La cuina de Quaresma a Catalunya: tradició, austeritat i saviesa gastronòmica

La cuina de Quaresma forma part del calendari gastronòmic català i ens recorda com la tradició religiosa va modelar receptes plenes d’enginy, amb el bacallà, els llegums i els bunyols com a protagonistes.

La gastronomia catalana està profundament vinculada al calendari festiu i religiós. Si el Nadal té els seus canelons i la Pasqua la seva mona, el període de Quaresma també ha deixat una empremta clara en la nostra manera de cuinar i de menjar. Més enllà del seu origen religiós, la cuina de Quaresma és avui un patrimoni cultural que explica com la societat catalana va saber transformar la restricció en creativitat culinària.

Durant les setmanes que precedeixen la Pasqua, la tradició cristiana marcava l’abstinència de carn, especialment els divendres. Aquesta limitació va consolidar un repertori de plats basats en peix, verdures i llegums que encara avui ocupen un lloc destacat a les llars i restaurants del país.

El bacallà: el gran protagonista

Si hi ha un ingredient que simbolitza la Quaresma a Catalunya és el bacallà. Conservat en salaó, era un producte assequible, fàcil de transportar i de llarga durada, fet que el convertia en una opció ideal en èpoques d’abstinència.

El bacallà es preparava —i es prepara— de múltiples maneres: amb samfaina, amb cigrons, esqueixat en amanida o gratinat amb allioli. Aquesta versatilitat demostra fins a quin punt la cuina catalana ha sabut treure profit d’un producte senzill, transformant-lo en plats plens de sabor i identitat.

En moltes cases, encara avui, el divendres és dia de bacallà. No tant per obligació religiosa com per continuïtat cultural. El gest de dessalar-lo amb paciència i cuinar-lo lentament connecta generacions i manté viu un saber culinari transmès oralment.

Llegums, verdures i plats de cullera

La cuina de Quaresma també posa en valor els llegums i les verdures de temporada. Els cigrons, les llenties i les mongetes es converteixen en base de plats humils però nutritius. Sovint s’acompanyen d’espinacs, bledes o carxofes, ingredients habituals dels mesos d’hivern i inici de primavera.

Aquest tipus de cuina ens parla d’una economia domèstica basada en l’aprofitament i el respecte pel producte. Sense grans excessos, però amb una combinació equilibrada de sabors i textures. La saviesa popular va saber convertir la necessitat en virtut, creant receptes que avui reivindiquem com a part essencial del nostre patrimoni gastronòmic.

Els bunyols de Quaresma: el toc dolç

La restricció no excloïa el plaer. Durant aquest període també es preparen els tradicionals bunyols de Quaresma, petites peces fregides, sovint aromatitzades amb anís o llimona i empolsinades amb sucre.

Aquests dolços apareixen especialment els dimecres i divendres, i omplen pastisseries i fleques d’arreu del territori. Són un exemple clar de com el calendari litúrgic marcava el ritme de producció i consum, configurant una cultura gastronòmica estacional.

Els bunyols no només aporten un contrapunt dolç a l’austeritat general del període, sinó que també reforcen la dimensió comunitària: es comparteixen en família, a la feina o amb els veïns, convertint un costum religiós en una pràctica social.

Tradició i contemporaneïtat

Avui, la cuina de Quaresma ha transcendit l’àmbit estrictament religiós. Restaurants i cuiners la recuperen i reinterpretan, posant en valor el bacallà i els plats vegetals en clau contemporània. Aquesta revisió no elimina l’essència original, sinó que la contextualitza en una societat diversa i menys vinculada a l’obligació litúrgica.

A més, en un moment en què es reivindica una alimentació més sostenible i amb menor consum de carn, la cuina de Quaresma adquireix una nova actualitat. El protagonisme del peix, els llegums i les verdures encaixa amb tendències actuals que aposten per dietes més equilibrades i respectuoses amb el medi ambient.

Un patrimoni viu

La cuina de Quaresma ens recorda que la gastronomia catalana és fruit d’una història compartida. Cada recepta explica una manera d’entendre el món, d’organitzar el temps i de relacionar-se amb el territori.

