sucre fins que blanqueixin i guanyin volum (3-4 minuts), afegeix la maicena tamisada i remena per evitar grumolls. Col·loca un colador sobre el bol, aboca la llet calenta (sense les pells ni la canella), remena ràpidament i torna-ho tot al cassó. Cuina a foc baix-mig remenant constantment amb una brosa de silici fins que espessi (5-8 minuts), sense deixar bullir fort per evitar que es talla. 

Reparteix en cassoletes individuals, deixa refredar 1 hora a temperatura ambient i després a la nevera mínim 4 hores (idealment una nit). Just abans de servir, cobreix amb un fi cap de sucre i caramel·litza amb un soplete de cuina o a la graella molt calenta. Serveix immediatament perquè el caramel mantingui el seu cruixent característic.

Innovacions vegetals a la tradicional recepta

Per fer la recepta encara més versàtil, podem explorar variants modernes sense gluten que incorporen productes locals i estatals catalans. Per exemple, una versió amb llet vegetal d’ametlla o avena sense gluten (redueix la maicena a 35 g per evitar que quedi pastosa), o amb un toc de tòfona negra d’hivern ratllada just abans de caramel·litzar per un punt gourmet. 

També pots afegir puré d’ametlla de Mallorca o figues del Maresme bullides per intensificar el gust, o preparar-les en petits vasets de 100 ml com a dolç ràpid per acompanyar un cafè. Aquestes adaptacions mantenen l’essència tradicional mentre destaquen la riquesa del nostre territori, com les ametlles de la Serra de Tramuntana o les figues del Baix Llobregat.

Finalment, aquest dolç brilla com a opció tradicional, accessible, ràpida i visualment impactant. A Catalunya al Plat animem a recuperar-la a taula tant en famílies com en celebracions, preservant així el nostre patrimoni culinari i obrint-lo a tothom. Prova la recepta, experimenta amb les variants i comparteix la teva experiència als comentaris. Bon profit!

Lasanya reinventada amb un toc català

Mai has volgut reinventar una recepta? Aquí tens una manera creativa i diferent de fer lasanya, utilitzant ingredients catalans.

La lasanya és un plat típic italià que s’ha anat reproduint arreu del món. Aquest plat ha travessat fronteres i s’ha anat adaptant a cada moment. Cada persona segueix una recepta diferent i cada cultura afegeix la seva espurna, aquell detall que les fa ser úniques. Avui reinventarem la recepta, canviarem ingredients i li donarem un toc català.

Aquesta és un plat molt fàcil de fer, que no requereix molt temps ni ser un cuiner professional. A part, té un gran avantatge perquè aquesta recepta es pot fer completament vegetariana, ja que no és necessari  afegir carn, és totalment opcional. Així que ja saps que cuinar quan els teus cosins vegetarians vinguin a sopar a casa. La nostra pàgina té molts recursos per la cuina vegetariana.

Què la fa diferent?

L’únic que necessites és tenir un forn o una fregidora d’aire i moltes ganes de cuinar. En ser una recepta molt senzilla no requereix molts ingredients. A més, es poden aconseguir a qualsevol supermercat. Les quantitats donades seran per fer una safata. En 45 minuts ja tindràs el plat damunt la teva taula.

La principal diferència amb una lasanya italiana és que no necessites cap dels seus ingredients: ni les làmines de pasta, ni carn picada ni salsa de tomàquet. Només es manté l’essència de la lasanya, la distribució per capes.

El moniato aporta dolçor natural i el seu color taronja intens el fa molt atractiu visualment. Aquest és l’ingredient protagonista, que està molt present a Catalunya a la tardor i especialment a la Castanyada. Combinat amb xampinyons i formatge, crea un equilibri perfecte entre dolç i salat.

Ingredients

1 o 2 moniatos

1 safata de xampinyons (poden estar ja tallats o sencers)

1 bossa de  4 formatges ratllats  (també pots ratllar tu el formatge, però ha de ser un tipus de formatge que es gratini)

1 paquet de tires de bacó (això és opcional, per la versió vegetariana no cal posar-ho)

Oli

Una mica de sal

Preparació

Ara que ja estem llestos per posar-nos mans a l’obra. Així que comencem!

Primer de tot, has de pelar bé els moniatos i rentar-los bé perquè no continguin cap resta de sorra o brutícia. Quan ja estiguin ben nets els hauràs de tallar en rodanxes. Ves amb compte no han de ser molt gruixudes. L’ideal seria un dit de llargada.

Per un altre costat, també has de rentar els xampinyons i  laminar-los del mateix gruixut que els moniatos. Si ja els has comprat tallats, llavors només cal rentar-los i secar-los. No els has de deixar molt mullats perquè si no quan s’estiguin cuinant trauran molta aigua. El més fàcil és colar-los i si després segueixen hùmids  eixugar-los una mica amb paper.

Mentre fas tot això ja pots posar a escalfar el forn a 220 graus. Si fas amb la fregidora  d’aire no cal. Però en tots dos casos has de preparar la safata. Has de ficar paper de forn perquè no s’enganxi i per fer-ho més fàcil posa una mica d’oli per tota la superfície. Quan tinguis tots els ingredients tallats i la safata llesta ja pots passar al següent pas.

Muntatge 

La primera capa de la nostra lasanya serà posar els moniatos. Has d’anar amb compte, no els has de sobreposar, però tampoc has de deixar parts de la safata sense ells, ja que són la base. També has de recordar de posar sal a cada una de les capes, ja que si no et quedarà un plat sense gaire gust.

