El “mar i muntanya” del Segle XXI

Els plats de “mar i muntanya” són essencials a la cuina catalana. Quin són el seus orígens? I com podem reinventar alguns d’aquests àpats per a fer-los més moderns, sense perdre la seva essència?

Catalunya és un territori privilegiat: en menys d’una hora pots passar dels alts pics del Pirineu català cap al blau més intens i cristal·lí de la costa oest del Mediterrani. I, com a país amb molta activitat culinària que som, aquest ventall també es veu reflectit en els nostres plats. És per això que un dels nostres plats estrella són aquells que inclouen el concepte “mar i muntanya”, la barreja del producte marí i de la muntanya. Un diàleg entre el territori català, la seva gent, els productes alimentaris i la cuina; ja ho deia Josep Pla:

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”.

D’on neix el “mar i muntanya”?

L’origen d’aquest tipus de plats es creuen a l’Empordà, gràcies a les curtes distàncies entre les serralades muntanyoses i la costa mediterrània, fa més d’un segle. La carn més comuna en aquest plats és el pollastre, que era la més barata per als pescadors catalans. Així doncs, compraven un pollastre sencer per a la casa, i el mataven quan creien que era el moment per a menjar-se’l; usualment en dates assenyalades. Com que la vida no era senzilla i només podien comprar un sol pollastre, que no arribava per a la majoria de famílies, varen omplir la cassola amb marisc. Per la seva facilitat de capturar, solien utilitzar escamarlà, que oferia un contrast molt saborós, i acabaven el plat amb un sofregit i una picada de fruits secs, un complement típic de la cuina catalana.

Amb tot això, neix un dels plats més comuns de la categoria “mar i muntanya”: el pollastre amb escamarlans. Un àpat que, tot i que abans semblava una estranya combinació i un plat de necessitat, actualment és una absoluta menja de la cuina catalana.

Recepta!! Arròs a la cassola cítric amb porc rostit

Avui, però, agafarem un altre plat de “mar i muntanya”, l’arròs a la cassola, i en farem una versió lleugerament més moderna i actualitzada.

Ingredients:

320 g d’arròs rodó, 400 g de costella de porc tallada petita, 4 salsitxes fresques, 1 ceba mitjana, 2 tomàquets madurs ratllats, 1’2 l de brou suau de carn, pell ratllada de ½ llimona, un raig petit de suc de taronja, farigola fresca, oli d’oliva verge extra, sal i pebre.

Preparació:
  1. Primer de tot, per a preparar la carn, salpebrarem la costella i les salsitxes i les rostirem al forn a 190º, fins que quedin daurades i sucoses. Les reservem i en guardem, també, el suc que deixin anar.
  2. Sofregim la ceba a foc mitjà fins que estigui lleugerament daurada. Afegim el tomàquet i el cuinem fins que perdi l’aigua, però sense enfosquir-lo massa. Un cop estigui, incorporem els sucs del rostit.
  3. Afegim l’arròs al sofregit, el nacarem un parell de minuts i hi incorporem el brou calent. A mitjà cocció afegim un petit raig de suc de taronja. Quan faltin 2 minuts aproximadament, posem la pell de llimona ratllada i una mica de farigola fresca picada. Finalment col·loquem la carn rostida per sobre i acabem la cocció.
  4. Per a presentar-lo, acompanya’l d’unes fulles fresques de farigola i un filet d’oli. Si et ve de gust, li pots afegir un punt d’alioli casolà al centre.
La cuina creativa

Ja ho hem comentat, però els plats “mar i muntanya” són una representació clara i evident del que és Catalunya: un terra amb contrastos, barreges i diferències, que es resolen a una única gran cassola i que, al final, tenen un sabor exquisit. A sobre, la cuina creativa que li hem sumat no tracta d’inventar res de nou ni trencar amb allò que teníem fins ara; només busca reinterpretar aquests elements que formen el nostre territori, i que el fan ser el que és. Sense mar, no hi hauria Catalunya; i sense muntanya, tampoc.

