La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.
Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.
A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.
Com és la Gamba?
La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.
Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.
Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!
Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.
Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.
Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.
Instruccions:
- En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
- Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
- Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
- Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.
CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!
- Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
- Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
- Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
- Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
- I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.
Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!
Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.
La Gamba… de Vilanova?
Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.
Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia” va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.
