Arxius de producte de proximitat

L’embotit català: Un tresor gastronòmic de la nostra terra

Què fa únic l’embotit català?

L’embotit de Catalunya és un dels millors plats per presentar de la nostra gastronomia. No és només un aliment, sinó que és el reflexe d’una cultura que valora el producte artesanal i treballat. A la nostra pàgina web, volem que es vegi l’essència d’aquests productes artesans. Per tant, en aquest article, descobrirem la varietat i la riquesa de l’embotit a nivell nacional.

L’origen de l’embotit català i la matança del porc

La intenció original de l’embotit català surgeix de la necessitat de conservar la carn durant tot l’any. Antigament, la matança del porc era una festa comunitària pels pagesos. D’aquella pràctica ancestral n’hem heretat receptes que encara avui gaudim. L’embotit català artesà és el resultat de segles de coneixement passat de conserva que han passat de generació en generació.

Tipus d’embotit català: La llonganissa i el fuet

La llonganissa de Vic és, probablement, l’embotit català més reconegut a nivell internacional. Es produeix amb carn de porc de primera qualitat i té un gust únic. El fuet, per altra banda, és la versió més popular i estimada a totes les llars. Aquest, destaca per la seva capa blanca exterior que li dona una aroma característica. Són productes ideals per fer un tast ràpid o per acompanyar un bon pa amb tomàquet. La revolució del pa amb tomàquet – Catalunya al Plat

Les botifarres: La versió cuita de l’embotit català

En la família de l’embotit català, les botifarres ocupen un lloc especial. Tant la botifarra blanca com la negra es couen a la caldera amb gran mestria. També trobem la botifarra d’ou, molt típica durant l’època de Carnaval. Cada regió de Catalunya afegeix el seu toc especial a aquest embotit català tan versàtil. Aquestes varietats es poden menjar tant fredes com passades per la paella.

L’embotit català de muntanya: El xolís i la bulls

A les zones del Pirineu, l’embotit català adquireix matisos més intensos a causa de la curació en fred. El xolís del Pallars és un exemple d’excel·lència en la curació de la carn de porc. Les bulls, sovint farcides amb llengua o fetge, són un altre pilar de l’embotit català de muntanya. Aquests productes reflexen la influència directa del territori en el gust final del que mengem.

El procés d’elaboració de l’embotit català artesà

L’elaboració de l’embotit català requereix de molta paciència i precisió. La selecció de les carns és el primer pas per aconseguir un resultat atractiu als clients potencials. Després, s’afegeixen les espècies com la sal i el pebre negre de forma equilibrada. L’embotit català artesà no utilitza additius innecessaris, apostant sempre per la naturalitat.

Com identificar un bon embotit català al mercat

Per trobar un autèntic embotit català, hem de fixar-nos en l’etiquetatge i l’aspecte visual. Un bon fuet ha de tenir una textura ferma però no excessivament dura. El color de l’embotit català ens indica el seu grau de curació i la qualitat de la matèria primera. Comprar en xarcuteries de confiança o directament als mercats és una garantia d’èxit. Aquesta és la nostra forma de treballar a Catalunya al Plat: buscar sempre la millor qualitat. A la nostra pàgina tenim més raons per comprar els aliments que arriben a casa als mercats: Per què encara val la pena anar al mercat? – Catalunya al Plat

El maridatge de l’embotit català amb el vi del territori

Un refinat embotit català es gaudeix més si l’acompanyem del vi adequat. Un vi negre jove de la DO Empordà o un blanc amb cos del Penedès són aliats perfectes. El greix de l’embotit català es neteja amb l’acidesa i els tanins del vi de proximitat. Aquest maridatge és una de les claus per tenir una bona experiència gastronòmica completa. Recorda que apostar pel producte local és sinònim de sostenibilitat. Aquí tens una guia de vins en el nostre web: Diversitat i paisatge en una copa catalana – Catalunya al Plat

L’embotit català a la cuina creativa actual

Actualment, molts xefs aprofiten l’embotit català per crear plats innovadors i diferents. Podem trobar tant carpaccios de llonganissa com guisats amb botifarra negra. Aquesta evolució demostra que l’embotit català no s’ha quedat enrere i que encara pot aparèixer a la nostra taula de manera renovada. Adaptar les receptes tradicionals als nous temps ajuda a mantenir la tradició i donar visibilitat al producte local.