La reinvenció del plat típic d’arròs a la cassola busca fer un homenatge a aquell àpat que tot català ha provat en algun moment de la seva vida i aportar-li nou rodatge amb una variació senzilla, però efectiva. Sempre, però, mantenint-se fidel al seu origen i a allò que el fa ser el que és. Al cap i a la fi, la tradició és important mantenir-la i honrar-la, però també és bon senyal que, part d’ella, evolucioni i s’adapti a les noves èpoques.

Mar o muntanya: el gran dilema unificat

L’estil de cuina mar i muntanya unifica el territori, la cultura i la tradició en plats meravellosos

Mar o muntanya? És una pregunta clàssica que la gent acostuma a fer quan està coneixent a algú, per saber el seu gust personal, les seves referències, el seu caràcter… I en general, tot i ser una pregunta tan neutral i tan simple reflexa la divisió general en la societat, ja que a cada lloc pots trobar avantatges i inconvenients. I com se sol dir, per gustos colors. Ara bé, quan es tracta de cuina catalana, pot aparèixer la màgia i ser una referència simbòlica del territori.

En el moment on els conceptes de mar i muntanya es parlen en termes culinaris i s’unifiquen poden ajuntar gustos de tothom. Pot ser utòpic però… a qui no li agrada una paella? Del que sigui. És una categoria de cuina tradicional catalana, especialment de la Costa Brava, que combina ingredients de terra i mar, com pollastre amb llagosta o escamarlans. A Catalunya, la tria entre vacances de mar o muntanya és un gran debat tradicional, amb exemples com Palamós (mar) o el Ripollès (muntanya). Més enllà de la cuina, representa la diversitat del paisatge català, celebrat sovint en festivals gastronòmics. Aquest estil de cuina, que requereix aproximadament una hora i mitja de cocció, barreja sabors i textures, creant una tradició reconeguda pel seu confort i qualitat.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Restaurant El Roser2 (@elroser2)

Probablement hi ha gent que quan arriba a Catalunya encara se sorprèn en veure a la carta d’un restaurant diverses propostes de carn i peix al mateix plat, o una paella amb ambdós ingredients. Unir els fruits del mar amb els de la terra, el peix, el marisc o les algues amb tota mena de carns, i bolets, és una característica que aporta una varietat nova de gustos des de fa força temps. De la riquesa paisatgística, d’aquests contrastos, en va sortir una cuina que aprofita el millor de cada lloc.

Es diu que no hi ha millor gastronomia que l’espanyola o catalana, i no és per a menys. Les receptes que s’han elaborat i són pròpies del país són de les millors, i es gaudeixen encara més quan en som conscients. Una altra de les característiques és que els dos ingredients no es cuinen per separat i s’ajunten a l’hora de servir-los, sinó que es cuinen junts, i a més, s’acaben de lligar amb una bona picada, una altra definició de la cuina catalana.

De fet, hi ha diversos restaurants que han apropiat aquesta manera i forma de fer. La mateixa cuina de Ferran Adrià, instal·lat al cor de l’Empordà, amb el seu restaurant el Bulli, beu d’aquesta tradició i n’és un exemple. Marca profundament els seus primers passos i sorprèn amb combinacions per alguns agosarades però plenament vigents aquí, i que li van servir per evolucionar cap a l’avantguarda. Concretament, aquesta tradició està tan arrelada que quan Josep Pla va voler escriure un llibre sobre la cuina catalana, el va titular “Llagosta i pollastre”.

 

En les fondes més tradicionals no hi falta mai un arròs mixt de carn i marisc, ni unes mandonguilles amb sípia, ni uns calamars farcits de carn o escamarlans, popularització del tradicional pollastre amb llagosta, molt comú a la Costa Brava, segons explicava Pla, quan el més car era el pollastre i els pescadors, en dies especials, l’allargaven amb allò que tenien més a mà, que era la llagosta.

Gràcies en bona part a l’escola d’Adrià, el mar i muntanya s’ha escampat per tot el món de l’alta gastronomia i no hi ha xef destacat que no en tingui algun exemple a la seva carta. Vieires amb ceps i botifarra negra; sepionetes amb rossinyols; cigrons amb gambes de Palamós; calamarsets amb botifarra negra; jarret de cabrit lletó amb coliflor, caviar, sardina fumada i formatge; capipota amb ortiga de mar; roger amb papada; arròs de capipota amb anguila; bacallà amb botifarra de perol… són alguns exemples de plats de mar i muntanya.

