Una opció asiàtica assequible a Barcelona

El Pai Mei es tracta d’una cadena asiàtica de restaurant a Barcelona on ofereixen opcions d’arròs i diferents tipus de fideus per a una experiència econòmica i deliciosa. El seu públic varia des dels més joves fins a trobades romàntiques. El Pai Mei ha fascinat per la seva relació qualitat-preu i guanya cada vegada més popularitat.

Una alternativa econòmica en plena ciutat

En una ciutat com Barcelona, on l’oferta gastronòmica és àmplia i diversa, trobar un restaurant que combini qualitat, rapidesa i un preu assequible no sempre és fàcil. Pai Mei s’ha convertit en una de les opcions preferides per a aquells que busquen cuina asiàtica sense gastar massa diners i sense renunciar al sabor.

El concepte és clar: plats abundants, preparació ràpida i un ambient informal que convida tant a un dinar entre setmana com a un sopar relaxat amb amics. Aquesta fórmula senzilla però efectiva és una de les claus del seu èxit.

Un menú variat i adaptable

Un dels punts forts de Pai Mei és la varietat del seu menú. L’oferta inclou diferents opcions d’arròs fregit, fideus com el ramen o l’udon, així com combinacions amb pollastre, vedella, marisc o opcions vegetarianes. Aquesta diversitat permet adaptar-se a diferents gustos i preferències alimentàries.

Els plats solen caracteritzar-se per racions generoses i sabors intensos, inspirats en diverses tradicions culinàries asiàtiques. Tot i no ser un restaurant d’alta cuina, el seu objectiu no és aquest, sinó oferir una experiència satisfactòria a un preu competitiu.

Relació qualitat-preu com a principal atractiu

En temps en què sortir a menjar fora pot suposar una despesa considerable, Pai Mei destaca per mantenir preus ajustats. Aquest factor el converteix en una opció especialment atractiva per a estudiants, joves professionals i grups d’amics.

La relació qualitat-preu és, sens dubte, l’element més valorat pels clients. Per un cost moderat, és possible gaudir d’un àpat complet i saborós en un entorn còmode. Aquesta combinació ha contribuït al creixement de la seva popularitat a la ciutat.

Un espai pensat per a tothom

El públic de Pai Mei és divers. Durant els migdies, és habitual veure-hi treballadors que aprofiten la pausa per dinar ràpidament. A la tarda i al vespre, el perfil canvia i el restaurant s’omple de parelles joves, grups d’amics i fins i tot famílies.

L’ambient és modern i funcional, amb una decoració senzilla que prioritza la comoditat. No es tracta d’un espai exclusiu ni sofisticat, però precisament aquesta senzillesa forma part del seu encant. És un lloc on sentir-se còmode sense formalitats excessives.

L’experiència del client

La rapidesa del servei és un altre dels factors que contribueixen a la bona valoració del restaurant. En general, el temps d’espera és reduït, fet que el converteix en una opció pràctica per a aquells que disposen de poc temps.

A més, el tracte acostuma a ser correcte i eficient. Tot i que no ofereix una experiència gastronòmica elaborada o personalitzada, compleix amb les expectatives d’un restaurant urbà enfocat a la practicitat.

Un fenomen en creixement

L’augment de l’interès per la cuina asiàtica a Barcelona ha afavorit l’expansió de restaurants com Pai Mei. La globalització gastronòmica ha fet que plats com el ramen o els fideus saltats siguin cada vegada més habituals en la dieta dels barcelonins.

En aquest context, Pai Mei ha sabut posicionar-se com una alternativa assequible dins d’un mercat competitiu. Sense grans campanyes publicitàries, el boca-orella i les recomanacions a xarxes socials han contribuït a consolidar la seva presència.

Una opció pràctica i sense pretensions

En definitiva, Pai Mei representa una proposta clara: cuina asiàtica accessible, amb plats saborosos i preus moderats. No busca reinventar la gastronomia oriental ni oferir una experiència exclusiva, sinó satisfer una necessitat molt concreta del públic urbà actual.

Per a estudiants amb pressupost ajustat, per a una cita informal o per a un sopar improvisat amb amics, Pai Mei es consolida com una alternativa fiable dins del panorama gastronòmic de Barcelona. La seva popularitat creixent demostra que, sovint, la senzillesa i una bona relació qualitat-preu són la millor recepta per a l’èxit.

Diversitat i paisatge en una copa catalana

La fortuna dels vins a Catalunya

Els vins catalans són el reflex d’una geografia rica, diversa i única. Des de la Costa Brava fins les terres de l’Ebre, cada regió aporta un caràcter especial i diferent al seu raïm. El nostre terrritori compta amb una tradició mil·lenària que ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre la seva essència. En aquest article, farem un recorregut per les principals Denominacions d’Origen per entendre per què els vins de Catalunya tenen tant de prestigi internacional.

La influència del clima en els vins de Catalunya

El clima mediterrani és el gran aliat de la vinya catalana. No obstant això, la diversitat de microclimes fa que els vins de Catalunya siguin molt heterogenis. A l’Empordà, la tramuntana aporta una frescor i una salabror especials als blancs. Al Priorat, la duresa de la pissarra i la poca pluja produeixen negres d’una concentració excepcional. Aquesta varietat permet que cada plat trobi el seu maridatge perfecte dins del nostre territori.

DO Empordà: Vins amb el caràcter del vent

L’Empordà és una de les zones amb més personalitat. Els vins de Catalunya procedents d’aquesta zona estan marcats per la proximitat al mar i la força de la Tramuntana. Destaquen especialment els seus vins de Garnatxa, tant blancs com negres. També és coneguda per la seva Garnatxa de l’Empordà, un vi dolç ideal per acompanyar els postres tradicionals com els bunyols de vent.

DO Penedès: El cor de la innovació vitivinícola

Si pensem en el motor dels vins de Catalunya, hem de parlar del Penedès. Aquesta regió és pionera en la introducció de noves tècniques i varietats. El Xarel·lo és la varietat reina, donant lloc a blancs frescos però amb cos. A més de ser la seu històrica del Cava, el Penedès aposta ara per vins tranquils d’altíssima qualitat. Que sigui a prop de Barcelona el fa un destí ideal per a l’enoturisme de proximitat.

DO Priorat i DO Montsant: L’excel·lència de la regió

A la província de Tarragona trobem dos dels grans referents dels vins de Catalunya. El Priorat és famós arreu del món pels seus negres potents i minerals fets en terrasses verticals. Per la seva banda, la DO Montsant ofereix vins amb una relació qualitat-preu immillorable, sovint més accessibles però amb la mateixa identitat tarragonina. Les dues zones han rescatat varietats autòctones com la Carinyena, posant-les al centre de la seva producció.

