Categoria: Vegetarians i vegans

Vegetarians i Vegans: 2 estils de vida relacionats i alhora diferents

Ser vegà i vegetarià no és el mateix

A dia d’avui, encara hi ha molta gent que confon el fet de ser vegetarià i vegà. Es tracten de dos estils de vida relacionats amb l’alimentació que tenen diferències pel que fa als aliments que es consumeixen. Mentre els vegetarians no consumeixen carn animal, els vegans exclouen tots els productes d’origen animal de la seva dieta i vida, inclosos aquells que no són per consumir.

No hi ha dubte que les dietes basades en productes d’origen vegetal estan en tendència: entre 2000 i 2017, el consum de làctics va caure un 24%. I no és només una moda. Les dietes integrals d’origen vegetal estan associades amb un pes corporal més baix i un risc reduït de diverses afeccions cròniques, com malalties cardíaques, com ara bé el càncer, diabetis, pressió arterial alta i deteriorament cognitiu. També val a dir que cada cop moltes més persones són les que estan conscienciades sobre el tracte cap als animals per a la producció d’aliments i l’impacte en el medi ambient.

Segons la Vegetarian Society, un vegetarià és algú que no menja cap tipus de carn, peix, marisc o subproductes que impliquin la matança d’animals. Les dietes vegetarianes contenen diversos nivells de fruites, verdures, grans, llegums, fruits secs i llavors. En canvi, una dieta vegana es pot veure com un pas més estricte del vegetarianisme. La Vegan Society defineix el veganisme com una forma de vida que intenta excloure totes les formes d’explotació i crueltat animal tant com sigui possible. Inclou l’explotació en aliments i qualsevol altre propòsit. Per tant, una dieta vegana no només exclou la carn animal, sinó també lactis, ous i ingredients derivats d’animals. 

Per ser més precisos en la distinció, aquestes són les tres diferències substancials entre tots dos termes i el que implica cada manera d’actuar a tots els nivells.

  1. Consum de productes d’origen animal

Els vegetarians no consumeixen carn ni peix, però sí que poden incloure productes d’origen animal com ous, lactis o mel en la seva dieta, segons el tipus de vegetarianisme que practiquin. En canvi, els vegans exclouen completament qualsevol aliment que provingui d’animals, inclosos tots els derivats.

  1. Enfocament ètic i estil de vida

En termes d’ètica, el vegetarianisme sol enfocar-se principalment a l’alimentació. És a dir, s’oposen a matar animals per menjar, però consideren acceptable consumir subproductes animals com llet i ous, sempre que els animals es mantinguin en condicions adequades.

El veganisme, en canvi, és una filosofia de vida que rebutja tota forma d’explotació animal, no només al menjar, sinó també a la roba, cosmètica, entreteniment i altres aspectes del dia a dia. Tot i que també hi ha molts vegetarians que comparteixen aquesta manera d’entendre i respectar els drets dels animals.  El desig d’evitar totes les formes d’explotació animal és la raó per la qual els vegans trien renunciar als lactis i els ous, productes que molts vegetarians no tenen problemes per consumir.

  1. Ús de productes no alimentaris

Els vegetarians poden utilitzar productes com cuir, llana o cosmètics testats en animals. Els vegans, per coherència amb la seva filosofia, eviten també aquests productes, optant per alternatives cruelty-free i sense components animals. 

Al llarg dels anys s’han desmuntat molts mites. El principal està relacionat amb la manca de proteïnes a les seves dietes. La veritat és que hi ha nombrosos àpats vegeterians i vegans que inclouen fonts vegetals de proteïnes, com els llegums, els fruits secs, la soja, el tofu, el seitan o els cereals integrals. Una alimentació ben planificada cobreix perfectament les necessitats proteiques.

Un altre mite més que desmuntat és que aquells que segueixen aquest tipus de dietes no tenen energia per fer esport. De fet, el tenista, Novak Djokovic, ha reconegut seguir una dieta especial per millorar-ne el rendiment físic. Lewis Hamilton, Venus Williams o Carl Lewis són altres exemples de gran èxit en les seves disciplines respectives que han seguit o segueixen al més alt nivell competitiu seguint aquest tipus de dieta.

“Ser vegà o vegetarià és molt car” és un dels mites més sonats, però no necessàriament cert. Llegums, fruites, verdures i cereals acostumen a ser més econòmics que els productes d’origen animal, ja que darrerement amb la inflació hem vist que la carn, el peix o els ous estàn extremadament cars respecte els últims anys.

Ser vegetarià o vegà no és el mateix. És a dir, si parlem sobre les diferències entre vegà i vegetarià, veiem que tots dos eviten menjar productes animals per raons que se semblen. La major diferència és el grau en què consideren que els productes animals són acceptables.

Mad mad Vegan Barcelona, el restaurant que vol trencar les cadenes

Tant el menjar vegetarià com el vegà cada vegada tenen un pes més gran en la dieta del nostre país. Tot i això, molta gent encara troba dificultats en la cerca de restaurants que ofereixin una bona oferta gastronòmica per ells. Per això, s’han de trencar aquestes cadenes, i el restaurant Mad Mad Vegan ho fa de la millor manera.

