Etiqueta: cuina creativa

Lasanya reinventada amb un toc català

Mai has volgut reinventar una recepta? Aquí tens una manera creativa i diferent de fer lasanya, utilitzant ingredients catalans.

La lasanya és un plat típic italià que s’ha anat reproduint arreu del món. Aquest plat ha travessat fronteres i s’ha anat adaptant a cada moment. Cada persona segueix una recepta diferent i cada cultura afegeix la seva espurna, aquell detall que les fa ser úniques. Avui reinventarem la recepta, canviarem ingredients i li donarem un toc català.

Aquesta és un plat molt fàcil de fer, que no requereix molt temps ni ser un cuiner professional. A part, té un gran avantatge perquè aquesta recepta es pot fer completament vegetariana, ja que no és necessari  afegir carn, és totalment opcional. Així que ja saps que cuinar quan els teus cosins vegetarians vinguin a sopar a casa. La nostra pàgina té molts recursos per la cuina vegetariana.

Què la fa diferent?

L’únic que necessites és tenir un forn o una fregidora d’aire i moltes ganes de cuinar. En ser una recepta molt senzilla no requereix molts ingredients. A més, es poden aconseguir a qualsevol supermercat. Les quantitats donades seran per fer una safata. En 45 minuts ja tindràs el plat damunt la teva taula.

La principal diferència amb una lasanya italiana és que no necessites cap dels seus ingredients: ni les làmines de pasta, ni carn picada ni salsa de tomàquet. Només es manté l’essència de la lasanya, la distribució per capes.

El moniato aporta dolçor natural i el seu color taronja intens el fa molt atractiu visualment. Aquest és l’ingredient protagonista, que està molt present a Catalunya a la tardor i especialment a la Castanyada. Combinat amb xampinyons i formatge, crea un equilibri perfecte entre dolç i salat.

Ingredients

1 o 2 moniatos

1 safata de xampinyons (poden estar ja tallats o sencers)

1 bossa de  4 formatges ratllats  (també pots ratllar tu el formatge, però ha de ser un tipus de formatge que es gratini)

1 paquet de tires de bacó (això és opcional, per la versió vegetariana no cal posar-ho)

Oli

Una mica de sal

Preparació

Ara que ja estem llestos per posar-nos mans a l’obra. Així que comencem!

Primer de tot, has de pelar bé els moniatos i rentar-los bé perquè no continguin cap resta de sorra o brutícia. Quan ja estiguin ben nets els hauràs de tallar en rodanxes. Ves amb compte no han de ser molt gruixudes. L’ideal seria un dit de llargada.

Per un altre costat, també has de rentar els xampinyons i  laminar-los del mateix gruixut que els moniatos. Si ja els has comprat tallats, llavors només cal rentar-los i secar-los. No els has de deixar molt mullats perquè si no quan s’estiguin cuinant trauran molta aigua. El més fàcil és colar-los i si després segueixen hùmids  eixugar-los una mica amb paper.

Mentre fas tot això ja pots posar a escalfar el forn a 220 graus. Si fas amb la fregidora  d’aire no cal. Però en tots dos casos has de preparar la safata. Has de ficar paper de forn perquè no s’enganxi i per fer-ho més fàcil posa una mica d’oli per tota la superfície. Quan tinguis tots els ingredients tallats i la safata llesta ja pots passar al següent pas.

Muntatge 

La primera capa de la nostra lasanya serà posar els moniatos. Has d’anar amb compte, no els has de sobreposar, però tampoc has de deixar parts de la safata sense ells, ja que són la base. També has de recordar de posar sal a cada una de les capes, ja que si no et quedarà un plat sense gaire gust.

El més adient és fer tres capes, però pots fer més segons el que t’agradi. La segona capa serà els xampinyons. Has de fer el mateix d’abans, no sobreposar-los i cobrir tota la safata. Torna a posar una mica de sal, perquè aquest cop serà pels xampinyons. Si vols que tingui més contingut pots afegir dues capes de xampinyons. També si has decidit afegir-li bacó el millor lloc per posar-ho és entre aquestes dues capes.