A més, existeix El Festival Mar i Muntanya, que precisament honra aquesta particularitat de la cuina catalana. Aquesta iniciativa recorre tots els indrets de Catalunya, unint terres de mar i muntanya, nord i sud, per descobrir connexions, productes i en, definitiva, allò que ens defineix com a cultura: la gastronomia.

I queda més que clar que quan es tracta de barrejar la gastronomia i la cultura, la tradició segueix sent més viva que mai. I tot i que sembli mentida, si encara segueix funcionant és gràcies a la societat, ja que les aportacions a la cultura per part de l’estat i del poder sempre són nul·les, quan en realitat, és el més important.

“Mar i Terra”, el restaurant on la carn i el peix conviuen

A la Rambla de Barcelona pots trobar un restaurant en què no tindràs que escollir entre la carn i el peix, un restaurant on et eentiràs tant al mar com a la muntanya.

En el cor de Barcelona, es troba un dels restaurants de cuina mediterránea que combina tradició i innovació gastronòmica amb un ambient vibrant i modern: Mar i Terra Rambla. Aquest establiment, conegut per la seva cuina que celebra la fusió entre el marítim i el terrestre, d’aquí el seu nom, s’ha consolidat com una de les opcions més interessants per als qui busquen gaudir de plats amb personalitat en una de les avingudes més transitades de la ciutat.

Els preus força accessibles per aquells que no volen deixar-se el salari d’un més en un sopar. Abundància i qualitat, aquestes són les paraules que millor defineixen el restaurant. Plats que et deixaran tip però sense que et faci mal la butxaca. 

Un concepte de cuina mediterránea amb identitat

Mar i Terra parteix d’una premissa senzilla: fusionar la riquesa dels productes de la mar, com el peix, amb la contundència de la terra per a oferir una experiència culinària mediterrània completa, actual i sorprenent. La seva carta s’inspira en la cuina catalana i mediterrània, posant èmfasi en ingredients frescos, de proximitat i d’alta qualitat. 

La filosofia del restaurant es deixa veure tant en els seus entrants com en els plats principals: des de tapes acuradament elaborades fins a arrossos, paelles o carns a la brasa, tot pensat per a oferir una experiència gastronòmica versàtil. Entre els seus punts forts estan els peixos i mariscos frescos, així com talls de carn treballats amb tècniques de maduració en sec, que aporten tendresa i sabor profunds al paladar. 

Un local amb essència i ambient acollidor

El restaurant se sitúa en el número 80 de la Rambla de Catalunya de Barcelona. Mar i Terra compta amb un espai que conjumina comoditat i estil. El restaurant disposa d’un saló interior elegant i una terrassa ben cuidada, que permeten gaudir de la gastronomia tant en un ambient més  íntim com en contacte amb la bullícia de la ciutat. La decoració equilibra el modern amb l’acollidor, amb detalls que conviden a relaxar-se i prolongar l’experiència més enllà del menjar. 

El personal, segons múltiples valoracions de clients, destaca per la seva atenció amable i professional. Molts visitants han elogiat no sols la qualitat dels plats, sinó també el tracte de l’equip en sala, la qual cosa converteix la visita en una experiència integral, més enllà del menjar en si. 

Una carta per a tots els gustos: mar, peix i uns arrossos exquissits

L’oferta de gastronomía de Mar i Terra és àmplia i pensada per a satisfer diversos paladars. Entre els plats més valorats pels clients figuren: Tapes clàssiques amb gir creatiu, com a croquetes o amanides de mar. Arrossos i paelles mediterrànies ben executades. Peix i mariscos amb tractaments tradicionals i contemporanis. Carn d’alta qualitat, incloent-hi corts a la brasa i elaboracions madures. 

La carta també incorpora opcions personalitzades i menús adaptats a dietes o necessitats especials, la qual cosa reflecteix la flexibilitat i l’enfocament centrat en el client que caracteritzen al restaurant. Una gastronomía per a tots els gustos.