Una visió de futur amb una lluita en el present 

L’objectiu de Mad Mad Vegan és molt clar, trencar les cadenes i el seu logo també ho descriu. Les cadenes trencades volen mostrar que hi ha cadenes que no haurien d’existir però encara hi són: “s’han de trencar motlles, alliberar, ser inconformistes i lluitar pel que creem, en resum, energia de canvi en un projecte amb molta fam”. 

Situat a Barcelona, el restaurant, es dedica principalment a fer hamburgueses i així ho diuen ells: “ens encanten les burgers, fer-les i menjar-les, i així és com descobrim el veganisme, la unió perfecta per a formar aquest projecte, bon menjar, bon ambient i amb el menor impacte possible; això de viu i deixa viure? En aquestes estem a MAD MADVEGAN”. Amb aquestes expressions el restaurant convida a viure una vertadera experiència vegana envoltada del millor ambient possible on qualsevol persona s’hi pot trobar agust. 

L’oferta gastronòmica: sabor i creativitat

El menú de Mad Mad Vegan es centra en plats 100% plant-based. El restaurant ofereix una àmplia varietat de preparacions elaborades amb una gran oferta d’ingredients frescos i de qualitat. La combinació de producte de proximitat, tècnica cuidada i creativitat fa que cada plat sigui una experiència completa, amb sabors intensos i textures sorprenents.

Entre les opcions més destacades, hi ha burgers veganes elaborades artesanalment, acompanyades de patates gourmet, amanides fresques i salses originals que aporten personalitat a cada combinació. També ofereixen plats de temporada i preparacions inspirades en la cuina mediterrània, adaptades a un estil vegà sense perdre cap dels matisos de sabor que caracteritzen la gastronomia catalana i internacional. Les postres, elaborades amb productes vegetals, completen l’experiència amb dolços creatius que sorprenen tant a vegans com a no vegans.

L’ambient: més que un restaurant

L’experiència a Mad Mad Vegan no es limita al que hi ha al plat. L’espai està dissenyat per ser agradable, modern i acollidor, amb una decoració que reflecteix la filosofia del restaurant: un lloc que inspira llibertat, energia i comunitat. L’ambient facilita que els comensals es sentin còmodes, gaudint del menjar i de la companyia, creant una experiència gastronòmica integral que va més enllà del simple àpat.

A més, el servei és proper i atent, amb un equip format per persones apassionades per la gastronomia vegana i conscients de la importància d’una bona experiència al client. Això converteix cada visita en una ocasió especial, ja sigui per un dinar informal, un sopar en grup o un primer contacte amb el veganisme.

Compromís amb la sostenibilitat

Mad Mad Vegan Barcelona també destaca pel seu compromís amb la sostenibilitat. Tots els plats són 100% vegetals, la qual cosa redueix l’impacte ambiental respecte a la restauració tradicional basada en productes animals. Els ingredients es seleccionen amb cura, prioritzant productes de proximitat i de temporada, cosa que garanteix frescor i qualitat, a més de recolzar els proveïdors locals. Aquesta consciència ambiental és un element central del projecte, que busca demostrar que menjar bé i de manera sostenible és possible sense renunciar al sabor ni a la creativitat.

Reconeixements i reputació

Des de la seva obertura, Mad Mad Vegan ha aconseguit un fort reconeixement entre els mitjans especialitzats i la comunitat vegana. El restaurant és freqüentment recomanat com un dels millors locals vegans de Barcelona, amb valoracions molt positives tant per la qualitat dels plats com per l’ambient i l’atenció al client. L’èxit del local de l’Eixample, que està seleccionat a la llista timeout com un dels millors de Catalunya en la seva especialitat, confirma la seva capacitat per atraure no només vegans estrictes, sinó també públic general interessat en menjar saludable, creatiu i respectuós amb el medi ambient.

A més, Mad Mad Vegan forma part d’un moviment més ampli de restaurants vegans que busquen normalitzar la cuina plant-based, mostrant que aquesta no és només una opció per a dietes especials, sinó una alternativa deliciosa i accessible per a tothom. La seva trajectòria ha inspirat altres projectes similars, ajudant a consolidar Barcelona com una ciutat pionera en gastronomia vegana i sostenible.

La filosofia del “Madnifiesto”

Un dels elements que diferencien Mad Mad Vegan és el seu “Madnifiesto”, un manifest que resumeix la manera de pensar i actuar del restaurant: trencar cadenes, ser inconformistes i promoure el canvi positiu. Aquest missatge no només és un lema, sinó que es tradueix en cada aspecte del restaurant: la qualitat dels ingredients, la innovació dels plats, la cura de l’ambient i la proximitat amb els clients. És una declaració d’intencions que reforça la identitat del local i el converteix en una experiència amb sentit, més enllà de l’alimentació.

Una experiència per a tots els públics

Mad Mad Vegan no és només per a vegans. La seva proposta gastronòmica és tan saborosa i equilibrada que atrau també persones que volen descobrir noves formes de menjar, experimentar amb plats creatius o simplement gaudir d’un àpat saludable i nutritiu. Això fa que el restaurant sigui un punt de trobada per a famílies, grups d’amics i visitants de la ciutat, generant una comunitat oberta i diversa que comparteix la passió per la bona cuina i el respecte pel medi ambient.