Per últim, torna a posar una capa de moniatos que serà la part de dalt de la lasanya. Afegeix el formatge per tota la safata i ja està preparat per ficar-lo al forn.

Cocció

Recorda’t de baixar la temperatura perquè si no es cremaran. A 180 graus és la temperatura ideal. Cada forn i fregidora d’aire és única així que has de seguir una mica el teu criteri. Més o menys triga 20 minuts a cuinar-se. Però per assegurar-se comprova si el moniato està ja tou amb un ganivet. Per acabar de rematar el plat pots posar-ho a mode grill, perquè el formatge es gratini.

Hora de dinar

Doncs seguint aquests senzills passos, ja tens la teva lasanya de moniato. Ara només queda emplatar-la, obrir un bon vi i gaudir de la companyia. 

 

Del producte local a l’alta cuina: la proposta multisensorial de Cinc Sentits

El restaurant Cinc Sentits és una proposta gastronómica revolucionaria situada en l’Eixample barceloní. Aquest lloc té una especial rellevància perquè ofereix una interpretació personal de la cuina catalana contemporània. Cinc Sentits compta amb dos estrelles Michelín i una clara vocació creativa. La proposta del responsable d’aquest restaurant, Jordi Artal, està fonamentada en menús degustació. Els menús estimulen els cinc sentits a través de sabors intensos, textures contrastades i una representació al milimetre del plat.

El mateix nom del restaurant resumeix amb total precisió l’objectiu del restaurant: convertir l’àpat en una experiència multisensorial. Es tracta d’una vivència totalment especial i única que va més enllà de “menjar bé”. L’estil té un to completament personal i rellevant que es defineix com a cuina catalana contemporània, creativa i d’autor. El creador d’aquest espai manté una mirada molt marcada al enorme valor que conté el producte de proximitat i els petits productors. 

Segons la definició de cuina creativa, es tracta d’una mena de cuina hereva de la nouvelle cuisine. A partir d’aquest concepte, es pot entendre el plat com una creació artística que juga amb noves combinacions de tècniques, productes i presentacions. 

Cinc Sentits encaixa plenament en aquesta definició: articula la seva proposta en plats conceptuals que sorprenen pel joc de textures, pels contrastos de sabors i per l’originalitat visual. La creativitat del lloc no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí, en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú. 

La creativitat no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí i carni (mar i muntanya contemporani), en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú. 

Oferta del restaurant

El restaurant ofereix menús degustació que canvien segons la temporada, sense repetir un mateix ingredient principal en dos plats. Aquest fet obliga a una creativitat constant i extrema en el disseny del menú perquè han de oferir-ne al client propostes innovadores que no s’assemblin a altres anteriors. 

Es tracta d’una cuina de producte d’hivern, primavera, estiu o tardor, on cada ingredient s’aprofita en el seu millor moment i s’integra en composicions sorprenents. Entre els productes que poden aparèixer al menú d’hivern hi trobem tonyina vermella, caviar, foie gras, wagyu, espardenya, llobarro, cérvol, truita fumada, coliflor, tòfona negra, xocolata blanca i pinyons. 

A partir d’aquests ingredients, el xef construeix plats que juguen amb contrastos dolç-salat, exploren textures cremoses, cruixents i aèries en un mateix mos i presenten una gran cura cromàtica, convertint el plat en una composició visual gairebé pictòrica.

Creativitat i innovació a Cinc Sentits

Un dels eixos de la creativitat de Cinc Sentits és l’arrelament al territori: la cuina és moderna, però parteix d’ingredients amb ADN català i d’una memòria gustativa molt pròpia. El restaurant treballa amb petits proveïdors que cuiden el producte amb el mateix detall que l’equip de cuina, cosa que es tradueix en plats que reivindiquen el paisatge gastronòmic del país. Alguns exemples d’aquesta mirada de proximitat són els pèsols “floreta” del Maresme, les gambes de Palamós, les cebes de Figueres o el porc procedent de productors de la Catalunya interior. 