La importància de triar vins de Catalunya

Consumir vins de Catalunya és una decisió amb un impacte positiu clar. D’una banda, estem gaudint de productes de quilòmetre zero, reduint la petjada de carboni. De l’altra, estem protegint el paisatge de vinyes que defineix la nostra identitat visual. Un país sense vinyes seria més pobre culturalment. Per això, des de Catalunya al Plat, sempre recomanem demanar la carta de vins locals als restaurants.

Vins de Catalunya: El futur és ecològic i biodinàmic

El sector dels vins de Catalunya es mou cap a una producció molt més neta. Cada cop hi ha més cellers que aposten per l’agricultura ecològica i biodinàmica. Aquest respecte pel cicle de la natura es percep directament en la qualitat del producte final. Google premia l’ús de termes relacionats amb la qualitat i el medi ambient. Els consumidors busquen cada vegada més aquesta essència en el que compren.

Com complementar els vins de Catalunya amb la cuina contemporània 

La versatilitat dels vins de Catalunya permet maridatges molt arriscats i d’èxit. Un blanc de garnatxa pot acompanyar perfectament un plat de carn blanca o un peix gras. Per altra banda, els vins negres de criança són ideals per a guisats potents. 

L’enoturisme com a motor dels vins de Catalunya

Visitar els cellers on neixen els vins de Catalunya és una experiència única. L’enoturisme permet conèixer de primera mà les persones que cuiden les vinyes. Molts cellers ofereixen tasts guiats que milloren la visibilitat del territori. És una oportunitat d’or per descubrir què ofereixen al món. 

Descobreix els teus vins de Catalunya

Explorar els vins de Catalunya és un viatge sensorial sense fi. Cada ampolla conté una part de la nostra història i el saber fer dels nostres viticultors. T’animem a participar en tastos i visites a cellers per conèixer de prop aquest món fascinant. Pots trobar més recomanacions a la nostra secció de “Prestigi”. Per aprofundir en la cultura del vi, pots consultar el portal Incavi de la Generalitat. Inici. Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

Salut i bon vi!

El producte de proximitat: un reflex del cor de Catalunya

El producte de proximitat aposta per aliments produïts a prop, més frescos i sostenibles, que reforcen l’economia local i preserven el territori. Consumir local no només millora la qualitat de la dieta, sinó que també manté viva la pagesia i la cultura alimentària.

El valor del producte de proximitat

El producte de proximitat s’ha convertit en un element clau per entendre l’alimentació actual i el futur del sector agroalimentari. Es tracta d’aliments produïts a poca distància del lloc on es consumeixen, sovint dins del mateix territori o regió, com passa a Catalunya. Aquest model aposta per circuits curts de comercialització, redueix intermediaris i reforça el vincle entre productors i consumidors. Més enllà d’una simple tendència, representa una manera de consumir més conscient, sostenible i arrelada al territori.

Consumir productes locals implica també redescobrir la temporalitat dels aliments. Fruites, verdures, carns, làctics o vins arriben a la taula en el seu moment òptim, sense llargues conservacions ni transports prolongats. Això es tradueix en una millor qualitat dels aliments–més gust, més aroma i millor textura– i sovint en un valor nutricional superior. Quan els aliments no han de recórrer milers de quilòmetres ni passar setmanes en cambres frigorífiques, conserven millor les seves propietats naturals.

A més, el producte de proximitat contribueix a mantenir viu el mosaic agrari i ramader. Les petites explotacions familiars poden continuar actives, preservant varietats autòctones i tècniques tradicionals que formen part del patrimoni cultural i paisatgístic. Aquestes explotacions sovint treballen amb models més respectuosos amb el medi, basats en la diversificació de cultius i en la gestió sostenible dels recursos.

Impacte econòmic i social al territori

L’aposta pel consum local té un impacte directe en l’economia de la zona. Quan es compren aliments produïts a prop, els beneficis es queden dins la comunitat i generen ocupació local. Mercats municipals, cooperatives agràries, botigues especialitzades o grans centres de distribució com Mercabarna actuen com a pont entre el camp i la ciutat, facilitant que els productes arribin frescos al consumidor.

Aquest model també afavoreix relacions comercials més justes. En reduir la cadena d’intermediaris, els productors reben una remuneració més adequada per la seva feina, mentre que els consumidors poden conèixer l’origen dels aliments i, fins i tot, la persona que els ha produït. questa proximitat genera confiança i transparència, dos valors cada cop més apreciats en una societat preocupada per la qualitat i la seguretat alimentària.

A les grans àrees urbanes com Barcelona, cada vegada són més habituals les iniciatives de venda directa, els grups de consum o les cistelles setmanals de pagesia. Aquestes fórmules permeten planificar la producció, reduir excedents i establir una relació estable entre productors i famílies consumidores. També fomenten la participació ciutadana i la conscienciació sobre l’origen dels aliments.

El producte de proximitat contribueix igualment a evitar el despoblament rural. Quan l’activitat agrària és viable econòmicament, les famílies poden continuar vivint i treballant al territori, mantenint escoles, serveis i teixit social. Sense pagesia, molts paisatges que avui considerem emblemàtics podrien desaparèixer o degradar-se.

Una aposta per la sostenibilitat

El producte de proximitat també és una eina important per reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari. En escurçar les distàncies de transport, disminueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la logística. A més, sovint s’utilitzen menys embalatges i es redueix el malbaratament alimentari, ja que els productes passen menys temps en cadena de distribució.

Molts productors locals opten per pràctiques agrícoles sostenibles o ecològiques, com la reducció de pesticides, la rotació de cultius o l’ús eficient de l’aigua. Aquestes pràctiques protegeixen la fertilitat del sòl, la biodiversitat i els ecosistemes. El manteniment de camps cultivats, pastures i boscos gestionats també ajuda a prevenir incendis forestals i a conservar el paisatge.

A escala europea, institucions com la Unió Europea promouen polítiques que fomenten els circuits curts i l’agricultura sostenible, reconeixent el seu paper en la seguretat alimentària i la cohesió territorial. Programes de desenvolupament rural, ajuts a la producció ecològica o etiquetes de qualitat són exemples d’aquest suport institucional.

En un context globalitzat, el producte de proximitat representa una alternativa que combina tradició i modernitat. No es tracta de rebutjar el comerç internacional, sinó d’equilibrar-lo amb un consum més conscient del que tenim a tocar. Apostar pel producte local és també reforçar la sobirania alimentària, és a dir, la capacitat d’un territori per alimentar la seva població amb recursos propis.