Fricandó de seitan: el guisat vegà català perfecte pel diumenge

El fricandó de seitan és una reinterpretació vegetal d’un dels guisats més tradicionals de la cuina catalana. És una versió vegetariana i adaptable a veganda que respecta la tècnica i l’essència del plat. El resultat és una mostra evident que la cuina tradicional pot adaptar-se als nous temps sense renunciar a la seva essència.

El fricandó vegetal s’ha convertit en un aliat imprescindible per a totes aquelles persones que estimen la gastronomia catalana però volen prescindir d’un element fonamental del plat, com és el cas de la carn. Es tracta d’una versió vegetariana – i fàcilment adaptable a vegana – d’un dels guisats més tradicionals del país, el fricandó de vedella amb bolets. 

Aquesta recepta del fricandó permet demostrar que es pot gaudir dels sabors de sempre amb ingredients d’origen vegetal, sense necessitat de recórrer als aliments càrnics. El plat és l’exemple perfecte de com la cuina catalana evoluciona en funció del període corresponent sense perdre la seva identitat. 

Explicació del tradicional fricandó

El fricandó clàssic és un estofat de filets fins de vedella amb un bon sofregit. Els ingredient necessaris per l’elaboració tradicional del plat son: ceba, vi, bolets de temporada i una picada final d’avellanes o ametlles, all i julivert. 

En la nova versió de seitan, la tècnica i l’ànima del plat es mantenen intactes: el que canvia de manera completament radical és la proteïna principal. El seitan, elaborat a partir de gluten de blat, té una textura ferma que aguanta molt bé les coccions llargues. 

Tanmateix, aquest aliment absorbeix els sabors del guisat, cosa que el converteix en un substitut ideal per recrear el fricandó sense utilitzar productes animals. Per als vegetarians i vegans, és una porta directa als records de diumenge a casa l’àvia, però adaptada al seu estil de vida.

Recepta del fricandó de seitan

Per preparar un fricandó de seitan apte per a vegetarians, el procés comença tallant el seitan a filets prims, d’uns mig centímetre de gruix. Aquests talls se solen enfarinar lleugerament i fregir-los en una paella amb oli d’oliva fins que quedin daurats per fora; així aconsegueixen una textura més ferma i un punt torrat que recorda el segellat de la carn. 

Un cop fregits, es reserven. A la mateixa cassola es fa el sofregit: ceba picada molt fina i, si es vol, un gra d’all, cuinats a foc suau fins que prenen un color daurat i una textura melosa. En moltes versions també s’hi incorpora una mica de concentrat de tomàquet o tomàquet ratllat, deixant-lo coure fins que el sofregit queda ben concentrat i fosc. Aquesta darrera recomanació només depèn del gust de cadascú, es completament opcional. 

El pas següent és incorporar-hi els bolets, un ingredient clau en el fricandó. Es poden utilitzar xiitakes, rossinyols, moixernons o una barreja de bolets frescos i secs rehidratats, segons la temporada. Els bolets s’afegeixen al sofregit, es deixen suar i s’hi aboca una mica de vi blanc o vi ranci, que es deixa reduir per concentrar els sabors. 

Després s’hi afegeix brou vegetal i una mica més d’aigua, es rectifica de sal i pebre, i es deixa coure a foc baix perquè tots els ingredients vagin lligant. En aquest moment es torna a posar el seitan a la cassola, deixant que faci “xup-xup” perquè es confita amb la salsa.

La picada com a element primordial al fricandó

Un element molt característic del fricandó, que també es pot mantenir en la versió vegetariana, és la picada. Tradicionalment es fa amb avellanes o ametlles torrades, pa fregit, all i julivert, tot ben picat al morter fins a obtenir una pasta espessa. Aquesta picada s’afegeix al final de la cocció, quan la salsa ja ha reduït una mica, i es deixa coure uns minuts més. 

El resultat és una salsa densa, saborosa i amb una textura vellutada que embolcalla el seitan i els bolets. Si es vol un plat completament vegà, només cal substituir el pa fregit per pa sense ingredients animals (o fins i tot prescindir-ne) i assegurar-se que el vi i el brou vegetal siguin aptes.

Importància del fricandó pels vegetarians i vegans

Per a les persones vegetarianes i veganes, el fricandó de seitan té una doble importància. 

D’una banda, els permet seguir connectades amb la cuina catalana tradicional, reproduint receptes familiars en format vegetal sense renunciar a les tècniques, als temps de cocció ni als rituals de taula. 

De l’altra, simbolitza que la gastronomia catalana és viva i capaç d’integrar noves sensibilitats: l’atenció al benestar animal, la sostenibilitat i la necessitat de reduir el consum de carn formen part del debat actual, i plats com aquest ofereixen una resposta coherent i saborosa.

Significat del fricandó

En molts casos, el fricandó de seitan es converteix en el plat estrella dels dinars de festa en famílies on conviuen persones omnívores, vegetarianes i veganes. Servit amb arròs blanc, patates al forn o una mica de pa per sucar, és un segon plat complet i nutritiu, ric en proteïnes vegetals i amb tot el caràcter de la cuina casolana catalana.