L’objectiu del restaurant és estimular vista, olfacte, gust, tacte i oïda al llarg del menú. La vaixella, la llum i fins i tot el ritme del servei formen part d’una experiència pensada per crear un clima d’atenció i sorpresa contínua. Pel que fa a la vista, els plats presenten una alta precisió estètica, un cromatisme molt cuidat i un cert minimalisme en la presentació. L’olfacte es treballa amb salses i fumats que arriben a taula desprenen aromes potents, preparant el paladar abans de tastar. En el gust, les combinacions són complexes però equilibrades, buscant una explosió de sabor en cada mos. El tacte es manifesta en textures contrastades –cremós, cruixent, gelat, tebi– que conviden a descobrir capes successives. Fins i tot l’oïda entra en joc amb el silenci controlat de la sala i amb el so dels elements cruixents o trencadissos en alguns plats

Essència cuina creativa

Finalment, Cinc Sentits representa l’essència de la cuina creativa catalana al seu millor exponent, amb dues estrelles Michelin i la visió única de Jordi Artal. A través de menús degustació estacionales, el restaurant transforma ingredients de proximitat –com gambes de Palamós o pèsols del Maresme– en plats conceptuals que juguen amb textures, contrastos i presentacions artístiques.

La seva creativitat, hereva de la nouvelle cuisine, es manifesta en combinacions innovadores de mar i muntanya, tècniques modernes i “moments” intensos que estimulen els cinc sentits. L’arrelament al territori i la col·laboració amb petits productors garanteixen una memòria gustativa profundament catalana.

Així, Cinc Sentits no només eleva la cuina catalana contemporània, sinó que la converteix en una experiència multisensorial irrepetible, on la tradició i la innovació dialoguen en cada mos.

Disfrutar, on la creativitat transforma la tradició catalana

Tradició i avantguarda es troben a Disfrutar, un restaurant que redefineix la cuina catalana amb imaginació, rigor tècnic i profund respecte pel producte.

En el panorama gastronòmic català, on la tradició conviu amb la innovació constant, hi ha restaurants que no només ofereixen un àpat, sinó una experiència que redefineix la manera d’entendre la cuina. Un dels màxims exponents d’aquesta creativitat és Disfrutar, situat al cor de l’Eixample de Barcelona. A Catalunya al plat no podíem deixar de parlar d’un espai que, tot i la seva projecció internacional, manté una arrel profundament vinculada a la cultura gastronòmica catalana.

 

Un projecte amb ADN d’avantguarda

Disfrutar va néixer l’any 2014 de la mà de tres xefs formats a l’òrbita del Bulli: Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas. El seu pas per aquell temple de la creativitat culinària, liderat per Ferran Adrià, va marcar una generació de cuiners que entenien la cuina com un llenguatge capaç de sorprendre, emocionar i provocar reflexió. Disfrutar recull aquest esperit i el transforma en una proposta pròpia, madura i coherent.

El nom ja és tota una declaració d’intencions. Aquí, el comensal és convidat a deixar-se portar, a jugar, a sorprendre’s i, sobretot, a gaudir. La seva trajectòria ha estat meteòrica: reconegut amb tres estrelles Michelin i considerat un dels millors restaurants del món, Disfrutar ha consolidat Barcelona com una capital imprescindible de la gastronomia contemporània.

Creativitat amb arrels catalanes

Tot i l’experimentació tècnica i conceptual, la cuina de Disfrutar no renega de la tradició. Al contrari: la reinterpreta. Molts dels seus plats parteixen d’ingredients propis del rebost català —oli d’oliva, marisc mediterrani, verdures de temporada, fruits secs— que són sotmesos a processos innovadors per transformar textures, temperatures i presentacions.