Preservar la tradició de l’embotit català

En conclusió, l’embotit català és part del patrimoni que hem de protegir i promocionar. Cada vegada que consumim i comprem aquests productes, donem suport als nostres xarcuters i ramaders. Per a més informació sobre on adquirir el millor embotit català, visita la nostra secció de “Productes de proximitat”Arxius de Producte de proximitat – Catalunya al Plat. I per detalls més tècnics sobre la qualitat, també pots consultar la Federació Catalana de Carnissers.

La Gamba… de Vilanova?

La Gamba de Vilanova, estrella de les receptes més famoses del litoral català, com l’Arròs a la Sitgetana que presentem… I estrella també d’una rivalitat històrica al Garraf!

La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.

Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.

A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.

Com és la Gamba?

La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.

Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.

Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!

Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.

Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.

Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.

Instruccions:

En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.

CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!

Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.

Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!

Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.

La Gamba… de Vilanova?

Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.

Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia” va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.

Ametller Origen i l’aposta pels productes de proximitat

L’Ametller Origen és una cadena de supermercats que posa el focus en productes de proximitat i en una oferta alimentària sostenible. Aquesta aposta per l’origen local i la transparència als suplements i etiquetatge fa del supermercat una referència per a consumidors que volen menjar bé, amb productes frescos i traçabilitat, tot mantenint una experiència de compra còmoda i accessible.

Una filosofia basada en l’origen i la temporada

En un moment en què el consumidor és cada vegada més exigent amb el que posa al plat, Ametller Origen ha sabut diferenciar-se mitjançant una proposta clara: prioritzar el producte local i de temporada. Aquesta aposta no només respon a una tendència de mercat, sinó també a una voluntat empresarial de controlar millor la cadena de producció i garantir la frescor dels aliments.

La categoria de productes de proximitat inclou fruites i verdures cultivades en finques pròpies o de productors de l’entorn, així com làctics, carns, ous i elaborats artesans procedents de proveïdors catalans. Aquesta proximitat geogràfica redueix els temps de transport i permet que els aliments arribin als lineals en millors condicions. A més, el fet de treballar amb temporades marcades afavoreix un consum més responsable i coherent amb els cicles naturals.

La traçabilitat és un altre dels punts forts. El consumidor pot identificar fàcilment l’origen de molts productes, fet que genera confiança i reforça la sensació de transparència. En un sector sovint criticat per l’opacitat de les cadenes de subministrament, aquesta informació es converteix en un valor diferencial.

Qualitat, sostenibilitat i nou perfil de consumidor

L’interès creixent pels productes de proximitat també està relacionat amb la consciència mediambiental. Comprar aliments produïts a poca distància implica, en molts casos, una reducció de l’empremta de carboni associada al transport i una menor dependència de grans distribuïdors internacionals. Ametller Origen ha integrat aquest discurs en la seva identitat de marca, vinculant qualitat amb sostenibilitat.

Tot i que el preu d’alguns productes pot situar-se per sobre del d’altres supermercats convencionals, molts clients perceben que la diferència està justificada per la frescor, el sabor i el suport a l’economia local. El valor no es mesura només en termes econòmics, sinó també en termes socials i ambientals. Aquest canvi de mentalitat ha consolidat un perfil de consumidor que prioritza la qualitat i la responsabilitat per sobre del simple estalvi immediat.

A nivell d’experiència de compra, els establiments ofereixen espais ordenats i amb un protagonisme destacat de la fruita i la verdura fresca, que sovint ocupen les zones centrals. Aquesta disposició reforça visualment el compromís amb el producte natural i de temporada. El personal, habitualment format en les característiques dels productes, pot orientar el client sobre l’origen o les millors formes de consum.

Impacte en el territori i consolidació del model

Més enllà de la venda directa, l’aposta pels productes de proximitat té un impacte econòmic i social en el territori. Treballar amb productors locals contribueix a mantenir viu el sector primari, sovint amenaçat per la competència de grans mercats internacionals i pels baixos marges de benefici. Aquest model fomenta relacions comercials més estables i pot generar un efecte positiu en l’ocupació rural.