En definitiva, el fricandó de seitan és la prova que el receptari tradicional pot ser reinterpretat sense perdre’n l’essència. Permet que persones veganes participin plenament de l’imaginari gastronòmic del país, no com a convidades “aparte” sinó com a protagonistes d’un plat que ja es pot considerar part del nou clàssic català.

Cuina vegetal amb identitat pròpia al restaurant Rasoterra

Rasoterra és un restaurant vegà de Barcelona que combina cuina creativa, producte de temporada i compromís ambiental. Situat al barri Gòtic, ofereix una experiència gastronòmica refinada que demostra que la cuina vegetal pot ser innovadora, saborosa i profundament arrelada al territori.

La personalitat dins el món de la cuina 

Situat al cor de la Ciutat Vella, Rasoterra s’ha consolidat com un dels referents de la cuina vegana a Barcelona. Lluny de la idea que l’alimentació vegetal és limitada o monotemàtica, aquest restaurant aposta per una proposta gastronòmica sofisticada, basada en productes ecològics, de temporada i, sempre que és possible, de proximitat. El resultat és una cuina creativa que combina tradició mediterrània i innovació contemporània.

L’espai, discret i acollidor, s’integra perfectament en els carrers històrics del barri Gòtic. La decoració minimalista, amb materials naturals i una il·luminació càlida, crea una atmosfera tranquil·la que convida a gaudir del menjar sense presses. Aquesta coherència entre espai i filosofia culinària reforça la sensació que tot està pensat per oferir una experiència completa, no només gastronòmica sinó també sensorial.

La carta varia segons la temporada, fet que garanteix frescor i qualitat. Hortalisses, cereals, llegums i fruits secs es transformen en plats elaborats amb tècniques pròpies de l’alta cuina. Preparacions com cremes suaus, fermentats, marinats o combinacions inesperades de textures demostren un profund coneixement dels ingredients vegetals. L’objectiu no és imitar plats carnis, sinó reivindicar el potencial propi de la cuina vegetal.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de núria 🥄 (@diumenjam)

Sostenibilitat i producte local

Un dels pilars fonamentals del restaurant és el compromís ambiental. Rasoterra treballa amb productors locals i ecològics, reduint l’impacte del transport i fomentant l’economia del territori. Aquesta aposta pel producte de proximitat es reflecteix en la qualitat dels ingredients i en el respecte pels ritmes naturals de producció.

El menú sovint inclou varietats agrícoles poc habituals o antigues, recuperant sabors que han anat desapareixent amb la industrialització alimentària. Això contribueix a preservar la biodiversitat i a mantenir viva la cultura agrària. A més, l’ús de tècniques com la fermentació o la conservació natural permet aprofitar millor els aliments i reduir el malbaratament.

La filosofia sostenible també es percep en altres aspectes: selecció de vins naturals, reducció d’envasos i aposta per materials reciclables o reutilitzables. Tot plegat respon a una visió global de la restauració responsable, en què cada decisió té en compte l’impacte social i ambiental.

En un context urbà com el de Barcelona, on l’oferta gastronòmica és immensa, aquest posicionament clar dona personalitat al restaurant i el diferencia de propostes més convencionals. No es tracta només de servir plats vegans, sinó de construir un model coherent amb els valors de sostenibilitat i consciència ecològica.

Una experiència gastronòmica completa

Menjar a Rasoterra és una experiència que va més enllà de l’alimentació. El servei atent i proper acompanya el comensal al llarg del menú, explicant l’origen dels ingredients i la filosofia dels plats. Aquesta comunicació reforça la connexió entre cuina i territori i converteix l’àpat en una oportunitat d’aprenentatge.

El restaurant ofereix tant carta com menús degustació, ideals per descobrir la varietat i la creativitat de la seva proposta. Els plats destaquen per l’equilibri entre sabor, textura i presentació, amb una estètica cuidada que recorda la cuina d’autor. Tot i la sofisticació, les racions són satisfactòries i pensades per gaudir sense excessos.

Un altre element distintiu és la seva capacitat per atraure tant públic vegà com omnívor. Molts clients hi acudeixen simplement per la qualitat culinària, independentment de la seva dieta habitual. Això demostra que la cuina vegetal pot competir al mateix nivell que qualsevol altra proposta gastronòmica.

Amb una valoració molt alta per part dels visitants i una trajectòria consolidada, Rasoterra s’ha convertit en una parada imprescindible per als amants de la gastronomia sostenible. La seva ubicació cèntrica facilita l’accés tant a residents com a turistes que volen descobrir una cara diferent de la cuina barcelonina.

En definitiva, aquest restaurant representa una nova manera d’entendre la restauració: respectuosa amb el medi ambient, compromesa amb el territori i centrada en el plaer gastronòmic. En una ciutat reconeguda internacionalment per la seva oferta culinària, Rasoterra demostra que la cuina vegana pot ser alhora elegant, innovadora i profundament arrelada a la cultura mediterrània.

Lasanya reinventada amb un toc català

Mai has volgut reinventar una recepta? Aquí tens una manera creativa i diferent de fer lasanya, utilitzant ingredients catalans.