Un exemple paradigmàtic és la seva famosa “oliva esferificada líquida”, hereva directa de les tècniques desenvolupades a el Bulli, però evolucionada fins a convertir-se en una peça icònica del seu menú. També hi trobem elaboracions que juguen amb la memòria gustativa: plats que recorden una coca, un suquet o unes postres tradicionals, però presentats amb una aparença completament inesperada.

Aquesta tensió entre reconeixement i sorpresa és clau per entendre la seva proposta. La cuina creativa no és només una exhibició de tècnica; és una manera de dialogar amb el patrimoni culinari i reinterpretar-lo des del present.

L’experiència com a relat

A Disfrutar, l’àpat s’articula a través de menús degustació que funcionen com un recorregut narratiu. Cada plat és una escena, amb una posada en escena pensada fins al detall. Les vaixelles, les textures, els colors i fins i tot la manera com el personal explica cada elaboració formen part d’un conjunt coherent.

Aquest enfocament connecta amb una idea molt contemporània de la gastronomia: el restaurant com a espai cultural. No és només un lloc on menjar, sinó un entorn on es construeixen significats. La cuina creativa, en aquest sentit, actua com una forma d’expressió artística que utilitza els aliments com a matèria primera.

Però malgrat aquesta dimensió conceptual, Disfrutar evita caure en la fredor o l’excessiva solemnitat. Hi ha joc, ironia i un punt d’humor en moltes de les seves creacions. Aquesta voluntat lúdica reforça el vincle amb el comensal i recorda que, en el fons, la gastronomia és un acte compartit.

Barcelona com a epicentre gastronòmic

Parlar de Disfrutar és també parlar de Barcelona i del seu ecosistema culinari. La ciutat ha sabut combinar restaurants històrics amb noves propostes que exploren camins diversos: des de la recuperació de receptes tradicionals fins a l’alta cuina més experimental. En aquest context, Disfrutar actua com a far internacional, atraient visitants d’arreu del món i situant la cuina catalana en el mapa global.

Tanmateix, la seva existència també té un efecte local: inspira joves cuiners, fomenta la recerca tècnica i contribueix a consolidar una cultura gastronòmica dinàmica. La innovació no sorgeix del no-res; es nodreix d’un teixit de productors, pagesos, pescadors i artesans que fan possible treballar amb matèria primera d’alta qualitat.

A “Catalunya al plat!” ens interessa especialment aquesta connexió entre excel·lència i territori. La cuina creativa només té sentit si manté un diàleg amb els ingredients i amb la cultura que els envolta.

Tradició i futur al mateix plat

Disfrutar demostra que la tradició no és un element estàtic, sinó una base viva sobre la qual construir noves formes d’expressió. La cuina catalana, rica en receptes, productes i rituals, ofereix un camp immens per a la reinterpretació. Quan aquesta reinterpretació es fa amb respecte, coneixement i rigor tècnic, el resultat pot ser extraordinari.

En un moment en què la gastronomia és també identitat, economia i projecció cultural, restaurants com Disfrutar assumeixen un paper que va més enllà del servei diari. Representen una manera d’entendre el país: creativa, oberta al món, però arrelada al seu territori.

Per als lectors de “Catalunya al plat!”, visitar Disfrutar potser no serà una experiència quotidiana, però sí una referència imprescindible per entendre cap a on evoluciona la nostra cuina. Des de les receptes més humils fins a l’alta gastronomia, el fil conductor continua sent el mateix: el respecte pel producte, la passió per cuinar i la voluntat de compartir.

En definitiva, Disfrutar és la prova que la cuina creativa catalana no només innova, sinó que construeix relat, identitat i futur. I ho fa, fidel al seu nom, convidant-nos a gaudir —sense prejudicis, amb curiositat i amb tots els sentits desperts— del que tenim al plat.