Arxius de producte local - Catalunya al Plat

L’embotit català: Un tresor gastronòmic de la nostra terra

Què fa únic l’embotit català?

L’embotit de Catalunya és un dels millors plats per presentar de la nostra gastronomia. No és només un aliment, sinó que és el reflexe d’una cultura que valora el producte artesanal i treballat. A la nostra pàgina web, volem que es vegi l’essència d’aquests productes artesans. Per tant, en aquest article, descobrirem la varietat i la riquesa de l’embotit a nivell nacional.

L’origen de l’embotit català i la matança del porc

La intenció original de l’embotit català surgeix de la necessitat de conservar la carn durant tot l’any. Antigament, la matança del porc era una festa comunitària pels pagesos. D’aquella pràctica ancestral n’hem heretat receptes que encara avui gaudim. L’embotit català artesà és el resultat de segles de coneixement passat de conserva que han passat de generació en generació.

Tipus d’embotit català: La llonganissa i el fuet

La llonganissa de Vic és, probablement, l’embotit català més reconegut a nivell internacional. Es produeix amb carn de porc de primera qualitat i té un gust únic. El fuet, per altra banda, és la versió més popular i estimada a totes les llars. Aquest, destaca per la seva capa blanca exterior que li dona una aroma característica. Són productes ideals per fer un tast ràpid o per acompanyar un bon pa amb tomàquet. La revolució del pa amb tomàquet – Catalunya al Plat

Les botifarres: La versió cuita de l’embotit català

En la família de l’embotit català, les botifarres ocupen un lloc especial. Tant la botifarra blanca com la negra es couen a la caldera amb gran mestria. També trobem la botifarra d’ou, molt típica durant l’època de Carnaval. Cada regió de Catalunya afegeix el seu toc especial a aquest embotit català tan versàtil. Aquestes varietats es poden menjar tant fredes com passades per la paella.

L’embotit català de muntanya: El xolís i la bulls

A les zones del Pirineu, l’embotit català adquireix matisos més intensos a causa de la curació en fred. El xolís del Pallars és un exemple d’excel·lència en la curació de la carn de porc. Les bulls, sovint farcides amb llengua o fetge, són un altre pilar de l’embotit català de muntanya. Aquests productes reflexen la influència directa del territori en el gust final del que mengem.

El procés d’elaboració de l’embotit català artesà

L’elaboració de l’embotit català requereix de molta paciència i precisió. La selecció de les carns és el primer pas per aconseguir un resultat atractiu als clients potencials. Després, s’afegeixen les espècies com la sal i el pebre negre de forma equilibrada. L’embotit català artesà no utilitza additius innecessaris, apostant sempre per la naturalitat.

Com identificar un bon embotit català al mercat

Per trobar un autèntic embotit català, hem de fixar-nos en l’etiquetatge i l’aspecte visual. Un bon fuet ha de tenir una textura ferma però no excessivament dura. El color de l’embotit català ens indica el seu grau de curació i la qualitat de la matèria primera. Comprar en xarcuteries de confiança o directament als mercats és una garantia d’èxit. Aquesta és la nostra forma de treballar a Catalunya al Plat: buscar sempre la millor qualitat. A la nostra pàgina tenim més raons per comprar els aliments que arriben a casa als mercats: Per què encara val la pena anar al mercat? – Catalunya al Plat

El maridatge de l’embotit català amb el vi del territori

Un refinat embotit català es gaudeix més si l’acompanyem del vi adequat. Un vi negre jove de la DO Empordà o un blanc amb cos del Penedès són aliats perfectes. El greix de l’embotit català es neteja amb l’acidesa i els tanins del vi de proximitat. Aquest maridatge és una de les claus per tenir una bona experiència gastronòmica completa. Recorda que apostar pel producte local és sinònim de sostenibilitat. Aquí tens una guia de vins en el nostre web: Diversitat i paisatge en una copa catalana – Catalunya al Plat

L’embotit català a la cuina creativa actual

Actualment, molts xefs aprofiten l’embotit català per crear plats innovadors i diferents. Podem trobar tant carpaccios de llonganissa com guisats amb botifarra negra. Aquesta evolució demostra que l’embotit català no s’ha quedat enrere i que encara pot aparèixer a la nostra taula de manera renovada. Adaptar les receptes tradicionals als nous temps ajuda a mantenir la tradició i donar visibilitat al producte local.

Preservar la tradició de l’embotit català

En conclusió, l’embotit català és part del patrimoni que hem de protegir i promocionar. Cada vegada que consumim i comprem aquests productes, donem suport als nostres xarcuters i ramaders. Per a més informació sobre on adquirir el millor embotit català, visita la nostra secció de “Productes de proximitat”Arxius de Producte de proximitat – Catalunya al Plat. I per detalls més tècnics sobre la qualitat, també pots consultar la Federació Catalana de Carnissers.