La lasanya és un plat típic italià que s’ha anat reproduint arreu del món. Aquest plat ha travessat fronteres i s’ha anat adaptant a cada moment. Cada persona segueix una recepta diferent i cada cultura afegeix la seva espurna, aquell detall que les fa ser úniques. Avui reinventarem la recepta, canviarem ingredients i li donarem un toc català.

Aquesta és un plat molt fàcil de fer, que no requereix molt temps ni ser un cuiner professional. A part, té un gran avantatge perquè aquesta recepta es pot fer completament vegetariana, ja que no és necessari  afegir carn, és totalment opcional. Així que ja saps que cuinar quan els teus cosins vegetarians vinguin a sopar a casa. La nostra pàgina té molts recursos per la cuina vegetariana.

Què la fa diferent?

L’únic que necessites és tenir un forn o una fregidora d’aire i moltes ganes de cuinar. En ser una recepta molt senzilla no requereix molts ingredients. A més, es poden aconseguir a qualsevol supermercat. Les quantitats donades seran per fer una safata. En 45 minuts ja tindràs el plat damunt la teva taula.

La principal diferència amb una lasanya italiana és que no necessites cap dels seus ingredients: ni les làmines de pasta, ni carn picada ni salsa de tomàquet. Només es manté l’essència de la lasanya, la distribució per capes.

El moniato aporta dolçor natural i el seu color taronja intens el fa molt atractiu visualment. Aquest és l’ingredient protagonista, que està molt present a Catalunya a la tardor i especialment a la Castanyada. Combinat amb xampinyons i formatge, crea un equilibri perfecte entre dolç i salat.

Ingredients

1 o 2 moniatos

1 safata de xampinyons (poden estar ja tallats o sencers)

1 bossa de  4 formatges ratllats  (també pots ratllar tu el formatge, però ha de ser un tipus de formatge que es gratini)

1 paquet de tires de bacó (això és opcional, per la versió vegetariana no cal posar-ho)

Oli

Una mica de sal

Preparació

Ara que ja estem llestos per posar-nos mans a l’obra. Així que comencem!

Primer de tot, has de pelar bé els moniatos i rentar-los bé perquè no continguin cap resta de sorra o brutícia. Quan ja estiguin ben nets els hauràs de tallar en rodanxes. Ves amb compte no han de ser molt gruixudes. L’ideal seria un dit de llargada.

Per un altre costat, també has de rentar els xampinyons i  laminar-los del mateix gruixut que els moniatos. Si ja els has comprat tallats, llavors només cal rentar-los i secar-los. No els has de deixar molt mullats perquè si no quan s’estiguin cuinant trauran molta aigua. El més fàcil és colar-los i si després segueixen hùmids  eixugar-los una mica amb paper.

Mentre fas tot això ja pots posar a escalfar el forn a 220 graus. Si fas amb la fregidora  d’aire no cal. Però en tots dos casos has de preparar la safata. Has de ficar paper de forn perquè no s’enganxi i per fer-ho més fàcil posa una mica d’oli per tota la superfície. Quan tinguis tots els ingredients tallats i la safata llesta ja pots passar al següent pas.

Muntatge 

La primera capa de la nostra lasanya serà posar els moniatos. Has d’anar amb compte, no els has de sobreposar, però tampoc has de deixar parts de la safata sense ells, ja que són la base. També has de recordar de posar sal a cada una de les capes, ja que si no et quedarà un plat sense gaire gust.

El més adient és fer tres capes, però pots fer més segons el que t’agradi. La segona capa serà els xampinyons. Has de fer el mateix d’abans, no sobreposar-los i cobrir tota la safata. Torna a posar una mica de sal, perquè aquest cop serà pels xampinyons. Si vols que tingui més contingut pots afegir dues capes de xampinyons. També si has decidit afegir-li bacó el millor lloc per posar-ho és entre aquestes dues capes.

Per últim, torna a posar una capa de moniatos que serà la part de dalt de la lasanya. Afegeix el formatge per tota la safata i ja està preparat per ficar-lo al forn.

Cocció

Recorda’t de baixar la temperatura perquè si no es cremaran. A 180 graus és la temperatura ideal. Cada forn i fregidora d’aire és única així que has de seguir una mica el teu criteri. Més o menys triga 20 minuts a cuinar-se. Però per assegurar-se comprova si el moniato està ja tou amb un ganivet. Per acabar de rematar el plat pots posar-ho a mode grill, perquè el formatge es gratini.

Hora de dinar

Doncs seguint aquests senzills passos, ja tens la teva lasanya de moniato. Ara només queda emplatar-la, obrir un bon vi i gaudir de la companyia. 

 

Asante: “El millor restaurant vegà del món”, a Barcelona

Ets vegà i encara no has trobat el teu restaurant de confiança? Vols apostar per menjar totalment artesanal en una acollidora cafeteria d’especialitat? No saps si menjar uns sandvitxos o cinnamonrolls? T’agradaria gaudir dels “ous” vegans més desitjats d’Espanya o del seu pastís de formatge vegana de somni? Asante, situat en el barri de Poble Sec, Barcelona i considerat el “Millor Restaurant Vegà del Món” per la llista global de HappyCow2025, podria ser el lloc indicat per a tu.