Recuperar aquests plats no significa mirar enrere amb nostàlgia, sinó reconèixer el valor cultural que contenen. El bacallà amb cigrons, els guisats de verdures o els bunyols no són només receptes: són fragments de memòria col·lectiva.

A “Catalunya al plat!” creiem que conèixer aquestes tradicions ens ajuda a entendre millor qui som. La cuina de Quaresma, amb la seva aparent senzillesa, és una mostra de com la identitat culinària catalana s’ha construït a partir de l’equilibri entre necessitat, creativitat i comunitat.

En definitiva, aquest període del calendari ens ofereix una oportunitat per redescobrir sabors autèntics, valorar el producte de temporada i reconnectar amb una part essencial del nostre llegat gastronòmic.

Del camp a la taula: la història de Mooma i la seva aposta pel producte de proximitat

Al cor de l’Empordà, una família dedicada des de fa tres generacions al cultiu de la poma va decidir fer un pas més: transformar la seva pròpia collita en la primera sidra catalana. Així va néixer Mooma (Montgrí + Poma), un projecte que uneix territori, innovació i producte de proximitat en una beguda fresca, natural i de circuit curt.

Hi ha projectes que neixen d’una idea. I n’hi ha d’altres que neixen de la terra. Mooma forma part d’aquest segon grup. 

El naixement d’un negoci basat en un projecte agrícola

Mooma sorgeix en mans de la tercera generació d’una família dedicada al cultiu de pomes a l’Empordà. Abans que existís cap etiqueta, cap ampolla o cap marca, ja existien els camps, les pomeres i el coneixement transmès d’avis a pares i de pares a fills. “La poma no és només un cultiu, és una forma de vida marcada pel ritme de les estacions, la climatologia i el respecte pel territori”, revela la família.

Amb el pas dels anys, la segona generació va consolidar el projecte agrícola, adaptant-se a les exigències del mercat i perfeccionant les tècniques de producció. Però sempre amb un element constant: el vincle amb la terra empordanesa. Va ser la tercera generació qui es va plantejar una pregunta clau: i si, anem més enllà i, a més de cultivar, transformem la poma?

La creació i els inicis de la 1a sidra catalana

Després de quatre anys de recerca, de proves i d’aprenentatge, l’any 2016 es va comercialitzar Mooma, un nom que fusiona dos elements centrals del projecte: la terra, el Montgrí, i el producte de proximitat, la poma. D’aquesta unió en va sorgir la que es defineix com la primera sidra catalana.

La voluntat no era simplement elaborar una beguda, sinó crear un producte que reflectís el territori. Aquest pas va suposar una evolució natural del projecte familiar: passar del camp a l’ampolla sense perdre l’essència. El resultat és una sidra fresca, 100% natural, de circuit curt, baixa en alcohol i amb un perfil saludable. Es tracta d’una sidra de tipus USA, adaptada a les característiques de l’entorn mediterrani i elaborada íntegrament a partir de pomes pròpies.  

El procés i la qualitat d’aquesta primera sidra catalana comença molt abans de la fermentació. Comença a l’arbre del qual se’n selecciona acuradament cada poma. Cada varietat aporta característiques diferents (dolçor, acidesa, aroma) i la seva combinació depèn de la collida de cada any. Tot seguit, es duu a terme la maceració, la premsa i la fermentació. Al celler el control també és exhaustiu i l’embotellament pot arribar a durar entre 6 i 12 mesos. 

Producció i venda de sucs monovarietals

A banda de la sidra, el projecte inclou sucs monovarietals de poma —Gala, Pink Rosée, Fuji i Granny Smith— que expressen la personalitat de cada varietat. També s’elaboren altres productes com vinagre, confitura i compota, ampliant així les maneres de gaudir de la poma.

El projecte, però, no es limita a la sidra. Amb l’objectiu de donar-li valor al producte propi va portar la família a fer un pas més enllà: crear un espai gastronòmic on la poma i la sidra no fossin només un producte, sinó una experiència

Un restaurant que et fa viure l’experiència en 1a persona

Al bell mig de l’Empordà, envoltat de pomeres i amb el massís del Montgrí de fons, Mooma compta amb una sidreria-restaurant que trasllada al plat la mateixa filosofia que defineix la seva beguda: producte de proximitat, qualitat i respecte pel territori.