En definitiva, consumir producte de proximitat és un acte quotidià amb conseqüències col·lectives. Cada compra pot contribuir a la salut personal, a la protecció del medi ambient, al manteniment de l’economia local i a la preservació d’una manera de viure. És una forma de reconnectar amb la terra i amb les persones que la treballen, recuperant el valor dels aliments més enllà del seu preu.

Així, el producte local no és només una opció gastronòmica, sinó també una aposta cultural, social i ambiental. En un món cada cop més uniformitzat, consumir allò que es produeix a prop és una manera de mantenir la diversitat, la identitat i la qualitat de vida de les comunitats.

Calçotada urbana a Barcelona: tradició catalana amb vistes al Goja Rooftop

La calçotada, una de les celebracions més emblemàtiques de la cuina catalana, es reinventa al centre de Barcelona amb la proposta per a grups del Goja Rooftop: calçots il·limitats, graellada tradicional i vistes panoràmiques de la ciutat.

La cuina tradicional catalana té una força especial quan es viu en comunitat. Les celebracions al voltant d’una taula, el foc encès i el ritual compartit formen part del nostre patrimoni gastronòmic. Entre totes aquestes tradicions, la calçotada ocupa un lloc privilegiat. I aquest hivern, aquesta experiència tan arrelada al territori troba una nova escenografia urbana al Goja Rooftop, situat al terrat del Renaissance Barcelona Hotel.

A “Catalunya al plat!” ens agrada descobrir com la tradició evoluciona sense perdre l’essència. Les anomenades “calçotades urbanes” són un exemple clar d’aquesta adaptació contemporània: la mateixa recepta, el mateix ritual, però en un entorn inesperat, amb vistes panoràmiques sobre la ciutat.

La calçotada: identitat i ritual

La calçotada no és només un àpat; és un esdeveniment social. Originària de Valls, a la comarca de l’Alt Camp, aquesta celebració gira al voltant del calçot, una ceba tendra i allargada que es cou directament a la flama viva fins que la capa exterior queda ben torrada. El gest de pelar-lo amb les mans, sucar-lo generosament en salsa romesco i alçar-lo al cel abans de mossegar-lo forma part d’un ritual que es transmet de generació en generació.

Tradicionalment associada a espais rurals, masies o restaurants especialitzats, la calçotada ha anat expandint-se i adaptant-se a nous contextos. Barcelona, com a capital gastronòmica, no n’és una excepció. El que abans s’entenia com una festa de camp ara també pot viure’s al centre de la ciutat, sense renunciar a la qualitat ni a l’autenticitat.

Una calçotada amb vistes

Al Goja Rooftop, la proposta de calçotada per a grups combina l’essència tradicional amb l’atractiu d’un espai contemporani. Situat en un terrat amb vistes privilegiades, ofereix la possibilitat de gaudir d’una calçotada il·limitada acompanyada d’una graellada de carn, en un ambient que fusiona la calidesa del foc amb la vitalitat urbana.

Aquesta fórmula resulta especialment atractiva per a esdeveniments corporatius o celebracions socials. En lloc d’un dinar convencional, la calçotada aporta un element participatiu i distès que facilita la conversa i la cohesió del grup. Compartir el ritual de pelar calçots, embrutar-se les mans i brindar amb vi o cava crea una atmosfera relaxada i genuïna.

El valor afegit d’aquesta proposta rau en el contrast: mentre es degusten plats profundament arrelats a la tradició catalana, l’horitzó de Barcelona s’estén al davant. La ciutat es converteix així en teló de fons d’una experiència que connecta passat i present.

Tradició que s’adapta als nous temps

La idea de “calçotada urbana” pot sorprendre als més puristes, però també evidencia la capacitat de la cuina catalana per reinventar-se. Les tradicions no són peces de museu; són pràctiques vives que evolucionen amb la societat. Portar la calçotada a un rooftop al centre de Barcelona no significa desvirtuar-la, sinó ampliar-ne l’abast i acostar-la a nous públics.

En un context on el turisme gastronòmic té un pes important, iniciatives com aquesta també contribueixen a difondre la cultura culinària catalana. Molts visitants descobreixen els calçots per primera vegada en entorns urbans abans d’endinsar-se en altres experiències més vinculades al territori. D’aquesta manera, la ciutat actua com a porta d’entrada a una tradició amb profundes arrels rurals.

A més, la proposta per a grups respon a una demanda creixent d’experiències compartides. Les empreses busquen activitats que vagin més enllà del simple àpat i que aportin un component cultural i identitari. La calçotada compleix perfectament aquest paper: és gastronòmica, festiva i simbòlica.

El valor del producte i la temporada

Un dels aspectes més importants de qualsevol calçotada és el respecte per la temporada. Els calçots són un producte hivernal, i la seva temporalitat reforça la idea de cicle natural i d’arrelament al territori. Consumir-los en el moment òptim garanteix sabor, textura i autenticitat.

En aquest sentit, fins i tot en un entorn urbà i sofisticat com el Goja Rooftop, el protagonisme continua sent del producte. Els calçots, la salsa romesco i la graellada posterior formen part d’un repertori que defineix la cuina catalana més festiva. L’espai pot canviar, però l’essència del menú es manté fidel a la tradició.

Barcelona al centre de la tradició

La iniciativa del Goja Rooftop demostra que Barcelona no només és escenari d’alta gastronomia i cuina d’avantguarda, sinó també un lloc on la tradició troba noves formes d’expressió. La ciutat acull des de restaurants històrics fins a propostes innovadores que reinterpreten receptes populars.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, aquesta calçotada urbana representa una manera diferent de viure una de les celebracions més emblemàtiques del calendari gastronòmic català. És una opció ideal per a grups que vulguin combinar autenticitat i comoditat, tradició i modernitat, sense sortir del centre de Barcelona.

En definitiva, la calçotada al Goja Rooftop ens recorda que la cuina tradicional catalana continua viva perquè sap adaptar-se als nous espais i a les noves maneres de compartir. Ja sigui en una masia envoltada de camps o en un terrat amb vistes a la ciutat, el gest de sucar un calçot en romesco continua sent el mateix: un petit ritual que ens connecta amb la nostra cultura i amb els altres.

Mar i Muntanya: entre el Mediterrani i els Pirineus

Si hi ha una expressió que defineixi la riquesa culinària de Catalunya, aquesta és “mar i muntanya”. No és només una combinació d’ingredients; és una metàfora del paisatge, la història i la forma de viure d’un territori que abraça el mar Mediterrani i s’enfila cap als Pirineus.