Cuina vegetal amb identitat pròpia al restaurant Rasoterra

Rasoterra és un restaurant vegà de Barcelona que combina cuina creativa, producte de temporada i compromís ambiental. Situat al barri Gòtic, ofereix una experiència gastronòmica refinada que demostra que la cuina vegetal pot ser innovadora, saborosa i profundament arrelada al territori.

La personalitat dins el món de la cuina

Situat al cor de la Ciutat Vella, Rasoterra s’ha consolidat com un dels referents de la cuina vegana a Barcelona. Lluny de la idea que l’alimentació vegetal és limitada o monotemàtica, aquest restaurant aposta per una proposta gastronòmica sofisticada, basada en productes ecològics, de temporada i, sempre que és possible, de proximitat. El resultat és una cuina creativa que combina tradició mediterrània i innovació contemporània.

L’espai, discret i acollidor, s’integra perfectament en els carrers històrics del barri Gòtic. La decoració minimalista, amb materials naturals i una il·luminació càlida, crea una atmosfera tranquil·la que convida a gaudir del menjar sense presses. Aquesta coherència entre espai i filosofia culinària reforça la sensació que tot està pensat per oferir una experiència completa, no només gastronòmica sinó també sensorial.

La carta varia segons la temporada, fet que garanteix frescor i qualitat. Hortalisses, cereals, llegums i fruits secs es transformen en plats elaborats amb tècniques pròpies de l’alta cuina. Preparacions com cremes suaus, fermentats, marinats o combinacions inesperades de textures demostren un profund coneixement dels ingredients vegetals. L’objectiu no és imitar plats carnis, sinó reivindicar el potencial propi de la cuina vegetal.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de núria 🥄 (@diumenjam)

Sostenibilitat i producte local

Un dels pilars fonamentals del restaurant és el compromís ambiental. Rasoterra treballa amb productors locals i ecològics, reduint l’impacte del transport i fomentant l’economia del territori. Aquesta aposta pel producte de proximitat es reflecteix en la qualitat dels ingredients i en el respecte pels ritmes naturals de producció.

El menú sovint inclou varietats agrícoles poc habituals o antigues, recuperant sabors que han anat desapareixent amb la industrialització alimentària. Això contribueix a preservar la biodiversitat i a mantenir viva la cultura agrària. A més, l’ús de tècniques com la fermentació o la conservació natural permet aprofitar millor els aliments i reduir el malbaratament.

La filosofia sostenible també es percep en altres aspectes: selecció de vins naturals, reducció d’envasos i aposta per materials reciclables o reutilitzables. Tot plegat respon a una visió global de la restauració responsable, en què cada decisió té en compte l’impacte social i ambiental.

En un context urbà com el de Barcelona, on l’oferta gastronòmica és immensa, aquest posicionament clar dona personalitat al restaurant i el diferencia de propostes més convencionals. No es tracta només de servir plats vegans, sinó de construir un model coherent amb els valors de sostenibilitat i consciència ecològica.

Una experiència gastronòmica completa

Menjar a Rasoterra és una experiència que va més enllà de l’alimentació. El servei atent i proper acompanya el comensal al llarg del menú, explicant l’origen dels ingredients i la filosofia dels plats. Aquesta comunicació reforça la connexió entre cuina i territori i converteix l’àpat en una oportunitat d’aprenentatge.

El restaurant ofereix tant carta com menús degustació, ideals per descobrir la varietat i la creativitat de la seva proposta. Els plats destaquen per l’equilibri entre sabor, textura i presentació, amb una estètica cuidada que recorda la cuina d’autor. Tot i la sofisticació, les racions són satisfactòries i pensades per gaudir sense excessos.

Un altre element distintiu és la seva capacitat per atraure tant públic vegà com omnívor. Molts clients hi acudeixen simplement per la qualitat culinària, independentment de la seva dieta habitual. Això demostra que la cuina vegetal pot competir al mateix nivell que qualsevol altra proposta gastronòmica.

Amb una valoració molt alta per part dels visitants i una trajectòria consolidada, Rasoterra s’ha convertit en una parada imprescindible per als amants de la gastronomia sostenible. La seva ubicació cèntrica facilita l’accés tant a residents com a turistes que volen descobrir una cara diferent de la cuina barcelonina.

En definitiva, aquest restaurant representa una nova manera d’entendre la restauració: respectuosa amb el medi ambient, compromesa amb el territori i centrada en el plaer gastronòmic. En una ciutat reconeguda internacionalment per la seva oferta culinària, Rasoterra demostra que la cuina vegana pot ser alhora elegant, innovadora i profundament arrelada a la cultura mediterrània.