Vols prendre’t un bon vermut a la Rambla de Barcelona?

Si no vols sopar o dinar, però estàs passejant per la Rambla i vols passar l’estona prenent algo, Mar i Terra també és una bona opció per això. Des d’un esmorzar ràpid després de recórrer La Rambla, fins a un sopar més elaborat en família o amb amics, el restaurant ofereix opcions versàtils que s’ajusten a cada ocasió.

Ofereix una carta de vins molt ample, a més de cocktails. Pots disfrutar d’una bona copa de vi a les tres de la tarda o bé d’un sex on the beach a les dotze de la nit. Tot i que no ofereix servei d’esmorzar o de berenar, no et diran que no a una cafè. Què és millor que prendre un cafè en el centre de Barcelona? Anima’t, i qui saps, potser se’t fa l’hora de sopar i et quedes a menjar un dels seus exquisits arrossos. 

Opinions positives que premien el seu ambient i qualitat

Com en molts restaurants situats en zones cèntriques, les opinions de clients són variades. Molts destaquen l’ambient agradable, la ubicació privilegiada i la qualitat dels plats, recomanant especialment les paelles, el pop o les amanides creatives. Uns altres esmenten experiències menys positives, especialment relacionades amb el servei o la percepció de qualitat en determinats plats.  Una de les coses que més destaca la gent és el seu menú: surt molt a compte, està bo i és abundant. 

El que sí que queda clar és que Mar i Terra ofereix un punt de trobada culinari entre turistes i locals, que busquen gaudir d’una gastronomia mediterrània ben executada en un entorn urbà i dinàmic.

Si estàs passejant per la Rambla de Barcelona i vols fer una pausa per a gaudir d’un menjar que combini tradició catalana amb tècniques modernes i sabors propis de la cuina mediterranéa, Mar i Terra Rambla és una opció que val la pena explorar. Amb una carta variada, atenció perfecte i un concepte gastronòmic atractiu; una bona opció per omplir la teva panxa.



La Gamba… de Vilanova?

La Gamba de Vilanova, estrella de les receptes més famoses del litoral català, com l’Arròs a la Sitgetana que presentem… I estrella també d’una rivalitat històrica al Garraf!

La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.

Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.

A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.

Com és la Gamba?

La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.

Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.

Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!

Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.

Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.

Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.

Instruccions:
  1. En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
  2. Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
  3. Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
  4. Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.

CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!

  1. Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
  2. Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
  3. Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
  4. Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
  5. I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.

Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!

Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.

La Gamba… de Vilanova?

Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.

Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia”  va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.

Ca l’Isidre: més de 50 anys representant la cuina catalana

La cuina de Mar i Muntanya és una representació clara de la gastronomia catalana en un sol plat. De la combinació del peix més fresc que hi pot haver al Mediterrani amb la carn melosa i els productes frescos de temporada, el resultat que sorgeix és una experiència gastronòmica que captura l’essència del paisatge català: contrast, equilibri i una passió profunda pel producte.

50 anys fent història gastronòmica a Barcelona 

Per aconseguir viure la millor experiència tastant la vertadera cuina de Mar i Muntanya, el restaurant Ca l’Isidre, situat al cor de Barcelona, al carrer de les Flors, és el lloc ideal. Aquest, “porta més de 50 anys elaborant plats amb aire fresc on el producte és el protagonista”. L’any 1970, el restaurant va obrir les seves portes com a restaurant de cuina de mercat on el producte de temporada era el protagonista. Aquest fet, fa que l’essència de la cuina de Mar i Muntanya tingui sentit. 

Els productes d’aquest establiment són frescos i de proximitat, ja que el seu fundador, Isidre Gironès, cada matí des què es va inaugurar el restaurant, ha anat al mercat de la Boqueria a la cerca dels millors productes de cada temporada per elaborar exquisides receptes de la cuina tradicional catalana. El saber fer d’Isidre i de la seva esposa Montserrat, ha convertit a Ca l’Isidre en un referent de la Ciutat Comtal, guanyant-se la fidelitat d’un públic amb un gust excel·lent per la bona gastronomia. 