Què és la cuina de Mar i Muntanya?

És una categoria de plats típics de la cuina catalana que barreja ingredients de l’horta i de la muntanya (carn, embotits, caça) amb els productes de la mar (marisc o peix) aconseguint una varietat de gustos i contrastos que la fa especial. La multitud de combinacions diferents pot semblar estranya a les persones que no estan acostumades però respon a una tradició més que centenària, resultat de les condicions geogràfiques i de la saviesa popular. 

Origen de la cuina de Mar i Muntanya

L’origen d’aquests plats es remunta als temps quan la cuina havia de basar-se en els productes de proximitat. Per introduir variacions en la dieta, els pescadors de les costes catalanes intercanviaven el producte de la seva pesca amb el pagès que tenia aus, carn o verdures. En el cas de la Costa Brava, la proximitat del mar al Pirineu facilitava molt la mescla de productes.

A mitjans del segle passat els cuiners professionals han començat a transladar aquestes receptes tradicionals, que barrejaven carns i peix, des de les dues comarques de l’Empordà a les cartes dels restaurants. Els grans xefs han inventat sofisticades delícies culinàries basades en el concepte de fusió mar i muntanya.

Entre els plats de mar i muntanya més coneguts podem enumerar: pollastre amb llagosta, mandonguilles amb sípia, peus de porc amb gambes, pollastre amb bacallà, conill amb escamarlans, cabra de mar amb cargols. Cal afegir a aquesta llista també diversos plats d’arrossos.

Plats emblemàtics i variants

Tot i que el concepte és molt ampli i permet jugar amb molts tipus de productes, ja siguin de proximitat o de temporada, com també amb la creativitat, ja que la cuina de Mar i Muntanya no està tancada a una recepte o filosofia concreta. Jugar amb els contrastos, en aquest cas, és el que la fa especial.

Hi ha plats que han esdevingut clàssics identificables de la nostra cuina, la cuina de Mar i Muntanya:

Pollastre amb escamarlans o llagostins

Un guisat contundent on el pollastre de pagès s’uneix als escamarlans frescos. La combinació crea una salsa saborosa amb notes de mar i un fons carnós. Aquest tipus de plat és paradigmatic de la idea de fusió de productes i sabors.

  • Ingredients

1 Pollastre 1.200 Kg aprox. (si pot ser de pagès) a trossos mitjans o 1 conill (reserveu apart el fetge del conill)

12 Escamarlans, (o 6 escamarlans i 6 gambes o 6 llagostins)

1 calamar mitjà

¼ Kg de musclos

2 cebes (si pot ser de Figueres) ratllades

Tomàquet gros madur ratllat

3 alls

1 copa de brandi o de rom

Caldo de carn

1 pebrot dels de romesco (o xorisser)o 1 nyora (escaldeu per treure-hi la carn, tambe es troben en alguns mercats potets de carn de pebrot xorisser)

1 fulla de llorer

1 got de vi blanc sec

Aigua

Julivert

1 branqueta de farigola o sajolida

1 llesca de pa torrat o fregit

7 ametlles torrades

7 avellanes torrades

Sal gruixuda i pebre molt.

  • Elaboració

Fregim el fetge del conill i el reservem al morter. 

Fregim o torrem la llesca de pa i l’afegim al morter.

En una cassola de ferro colat o de terrissa fem el sofregit de ceba, all, tomàquet. Recomanable confitat a tres passades es a dir quan comenci a estar sec afegir una mica d’aigua i repetir l’operació 2 cops. Reservem.

A la cassola posar a fregir els trossos de carn salpebrats i el marisc. Quan estiguin una mica daurats, abaixar el foc i afegir les herbes aromàtiques i la fulla de llorer. Remenarem per 3 minuts i abocarem la copa de brandi o de rom. Flamegem fins que exhaureixi l’alcohol.

Afegir el sofregit, la carn del pebrot, el got de vi blanc i el caldo o l’aigua. Deixarem que es vagi fent a foc lent sacsejant de tant en tant

Mentre al morter fem la picada amb la sal gruixuda, el pa torrat o fregit, les ametlles, les avellanes, 2 grans d’all, el fetge de conill fregit (si no tenim morter es pot fer a la batedora)

Quan porti 20 minuts coent, afegim la picada i el julivert i ho deixem 10 minuts més.

Mandonguilles amb sèpia o morro de vedella amb escamarlans

A l’Empordà i a altres zones costaneres, trobaràs versions que combinen carn d’ovella o vedella amb marisc o sèpia en una picada rica, sovint amb all, ametlles i pa torrat. És un recordatori de la importància de la picada com a tècnica catalana.

  • Ingredients

4 escamarlans grossos

16 musclos

1⁄2 kg de morro de vedella bullit

1 tomàquet mitjà

1 ceba de Figueres mitjana

1 got de vi blanc (o vi ranci)

1 picada (una llesqueta de pa fregit o carquinyoli, 50 g d’ametlles)

1 cullerada ben plena d’allioli (all, oli, sal, suc de llimona o vinagre)

1 cullerada rasa de farina

Oli d’oliva

Sal

Pebre

Aigua

Per fer les mandonguilles:

300 g de carn de porc picada

3 alls picats

1 ceba mitjana picada

Una mica de julivert picat

1 llesca de pa del dia anterior

1 ou

Farina

  • Elaboració

Per elaborar les mandonguilles, poseu en un bol la carn picada, els alls picats, la ceba picada, el julivert picat, l’ou i la llesca de pa ben esmicolada i barregeu-ho bé. Seguidament, feu-ne boletes amb les mans (o fent servir el fons d’una xicra o tassa petita), enfarineu-les i fregiu-les en una paella amb oli abundant. Poseu-les damunt de paper absorbent. A continuació, en una cassola amb poc oli salteu els escamarlans durant un minutet, retireu-los i a la mateixa cassola sofregiu-hi la ceba picada durant uns 15 minuts. Saleu-la. Quan estigui, afegiu-hi el tomàquet ratllat, sense peles ni llavors, remeneu-ho bé i deixeu-ho sofregir durant uns 10 o 15 minuts més. Després poseu-hi la farina, remeneu-ho bé fent un ros, cobriu-ho tot amb aigua, torneu-ho a remenar i afegiu-hi el morro de vedella, els musclos, les mandonguilles, el vi i el pebre. Remeneu-ho bé i deixeu-ho coure tot junt durant uns minuts amb la cassola tapada. Mentrestant feu la picada. Poseu en un bol l’allioli i una mica del suc de la cocció (allioli negat) i barregeu-ho bé- Tot seguit, poseu la picada a la cassola, remeneu-ho bé, deixeu-ho coure un parell de minuts, poseu-hi els escamarlans i deixeu-ho coure tot junt un parell o tres de minuts més. Tasteu-ho de sal i pebre i serviu-ho, distribuint cada ingredient al plat.