Al mateix temps, la consolidació d’aquesta categoria dins del supermercat reflecteix un canvi estructural en els hàbits de consum. El client ja no busca únicament omplir el cistell al menor preu possible, sinó que valora aspectes com la qualitat nutricional, la sostenibilitat i el compromís social de l’empresa. En aquest sentit, Ametller Origen ha sabut interpretar les noves demandes i convertir la proximitat en el seu principal element diferenciador dins d’un mercat altament competitiu.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Ametller Origen (@ametllerorigen)

En definitiva, la categoria de productes de proximitat no és només una estratègia comercial, sinó una aposta per un model alimentari més conscient i arrelat al territori. Aquesta visió ha permès a la marca consolidar-se com una alternativa sòlida per a aquells consumidors que volen alinear la seva compra quotidiana amb els seus valors.

El producte de proximitat: un reflex del cor de Catalunya

El producte de proximitat aposta per aliments produïts a prop, més frescos i sostenibles, que reforcen l’economia local i preserven el territori. Consumir local no només millora la qualitat de la dieta, sinó que també manté viva la pagesia i la cultura alimentària.

El valor del producte de proximitat

El producte de proximitat s’ha convertit en un element clau per entendre l’alimentació actual i el futur del sector agroalimentari. Es tracta d’aliments produïts a poca distància del lloc on es consumeixen, sovint dins del mateix territori o regió, com passa a Catalunya. Aquest model aposta per circuits curts de comercialització, redueix intermediaris i reforça el vincle entre productors i consumidors. Més enllà d’una simple tendència, representa una manera de consumir més conscient, sostenible i arrelada al territori.

Consumir productes locals implica també redescobrir la temporalitat dels aliments. Fruites, verdures, carns, làctics o vins arriben a la taula en el seu moment òptim, sense llargues conservacions ni transports prolongats. Això es tradueix en una millor qualitat dels aliments–més gust, més aroma i millor textura– i sovint en un valor nutricional superior. Quan els aliments no han de recórrer milers de quilòmetres ni passar setmanes en cambres frigorífiques, conserven millor les seves propietats naturals.

A més, el producte de proximitat contribueix a mantenir viu el mosaic agrari i ramader. Les petites explotacions familiars poden continuar actives, preservant varietats autòctones i tècniques tradicionals que formen part del patrimoni cultural i paisatgístic. Aquestes explotacions sovint treballen amb models més respectuosos amb el medi, basats en la diversificació de cultius i en la gestió sostenible dels recursos.

Impacte econòmic i social al territori

L’aposta pel consum local té un impacte directe en l’economia de la zona. Quan es compren aliments produïts a prop, els beneficis es queden dins la comunitat i generen ocupació local. Mercats municipals, cooperatives agràries, botigues especialitzades o grans centres de distribució com Mercabarna actuen com a pont entre el camp i la ciutat, facilitant que els productes arribin frescos al consumidor.

Aquest model també afavoreix relacions comercials més justes. En reduir la cadena d’intermediaris, els productors reben una remuneració més adequada per la seva feina, mentre que els consumidors poden conèixer l’origen dels aliments i, fins i tot, la persona que els ha produït. questa proximitat genera confiança i transparència, dos valors cada cop més apreciats en una societat preocupada per la qualitat i la seguretat alimentària.

A les grans àrees urbanes com Barcelona, cada vegada són més habituals les iniciatives de venda directa, els grups de consum o les cistelles setmanals de pagesia. Aquestes fórmules permeten planificar la producció, reduir excedents i establir una relació estable entre productors i famílies consumidores. També fomenten la participació ciutadana i la conscienciació sobre l’origen dels aliments.

El producte de proximitat contribueix igualment a evitar el despoblament rural. Quan l’activitat agrària és viable econòmicament, les famílies poden continuar vivint i treballant al territori, mantenint escoles, serveis i teixit social. Sense pagesia, molts paisatges que avui considerem emblemàtics podrien desaparèixer o degradar-se.