Barcelona, una ciutat gastronomica infinita

Barcelona és una ciutat molt rica en gastronomia. Hi pots trobar una immensa varietat de restaurants que s’ajusten a tot tipus de perfil de persona. Pels carrers de Barcelona no només s’oloren “macarrons de la iaia”, croquetes de carn d’olla, truita de patates o calçots. 

És cert que la cuina catalana és molt ample però a la gran ciutat de Barcelona, el destí turístic líder a nivell mundial, ofereix moltes més opcions a part de la seva gastronomia tradicional. Als carrers conviuen tota mena de restaurants i tota mena de comensals. Entre els racons interminables de la ciutat en pots trobar des d’una pizza que et transporta a Milan, fins a uns “tacos al pastor” com aquells que pots menjar a Mèxic. Centenars de cafeteries, algunes més tradicionals que d’altres, restaurants acollidors, cuina mediterrània, cuina asiàtica, i molt més. Tanmateix, els vegans de Barcelona encara troben difícil donar amb un lloc on menjar a gust i bé, ja que, tot i que hi ha oferta d’aquest tipus de menjar, és molt més limitada que d’altres, tot i que de segur no inexistent. 

Asante, un cafè d’especialitat vegà, d’excel·lència

El restaurant Asante de Barcelona situat al barri de Poble Sec, ha sigut nombrat com el “Millor Restaurant Vegà del Món” segons la llista global de HappyCow del desembre de 2025. HappyCow és la principal aplicació i lloc web a nivell mundial, activa desde 1999, dissenyada per localitzar restaurants, cafeteries, tendes i negocis indicats per a vegans, vegetarians i opcions sense gluten en més de 180 països diferents. Per si no fos suficient, Barcelona, amb una oferta vegana cada vegada major i millor, ha quedat en sisena posició en el Top Vegan-Friendly Cities, per darrere de Londres, Berlín, Los Angeles, Portland i Lisboa, i per davant d’Amsterdam, Ciutat de Mèxic, Nova York i Ho Chi Minh.

Un bon lloc, per tant, per a obrir un establiment, com van fer Niki i Diego, barcelonins d’adopció des de fa més d’una dècada, per a complir el seu somni. Niki i Diego, els propietaris de l’acollidor local poden estar orgullosos del que han muntat, perquè sense dubte és un restaurant molt destacat no només a nivell local sinó també a nivell internacional, un local que s’ha convertit en una parada obligatòria de Barcelona. 

La web HappyCow ha identificat Asante com el millor restaurant vegà del món. Aquest a partir d’un exhaustiu anàlisi de l’estampida de ressenyes de cinc estrelles sobre cinc que rep el restaurant vegà constantment que han deixat a la seva web els afortunats que han pogut provar el restaurant. “És un lloc fantàstic”, “Ens ha agradat moltíssim el menjar i el seu servei”, “Un local molt acollidor on tot és vegà i exquisit”: Aquest és l’estàndard de comentaris que es poden trobar a les ressenyes de Google, ressenyes que no s’allunyen de la realitat i que fan justícia al que és Asante Café, un paradís pels vegans. 

A part d’estar d’acord en què Asante és un “lloc excepcional” i “boníssim”, una altre cosa en la que coincideixen els visitors d’Asante és les seves especialitats: L’ou benedictí vegà i el seu cheesecake. El restaurant es caracteritza per el seu caràcter total artesanal, i per la seva especialització en el concepte de brunch i cafetería d’especialitat. No ha optat per “l’alta cuina” sinó per un menjar acollidor, autèntic i artesanal. Tot el que serveix Asante, des del pa fins el seu formatge vegà, són productes totalment artesanals i elaborats desde cero en la seva pròpia cuina. 

Els “millors” Ous Benedict, a més, vegans

Entre aquests plats únics destaquen els “Ous Benedict Vegans” que mai falten en la tria de les persones que hi van; són l’estrella del menú, l’estrella michelin que no en té. Un usuari de la plataforma HappyCow ha comentat que “L’experiència de tornar a menjar Ous Benedict després de tants anys sent vegà no té preu”. La salsa holandesa casera, la seva textura i el seu sabor “indistingible” enamoren el paladar mundial. En una entrevista, els propietaris d’aquest restaurant, Niki i Diego, han parlat sobre com fan els famosos ous que paralitzen aquells que els han tastat. La gemma, que explota i regalima quan la trenques, l’han aconseguit mitjançant la esferificación, la tècnica que va popularitzar Ferran Adrià. “El gust característic ve de la sal KalaNamak, però l’encant real neix de la unió entre aroma/sabor, la textura, l’aspecte i la sensació en la boca”, compten. 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Lydia Okoibhole (@lydiaeatsvegan)

Un cheesecake vegà “d’en somni”, el millor el de préssec

La secció de repostería del restaurant no se’n queda curta però, amb la seva cheesecake vegana acompanyada del seu cafè d’especialitat. “La millor cheesecake que he tastat mai”, aquesta és una ressenya que no deixa pas pel terra l’oferta dolça del restaurant. Hi ha tres tipus: de préssec, el que millor puntuació en té, i després també en tenen d’oreo i fresa. 