La tradició d’un negoci familiar 

Un bon restaurant no pot quedar-se enrere amb les generacions, i és per això que aquest negoci ha passat de pares a fills, sent actualment la Núria, la filla de l’Isidre, la que s’encarrega actualment de fer les receptes juntament amb l’equip de cuina i el xef. Des de molt jove, la Núria compagina els estudis de Gestió Hotelera amb el treball de cuina i pastisseria al restaurant dels seus pares. D’aquesta manera, se segueix mantenint viva l’essència de Ca l’Isidre

L’amor pels fogons que li va transmetre la seva àvia Àngela i l’admiració del seu pare per la cuina francesa la condueixen a continuar la seva formació a França i Suïssa on recorre algunes de les millors cuines d’Europa del moment. Posteriorment, realitza cursos de pastisseria a França. Finalitzada aquesta etapa, es reincorpora a Ca l’Isidre. La seva inquietud pel món del vi, heretada del seu pare, la porta a cursar estudis de Sommelier, i s’uneix a l’equip de sala del restaurant, per atendre els clients i seleccionar els vins. 

Els mèrits de representar la gastronomia catalana 

Al llarg de la trajectòria del restaurant, cada vegada ha anat sortint més a la llum la seva qualitat gastronòmica i culinària. Aquest fet, ha portat a que Ca l’isidre sigui el guanyador de diversos premis que honren la seva qualitat i la feina ben feta. El primer d’ells, va ser la Medalla del Turisme de la Generalitat de Catalunya, l’any 1981. Des d’aquell moment, la seva fama no va parar de créixer. L’any 1991, li van donar reconeixement com al millor restaurant de Barcelona. Altres distincions com la medalla al mèrit turístic d’Espanya el 2009 i 1 sol a la guia Repsol el 2022, són un clar exemple del creixement de la casa.

Un menú ple de tradició catalana a cada plat

El menú de Ca l’Isidre és un homenatge a la cuina catalana més autèntica, amb una proposta basada en el producte de temporada i en receptes tradicionals executades amb precisió i respecte. La carta varia al llarg de l’any per adaptar-se als ingredients frescos disponibles, fet que garanteix una experiència gastronòmica sempre viva i arrelada al territori. Els plats de mar i muntanya hi tenen un paper protagonista, reflectint l’essència d’una gastronomia que combina els sabors intensos de la terra amb la delicadesa del mar.

Entre les especialitats més emblemàtiques destaquen elaboracions clàssiques com el pollastre amb escamarlans, els arrossos mariners o els guisats de temporada amb bolets, que evoquen la tradició de les cuines familiars catalanes elevades a l’alta restauració. El restaurant també ofereix peixos frescos de llotja, carns seleccionades i entrants que posen en valor verdures i productes de proximitat, sempre tractats amb una tècnica que en potencia el sabor natural.

 

Les postres, reconegudes amb premis gastronòmics, completen l’experiència amb una combinació d’elaboracions clàssiques i tocs creatius que mantenen l’equilibri entre tradició i elegància. Així, el menú de Ca l’Isidre no és només una successió de plats, sinó un recorregut per la memòria culinària de Catalunya, on cada proposta explica una història vinculada al paisatge, a les estacions i a la cultura gastronòmica del país.

La millor opció per gaudir de la veritable cuina de Mar i Muntanya 

D’aquesta manera, es pot veure que Ca l’Isidre és molt més que un restaurant. És un veritable símbol de la cuina catalana que aconsegueix combinar tradició, qualitat i innovació de la millor manera possible. Des dels seus plats de mar i muntanya fins a la cura en el servei i l’ambient acollidor, tot contribueix a crear una experiència gastronòmica completa i memorables. Els nombrosos premis i reconeixements al llarg de dècades avalen el seu prestigi i la seva capacitat per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència. Visitar Ca l’Isidre significa endinsar-se en la història culinària de Catalunya i gaudir d’una proposta que celebra el producte, la tècnica i la passió per la bona cuina.