Una aposta per la sostenibilitat

El producte de proximitat també és una eina important per reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari. En escurçar les distàncies de transport, disminueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la logística. A més, sovint s’utilitzen menys embalatges i es redueix el malbaratament alimentari, ja que els productes passen menys temps en cadena de distribució.

Molts productors locals opten per pràctiques agrícoles sostenibles o ecològiques, com la reducció de pesticides, la rotació de cultius o l’ús eficient de l’aigua. Aquestes pràctiques protegeixen la fertilitat del sòl, la biodiversitat i els ecosistemes. El manteniment de camps cultivats, pastures i boscos gestionats també ajuda a prevenir incendis forestals i a conservar el paisatge.

A escala europea, institucions com la Unió Europea promouen polítiques que fomenten els circuits curts i l’agricultura sostenible, reconeixent el seu paper en la seguretat alimentària i la cohesió territorial. Programes de desenvolupament rural, ajuts a la producció ecològica o etiquetes de qualitat són exemples d’aquest suport institucional.

En un context globalitzat, el producte de proximitat representa una alternativa que combina tradició i modernitat. No es tracta de rebutjar el comerç internacional, sinó d’equilibrar-lo amb un consum més conscient del que tenim a tocar. Apostar pel producte local és també reforçar la sobirania alimentària, és a dir, la capacitat d’un territori per alimentar la seva població amb recursos propis.

En definitiva, consumir producte de proximitat és un acte quotidià amb conseqüències col·lectives. Cada compra pot contribuir a la salut personal, a la protecció del medi ambient, al manteniment de l’economia local i a la preservació d’una manera de viure. És una forma de reconnectar amb la terra i amb les persones que la treballen, recuperant el valor dels aliments més enllà del seu preu.

Així, el producte local no és només una opció gastronòmica, sinó també una aposta cultural, social i ambiental. En un món cada cop més uniformitzat, consumir allò que es produeix a prop és una manera de mantenir la diversitat, la identitat i la qualitat de vida de les comunitats.

Del camp a la taula: la història de Mooma i la seva aposta pel producte de proximitat

Al cor de l’Empordà, una família dedicada des de fa tres generacions al cultiu de la poma va decidir fer un pas més: transformar la seva pròpia collita en la primera sidra catalana. Així va néixer Mooma (Montgrí + Poma), un projecte que uneix territori, innovació i producte de proximitat en una beguda fresca, natural i de circuit curt.

Hi ha projectes que neixen d’una idea. I n’hi ha d’altres que neixen de la terra. Mooma forma part d’aquest segon grup.

El naixement d’un negoci basat en un projecte agrícola

Mooma sorgeix en mans de la tercera generació d’una família dedicada al cultiu de pomes a l’Empordà. Abans que existís cap etiqueta, cap ampolla o cap marca, ja existien els camps, les pomeres i el coneixement transmès d’avis a pares i de pares a fills. “La poma no és només un cultiu, és una forma de vida marcada pel ritme de les estacions, la climatologia i el respecte pel territori”, revela la família.

Amb el pas dels anys, la segona generació va consolidar el projecte agrícola, adaptant-se a les exigències del mercat i perfeccionant les tècniques de producció. Però sempre amb un element constant: el vincle amb la terra empordanesa. Va ser la tercera generació qui es va plantejar una pregunta clau: i si, anem més enllà i, a més de cultivar, transformem la poma?

La creació i els inicis de la 1a sidra catalana

Després de quatre anys de recerca, de proves i d’aprenentatge, l’any 2016 es va comercialitzar Mooma, un nom que fusiona dos elements centrals del projecte: la terra, el Montgrí, i el producte de proximitat, la poma. D’aquesta unió en va sorgir la que es defineix com la primera sidra catalana.

La voluntat no era simplement elaborar una beguda, sinó crear un producte que reflectís el territori. Aquest pas va suposar una evolució natural del projecte familiar: passar del camp a l’ampolla sense perdre l’essència. El resultat és una sidra fresca, 100% natural, de circuit curt, baixa en alcohol i amb un perfil saludable. Es tracta d’una sidra de tipus USA, adaptada a les característiques de l’entorn mediterrani i elaborada íntegrament a partir de pomes pròpies.