Diversitat i paisatge en una copa catalana

La fortuna dels vins a Catalunya

Els vins catalans són el reflex d’una geografia rica, diversa i única. Des de la Costa Brava fins les terres de l’Ebre, cada regió aporta un caràcter especial i diferent al seu raïm. El nostre terrritori compta amb una tradició mil·lenària que ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre la seva essència. En aquest article, farem un recorregut per les principals Denominacions d’Origen per entendre per què els vins de Catalunya tenen tant de prestigi internacional.

La influència del clima en els vins de Catalunya

El clima mediterrani és el gran aliat de la vinya catalana. No obstant això, la diversitat de microclimes fa que els vins de Catalunya siguin molt heterogenis. A l’Empordà, la tramuntana aporta una frescor i una salabror especials als blancs. Al Priorat, la duresa de la pissarra i la poca pluja produeixen negres d’una concentració excepcional. Aquesta varietat permet que cada plat trobi el seu maridatge perfecte dins del nostre territori.

DO Empordà: Vins amb el caràcter del vent

L’Empordà és una de les zones amb més personalitat. Els vins de Catalunya procedents d’aquesta zona estan marcats per la proximitat al mar i la força de la Tramuntana. Destaquen especialment els seus vins de Garnatxa, tant blancs com negres. També és coneguda per la seva Garnatxa de l’Empordà, un vi dolç ideal per acompanyar els postres tradicionals com els bunyols de vent.

DO Penedès: El cor de la innovació vitivinícola

Si pensem en el motor dels vins de Catalunya, hem de parlar del Penedès. Aquesta regió és pionera en la introducció de noves tècniques i varietats. El Xarel·lo és la varietat reina, donant lloc a blancs frescos però amb cos. A més de ser la seu històrica del Cava, el Penedès aposta ara per vins tranquils d’altíssima qualitat. Que sigui a prop de Barcelona el fa un destí ideal per a l’enoturisme de proximitat.

DO Priorat i DO Montsant: L’excel·lència de la regió

A la província de Tarragona trobem dos dels grans referents dels vins de Catalunya. El Priorat és famós arreu del món pels seus negres potents i minerals fets en terrasses verticals. Per la seva banda, la DO Montsant ofereix vins amb una relació qualitat-preu immillorable, sovint més accessibles però amb la mateixa identitat tarragonina. Les dues zones han rescatat varietats autòctones com la Carinyena, posant-les al centre de la seva producció.

La importància de triar vins de Catalunya

Consumir vins de Catalunya és una decisió amb un impacte positiu clar. D’una banda, estem gaudint de productes de quilòmetre zero, reduint la petjada de carboni. De l’altra, estem protegint el paisatge de vinyes que defineix la nostra identitat visual. Un país sense vinyes seria més pobre culturalment. Per això, des de Catalunya al Plat, sempre recomanem demanar la carta de vins locals als restaurants.

Vins de Catalunya: El futur és ecològic i biodinàmic

El sector dels vins de Catalunya es mou cap a una producció molt més neta. Cada cop hi ha més cellers que aposten per l’agricultura ecològica i biodinàmica. Aquest respecte pel cicle de la natura es percep directament en la qualitat del producte final. Google premia l’ús de termes relacionats amb la qualitat i el medi ambient. Els consumidors busquen cada vegada més aquesta essència en el que compren.

Com complementar els vins de Catalunya amb la cuina contemporània

La versatilitat dels vins de Catalunya permet maridatges molt arriscats i d’èxit. Un blanc de garnatxa pot acompanyar perfectament un plat de carn blanca o un peix gras. Per altra banda, els vins negres de criança són ideals per a guisats potents.

L’enoturisme com a motor dels vins de Catalunya

Visitar els cellers on neixen els vins de Catalunya és una experiència única. L’enoturisme permet conèixer de primera mà les persones que cuiden les vinyes. Molts cellers ofereixen tasts guiats que milloren la visibilitat del territori. És una oportunitat d’or per descubrir què ofereixen al món.

Descobreix els teus vins de Catalunya

Explorar els vins de Catalunya és un viatge sensorial sense fi. Cada ampolla conté una part de la nostra història i el saber fer dels nostres viticultors. T’animem a participar en tastos i visites a cellers per conèixer de prop aquest món fascinant. Pots trobar més recomanacions a la nostra secció de “Prestigi”. Per aprofundir en la cultura del vi, pots consultar el portal Incavi de la Generalitat. Inici. Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

Salut i bon vi!

El producte de proximitat: un reflex del cor de Catalunya

El producte de proximitat aposta per aliments produïts a prop, més frescos i sostenibles, que reforcen l’economia local i preserven el territori. Consumir local no només millora la qualitat de la dieta, sinó que també manté viva la pagesia i la cultura alimentària.