L’espai combina l’entorn rural amb una proposta gastronòmica basada en cuina mediterrània i ingredients de temporada. La poma i la sidra hi tenen un paper protagonista, siguin integrades en els plats o com a maridatge de la carta. Així, el projecte tanca el cercle: la fruita que es cultiva als camps propers arriba directament a la taula.

El restaurant no només permet degustar els productes elaborats a la finca, sinó també entendre millor el procés que hi ha al darrere. L’experiència es pot completar amb tastos i visites que connecten el client amb l’origen del producte, reforçant la idea de circuit curt i transparència.

La proposta gastronòmica del restaurant aposta per una cuina mediterrània honesta, amb plats pensats per compartir i elaborats amb productes de temporada. Les carns, les verdures i la resta d’ingredients segueixen la mateixa filosofia que defineix la sidra: proximitat, qualitat i respecte pel producte. L’espai està dissenyat perquè el visitant no només hi vagi a menjar, sinó a viure una experiència vinculada al paisatge, amb vista als camps de pomeres que donen sentit a tot el projecte.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Mooma (@mooma)

L’expansió del Mooma: on podem gaudir de l’experiència?

Amb la voluntat d’apropar aquesta experiència a altres territoris, el projecte ha crescut més enllà de l’Empordà. Mooma ha obert un local a la Cerdanya, ampliant la seva proposta gastronòmica a un entorn de muntanya i mantenint la mateixa aposta pel producte de proximitat i la sidra com a element central. Més recentment, també ha obert un nou establiment a Platja d’Aro, portant el concepte de sidreria-restaurant a la Costa Brava. Aquesta expansió permet que l’essència del projecte —del camp a la taula— es pugui viure en diferents punts del territori, consolidant Mooma no només com una marca de sidra, sinó com una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.

Xató Vegà, perfecte per al final de l’Hivern!

Gaudeix d’una variant vegana del tradicional Xató penedesenc. A més, es convida a conèixer la cultura i tradició d’una zona privilegiada de Catalunya: el conjunt Penedès-Garraf.

Per molt que ens vulguem enganyar, el fred encara continua amb nosaltres; ja sabem què diuen del dia de la Candelera: que si riu, l’hivern és viu! I ben viva és, també, la temporada de Xató a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès.

Què és el Xató?

El Xató és l’amanida per excel·lència de la vegueria del Penedès: escarola cruixent i fresca, acompanyada de bacallà, tonyina, anxova o seitons i un grapat d’olives; tot això, banyat per una salsa amb el gust de nyores i oli d’oliva. En resum, fa un repàs gastronòmic de tot allò que caracteritza el territori: el mar i l’hort. En altres paraules, i tal com ho descriuen des de l’organització de la Ruta del Xató, és un “plat lleuger i, alhora, intens; refrescant però saborós; tradicional i innovador a la vegada”, del qual “en pots menjar tant com vulguis, perquè és molt sa i té tots els beneficis de la dieta mediterrània”. No obstant això, no és un plat que sigui apte per a persones vegetarianes o veganes, per la incorporació de peix en la recepta; així doncs, a continuació es presenta una recepta alternativa, per a gaudir d’un Xató vegà!

Com a ingredients tenim: un parell d’escaroles fresques, pebrot vermell escalivat, un grapat d’olives arbequines, un grapat d’olives negres d’Aragó, una llesca de molla de pa vegà (sense crosta), un o dos grans d’all, trenta-cinc ametlles torrades, dotze avellanes torrades, vuit nyores escaldades, oli d’oliva, sal i vinagre al gust.

Per a preparar l’amanida, en aquest cas, ens centrarem en la recepta típica de Vilanova i la Geltrú , però cada vila té la seva amb les seves pròpies característiques!

Recepta

El primer pas és deixar la molla de pa en remull i picar els alls amb la sal al morter. Un cop els hàgim aixafat bé, hi anem afegint els fruits secs, fins que aconseguim una pasta homogènia. Escaldem les nyores, en raspem l’interior i n’aboquem les polpes al morter. Seguidament, escorrem la molla de pa i la incorporem a la salsa. Lentament, anem abocant l’oli mentre barregem, fins que obtinguem la consistència desitjada; que no sigui ni massa espessa ni massa líquida.