El procés i la qualitat d’aquesta primera sidra catalana comença molt abans de la fermentació. Comença a l’arbre del qual se’n selecciona acuradament cada poma. Cada varietat aporta característiques diferents (dolçor, acidesa, aroma) i la seva combinació depèn de la collida de cada any. Tot seguit, es duu a terme la maceració, la premsa i la fermentació. Al celler el control també és exhaustiu i l’embotellament pot arribar a durar entre 6 i 12 mesos.

Producció i venda de sucs monovarietals

A banda de la sidra, el projecte inclou sucs monovarietals de poma —Gala, Pink Rosée, Fuji i Granny Smith— que expressen la personalitat de cada varietat. També s’elaboren altres productes com vinagre, confitura i compota, ampliant així les maneres de gaudir de la poma.

El projecte, però, no es limita a la sidra. Amb l’objectiu de donar-li valor al producte propi va portar la família a fer un pas més enllà: crear un espai gastronòmic on la poma i la sidra no fossin només un producte, sinó una experiència.

Un restaurant que et fa viure l’experiència en 1a persona

Al bell mig de l’Empordà, envoltat de pomeres i amb el massís del Montgrí de fons, Mooma compta amb una sidreria-restaurant que trasllada al plat la mateixa filosofia que defineix la seva beguda: producte de proximitat, qualitat i respecte pel territori.

L’espai combina l’entorn rural amb una proposta gastronòmica basada en cuina mediterrània i ingredients de temporada. La poma i la sidra hi tenen un paper protagonista, siguin integrades en els plats o com a maridatge de la carta. Així, el projecte tanca el cercle: la fruita que es cultiva als camps propers arriba directament a la taula.

El restaurant no només permet degustar els productes elaborats a la finca, sinó també entendre millor el procés que hi ha al darrere. L’experiència es pot completar amb tastos i visites que connecten el client amb l’origen del producte, reforçant la idea de circuit curt i transparència.

La proposta gastronòmica del restaurant aposta per una cuina mediterrània honesta, amb plats pensats per compartir i elaborats amb productes de temporada. Les carns, les verdures i la resta d’ingredients segueixen la mateixa filosofia que defineix la sidra: proximitat, qualitat i respecte pel producte. L’espai està dissenyat perquè el visitant no només hi vagi a menjar, sinó a viure una experiència vinculada al paisatge, amb vista als camps de pomeres que donen sentit a tot el projecte.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mooma (@mooma)

L’expansió del Mooma: on podem gaudir de l’experiència?

Amb la voluntat d’apropar aquesta experiència a altres territoris, el projecte ha crescut més enllà de l’Empordà. Mooma ha obert un local a la Cerdanya, ampliant la seva proposta gastronòmica a un entorn de muntanya i mantenint la mateixa aposta pel producte de proximitat i la sidra com a element central. Més recentment, també ha obert un nou establiment a Platja d’Aro, portant el concepte de sidreria-restaurant a la Costa Brava. Aquesta expansió permet que l’essència del projecte —del camp a la taula— es pugui viure en diferents punts del territori, consolidant Mooma no només com una marca de sidra, sinó com una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.

El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat?

El mercat de l’Abaceria porta uns anys de retard en les seves obres amb crítiques cap a la gentrificació

Aquest estiu del 2026 serà una data clau de cara a l’obertura del Mercat de l’Abaceria. Situat a Gràcia (Barcelona) és un mercat que fa molt temps que existeix, i molt temps que porta de retard amb les obres. De fet, s’hauria d’haver acabat, segons marcava el primer calendari establert, entre els anys 2020 i 2021. Però la pandèmia del COVID-19 i els problemes amb la retirada de la coberta, entre d’altres, han acabat endarrerint tota la reforma.

Els mercats de barri són els principals comerços de kilòmetre 0 i producte de proximitat. De fet, hi ha un munt de mercats, tant a Barcelona com arreu de Catalunya. I molts d’aquests, ja siguin municipals, més grans o més petits, són considerats com a agents de cohesió social i sostenibilitat. Apart tenen la funció d’unir amb la participació ciutadana.