El valor del producte de proximitat

El producte de proximitat s’ha convertit en un element clau per entendre l’alimentació actual i el futur del sector agroalimentari. Es tracta d’aliments produïts a poca distància del lloc on es consumeixen, sovint dins del mateix territori o regió, com passa a Catalunya. Aquest model aposta per circuits curts de comercialització, redueix intermediaris i reforça el vincle entre productors i consumidors. Més enllà d’una simple tendència, representa una manera de consumir més conscient, sostenible i arrelada al territori.

Consumir productes locals implica també redescobrir la temporalitat dels aliments. Fruites, verdures, carns, làctics o vins arriben a la taula en el seu moment òptim, sense llargues conservacions ni transports prolongats. Això es tradueix en una millor qualitat dels aliments–més gust, més aroma i millor textura– i sovint en un valor nutricional superior. Quan els aliments no han de recórrer milers de quilòmetres ni passar setmanes en cambres frigorífiques, conserven millor les seves propietats naturals.

A més, el producte de proximitat contribueix a mantenir viu el mosaic agrari i ramader. Les petites explotacions familiars poden continuar actives, preservant varietats autòctones i tècniques tradicionals que formen part del patrimoni cultural i paisatgístic. Aquestes explotacions sovint treballen amb models més respectuosos amb el medi, basats en la diversificació de cultius i en la gestió sostenible dels recursos.

Impacte econòmic i social al territori

L’aposta pel consum local té un impacte directe en l’economia de la zona. Quan es compren aliments produïts a prop, els beneficis es queden dins la comunitat i generen ocupació local. Mercats municipals, cooperatives agràries, botigues especialitzades o grans centres de distribució com Mercabarna actuen com a pont entre el camp i la ciutat, facilitant que els productes arribin frescos al consumidor.

Aquest model també afavoreix relacions comercials més justes. En reduir la cadena d’intermediaris, els productors reben una remuneració més adequada per la seva feina, mentre que els consumidors poden conèixer l’origen dels aliments i, fins i tot, la persona que els ha produït. questa proximitat genera confiança i transparència, dos valors cada cop més apreciats en una societat preocupada per la qualitat i la seguretat alimentària.

A les grans àrees urbanes com Barcelona, cada vegada són més habituals les iniciatives de venda directa, els grups de consum o les cistelles setmanals de pagesia. Aquestes fórmules permeten planificar la producció, reduir excedents i establir una relació estable entre productors i famílies consumidores. També fomenten la participació ciutadana i la conscienciació sobre l’origen dels aliments.

El producte de proximitat contribueix igualment a evitar el despoblament rural. Quan l’activitat agrària és viable econòmicament, les famílies poden continuar vivint i treballant al territori, mantenint escoles, serveis i teixit social. Sense pagesia, molts paisatges que avui considerem emblemàtics podrien desaparèixer o degradar-se.

Una aposta per la sostenibilitat

El producte de proximitat també és una eina important per reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari. En escurçar les distàncies de transport, disminueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la logística. A més, sovint s’utilitzen menys embalatges i es redueix el malbaratament alimentari, ja que els productes passen menys temps en cadena de distribució.

Molts productors locals opten per pràctiques agrícoles sostenibles o ecològiques, com la reducció de pesticides, la rotació de cultius o l’ús eficient de l’aigua. Aquestes pràctiques protegeixen la fertilitat del sòl, la biodiversitat i els ecosistemes. El manteniment de camps cultivats, pastures i boscos gestionats també ajuda a prevenir incendis forestals i a conservar el paisatge.

A escala europea, institucions com la Unió Europea promouen polítiques que fomenten els circuits curts i l’agricultura sostenible, reconeixent el seu paper en la seguretat alimentària i la cohesió territorial. Programes de desenvolupament rural, ajuts a la producció ecològica o etiquetes de qualitat són exemples d’aquest suport institucional.

En un context globalitzat, el producte de proximitat representa una alternativa que combina tradició i modernitat. No es tracta de rebutjar el comerç internacional, sinó d’equilibrar-lo amb un consum més conscient del que tenim a tocar. Apostar pel producte local és també reforçar la sobirania alimentària, és a dir, la capacitat d’un territori per alimentar la seva població amb recursos propis.

En definitiva, consumir producte de proximitat és un acte quotidià amb conseqüències col·lectives. Cada compra pot contribuir a la salut personal, a la protecció del medi ambient, al manteniment de l’economia local i a la preservació d’una manera de viure. És una forma de reconnectar amb la terra i amb les persones que la treballen, recuperant el valor dels aliments més enllà del seu preu.

Així, el producte local no és només una opció gastronòmica, sinó també una aposta cultural, social i ambiental. En un món cada cop més uniformitzat, consumir allò que es produeix a prop és una manera de mantenir la diversitat, la identitat i la qualitat de vida de les comunitats.