Ferran Adrià i la revolució del mar i muntanya

Ferran Adrià transforma la cuina catalana i mundial reinterpretant les tradicions catalanes, especialment la del mar i muntanya. El que abans era un plat tradicional s’ha convertit en una inspiració per a l’alta gastronomia i ha redefinit la manera de cuinar.

De la cassola a l’alta cuina

El mar i muntanya és una combinació clàssica de la cuina catalana que barreja ingredients del mar i de la terra i que ha existit generacions rere generacions. Receptes com el pollastre amb llagosta o les mandonguilles amb sípia reflecteixen una manera de cuinar basada en l’equilibri de sabors i l’aprofitament dels productes del territori.

Però va ser Ferran Adrià, al capdavant del restaurant El Bulli, qui va portar aquesta tradició a un nou nivell. Allà on abans els plats s’elaboraven a la cassola, el xef català va introduir tècniques d’avantguarda, textures innovadores i presentacions inesperades, tot mantenint l’essència de la combinació de sabors que caracteritza el mar i muntanya.

El Bulli, situat a Roses, a la Costa Brava, es va convertir en un “laboratori culinari” on el xef experimentava amb formes, textures i combinacions d’ingredients. Durant més de dues dècades, el restaurant va obtenir tres estrelles Michelin i va ser reconegut com el millor restaurant del món en diverses ocasions, gràcies a la seva capacitat per fusionar tradició i innovació.

L’herència catalana com a font d’inspiració

Tot i la seva innovació, Ferran Adrià sempre es va basar en la cuina catalana. La combinació de carn i marisc ja existia als restaurants i a les llars, especialment a zones com l’Empordà, on la proximitat del mar i la muntanya permetia accedir fàcilment a productes de tots dos entorns. Aquesta connexió amb el territori i la història local va ser el que va donar solidesa a les seves propostes avantguardistes.

Així, Adrià no només introduïa noves tècniques, sinó que reinterpretava conceptes ja existents. El mar i muntanya deixava de ser un plat tradicional i es convertia en una filosofia culinària capaç de sorprendre i emocionar, amb plats que eren tant artístics com saborosos.

El mar i muntanya a El Bulli

A El Bulli, els plats de mar i muntanya no es limitaven a presentar ingredients junts, sinó que Adrià jugava amb textures i temperatures. Un exemple destacat és la “sopa de llagosta amb espardenyes i escamarlans, amb escuma de pollastre i picada d’herbes”, un plat que reinterpretava la combinació clàssica de carn i marisc de manera sofisticada.

Aquest plat exemplifica perfectament la filosofia del xef: conservar els sabors tradicionals, però transformar-los en una experiència gastronòmica nova. La fusió de productes de la mar i la muntanya es presenta de manera equilibrada, amb intensitat, però amb elegància i precisió en cada detall.

La innovació d’Adrià amb el mar i muntanya va ser tan impactant que va inspirar cuiners de tot el món a experimentar amb combinacions aparentment oposades, demostrant que la tradició pot ser la base de la creativitat més radical.

De la tradició al reconeixement internacional

La revolució d’Adrià va fer que el mar i muntanya deixés de ser un fenomen català. Molts restaurants d’alta gastronomia a escala internacional han incorporat plats inspirats en aquesta filosofia. Els xefs actuals combinen ingredients inesperats, textures innovadores i presentacions artístiques, tot partint de la idea que els sabors del mar i la terra poden coexistir i enriquir-se mútuament.

Aquesta projecció global ha consolidat la cuina catalana com un referent internacional. La combinació d’ingredients que abans era una recepta familiar ara és sinònim de creativitat, sofisticació i experiència gastronòmica.

Una filosofia que combina tradició i avantguarda

Una de les claus de la revolució d’Adrià és que va transformar el concepte de fusió. Els plats tradicionals de mar i muntanya es basaven en la combinació natural de productes del territori, cuinats junts per intensificar els sabors. El xef va mantenir aquest principi, però va aplicar tècniques que modificaven la textura, el color i fins i tot la percepció del sabor.

Un guisat que abans se servia en cassola podia aparèixer en forma d’escuma, gel o emulsió, mantenint la identitat dels ingredients però presentant-los de manera completament nova. Aquesta reinterpretació va elevar la cuina catalana tradicional a un nivell internacional, creant plats que són alhora història, innovació i art.