Lasanya reinventada amb un toc català

Mai has volgut reinventar una recepta? Aquí tens una manera creativa i diferent de fer lasanya, utilitzant ingredients catalans.

La lasanya és un plat típic italià que s’ha anat reproduint arreu del món. Aquest plat ha travessat fronteres i s’ha anat adaptant a cada moment. Cada persona segueix una recepta diferent i cada cultura afegeix la seva espurna, aquell detall que les fa ser úniques. Avui reinventarem la recepta, canviarem ingredients i li donarem un toc català.

Aquesta és un plat molt fàcil de fer, que no requereix molt temps ni ser un cuiner professional. A part, té un gran avantatge perquè aquesta recepta es pot fer completament vegetariana, ja que no és necessari  afegir carn, és totalment opcional. Així que ja saps que cuinar quan els teus cosins vegetarians vinguin a sopar a casa. La nostra pàgina té molts recursos per la cuina vegetariana.

Què la fa diferent?

L’únic que necessites és tenir un forn o una fregidora d’aire i moltes ganes de cuinar. En ser una recepta molt senzilla no requereix molts ingredients. A més, es poden aconseguir a qualsevol supermercat. Les quantitats donades seran per fer una safata. En 45 minuts ja tindràs el plat damunt la teva taula.

La principal diferència amb una lasanya italiana és que no necessites cap dels seus ingredients: ni les làmines de pasta, ni carn picada ni salsa de tomàquet. Només es manté l’essència de la lasanya, la distribució per capes.

El moniato aporta dolçor natural i el seu color taronja intens el fa molt atractiu visualment. Aquest és l’ingredient protagonista, que està molt present a Catalunya a la tardor i especialment a la Castanyada. Combinat amb xampinyons i formatge, crea un equilibri perfecte entre dolç i salat.

Ingredients

1 o 2 moniatos

1 safata de xampinyons (poden estar ja tallats o sencers)

1 bossa de  4 formatges ratllats  (també pots ratllar tu el formatge, però ha de ser un tipus de formatge que es gratini)

1 paquet de tires de bacó (això és opcional, per la versió vegetariana no cal posar-ho)

Oli

Una mica de sal

Preparació

Ara que ja estem llestos per posar-nos mans a l’obra. Així que comencem!

Primer de tot, has de pelar bé els moniatos i rentar-los bé perquè no continguin cap resta de sorra o brutícia. Quan ja estiguin ben nets els hauràs de tallar en rodanxes. Ves amb compte no han de ser molt gruixudes. L’ideal seria un dit de llargada.

Per un altre costat, també has de rentar els xampinyons i  laminar-los del mateix gruixut que els moniatos. Si ja els has comprat tallats, llavors només cal rentar-los i secar-los. No els has de deixar molt mullats perquè si no quan s’estiguin cuinant trauran molta aigua. El més fàcil és colar-los i si després segueixen hùmids  eixugar-los una mica amb paper.

Mentre fas tot això ja pots posar a escalfar el forn a 220 graus. Si fas amb la fregidora  d’aire no cal. Però en tots dos casos has de preparar la safata. Has de ficar paper de forn perquè no s’enganxi i per fer-ho més fàcil posa una mica d’oli per tota la superfície. Quan tinguis tots els ingredients tallats i la safata llesta ja pots passar al següent pas.

Muntatge 

La primera capa de la nostra lasanya serà posar els moniatos. Has d’anar amb compte, no els has de sobreposar, però tampoc has de deixar parts de la safata sense ells, ja que són la base. També has de recordar de posar sal a cada una de les capes, ja que si no et quedarà un plat sense gaire gust.

El més adient és fer tres capes, però pots fer més segons el que t’agradi. La segona capa serà els xampinyons. Has de fer el mateix d’abans, no sobreposar-los i cobrir tota la safata. Torna a posar una mica de sal, perquè aquest cop serà pels xampinyons. Si vols que tingui més contingut pots afegir dues capes de xampinyons. També si has decidit afegir-li bacó el millor lloc per posar-ho és entre aquestes dues capes.

Per últim, torna a posar una capa de moniatos que serà la part de dalt de la lasanya. Afegeix el formatge per tota la safata i ja està preparat per ficar-lo al forn.

Cocció

Recorda’t de baixar la temperatura perquè si no es cremaran. A 180 graus és la temperatura ideal. Cada forn i fregidora d’aire és única així que has de seguir una mica el teu criteri. Més o menys triga 20 minuts a cuinar-se. Però per assegurar-se comprova si el moniato està ja tou amb un ganivet. Per acabar de rematar el plat pots posar-ho a mode grill, perquè el formatge es gratini.

Hora de dinar

Doncs seguint aquests senzills passos, ja tens la teva lasanya de moniato. Ara només queda emplatar-la, obrir un bon vi i gaudir de la companyia. 

 

Asante: “El millor restaurant vegà del món”, a Barcelona

Ets vegà i encara no has trobat el teu restaurant de confiança? Vols apostar per menjar totalment artesanal en una acollidora cafeteria d’especialitat? No saps si menjar uns sandvitxos o cinnamonrolls? T’agradaria gaudir dels “ous” vegans més desitjats d’Espanya o del seu pastís de formatge vegana de somni? Asante, situat en el barri de Poble Sec, Barcelona i considerat el “Millor Restaurant Vegà del Món” per la llista global de HappyCow2025, podria ser el lloc indicat per a tu.

Barcelona, una ciutat gastronomica infinita

Barcelona és una ciutat molt rica en gastronomia. Hi pots trobar una immensa varietat de restaurants que s’ajusten a tot tipus de perfil de persona. Pels carrers de Barcelona no només s’oloren “macarrons de la iaia”, croquetes de carn d’olla, truita de patates o calçots. 

És cert que la cuina catalana és molt ample però a la gran ciutat de Barcelona, el destí turístic líder a nivell mundial, ofereix moltes més opcions a part de la seva gastronomia tradicional. Als carrers conviuen tota mena de restaurants i tota mena de comensals. Entre els racons interminables de la ciutat en pots trobar des d’una pizza que et transporta a Milan, fins a uns “tacos al pastor” com aquells que pots menjar a Mèxic. Centenars de cafeteries, algunes més tradicionals que d’altres, restaurants acollidors, cuina mediterrània, cuina asiàtica, i molt més. Tanmateix, els vegans de Barcelona encara troben difícil donar amb un lloc on menjar a gust i bé, ja que, tot i que hi ha oferta d’aquest tipus de menjar, és molt més limitada que d’altres, tot i que de segur no inexistent. 