Del camp a la taula: la història de Mooma i la seva aposta pel producte de proximitat

Al cor de l’Empordà, una família dedicada des de fa tres generacions al cultiu de la poma va decidir fer un pas més: transformar la seva pròpia collita en la primera sidra catalana. Així va néixer Mooma (Montgrí + Poma), un projecte que uneix territori, innovació i producte de proximitat en una beguda fresca, natural i de circuit curt.

Hi ha projectes que neixen d’una idea. I n’hi ha d’altres que neixen de la terra. Mooma forma part d’aquest segon grup.

El naixement d’un negoci basat en un projecte agrícola

Mooma sorgeix en mans de la tercera generació d’una família dedicada al cultiu de pomes a l’Empordà. Abans que existís cap etiqueta, cap ampolla o cap marca, ja existien els camps, les pomeres i el coneixement transmès d’avis a pares i de pares a fills. “La poma no és només un cultiu, és una forma de vida marcada pel ritme de les estacions, la climatologia i el respecte pel territori”, revela la família.

Amb el pas dels anys, la segona generació va consolidar el projecte agrícola, adaptant-se a les exigències del mercat i perfeccionant les tècniques de producció. Però sempre amb un element constant: el vincle amb la terra empordanesa. Va ser la tercera generació qui es va plantejar una pregunta clau: i si, anem més enllà i, a més de cultivar, transformem la poma?

La creació i els inicis de la 1a sidra catalana

Després de quatre anys de recerca, de proves i d’aprenentatge, l’any 2016 es va comercialitzar Mooma, un nom que fusiona dos elements centrals del projecte: la terra, el Montgrí, i el producte de proximitat, la poma. D’aquesta unió en va sorgir la que es defineix com la primera sidra catalana.

La voluntat no era simplement elaborar una beguda, sinó crear un producte que reflectís el territori. Aquest pas va suposar una evolució natural del projecte familiar: passar del camp a l’ampolla sense perdre l’essència. El resultat és una sidra fresca, 100% natural, de circuit curt, baixa en alcohol i amb un perfil saludable. Es tracta d’una sidra de tipus USA, adaptada a les característiques de l’entorn mediterrani i elaborada íntegrament a partir de pomes pròpies.

El procés i la qualitat d’aquesta primera sidra catalana comença molt abans de la fermentació. Comença a l’arbre del qual se’n selecciona acuradament cada poma. Cada varietat aporta característiques diferents (dolçor, acidesa, aroma) i la seva combinació depèn de la collida de cada any. Tot seguit, es duu a terme la maceració, la premsa i la fermentació. Al celler el control també és exhaustiu i l’embotellament pot arribar a durar entre 6 i 12 mesos.

Producció i venda de sucs monovarietals

A banda de la sidra, el projecte inclou sucs monovarietals de poma —Gala, Pink Rosée, Fuji i Granny Smith— que expressen la personalitat de cada varietat. També s’elaboren altres productes com vinagre, confitura i compota, ampliant així les maneres de gaudir de la poma.

El projecte, però, no es limita a la sidra. Amb l’objectiu de donar-li valor al producte propi va portar la família a fer un pas més enllà: crear un espai gastronòmic on la poma i la sidra no fossin només un producte, sinó una experiència.

Un restaurant que et fa viure l’experiència en 1a persona

Al bell mig de l’Empordà, envoltat de pomeres i amb el massís del Montgrí de fons, Mooma compta amb una sidreria-restaurant que trasllada al plat la mateixa filosofia que defineix la seva beguda: producte de proximitat, qualitat i respecte pel territori.

L’espai combina l’entorn rural amb una proposta gastronòmica basada en cuina mediterrània i ingredients de temporada. La poma i la sidra hi tenen un paper protagonista, siguin integrades en els plats o com a maridatge de la carta. Així, el projecte tanca el cercle: la fruita que es cultiva als camps propers arriba directament a la taula.

El restaurant no només permet degustar els productes elaborats a la finca, sinó també entendre millor el procés que hi ha al darrere. L’experiència es pot completar amb tastos i visites que connecten el client amb l’origen del producte, reforçant la idea de circuit curt i transparència.

La proposta gastronòmica del restaurant aposta per una cuina mediterrània honesta, amb plats pensats per compartir i elaborats amb productes de temporada. Les carns, les verdures i la resta d’ingredients segueixen la mateixa filosofia que defineix la sidra: proximitat, qualitat i respecte pel producte. L’espai està dissenyat perquè el visitant no només hi vagi a menjar, sinó a viure una experiència vinculada al paisatge, amb vista als camps de pomeres que donen sentit a tot el projecte.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mooma (@mooma)

L’expansió del Mooma: on podem gaudir de l’experiència?