El llegat i la inspiració per al futur

Avui dia, el mar i muntanya continua sent un element central de la gastronomia catalana, tant a les llars com a restaurants. Però gràcies a la revolució iniciada per Ferran Adrià, aquesta tradició té una projecció global i serveix com a font d’inspiració per a noves generacions de cuiners.

L’herència d’Adrià no és només tècnica, sinó també conceptual: la idea que la tradició i la creativitat poden coexistir, que els sabors aparentment incompatibles poden fusionar-se i que cada plat pot ser alhora història i innovació.

En definitiva, el mar i muntanya ha passat de ser un plat tradicional a convertir-se en una filosofia culinària que ha revolucionat la cuina mundial. Ferran Adrià va demostrar que la innovació no neix del buit, sinó de les arrels més profundes, i que la tradició pot ser la clau per reinventar-la i portar-la a l’avantguarda.

Mar i Muntanya: entre el Mediterrani i els Pirineus

Si hi ha una expressió que defineixi la riquesa culinària de Catalunya, aquesta és “mar i muntanya”. No és només una combinació d’ingredients; és una metàfora del paisatge, la història i la forma de viure d’un territori que abraça el mar Mediterrani i s’enfila cap als Pirineus.

Què és la cuina de Mar i Muntanya?

És una categoria de plats típics de la cuina catalana que barreja ingredients de l’horta i de la muntanya (carn, embotits, caça) amb els productes de la mar (marisc o peix) aconseguint una varietat de gustos i contrastos que la fa especial. La multitud de combinacions diferents pot semblar estranya a les persones que no estan acostumades però respon a una tradició més que centenària, resultat de les condicions geogràfiques i de la saviesa popular. 

Origen de la cuina de Mar i Muntanya

L’origen d’aquests plats es remunta als temps quan la cuina havia de basar-se en els productes de proximitat. Per introduir variacions en la dieta, els pescadors de les costes catalanes intercanviaven el producte de la seva pesca amb el pagès que tenia aus, carn o verdures. En el cas de la Costa Brava, la proximitat del mar al Pirineu facilitava molt la mescla de productes.

A mitjans del segle passat els cuiners professionals han començat a transladar aquestes receptes tradicionals, que barrejaven carns i peix, des de les dues comarques de l’Empordà a les cartes dels restaurants. Els grans xefs han inventat sofisticades delícies culinàries basades en el concepte de fusió mar i muntanya.

Entre els plats de mar i muntanya més coneguts podem enumerar: pollastre amb llagosta, mandonguilles amb sípia, peus de porc amb gambes, pollastre amb bacallà, conill amb escamarlans, cabra de mar amb cargols. Cal afegir a aquesta llista també diversos plats d’arrossos.

Plats emblemàtics i variants

Tot i que el concepte és molt ampli i permet jugar amb molts tipus de productes, ja siguin de proximitat o de temporada, com també amb la creativitat, ja que la cuina de Mar i Muntanya no està tancada a una recepte o filosofia concreta. Jugar amb els contrastos, en aquest cas, és el que la fa especial.

Hi ha plats que han esdevingut clàssics identificables de la nostra cuina, la cuina de Mar i Muntanya:

Pollastre amb escamarlans o llagostins

Un guisat contundent on el pollastre de pagès s’uneix als escamarlans frescos. La combinació crea una salsa saborosa amb notes de mar i un fons carnós. Aquest tipus de plat és paradigmatic de la idea de fusió de productes i sabors.

  • Ingredients

1 Pollastre 1.200 Kg aprox. (si pot ser de pagès) a trossos mitjans o 1 conill (reserveu apart el fetge del conill)

12 Escamarlans, (o 6 escamarlans i 6 gambes o 6 llagostins)

1 calamar mitjà

¼ Kg de musclos

2 cebes (si pot ser de Figueres) ratllades

Tomàquet gros madur ratllat

3 alls

1 copa de brandi o de rom

Caldo de carn

1 pebrot dels de romesco (o xorisser)o 1 nyora (escaldeu per treure-hi la carn, tambe es troben en alguns mercats potets de carn de pebrot xorisser)

1 fulla de llorer

1 got de vi blanc sec

Aigua

Julivert

1 branqueta de farigola o sajolida

1 llesca de pa torrat o fregit

7 ametlles torrades

7 avellanes torrades

Sal gruixuda i pebre molt.