Un d’ells és el mercat de l’Abaceria, un històric del barri de Gràcia. Es va inaugurar el 1892 i ha estat viu fins ara gràcies a la gent. Ara mateix està situat en una instal·lació provisional al passeig de Sant Joan, entre els carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret, ja que l’original està en obres des de fa ja uns anys.

Tot i els contratemps del mercat alhora d’avançar i enllestir les obres, aquest cop sí que estan avançant correctament i es preveu que aquest mateix estiu estigui finalitzat. De fet, l’estiu passat es van començar a instal·lar les peces ceràmiques de la coberta, muntar els vidres i altres tancaments de les façanes, i ara ja té una forma. Apart, l’avenç dels treballs interiors de l’equipament també s’han dut a terme de manera paral·lela.

L’actuació va a càrrec de l’institut Municipal de Mercats de Barcelona i van ser adjudicades per un import de 22,5 milions d’euros aproximadament. Les instal·lacions de les que ja hem anomenat anteriorment es van iniciar com a tal a finals d’octubre de 2023 i formen part d’un paquet total que s’eleva fins als 38 milions d’euros, incloent en la mateixa obra la construcció i reposició del mercat provisional i els treballs pel canvi de sentit de la Travessera de Gràcia.

La Covid-19 i els materials de la coberta, no són els únics problemes que han sorgit i han retrassat les obres. A més dels mencionats, s’ha de tenir en compte on es fa la construcció, què es construeix i quin és el pla. Estem parlant d’una construcció en un mercat amb molta història rere fons, i que està situada a Gràcia, un barri que cada cop està més gentrificat.

De fet, la plataforma Gràcia, cap a on vas? es va mostrar el seu desacord al començament de les obres en alguns punts del tracte i acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

La plataforma destacava que la reforma era urgent i necessària per l’estat de deteriorament del propi mercat. Però asseguraven que no calia fer un mercat tant gran, sinó que un projecte més petit i de menor dimensió ja hagués servit i hauria costat 10 milions (no els 22,5 aproximadament que costa).

El problema que criticava la plataforma és el risc que la construcció es converteixi en un focus de gentrificació. També criticaven la construcció del mercat perquè sostenien que ja hi havia altres ofertes de diferents supermercats al voltant del central, que l’oferta ja estava garantida i que aquest model comporta la destrucció del petit comerç, i la del centre de distribució de mercaderies perquè suposava un cost major del projecte que té efectes secundaris en la societat.

A més, argumentaven que es podia convertir en una icona turística, ja que la inversió de prop de 100.000 euros per establiment que han dut a terme tot el personal de cadascuna de les parades, pot provocar que hi hagi un augment i increment dels preus. Apart, la plataforma s’oposava a la instal·lació de l’aparcament, ja que assenyalaven que acabarà fomentant l’ús del vehicle privat en una zona molt residencial, poc contaminada, i que ja compte amb unes 800 places al voltant del mercat i del seu entorn.

El que sí que és clar és que el mercat de l’Abaceria seguirà sent viu a Gràcia i continuarà oferint un producte de proximitat i de qualitat, tot i que pugui atraure turistes i estrangers amb un augment significant i considerat dels preus. És a dir, la inflació pot aparèixer. Però la tradició també es mantindrà.

Del producte local a l’alta cuina: la proposta multisensorial de Cinc Sentits

El restaurant Cinc Sentits és una proposta gastronómica revolucionaria situada en l’Eixample barceloní. Aquest lloc té una especial rellevància perquè ofereix una interpretació personal de la cuina catalana contemporània. Cinc Sentits compta amb dos estrelles Michelín i una clara vocació creativa. La proposta del responsable d’aquest restaurant, Jordi Artal, està fonamentada en menús degustació. Els menús estimulen els cinc sentits a través de sabors intensos, textures contrastades i una representació al milimetre del plat.