Amb la voluntat d’apropar aquesta experiència a altres territoris, el projecte ha crescut més enllà de l’Empordà. Mooma ha obert un local a la Cerdanya, ampliant la seva proposta gastronòmica a un entorn de muntanya i mantenint la mateixa aposta pel producte de proximitat i la sidra com a element central. Més recentment, també ha obert un nou establiment a Platja d’Aro, portant el concepte de sidreria-restaurant a la Costa Brava. Aquesta expansió permet que l’essència del projecte —del camp a la taula— es pugui viure en diferents punts del territori, consolidant Mooma no només com una marca de sidra, sinó com una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.

El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat?

El mercat de l’Abaceria porta uns anys de retard en les seves obres amb crítiques cap a la gentrificació

Aquest estiu del 2026 serà una data clau de cara a l’obertura del Mercat de l’Abaceria. Situat a Gràcia (Barcelona) és un mercat que fa molt temps que existeix, i molt temps que porta de retard amb les obres. De fet, s’hauria d’haver acabat, segons marcava el primer calendari establert, entre els anys 2020 i 2021. Però la pandèmia del COVID-19 i els problemes amb la retirada de la coberta, entre d’altres, han acabat endarrerint tota la reforma.

Els mercats de barri són els principals comerços de kilòmetre 0 i producte de proximitat. De fet, hi ha un munt de mercats, tant a Barcelona com arreu de Catalunya. I molts d’aquests, ja siguin municipals, més grans o més petits, són considerats com a agents de cohesió social i sostenibilitat. Apart tenen la funció d’unir amb la participació ciutadana.

Un d’ells és el mercat de l’Abaceria, un històric del barri de Gràcia. Es va inaugurar el 1892 i ha estat viu fins ara gràcies a la gent. Ara mateix està situat en una instal·lació provisional al passeig de Sant Joan, entre els carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret, ja que l’original està en obres des de fa ja uns anys.

Tot i els contratemps del mercat alhora d’avançar i enllestir les obres, aquest cop sí que estan avançant correctament i es preveu que aquest mateix estiu estigui finalitzat. De fet, l’estiu passat es van començar a instal·lar les peces ceràmiques de la coberta, muntar els vidres i altres tancaments de les façanes, i ara ja té una forma. Apart, l’avenç dels treballs interiors de l’equipament també s’han dut a terme de manera paral·lela.

L’actuació va a càrrec de l’institut Municipal de Mercats de Barcelona i van ser adjudicades per un import de 22,5 milions d’euros aproximadament. Les instal·lacions de les que ja hem anomenat anteriorment es van iniciar com a tal a finals d’octubre de 2023 i formen part d’un paquet total que s’eleva fins als 38 milions d’euros, incloent en la mateixa obra la construcció i reposició del mercat provisional i els treballs pel canvi de sentit de la Travessera de Gràcia.

La Covid-19 i els materials de la coberta, no són els únics problemes que han sorgit i han retrassat les obres. A més dels mencionats, s’ha de tenir en compte on es fa la construcció, què es construeix i quin és el pla. Estem parlant d’una construcció en un mercat amb molta història rere fons, i que està situada a Gràcia, un barri que cada cop està més gentrificat.

De fet, la plataforma Gràcia, cap a on vas? es va mostrar el seu desacord al començament de les obres en alguns punts del tracte i acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

La plataforma destacava que la reforma era urgent i necessària per l’estat de deteriorament del propi mercat. Però asseguraven que no calia fer un mercat tant gran, sinó que un projecte més petit i de menor dimensió ja hagués servit i hauria costat 10 milions (no els 22,5 aproximadament que costa).

El problema que criticava la plataforma és el risc que la construcció es converteixi en un focus de gentrificació. També criticaven la construcció del mercat perquè sostenien que ja hi havia altres ofertes de diferents supermercats al voltant del central, que l’oferta ja estava garantida i que aquest model comporta la destrucció del petit comerç, i la del centre de distribució de mercaderies perquè suposava un cost major del projecte que té efectes secundaris en la societat.

A més, argumentaven que es podia convertir en una icona turística, ja que la inversió de prop de 100.000 euros per establiment que han dut a terme tot el personal de cadascuna de les parades, pot provocar que hi hagi un augment i increment dels preus. Apart, la plataforma s’oposava a la instal·lació de l’aparcament, ja que assenyalaven que acabarà fomentant l’ús del vehicle privat en una zona molt residencial, poc contaminada, i que ja compte amb unes 800 places al voltant del mercat i del seu entorn.

El que sí que és clar és que el mercat de l’Abaceria seguirà sent viu a Gràcia i continuarà oferint un producte de proximitat i de qualitat, tot i que pugui atraure turistes i estrangers amb un augment significant i considerat dels preus. És a dir, la inflació pot aparèixer. Però la tradició també es mantindrà.