Asante, un cafè d’especialitat vegà, d’excel·lència

El restaurant Asante de Barcelona situat al barri de Poble Sec, ha sigut nombrat com el “Millor Restaurant Vegà del Món” segons la llista global de HappyCow del desembre de 2025. HappyCow és la principal aplicació i lloc web a nivell mundial, activa desde 1999, dissenyada per localitzar restaurants, cafeteries, tendes i negocis indicats per a vegans, vegetarians i opcions sense gluten en més de 180 països diferents. Per si no fos suficient, Barcelona, amb una oferta vegana cada vegada major i millor, ha quedat en sisena posició en el Top Vegan-Friendly Cities, per darrere de Londres, Berlín, Los Angeles, Portland i Lisboa, i per davant d’Amsterdam, Ciutat de Mèxic, Nova York i Ho Chi Minh.

Un bon lloc, per tant, per a obrir un establiment, com van fer Niki i Diego, barcelonins d’adopció des de fa més d’una dècada, per a complir el seu somni. Niki i Diego, els propietaris de l’acollidor local poden estar orgullosos del que han muntat, perquè sense dubte és un restaurant molt destacat no només a nivell local sinó també a nivell internacional, un local que s’ha convertit en una parada obligatòria de Barcelona. 

La web HappyCow ha identificat Asante com el millor restaurant vegà del món. Aquest a partir d’un exhaustiu anàlisi de l’estampida de ressenyes de cinc estrelles sobre cinc que rep el restaurant vegà constantment que han deixat a la seva web els afortunats que han pogut provar el restaurant. “És un lloc fantàstic”, “Ens ha agradat moltíssim el menjar i el seu servei”, “Un local molt acollidor on tot és vegà i exquisit”: Aquest és l’estàndard de comentaris que es poden trobar a les ressenyes de Google, ressenyes que no s’allunyen de la realitat i que fan justícia al que és Asante Café, un paradís pels vegans. 

A part d’estar d’acord en què Asante és un “lloc excepcional” i “boníssim”, una altre cosa en la que coincideixen els visitors d’Asante és les seves especialitats: L’ou benedictí vegà i el seu cheesecake. El restaurant es caracteritza per el seu caràcter total artesanal, i per la seva especialització en el concepte de brunch i cafetería d’especialitat. No ha optat per “l’alta cuina” sinó per un menjar acollidor, autèntic i artesanal. Tot el que serveix Asante, des del pa fins el seu formatge vegà, són productes totalment artesanals i elaborats desde cero en la seva pròpia cuina. 

Els “millors” Ous Benedict, a més, vegans

Entre aquests plats únics destaquen els “Ous Benedict Vegans” que mai falten en la tria de les persones que hi van; són l’estrella del menú, l’estrella michelin que no en té. Un usuari de la plataforma HappyCow ha comentat que “L’experiència de tornar a menjar Ous Benedict després de tants anys sent vegà no té preu”. La salsa holandesa casera, la seva textura i el seu sabor “indistingible” enamoren el paladar mundial. En una entrevista, els propietaris d’aquest restaurant, Niki i Diego, han parlat sobre com fan els famosos ous que paralitzen aquells que els han tastat. La gemma, que explota i regalima quan la trenques, l’han aconseguit mitjançant la esferificación, la tècnica que va popularitzar Ferran Adrià. “El gust característic ve de la sal KalaNamak, però l’encant real neix de la unió entre aroma/sabor, la textura, l’aspecte i la sensació en la boca”, compten. 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Lydia Okoibhole (@lydiaeatsvegan)

Un cheesecake vegà “d’en somni”, el millor el de préssec

La secció de repostería del restaurant no se’n queda curta però, amb la seva cheesecake vegana acompanyada del seu cafè d’especialitat. “La millor cheesecake que he tastat mai”, aquesta és una ressenya que no deixa pas pel terra l’oferta dolça del restaurant. Hi ha tres tipus: de préssec, el que millor puntuació en té, i després també en tenen d’oreo i fresa. 

Asante: Una parada obligatòria de Barcelona

Es podria dir que per les persones veganes és un somni provar plats com els que serveixen a Asante, encara més si són exquisits i únics com ho són allà. Per totes aquestes raons, si ets vegà o fins i tot, si no ho ets, seguint les recomanacions de HappyCow, Asante Cafe ha de ser una parada obligatòria de la ciutat de Barcelona, sense oblidar-te de reservar taula i no quedar-te sense oportunitats. Encoratjats pel bon acolliment, Niki i Diego estan preparant noves creacions: “Per a l’any que ve estem treballant en diversos productes nous, inspirats en clàssics que gairebé tothom coneix, però reinterpretats amb sabors, tècniques i textures que reflecteixen la identitat de Asante”.



Jansana, pioners a la pastisseria Gluten Free

Trobar un lloc per esmorzar sent celíac és molt difícil i més si no vius a una gran ciutat. Aquesta pastisseria és completament sense gluten i ofereix una gran varietat d’opcions per poder gaudir dels dolços sense patir més.

El 26 de juny de 1936, Antón Jansana va complir el seu somni i va obrir un obrador a Santa Perpètua de Mogoda, un municipi que llavors vivia principalment del comerç local i l’activitat agrícola. A aquella època obrir un negoci no era gens senzill i més amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, però amb molt d’esforç va ser capaç de treure’l endavant. La família va seguir el seu llegat, passant de generació en generació.

El 2013, Antonio va decidir fer una àrea específica per productes sense gluten. La decisió no va ser casual. Cada cop hi havia més persones amb celiaquia i no tenien gaires alternatives per comprar productes. Fer aquest canvi va implicar extremar les mesures d’higiene, ja que la contaminació creuada pot perjudicar a qui pateix aquesta malaltia.

Canvi radical

Així que el 2015, ho van transformar i la va convertir totalment en una pastisseria especialitzada íntegrament sense gluten. Van ser pioners a fer-ho a Catalunya i van demostrar que es pot mantenir la qualitat i els sabors dels productes tradicionals. Una dècada més tard encara triomfa.

Temps després, l’any 2024, l’Antonio es va jubilar i va deixar la pastisseria a les mans d’uns socis que volien continuar amb aquesta causa. Un d’ells, Javier era un fidel client que pateix de celiaquia.