Finalment, barregem una part de la salsa amb l’escarola i les olives i, un cop emplatem la barreja, posem uns trossos de pebrot vermell per sobre, així com un parell d’olives més per decorar. La resta de la salsa, la presentem en un bol o una salsera al costat perquè el comensal pugui posar-se’n tanta com en vulgui.

I així de senzill és fer un Xató vegà! (Inspirat per la recepta de la web Cuina de l’horta).

El Xató és molt més que la mateixa amanida!

Això, però, no és tot. M’agradaria aprofitar aquest espai per a fer una recomanació, per a totes aquelles persones a qui us agradi el Xató o tingueu ganes de tastar-lo: aneu a visitar la Ruta del Xató. És una experiència que et transporta pels paisatges del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf que, a banda de l’amanida i dels bons vins DO del Penedès, ofereix més de 200 propostes d’oci de cultura, de natura, entre altres àmbits. Totes aquestes activitats – que pots gaudir sol, en parella, amb família o, fins i tot, amb amics – garanteixen que coneguis, no només la gastronomia, sinó la cultura d’un territori ben viu i culturalment actiu, com ho és la Vegueria del Penedès. Si, per contra, el que més et crida l’atenció és, únicament, el menjar, doncs pots visitar qualsevol dels restaurants acreditats al Penedès-Garraf, que et conviden a tastar la cuina tradicional de la zona a qualsevol de les següents localitats: Calafell, Cubelles, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

La 29a edició de la Ruta del Xató

En resum, el Xató no només és una amanida, és un tastet d’història, de cultura i de vida d’un dels territoris amb més tradició i activitat de tot Catalunya: la vegueria del Penedès. Afanya’t a gaudir de la 29a edició de la Ruta del Xató, inaugurada l’11 de novembre del 2025 i que durarà fins ben entrat el març d’aquest any. Una iniciativa que ha reunit figures il·lustres com a ambaixadors, entre els quals s’inclou Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Toni Albà, Lax’n Busto i la Cubana. Enguany, la reconeguda com a ambaixadora és Gessamí Caramés, xef i presentadora calera.

Un bon Sabre per Sant Pau!

La gastronomia catalana té un ventall molt ampli d’oferta. Grans joies amagades en les viles més maques del nostre territori. Una d’aquestes joies, els sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, un poble de la comarca del Garraf.

Un cop deixem enrere les vacances de Nadal, la vila de Ribes es prepara per rebre la Festa Major d’hivern: la Festa Major de Sant Pau. Un cop s’aproximen les dates clau, 24 i 25 de gener, les pastisseries comencen a enfornar els primers sabres, un brioix típic i únic de la vila, que només estan disponibles als voltants de la festivitat hivernal: el Sabre de Sant Pau.

El Sabre és un brioix amb anís, decorat amb sucre, que representa l’esmorzar dels ribetans durant el mes de gener. A més, pren la forma de l’espasa – o sabre – del sant a qui es ret homenatge. Per tant, no hi ha millor manera de recuperar les forces perdudes en els balls, els salts i els cops de bastó que van cap a l’ermita, siguin les colles infantils o les adultes, i és que és l’esmorzar per excel·lència entre les cercaviles que arriben i baixen de l’ermita de Sant Pau, a la vegada que, dins del temple, es canten els goigs al sant. Amb una passejada al voltant de l’ermita, el matí del 25 de gener, veuràs els balladors descansant i engolint un Sabre – a banda de l’entrepà de botifarra que reben les colles –, enfaixant-se i agafant energia per una baixada de Sant Pau multitudinària, que arriba fins a la plaça de la Vila i que, juntament amb les representacions dels balls parlats, són el final de la primera Festa Major de la comarca del Garraf.

En resum, si voleu gaudir d’una joia gastronòmica catalana, durant un parell de setmanes l’any trobareu a Ribes un bon brioix, que podeu acompanyar amb xocolata ben calenta, per fer marxar el fred de gener. I, si permeteu fer recomanacions, un gran esmorzar inclou un sabre de “Cal Krustô” i un got de xocolata de la Xurreria Tona.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Cal Krustô (@cal.krusto)

Bon Profit!