Del producte local a l’alta cuina: la proposta multisensorial de Cinc Sentits

El restaurant Cinc Sentits és una proposta gastronómica revolucionaria situada en l’Eixample barceloní. Aquest lloc té una especial rellevància perquè ofereix una interpretació personal de la cuina catalana contemporània. Cinc Sentits compta amb dos estrelles Michelín i una clara vocació creativa. La proposta del responsable d’aquest restaurant, Jordi Artal, està fonamentada en menús degustació. Els menús estimulen els cinc sentits a través de sabors intensos, textures contrastades i una representació al milimetre del plat.

El mateix nom del restaurant resumeix amb total precisió l’objectiu del restaurant: convertir l’àpat en una experiència multisensorial. Es tracta d’una vivència totalment especial i única que va més enllà de “menjar bé”. L’estil té un to completament personal i rellevant que es defineix com a cuina catalana contemporània, creativa i d’autor. El creador d’aquest espai manté una mirada molt marcada al enorme valor que conté el producte de proximitat i els petits productors.

Segons la definició de cuina creativa, es tracta d’una mena de cuina hereva de la nouvelle cuisine. A partir d’aquest concepte, es pot entendre el plat com una creació artística que juga amb noves combinacions de tècniques, productes i presentacions.

Cinc Sentits encaixa plenament en aquesta definició: articula la seva proposta en plats conceptuals que sorprenen pel joc de textures, pels contrastos de sabors i per l’originalitat visual. La creativitat del lloc no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí, en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú.

La creativitat no es limita a l’estètica del plat, sinó que es manifesta en combinacions inesperades de producte marí i carni (mar i muntanya contemporani), en l’ús de tècniques modernes al servei del gust i en plats pensats com a “moments” breus i intensos que donen pas a la següent sorpresa del menú.

Oferta del restaurant

El restaurant ofereix menús degustació que canvien segons la temporada, sense repetir un mateix ingredient principal en dos plats. Aquest fet obliga a una creativitat constant i extrema en el disseny del menú perquè han de oferir-ne al client propostes innovadores que no s’assemblin a altres anteriors.

Es tracta d’una cuina de producte d’hivern, primavera, estiu o tardor, on cada ingredient s’aprofita en el seu millor moment i s’integra en composicions sorprenents. Entre els productes que poden aparèixer al menú d’hivern hi trobem tonyina vermella, caviar, foie gras, wagyu, espardenya, llobarro, cérvol, truita fumada, coliflor, tòfona negra, xocolata blanca i pinyons.

A partir d’aquests ingredients, el xef construeix plats que juguen amb contrastos dolç-salat, exploren textures cremoses, cruixents i aèries en un mateix mos i presenten una gran cura cromàtica, convertint el plat en una composició visual gairebé pictòrica.

Creativitat i innovació a Cinc Sentits

Un dels eixos de la creativitat de Cinc Sentits és l’arrelament al territori: la cuina és moderna, però parteix d’ingredients amb ADN català i d’una memòria gustativa molt pròpia. El restaurant treballa amb petits proveïdors que cuiden el producte amb el mateix detall que l’equip de cuina, cosa que es tradueix en plats que reivindiquen el paisatge gastronòmic del país. Alguns exemples d’aquesta mirada de proximitat són els pèsols “floreta” del Maresme, les gambes de Palamós, les cebes de Figueres o el porc procedent de productors de la Catalunya interior.

L’objectiu del restaurant és estimular vista, olfacte, gust, tacte i oïda al llarg del menú. La vaixella, la llum i fins i tot el ritme del servei formen part d’una experiència pensada per crear un clima d’atenció i sorpresa contínua. Pel que fa a la vista, els plats presenten una alta precisió estètica, un cromatisme molt cuidat i un cert minimalisme en la presentació. L’olfacte es treballa amb salses i fumats que arriben a taula desprenen aromes potents, preparant el paladar abans de tastar. En el gust, les combinacions són complexes però equilibrades, buscant una explosió de sabor en cada mos. El tacte es manifesta en textures contrastades –cremós, cruixent, gelat, tebi– que conviden a descobrir capes successives. Fins i tot l’oïda entra en joc amb el silenci controlat de la sala i amb el so dels elements cruixents o trencadissos en alguns plats

Essència cuina creativa

Finalment, Cinc Sentits representa l’essència de la cuina creativa catalana al seu millor exponent, amb dues estrelles Michelin i la visió única de Jordi Artal. A través de menús degustació estacionales, el restaurant transforma ingredients de proximitat –com gambes de Palamós o pèsols del Maresme– en plats conceptuals que juguen amb textures, contrastos i presentacions artístiques.