El creixement del negoci va portar a obrir un segon establiment en el cor de Barcelona, concretament en el barri de l’Eixample. Aquesta nova ubicació va permetre ampliar el seu públic i consolidar la seva reputació més enllà de l’àmbit local. La botiga de Barcelona obre cada dia, la qual cosa facilita l’accés tant a residents com a turistes.

Per part seva, la botiga original de Santa Perpètua manté un dia de descans els dilluns, conservant aquest caràcter de comerç de proximitat que l’ha definit des dels seus inicis. Des de llavors s’ha construït el seu nom i atrau clients de tota Espanya i fins i tot de l’estranger.

Però no t’amoïnis, si vols anar-hi, però cap de les pastisseries estan a prop teu, tenen una web on per la qual es poden fer comandes de tots els seus productes. Les possibilitats d’aquesta pastisseria no acaben aquí. També preparen càterings personalitzats per aniversaris, events socials i d’empresa. Ampliant així les seves possibilitats i especialitzant-se a les necessitats dels consumidors.

Què ofereixen?

La varietat de productes que ofereix Jansana és un dels seus grans atractius. Des de pans rústics fins a opcions amb llavors o integrals, així com brioixeria dolça, croissants, magdalenes i pastissos personalitzats. També compten amb productes salats com a pizzes, empanades i sandvitxos, la qual cosa permet que qualsevol persona celíaca pugui gaudir d’una oferta completa, sigui per a un esmorzar informal sigui per a una celebració especial.

Encara que els preus són lleugerament superiors als d’una pastisseria convencional, resulten raonables si es té en compte la complexitat del procés i la qualitat dels ingredients emprats.

L’experiència en botiga és un altre dels factors que expliquen el seu èxit. Els locals presenten una estètica cuidada, amb vitrines àmplies on els productes s’exhibeixen de manera atractiva. L’ambient és acollidor i el tracte pròxim. Molts clients destaquen la tranquil·litat de poder comprar sense preocupar-se per la contaminació creuada, alguna cosa que no sempre és possible en establiments convencionals.

En 2025, la pastisseria va rebre un reconeixement de l’Associació de Celíacs de Catalunya, un premi que avala el seu compromís amb la seguretat alimentària i la qualitat. Així mateix, en la plataforma Tripadvisor se situa en el primer lloc entre les millors pastisseries de Barcelona, un assoliment significatiu en una ciutat amb una àmplia tradició gastronòmica. Les ressenyes de clients destaquen tant el sabor dels productes com l’atenció rebuda, i no són pocs els turistes que es desplacen expressament per esmorzar allà.

Altres tipus de productes

A part de ser Gluten Free, també té productes per intoleràncies i al·lèrgies. A la seva web hi pots posar filtres per buscar els productes segons les teves necessitats, ja sigui sense lactosa, sense fruit sec i fins i tot productes vegans i vegetarians. A més, si vas a la botiga físicament els seus treballadors estaran encantats d’explicar-t’ho.

És una bona opció per anar a fer el cafè amb qualsevol i tampoc cal ser celíac per provar els seus productes. Pot ser si vas sense saber-ho ni notes la diferència. A més, és un bon exemple de negoci familiar que s’ha anat adaptant als nous temps i reptes. Aquesta pastisseria lluita per un col·lectiu que a vegades està invisibilitat i que té moltes dificultats per poder trobar bons llocs amb menjar de qualitat.

Menjar sense precupació a Barcelona

Menjar sense gluten a Barcelona ja no és una excepció, la ciutat ofereix cada vegada més propostes pensades perquè les persones celíaques puguin seure a taula amb calma i confiança. Aquesta selecció reuneix una ruta variada de quatre restaurants molt diferents que demostren que adaptar-se no vol dir perdre qualitat. Des d’un italià especialitzat en pizzes i dolços, fins a un japonès dedicat al sushi, passant per una proposta mediterrània amb bon producte i acabant amb un local ideal per als amants d’entrepans i tapes contundents.

S’estima que més de l’1% de la població mundial pateix malaltia celíaca, una afecció autoimmune que obliga a eliminar completament el gluten de la dieta per evitar complicacions de salut. I, tot i que durant anys menjar fora de casa podia convertir-se en un repte i fins i tot en una font d’estrès, la realitat és que la situació està canviant. Avui dia, cada cop és més habitual trobar restaurants amb opcions sense gluten i cartes amb plats ben senyalitzats.

Aquest augment de l’oferta respon a diversos factors, d’una banda, a una major detecció i diagnòstic, i de l’altra, a una conscienciació creixent tant del públic com del sector de la restauració. A Barcelona, en particular, cada vegada hi ha més propostes pensades per garantir una experiència segura, agradable i inclusiva, on les persones celíaques puguin menjar amb tranquil·litat i sense haver de preguntar-ho tot dues vegades.

Per això, avui et proposem diverses opcions per fer una petita ruta gastronòmica 100% gluten free per Barcelona, pensada per gaudir amb tota la tranquil·litat i sense renunciar al sabor. Són locals molt diferents entre si, ideals per a gustos variats, des d’italians amb pizzes i postres, fins a sushi, cuina mediterrània i entrepans contundents per acabar de rematar la ruta.

Messié Gluten Free (cuina italiana)
La primera proposta és Messié Gluten Free, un restaurant italià totalment lliure de gluten que s’ha guanyat un lloc entre els favorits de moltes persones celíaques, i també d’aquells que simplement volen tastar una bona pizza sense complicacions. El pots trobar en dues ubicacions: carrer de Siracusa, 15 i carrer de Muntaner, 109. El seu punt fort és una carta amb moltíssima varietat de pizzes, amb opcions clàssiques i combinacions més atrevides, i també una secció de postres molt àmplia.

Aruku Sushi Gluten Free (cuina japonesa)
Si et ve de gust canviar de registre, el segon restaurant és Aruku Sushi Gluten Free, situat al carrer Provença, 327. Es tracta d’un local també 100%
gluten free, cosa que aporta una tranquil·litat extra a l’hora de demanar, sobretot quan parlem de cuina japonesa, on sovint hi ha ingredients o salses que poden portar gluten sense que ho sembli. A Aruku podràs saborear clàssics de la gastronomia nipona com el sushi uramaki, plats amb teriyaki o les populars gyozes, però sense perdre el caràcter ni el gust original. És una opció ideal tant per a un dinar tranquil com per a un sopar més especial.