Asante: Una parada obligatòria de Barcelona

Es podria dir que per les persones veganes és un somni provar plats com els que serveixen a Asante, encara més si són exquisits i únics com ho són allà. Per totes aquestes raons, si ets vegà o fins i tot, si no ho ets, seguint les recomanacions de HappyCow, Asante Cafe ha de ser una parada obligatòria de la ciutat de Barcelona, sense oblidar-te de reservar taula i no quedar-te sense oportunitats. Encoratjats pel bon acolliment, Niki i Diego estan preparant noves creacions: “Per a l’any que ve estem treballant en diversos productes nous, inspirats en clàssics que gairebé tothom coneix, però reinterpretats amb sabors, tècniques i textures que reflecteixen la identitat de Asante”.



Xató Vegà, perfecte per al final de l’Hivern!

Gaudeix d’una variant vegana del tradicional Xató penedesenc. A més, es convida a conèixer la cultura i tradició d’una zona privilegiada de Catalunya: el conjunt Penedès-Garraf.

Per molt que ens vulguem enganyar, el fred encara continua amb nosaltres; ja sabem què diuen del dia de la Candelera: que si riu, l’hivern és viu! I ben viva és, també, la temporada de Xató a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès.

Què és el Xató?

El Xató és l’amanida per excel·lència de la vegueria del Penedès: escarola cruixent i fresca, acompanyada de bacallà, tonyina, anxova o seitons i un grapat d’olives; tot això, banyat per una salsa amb el gust de nyores i oli d’oliva. En resum, fa un repàs gastronòmic de tot allò que caracteritza el territori: el mar i l’hort. En altres paraules, i tal com ho descriuen des de l’organització de la Ruta del Xató, és un “plat lleuger i, alhora, intens; refrescant però saborós; tradicional i innovador a la vegada”, del qual “en pots menjar tant com vulguis, perquè és molt sa i té tots els beneficis de la dieta mediterrània”. No obstant això, no és un plat que sigui apte per a persones vegetarianes o veganes, per la incorporació de peix en la recepta; així doncs, a continuació es presenta una recepta alternativa, per a gaudir d’un Xató vegà!

Com a ingredients tenim: un parell d’escaroles fresques, pebrot vermell escalivat, un grapat d’olives arbequines, un grapat d’olives negres d’Aragó, una llesca de molla de pa vegà (sense crosta), un o dos grans d’all, trenta-cinc ametlles torrades, dotze avellanes torrades, vuit nyores escaldades, oli d’oliva, sal i vinagre al gust.

Per a preparar l’amanida, en aquest cas, ens centrarem en la recepta típica de Vilanova i la Geltrú , però cada vila té la seva amb les seves pròpies característiques!

Recepta

El primer pas és deixar la molla de pa en remull i picar els alls amb la sal al morter. Un cop els hàgim aixafat bé, hi anem afegint els fruits secs, fins que aconseguim una pasta homogènia. Escaldem les nyores, en raspem l’interior i n’aboquem les polpes al morter. Seguidament, escorrem la molla de pa i la incorporem a la salsa. Lentament, anem abocant l’oli mentre barregem, fins que obtinguem la consistència desitjada; que no sigui ni massa espessa ni massa líquida.

Finalment, barregem una part de la salsa amb l’escarola i les olives i, un cop emplatem la barreja, posem uns trossos de pebrot vermell per sobre, així com un parell d’olives més per decorar. La resta de la salsa, la presentem en un bol o una salsera al costat perquè el comensal pugui posar-se’n tanta com en vulgui.

I així de senzill és fer un Xató vegà! (Inspirat per la recepta de la web Cuina de l’horta).

El Xató és molt més que la mateixa amanida!

Això, però, no és tot. M’agradaria aprofitar aquest espai per a fer una recomanació, per a totes aquelles persones a qui us agradi el Xató o tingueu ganes de tastar-lo: aneu a visitar la Ruta del Xató. És una experiència que et transporta pels paisatges del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf que, a banda de l’amanida i dels bons vins DO del Penedès, ofereix més de 200 propostes d’oci de cultura, de natura, entre altres àmbits. Totes aquestes activitats – que pots gaudir sol, en parella, amb família o, fins i tot, amb amics – garanteixen que coneguis, no només la gastronomia, sinó la cultura d’un territori ben viu i culturalment actiu, com ho és la Vegueria del Penedès. Si, per contra, el que més et crida l’atenció és, únicament, el menjar, doncs pots visitar qualsevol dels restaurants acreditats al Penedès-Garraf, que et conviden a tastar la cuina tradicional de la zona a qualsevol de les següents localitats: Calafell, Cubelles, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

La 29a edició de la Ruta del Xató

En resum, el Xató no només és una amanida, és un tastet d’història, de cultura i de vida d’un dels territoris amb més tradició i activitat de tot Catalunya: la vegueria del Penedès. Afanya’t a gaudir de la 29a edició de la Ruta del Xató, inaugurada l’11 de novembre del 2025 i que durarà fins ben entrat el març d’aquest any. Una iniciativa que ha reunit figures il·lustres com a ambaixadors, entre els quals s’inclou Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Toni Albà, Lax’n Busto i la Cubana. Enguany, la reconeguda com a ambaixadora és Gessamí Caramés, xef i presentadora calera.