  • Elaboració

Fregim el fetge del conill i el reservem al morter. 

Fregim o torrem la llesca de pa i l’afegim al morter.

En una cassola de ferro colat o de terrissa fem el sofregit de ceba, all, tomàquet. Recomanable confitat a tres passades es a dir quan comenci a estar sec afegir una mica d’aigua i repetir l’operació 2 cops. Reservem.

A la cassola posar a fregir els trossos de carn salpebrats i el marisc. Quan estiguin una mica daurats, abaixar el foc i afegir les herbes aromàtiques i la fulla de llorer. Remenarem per 3 minuts i abocarem la copa de brandi o de rom. Flamegem fins que exhaureixi l’alcohol.

Afegir el sofregit, la carn del pebrot, el got de vi blanc i el caldo o l’aigua. Deixarem que es vagi fent a foc lent sacsejant de tant en tant

Mentre al morter fem la picada amb la sal gruixuda, el pa torrat o fregit, les ametlles, les avellanes, 2 grans d’all, el fetge de conill fregit (si no tenim morter es pot fer a la batedora)

Quan porti 20 minuts coent, afegim la picada i el julivert i ho deixem 10 minuts més.

Mandonguilles amb sèpia o morro de vedella amb escamarlans

A l’Empordà i a altres zones costaneres, trobaràs versions que combinen carn d’ovella o vedella amb marisc o sèpia en una picada rica, sovint amb all, ametlles i pa torrat. És un recordatori de la importància de la picada com a tècnica catalana.

  • Ingredients

4 escamarlans grossos

16 musclos

1⁄2 kg de morro de vedella bullit

1 tomàquet mitjà

1 ceba de Figueres mitjana

1 got de vi blanc (o vi ranci)

1 picada (una llesqueta de pa fregit o carquinyoli, 50 g d’ametlles)

1 cullerada ben plena d’allioli (all, oli, sal, suc de llimona o vinagre)

1 cullerada rasa de farina

Oli d’oliva

Sal

Pebre

Aigua

Per fer les mandonguilles:

300 g de carn de porc picada

3 alls picats

1 ceba mitjana picada

Una mica de julivert picat

1 llesca de pa del dia anterior

1 ou

Farina

  • Elaboració

Per elaborar les mandonguilles, poseu en un bol la carn picada, els alls picats, la ceba picada, el julivert picat, l’ou i la llesca de pa ben esmicolada i barregeu-ho bé. Seguidament, feu-ne boletes amb les mans (o fent servir el fons d’una xicra o tassa petita), enfarineu-les i fregiu-les en una paella amb oli abundant. Poseu-les damunt de paper absorbent. A continuació, en una cassola amb poc oli salteu els escamarlans durant un minutet, retireu-los i a la mateixa cassola sofregiu-hi la ceba picada durant uns 15 minuts. Saleu-la. Quan estigui, afegiu-hi el tomàquet ratllat, sense peles ni llavors, remeneu-ho bé i deixeu-ho sofregir durant uns 10 o 15 minuts més. Després poseu-hi la farina, remeneu-ho bé fent un ros, cobriu-ho tot amb aigua, torneu-ho a remenar i afegiu-hi el morro de vedella, els musclos, les mandonguilles, el vi i el pebre. Remeneu-ho bé i deixeu-ho coure tot junt durant uns minuts amb la cassola tapada. Mentrestant feu la picada. Poseu en un bol l’allioli i una mica del suc de la cocció (allioli negat) i barregeu-ho bé- Tot seguit, poseu la picada a la cassola, remeneu-ho bé, deixeu-ho coure un parell de minuts, poseu-hi els escamarlans i deixeu-ho coure tot junt un parell o tres de minuts més. Tasteu-ho de sal i pebre i serviu-ho, distribuint cada ingredient al plat.