El mateix nom del restaurant resumeix amb total precisió l’objectiu del restaurant: convertir l’àpat en una experiència multisensorial. Es tracta d’una vivència totalment especial i única que va més enllà de “menjar bé”. L’estil té un to completament personal i rellevant que es defineix com a cuina catalana contemporània, creativa i d’autor. El creador d’aquest espai manté una mirada molt marcada al enorme valor que conté el producte de proximitat i els petits productors.

Segons la definició de cuina creativa, es tracta d’una mena de cuina hereva de la nouvelle cuisine. A partir d’aquest concepte, es pot entendre el plat com una creació artística que juga amb noves combinacions de tècniques, productes i presentacions.

Cinc Sentits encaixa plenament en aquesta definició: articula la seva proposta en plats conceptuals que sorprenen pel joc de textures, pels contrastos de sabors i per l’originalitat visual. La creativitat del lloc no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí, en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú.

La creativitat no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí i carni (mar i muntanya contemporani), en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú.

Oferta del restaurant

El restaurant ofereix menús degustació que canvien segons la temporada, sense repetir un mateix ingredient principal en dos plats. Aquest fet obliga a una creativitat constant i extrema en el disseny del menú perquè han de oferir-ne al client propostes innovadores que no s’assemblin a altres anteriors.

Es tracta d’una cuina de producte d’hivern, primavera, estiu o tardor, on cada ingredient s’aprofita en el seu millor moment i s’integra en composicions sorprenents. Entre els productes que poden aparèixer al menú d’hivern hi trobem tonyina vermella, caviar, foie gras, wagyu, espardenya, llobarro, cérvol, truita fumada, coliflor, tòfona negra, xocolata blanca i pinyons.

A partir d’aquests ingredients, el xef construeix plats que juguen amb contrastos dolç-salat, exploren textures cremoses, cruixents i aèries en un mateix mos i presenten una gran cura cromàtica, convertint el plat en una composició visual gairebé pictòrica.

Creativitat i innovació a Cinc Sentits

Un dels eixos de la creativitat de Cinc Sentits és l’arrelament al territori: la cuina és moderna, però parteix d’ingredients amb ADN català i d’una memòria gustativa molt pròpia. El restaurant treballa amb petits proveïdors que cuiden el producte amb el mateix detall que l’equip de cuina, cosa que es tradueix en plats que reivindiquen el paisatge gastronòmic del país. Alguns exemples d’aquesta mirada de proximitat són els pèsols “floreta” del Maresme, les gambes de Palamós, les cebes de Figueres o el porc procedent de productors de la Catalunya interior.

L’objectiu del restaurant és estimular vista, olfacte, gust, tacte i oïda al llarg del menú. La vaixella, la llum i fins i tot el ritme del servei formen part d’una experiència pensada per crear un clima d’atenció i sorpresa contínua. Pel que fa a la vista, els plats presenten una alta precisió estètica, un cromatisme molt cuidat i un cert minimalisme en la presentació. L’olfacte es treballa amb salses i fumats que arriben a taula desprenen aromes potents, preparant el paladar abans de tastar. En el gust, les combinacions són complexes però equilibrades, buscant una explosió de sabor en cada mos. El tacte es manifesta en textures contrastades –cremós, cruixent, gelat, tebi– que conviden a descobrir capes successives. Fins i tot l’oïda entra en joc amb el silenci controlat de la sala i amb el so dels elements cruixents o trencadissos en alguns plats

Essència cuina creativa

Finalment, Cinc Sentits representa l’essència de la cuina creativa catalana al seu millor exponent, amb dues estrelles Michelin i la visió única de Jordi Artal. A través de menús degustació estacionales, el restaurant transforma ingredients de proximitat –com gambes de Palamós o pèsols del Maresme– en plats conceptuals que juguen amb textures, contrastos i presentacions artístiques.

La seva creativitat, hereva de la nouvelle cuisine, es manifesta en combinacions innovadores de mar i muntanya, tècniques modernes i “moments” intensos que estimulen els cinc sentits. L’arrelament al territori i la col·laboració amb petits productors garanteixen una memòria gustativa profundament catalana.

Així, Cinc Sentits no només eleva la cuina catalana contemporània, sinó que la converteix en una experiència multisensorial irrepetible, on la tradició i la innovació dialoguen en cada mos.