El auge de l’Heura com marca vegetal estrella

El veganisme és un moviment que cada vegada guanya més terreny. Ja sigui per motius de salut, per consciència mediambiental o per empatia cap als animals, cada cop més persones opten per reduir o eliminar el consum de productes d’origen animal. En aquest context, marques com Heura s’han convertit en referents d’una nova manera d’entendre l’alimentació.

En la societat actual sovint es planteja un debat polaritzat: d’una banda, les persones que consumeixen carn habitualment; de l’altra, aquelles que decideixen deixar-la per motius ètics, mediambientals o de salut. Tot i això, la realitat és molt més matisada. Cada vegada hi ha més consumidors flexitaris, és a dir, persones que sense ser estrictament vegetarianes o veganes, redueixen el consum de carn i busquen alternatives més sostenibles.

El problema actual

Durant els darrers anys han aparegut nombrosos estudis, documentals i reportatges que han posat el focus en la indústria càrnia i en les condicions de producció. Grans empreses com El Pozo, McDonald’s o Campofrío han estat objecte de polèmiques arran d’investigacions que denunciaven les condicions de vida dels animals en macrogranges i escorxadors. A Espanya, programes com Salvados, presentat per Jordi Évole, van contribuir a generar debat social sobre la qualitat de la carn, la traçabilitat i l’impacte ambiental del sector.

Aquest context ha impulsat una nova consciència col·lectiva. El veganisme, que durant molt de temps es percebia com una opció minoritària, ha esdevingut un moviment global amb una forta presència a xarxes socials, supermercats i restaurants. Tot i que avui sembla una tendència moderna, el seu origen es remunta a mitjans del segle XX al Regne Unit, quan Donald Watson va encunyar el terme “vegan” i va fundar The Vegan Society per diferenciar aquelles persones que excloïen totalment els productes d’origen animal de la dieta vegetariana tradicional.

En aquest escenari de canvi emergeixen marques que han sabut connectar amb les noves demandes del mercat. Una de les més destacades és Heura Foods, fundada a Barcelona l’any 2017. Heura no només proposa una alternativa vegetal a la carn, sinó que construeix un relat basat en la innovació, la sostenibilitat i la proximitat amb el consumidor jove.

El producte estrella d’Heura és el seu “pollastre” vegetal, elaborat principalment amb proteïna de soja. La clau del seu èxit rau en la textura i el sabor, molt similars als de la carn tradicional, fet que facilita la transició per a aquelles persones que volen reduir el consum animal però no renunciar a plats habituals com fajitas, amanides o arrossos. A més, la marca ha ampliat el seu catàleg amb hamburgueses, mandonguilles i fins i tot alternatives al porc, consolidant-se com una opció versàtil dins la cuina mediterrània.

Un altre dels factors que expliquen l’auge d’Heura és la seva estratègia de comunicació. A diferència d’altres empreses alimentàries més tradicionals, Heura aposta per un to fresc, directe i compromès. Les seves campanyes no només promocionen productes, sinó que reivindiquen un canvi de sistema alimentari. El seu discurs combina dades sobre l’impacte ambiental de la ramaderia amb missatges optimistes sobre la capacitat de transformació dels consumidors.

Cal tenir en compte que la indústria càrnia és una de les principals responsables d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com d’un elevat consum d’aigua i sòl. Davant aquesta realitat, les alternatives vegetals es presenten com una solució més eficient des del punt de vista ecològic. Segons diversos informes internacionals, la producció de proteïna vegetal requereix menys recursos naturals que la producció de carn, fet que encaixa amb les preocupacions climàtiques de les noves generacions.

A més, el creixement d’Heura també respon a un canvi en els hàbits de consum. Les noves generacions valoren cada cop més la transparència, l’ètica empresarial i l’impacte social de les marques. En aquest sentit, Heura es posiciona com una empresa activista que vol anar més enllà del benefici econòmic. La seva narrativa apel·la a la idea que cada compra és una decisió política i mediambiental.

Tanmateix, el fenomen Heura també ha generat debat. Alguns crítics argumenten que els productes ultraprocessats, encara que siguin vegetals, no sempre són sinònim de salut. Aquestes veus defensen una alimentació basada en productes frescos i mínimament processats, independentment de si són d’origen animal o vegetal. Per tant, el repte per a marques com Heura és continuar millorant la qualitat nutricional dels seus productes i mantenir la confiança dels consumidors.

A l’actualitat

Malgrat aquestes crítiques, és innegable que Heura ha aconseguit posicionar-se com una marca referent dins el mercat europeu de proteïnes vegetals. La seva expansió internacional i la seva presència cada vegada més habitual als supermercats demostren que el consum vegetal ja no és una moda passatgera, sinó una tendència estructural.

En conclusió, l’auge d’Heura reflecteix un canvi profund en la manera com entenem l’alimentació. Més enllà d’una simple alternativa a la carn, representa una transformació cultural que combina consciència ambiental, innovació tecnològica i noves formes de consum. El futur del sector alimentari probablement serà híbrid, amb una convivència entre productes d’origen animal i vegetal. Però el que sembla clar és que marques com Heura han arribat per quedar-se i continuar redefinint el panorama gastronòmic contemporani.