La seva creativitat, hereva de la nouvelle cuisine, es manifesta en combinacions innovadores de mar i muntanya, tècniques modernes i “moments” intensos que estimulen els cinc sentits. L’arrelament al territori i la col·laboració amb petits productors garanteixen una memòria gustativa profundament catalana.

Així, Cinc Sentits no només eleva la cuina catalana contemporània, sinó que la converteix en una experiència multisensorial irrepetible, on la tradició i la innovació dialoguen en cada mos.

Els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona: tradició centenària de la cuina catalana

Descobreix la singularitat i història d’aquests emblemàtics dolços catalans, els carquinyolis, i en particular els de Sant Quintí de Mediona. Reconeguts per la seva recepta centenària, destaquen per ser elaborats en un procés completament artesanal en què cada peça es treballa individualment. Aquesta tècnica els dona una textura i un sabor diferenciats respecte als carquinyolis d’altres zones i els converteix en un exemple viu de tradició preservada al llarg de generacions.

Un dolç emblemàtic de la cuina catalana

La cuina tradicional catalana és rica en productes artesans que reflecteixen la història, la cultura i les formes de vida del territori. Entre els menjars que conformen la riquesa de la nostra cuina s’hi troben els dolços, i d’entre aquests, avui destaquem els carquinyolis, unes pastes seques amb ametlla que formen part del patrimoni gastronòmic català. Tot i que es fan arreu del país, els carquinyolis elaborats a Sant Quintí de Mediona, a l’Alt Penedès, són considerats únics per la seva recepta centenària –i molt ben protegida– i pel seu procés artesanal.

Els carquinyolis tenen un origen antic i estan emparentats amb altres galetes seques mediterrànies, com els biscotti italians. A Catalunya s’han consumit tradicionalment com acompanyament del vi dolç, el cava, la ratafia o el cafè, especialment en festes i trobades familiars.

A Sant Quintí de Mediona, la seva elaboració està documentada almenys des del segle XIX, amb obradors que han transmès la recepta de generació en generació. Les dues empreses locals que van iniciar la tradició dels carquinyolis en aquest petit poble penedesenc –Carquinyolis Sant Quintí, fundat l’any 1881 i Carquinyolis Escalfet, fundat el 1886– continuen produint-los avui seguint fórmules familiars originals.

Una elaboració artesanal única

El que fa especial els carquinyolis d’aquesta vila no és només l’antiguitat de la recepta, sinó sobretot la manera d’elaborar-los. A diferència dels carquinyolis que es fan a la resta de Catalunya –normalment en forma de barra i tallats després–, a Sant Quintí es modelen i treballen un per un.

Cada peça és manipulada individualment: es forma, es pinta i es col·loca manualment abans de coure-la. Aquest procés completament artesanal dona com a resultat un producte irregular, cruixent i amb una textura molt característica. Aquesta singularitat és considerada part del patrimoni immaterial local i explica per què els carquinyolis quintinencs són especialment valorats.

Tot i el seu prestigi, la base dels carquinyolis és molt simple: farina, sucre, ou i ametlles. La qualitat dels ingredients, la proporció exacta i la tècnica de cocció –guardada sovint com a secret familiar– són els factors que determinen el gust i resultat final.

Avui dia, els carquinyolis formen part de la identitat cultural de Sant Quintí de Mediona. El municipi és conegut per aquest producte, que es comercialitza principalment a la vila i a la comarca, tot i que també s’exporta a altres indrets i es pot trobar, per exemple, en comerços d’especialitat a diversos municipis i ciutats de Catalunya.

Un símbol festiu i cultural del poble

A les cases quintinenques mai hi falta un paquet de carquinyolis amagat al rebost o fins i tot exposat en una estanteria, i és que els habitants del poble són ferms defensors de la qualitat del producte, que s’estimen amb fervor. Durant la Festa Major del poble, a l’agost, mai no hi falta un plat ple amb aquests dolços, sigui en els dinars amb família o amics o al llarg del recorregut de la cercavila i les matines, durant el qual els veïns ofereixen carquinyolis i d’altres dolços als balladors.

El producte estrella de Sant Quintí de Mediona ha estat reconegut per la seva qualitat, guardonat amb dues estrelles en el marc del concurs internacional Great Taste Awards, que reconeixen els productors artesans que distribueixen els seus productes en comerços independents del Regne Unit. A més, degustar-los és una de les experiències gastronòmiques recomanades per als visitants de la zona, juntament amb altres productes del Penedès, com el vi, el cava o la ratafia.

En una època marcada per la producció industrial d’aliments, els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona representen la continuïtat d’una manera de fer tradicional, basada en el treball manual, la transmissió familiar i el respecte pel producte.

Aquest dolç senzill però carregat d’història és un exemple perfecte de com la gastronomia pot esdevenir patrimoni cultural, connectant el passat amb el present a través del gust.