Les carxofes del Prat de Llobregat tenen una cosa que es nota de seguida, són tendres i més dolça del habitual. Però el que realment les fa especials és el lloc d’on venen: el Parc Agrari del Baix Llobregat, un espai que, tot i la pressió urbana i la proximitat de Barcelona i sobretot de l’aeroport, manté viu un paisatge agrícola que alimenta la comarca.
El que sorprèn del Prat és precisament aquest contrast tan bèstia, estant tant a tocar d’un dels aeroports més grans del estat, amb soroll d’avions i carreteres, i al mateix temps tens camps on encara es conrea com sempre. És molt fàcil passar per allà i no mirar, però si t’hi fixes veus una realitat que aguanta, i que no està garantida. Les carxofes, en aquest sentit, recorden la importància de cuidar les nostres terres, perquè si aquest espai desapareix, no només perdem un producte, també perdem una manera de produir i d’entendre el menjar.
A la cuina catalana, la carxofa és un ingredient molt versàtil, pot ser el centre del plat o només un bon acompanyament. La pots fer a la brasa, al forn, bullida, en truita, saltada amb pernil o dins d’un arròs. Però quan és carxofa del Prat i és temporada, la millor manera d’entendre per què destaca és la més senzilla: oberta, una mica socarrimada, amb un raig d’oli d’oliva i un pessic de sal.
També és un producte que parla de temps, és una verdura de temporada curta i de cuina d’hivern. És d’aquelles coses que no tenen sentit tot l’any, i potser per això quan toca, es valora més.
Menjar carxofes del Prat és, al final, menjar un producte d’una zona que aguanta com pot, d’un territori agrícola sota pressió, envoltat de ciutat i d’infraestructures, que encara continua donant un menjar boníssim i sa.
Carxofes del Prat, a l’ombra dels avions
Quan passes pel Prat i mires amunt, veus avions. Però si mires a terra, hi ha horts. I entre aquesta convivència estranya d’aeroport i camp, hi creix la carxofa, un producte que s’ha guanyat el seu lloc en molts plats a la cuina catalana.