El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat?

El mercat de l’Abaceria porta uns anys de retard en les seves obres amb crítiques cap a la gentrificació

Aquest estiu del 2026 serà una data clau de cara a l’obertura del Mercat de l’Abaceria. Situat a Gràcia (Barcelona) és un mercat que fa molt temps que existeix, i molt temps que porta de retard amb les obres. De fet, s’hauria d’haver acabat, segons marcava el primer calendari establert, entre els anys 2020 i 2021. Però la pandèmia del COVID-19 i els problemes amb la retirada de la coberta, entre d’altres, han acabat endarrerint tota la reforma.

Els mercats de barri són els principals comerços de kilòmetre 0 i producte de proximitat. De fet, hi ha un munt de mercats, tant a Barcelona com arreu de Catalunya. I molts d’aquests, ja siguin municipals, més grans o més petits, són considerats com a agents de cohesió social i sostenibilitat. Apart tenen la funció d’unir amb la participació ciutadana.

Un d’ells és el mercat de l’Abaceria, un històric del barri de Gràcia. Es va inaugurar el 1892 i ha estat viu fins ara gràcies a la gent. Ara mateix està situat en una instal·lació provisional al passeig de Sant Joan, entre els carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret, ja que l’original està en obres des de fa ja uns anys.

Tot i els contratemps del mercat alhora d’avançar i enllestir les obres, aquest cop sí que estan avançant correctament i es preveu que aquest mateix estiu estigui finalitzat. De fet, l’estiu passat es van començar a instal·lar les peces ceràmiques de la coberta, muntar els vidres i altres tancaments de les façanes, i ara ja té una forma. Apart, l’avenç dels treballs interiors de l’equipament també s’han dut a terme de manera paral·lela.

L’actuació va a càrrec de l’institut Municipal de Mercats de Barcelona i van ser adjudicades per un import de 22,5 milions d’euros aproximadament. Les instal·lacions de les que ja hem anomenat anteriorment es van iniciar com a tal a finals d’octubre de 2023 i formen part d’un paquet total que s’eleva fins als 38 milions d’euros, incloent en la mateixa obra la construcció i reposició del mercat provisional i els treballs pel canvi de sentit de la Travessera de Gràcia.

La Covid-19 i els materials de la coberta, no són els únics problemes que han sorgit i han retrassat les obres. A més dels mencionats, s’ha de tenir en compte on es fa la construcció, què es construeix i quin és el pla. Estem parlant d’una construcció en un mercat amb molta història rere fons, i que està situada a Gràcia, un barri que cada cop està més gentrificat

De fet, la plataforma Gràcia, cap a on vas? es va mostrar el seu desacord al començament de les obres en alguns punts del tracte i acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

La plataforma destacava que la reforma era urgent i necessària per l’estat de deteriorament del propi mercat. Però asseguraven que no calia fer un mercat tant gran, sinó que un projecte més petit i de menor dimensió ja hagués servit i hauria costat 10 milions (no els 22,5 aproximadament que costa).

El problema que criticava la plataforma és el risc que la construcció es converteixi en un focus de gentrificació. També criticaven la construcció del mercat perquè sostenien que ja hi havia altres ofertes de diferents supermercats al voltant del central, que l’oferta ja estava garantida i que aquest model comporta la destrucció del petit comerç, i la del centre de distribució de mercaderies perquè suposava un cost major del projecte que té efectes secundaris en la societat. 

A més, argumentaven que es podia convertir en una icona turística, ja que la inversió de prop de 100.000 euros per establiment que han dut a terme tot el personal de cadascuna de les parades, pot provocar que hi hagi un augment i increment dels preus. Apart, la plataforma s’oposava a la instal·lació de l’aparcament, ja que assenyalaven que acabarà fomentant l’ús del vehicle privat en una zona molt residencial, poc contaminada, i que ja compte amb unes 800 places al voltant del mercat i del seu entorn.

El que sí que és clar és que el mercat de l’Abaceria seguirà sent viu a Gràcia i continuarà oferint un producte de proximitat i de qualitat, tot i que pugui atraure turistes i estrangers amb un augment significant i considerat dels preus. És a dir, la inflació pot aparèixer. Però la tradició també es mantindrà.

Per què encara val la pena anar al mercat?

Tot i que els mercats semblin una cosa del passat encara els hi queden coses a dir. I en els pobles de l’interior de Catalunya mantenen la seva rellevància i el paper clau de mantenir les expectatives dels seus clients. Tot i l’alta competitivitat dels grans supermercats, aquests es queden enrere en molts dels valors tradicionals del mercat. Aquests són alguns dels molts avantatges dels productes venuts com es porta fent tota la vida.

Abans de començar tenim un article al web  que explica la situació d’un dels mercats més importants de Barcelona, el Mercat de l’Albaceria. El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat? – Catalunya al Plat.

Ara sí, per començar, el gènere és molt més fresc que el de les grans companyies. Això implica, en la gran majoria de casos, una major qualitat dels aliments. En contrast amb l’objectiu dels enormes establiments, que prioritzen la venda en massa. Aquesta qualitat també es veu reflectida en el temps que triguen els productes en fer-se malbé. Aquí tenim un video explicatori del canal de Mercats de Barcelona que representa a la perfecció el que volem expressar: 

A més, el preu que es paga als mercats és més just. El cost del menjar als supermercats inclou tot un procés automàtic pel que passen els productes. Transport, envasament, conservació, etc. En canvi al mercat el producte ve directe del camp. Els pagesos reben uns pocs cèntims per quilo en les seves collites, amb una compra directa això s’evita. S’aconsegueix un procés molt més natural i real, amb un benefici comú.

Aquest últim argument va relacionat amb la proximitat tant dels aliments com la dels venedors. La majoria de les vegades els productes no es transporten durant llargues distàncies. Principalment, del lloc d’origen fins el mercat. Per tant aquests donen més sensació de pertinença i immediatesa.

A més el tracte que es rep dels venedors és molt proper i s’afegeix un aspecte social que no té un supermercat qualsevol. Els mercats creen un espai no només de comerç sino que també de connexió. Especialment perquè els mercaders son de tota la vida i expliquen coses que no s’aprenen enlloc. 

Ja que Barcelona  és la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 és el moment perfecte per explorar els mercats de la ciutat. Us proposem un post sobre el mercat més antic de Barcelona, el Mercat de San Josep, també conegut com el mercat de La Boqueria.

Com a resultat, plats molt més autèntics i plens de sabor. Amb un toc personal de la terra. Amb aliments naturals sense processar. Afavorint el comerç local i la producció de productes als territoris propis. I de pas pots tornar a casa amb més d’un secret, de la cuina o fins i tot d’algú que coneixes!

També us deixem un mapa amb els tots els mercats de Barcelona.