My Fucking Restaurant (cuina mediterrània)
Una altra opció totalment apta per a celíacs és My Fucking Restaurant, ubicat al sud del Raval, concretament al carrer Nou de la Rambla, 35. Malgrat el nom tan provocador, aquí el focus se centra en la cuina mediterrània, amb plats elaborats i una aposta clara pels productes de proximitat, que donen qualitat i identitat a la proposta. És un lloc perfecte si busques una experiència més “de plat”, més de seure, compartir i menjar amb calma. 

Cal Màrius 449 (entrepans i tapes)
I per acabar, una opció més informal però molt atractiva: Cal Màrius 449, un restaurant amb una carta molt àmplia i pensada per als qui tenen gana. Es troba al carrer de Mallorca, 449 i és especialment conegut pels seus entrepans de pastrami, que són la seva especialitat i una de les raons per les quals molta gent torna.
A banda del pastrami, hi trobaràs tapes calentes, propostes ràpides però completes, i també gossets calents. És una opció ideal per a un dinar més informal, una trobada amb amics o simplement quan et ve de gust alguna cosa gustosa i diferent, però amb la seguretat de poder menjar sense patir.

En definitiva, Barcelona cada vegada ofereix més espais on el sense gluten no és una alternativa, sinó una proposta gastronòmica molt bona, perquè menjar fora hauria de ser sempre un plaer i no una preocupació.

Del camp a la taula: la història de Mooma i la seva aposta pel producte de proximitat

Al cor de l’Empordà, una família dedicada des de fa tres generacions al cultiu de la poma va decidir fer un pas més: transformar la seva pròpia collita en la primera sidra catalana. Així va néixer Mooma (Montgrí + Poma), un projecte que uneix territori, innovació i producte de proximitat en una beguda fresca, natural i de circuit curt.

Hi ha projectes que neixen d’una idea. I n’hi ha d’altres que neixen de la terra. Mooma forma part d’aquest segon grup. 

El naixement d’un negoci basat en un projecte agrícola

Mooma sorgeix en mans de la tercera generació d’una família dedicada al cultiu de pomes a l’Empordà. Abans que existís cap etiqueta, cap ampolla o cap marca, ja existien els camps, les pomeres i el coneixement transmès d’avis a pares i de pares a fills. “La poma no és només un cultiu, és una forma de vida marcada pel ritme de les estacions, la climatologia i el respecte pel territori”, revela la família.

Amb el pas dels anys, la segona generació va consolidar el projecte agrícola, adaptant-se a les exigències del mercat i perfeccionant les tècniques de producció. Però sempre amb un element constant: el vincle amb la terra empordanesa. Va ser la tercera generació qui es va plantejar una pregunta clau: i si, anem més enllà i, a més de cultivar, transformem la poma?

La creació i els inicis de la 1a sidra catalana

Després de quatre anys de recerca, de proves i d’aprenentatge, l’any 2016 es va comercialitzar Mooma, un nom que fusiona dos elements centrals del projecte: la terra, el Montgrí, i el producte de proximitat, la poma. D’aquesta unió en va sorgir la que es defineix com la primera sidra catalana.

La voluntat no era simplement elaborar una beguda, sinó crear un producte que reflectís el territori. Aquest pas va suposar una evolució natural del projecte familiar: passar del camp a l’ampolla sense perdre l’essència. El resultat és una sidra fresca, 100% natural, de circuit curt, baixa en alcohol i amb un perfil saludable. Es tracta d’una sidra de tipus USA, adaptada a les característiques de l’entorn mediterrani i elaborada íntegrament a partir de pomes pròpies.  

El procés i la qualitat d’aquesta primera sidra catalana comença molt abans de la fermentació. Comença a l’arbre del qual se’n selecciona acuradament cada poma. Cada varietat aporta característiques diferents (dolçor, acidesa, aroma) i la seva combinació depèn de la collida de cada any. Tot seguit, es duu a terme la maceració, la premsa i la fermentació. Al celler el control també és exhaustiu i l’embotellament pot arribar a durar entre 6 i 12 mesos. 

Producció i venda de sucs monovarietals

A banda de la sidra, el projecte inclou sucs monovarietals de poma —Gala, Pink Rosée, Fuji i Granny Smith— que expressen la personalitat de cada varietat. També s’elaboren altres productes com vinagre, confitura i compota, ampliant així les maneres de gaudir de la poma.

El projecte, però, no es limita a la sidra. Amb l’objectiu de donar-li valor al producte propi va portar la família a fer un pas més enllà: crear un espai gastronòmic on la poma i la sidra no fossin només un producte, sinó una experiència

Un restaurant que et fa viure l’experiència en 1a persona

Al bell mig de l’Empordà, envoltat de pomeres i amb el massís del Montgrí de fons, Mooma compta amb una sidreria-restaurant que trasllada al plat la mateixa filosofia que defineix la seva beguda: producte de proximitat, qualitat i respecte pel territori.

L’espai combina l’entorn rural amb una proposta gastronòmica basada en cuina mediterrània i ingredients de temporada. La poma i la sidra hi tenen un paper protagonista, siguin integrades en els plats o com a maridatge de la carta. Així, el projecte tanca el cercle: la fruita que es cultiva als camps propers arriba directament a la taula.

El restaurant no només permet degustar els productes elaborats a la finca, sinó també entendre millor el procés que hi ha al darrere. L’experiència es pot completar amb tastos i visites que connecten el client amb l’origen del producte, reforçant la idea de circuit curt i transparència.

La proposta gastronòmica del restaurant aposta per una cuina mediterrània honesta, amb plats pensats per compartir i elaborats amb productes de temporada. Les carns, les verdures i la resta d’ingredients segueixen la mateixa filosofia que defineix la sidra: proximitat, qualitat i respecte pel producte. L’espai està dissenyat perquè el visitant no només hi vagi a menjar, sinó a viure una experiència vinculada al paisatge, amb vista als camps de pomeres que donen sentit a tot el projecte.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Mooma (@mooma)

L’expansió del Mooma: on podem gaudir de l’experiència?

Amb la voluntat d’apropar aquesta experiència a altres territoris, el projecte ha crescut més enllà de l’Empordà. Mooma ha obert un local a la Cerdanya, ampliant la seva proposta gastronòmica a un entorn de muntanya i mantenint la mateixa aposta pel producte de proximitat i la sidra com a element central. Més recentment, també ha obert un nou establiment a Platja d’Aro, portant el concepte de sidreria-restaurant a la Costa Brava. Aquesta expansió permet que l’essència del projecte —del camp a la taula— es pugui viure en diferents punts del territori, consolidant Mooma no només com una marca de sidra, sinó com una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.