El més adient és fer tres capes, però pots fer més segons el que t’agradi. La segona capa serà els xampinyons. Has de fer el mateix d’abans, no sobreposar-los i cobrir tota la safata. Torna a posar una mica de sal, perquè aquest cop serà pels xampinyons. Si vols que tingui més contingut pots afegir dues capes de xampinyons. També si has decidit afegir-li bacó el millor lloc per posar-ho és entre aquestes dues capes.

Per últim, torna a posar una capa de moniatos que serà la part de dalt de la lasanya. Afegeix el formatge per tota la safata i ja està preparat per ficar-lo al forn.

Cocció

Recorda’t de baixar la temperatura perquè si no es cremaran. A 180 graus és la temperatura ideal. Cada forn i fregidora d’aire és única així que has de seguir una mica el teu criteri. Més o menys triga 20 minuts a cuinar-se. Però per assegurar-se comprova si el moniato està ja tou amb un ganivet. Per acabar de rematar el plat pots posar-ho a mode grill, perquè el formatge es gratini.

Hora de dinar

Doncs seguint aquests senzills passos, ja tens la teva lasanya de moniato. Ara només queda emplatar-la, obrir un bon vi i gaudir de la companyia. 

 

Xató Vegà, perfecte per al final de l’Hivern!

Gaudeix d’una variant vegana del tradicional Xató penedesenc. A més, es convida a conèixer la cultura i tradició d’una zona privilegiada de Catalunya: el conjunt Penedès-Garraf.

Per molt que ens vulguem enganyar, el fred encara continua amb nosaltres; ja sabem què diuen del dia de la Candelera: que si riu, l’hivern és viu! I ben viva és, també, la temporada de Xató a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès.

Què és el Xató?

El Xató és l’amanida per excel·lència de la vegueria del Penedès: escarola cruixent i fresca, acompanyada de bacallà, tonyina, anxova o seitons i un grapat d’olives; tot això, banyat per una salsa amb el gust de nyores i oli d’oliva. En resum, fa un repàs gastronòmic de tot allò que caracteritza el territori: el mar i l’hort. En altres paraules, i tal com ho descriuen des de l’organització de la Ruta del Xató, és un “plat lleuger i, alhora, intens; refrescant però saborós; tradicional i innovador a la vegada”, del qual “en pots menjar tant com vulguis, perquè és molt sa i té tots els beneficis de la dieta mediterrània”. No obstant això, no és un plat que sigui apte per a persones vegetarianes o veganes, per la incorporació de peix en la recepta; així doncs, a continuació es presenta una recepta alternativa, per a gaudir d’un Xató vegà!

Com a ingredients tenim: un parell d’escaroles fresques, pebrot vermell escalivat, un grapat d’olives arbequines, un grapat d’olives negres d’Aragó, una llesca de molla de pa vegà (sense crosta), un o dos grans d’all, trenta-cinc ametlles torrades, dotze avellanes torrades, vuit nyores escaldades, oli d’oliva, sal i vinagre al gust.

Per a preparar l’amanida, en aquest cas, ens centrarem en la recepta típica de Vilanova i la Geltrú , però cada vila té la seva amb les seves pròpies característiques!

Recepta

El primer pas és deixar la molla de pa en remull i picar els alls amb la sal al morter. Un cop els hàgim aixafat bé, hi anem afegint els fruits secs, fins que aconseguim una pasta homogènia. Escaldem les nyores, en raspem l’interior i n’aboquem les polpes al morter. Seguidament, escorrem la molla de pa i la incorporem a la salsa. Lentament, anem abocant l’oli mentre barregem, fins que obtinguem la consistència desitjada; que no sigui ni massa espessa ni massa líquida.

Finalment, barregem una part de la salsa amb l’escarola i les olives i, un cop emplatem la barreja, posem uns trossos de pebrot vermell per sobre, així com un parell d’olives més per decorar. La resta de la salsa, la presentem en un bol o una salsera al costat perquè el comensal pugui posar-se’n tanta com en vulgui.

I així de senzill és fer un Xató vegà! (Inspirat per la recepta de la web Cuina de l’horta).

El Xató és molt més que la mateixa amanida!

Això, però, no és tot. M’agradaria aprofitar aquest espai per a fer una recomanació, per a totes aquelles persones a qui us agradi el Xató o tingueu ganes de tastar-lo: aneu a visitar la Ruta del Xató. És una experiència que et transporta pels paisatges del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf que, a banda de l’amanida i dels bons vins DO del Penedès, ofereix més de 200 propostes d’oci de cultura, de natura, entre altres àmbits. Totes aquestes activitats – que pots gaudir sol, en parella, amb família o, fins i tot, amb amics – garanteixen que coneguis, no només la gastronomia, sinó la cultura d’un territori ben viu i culturalment actiu, com ho és la Vegueria del Penedès. Si, per contra, el que més et crida l’atenció és, únicament, el menjar, doncs pots visitar qualsevol dels restaurants acreditats al Penedès-Garraf, que et conviden a tastar la cuina tradicional de la zona a qualsevol de les següents localitats: Calafell, Cubelles, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

La 29a edició de la Ruta del Xató

En resum, el Xató no només és una amanida, és un tastet d’història, de cultura i de vida d’un dels territoris amb més tradició i activitat de tot Catalunya: la vegueria del Penedès. Afanya’t a gaudir de la 29a edició de la Ruta del Xató, inaugurada l’11 de novembre del 2025 i que durarà fins ben entrat el març d’aquest any. Una iniciativa que ha reunit figures il·lustres com a ambaixadors, entre els quals s’inclou Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Toni Albà, Lax’n Busto i la Cubana. Enguany, la reconeguda com a ambaixadora és Gessamí Caramés, xef i presentadora calera.