La Gamba… de Vilanova?

La Gamba de Vilanova, estrella de les receptes més famoses del litoral català, com l’Arròs a la Sitgetana que presentem… I estrella també d’una rivalitat històrica al Garraf!

La costa catalana és un exemple excel·lent de com el mar és vida: Hi trobem les grans ciutats i viles del territori català, aquelles que tenen un aire mariner i amb influència dels indians, però també hi ha un gran ventall de flora i fauna, que forma un pilar imprescindible per a la gastronomia catalana.

Un d’aquests animals que, a banda de ser part de les espècies marítimes que viuen a la nostra costa mediterrània, és essencial per a imaginar-se el litoral català és la gamba. Un crustaci que brilla amb el seu color vermell intens, un sabor dolç i textura fina.

A Catalunya, trobem una gran varietat de gambes; la principal, i la més coneguda, la gamba de Palamós, un tresor gastronòmic, pescat al litoral empordanès amb la tècnica d’arrossegament. A banda d’aquesta, hi ha altres varietats que es pesquen a Blanes, Arenys de Mar, Roses i Tarragona. Avui, però, la protagonista serà la segona varietat catalana més important: la Gamba de Vilanova.

Com és la Gamba?

La Gamba de Vilanova és un crustaci, concretament de l’espècie Aristeus antennatus, que, curiosament tot i destacar per la vivacitat del seu color vermell o rosat, és d’un to blanquinós i només es tenyeix al contacte amb la llum solar; quan mor, però, el cap i l’abdomen tendeixen cap a un color morat.

Té un sabor únic i un gran valor nutricional: rica en proteïnes i minerals, d’entre els quals destaquen el calci, magnesi, fòsfor o ferro, vitamina A o retinol, B2 o riboflavina, B6 i B12. És per això, i per a poder aprofitar aquest superaliment de manera profitosa, que a continuació us presentem una recepta, també de proximitat i de la zona, per a usar les gambes de Vilanova i extreure’n el potencial.

Arròs a la Sitgetana amb Gambes de Vilanova!

Ingredients per a l’arròs: 300g de costella de porc tallada a trossos; 1 sípia mitjana, tallada a daus grossos; 100g de ceba picada; 150g de pebrot vermell, a daus; 150g de pebrot verd tallat a daus; 250g de tomàquet madur, pelat i tallat petit; 80g de pèsols desgranats; 400g d’arròs; 60g de llard; 60 ml d’oli d’oliva; 1 pessic de sal; 1 copeta de malvasia de Sitges; 600 ml de brou de carn; 600 ml de brou de peix.

Ingredients per a la picada: Uns quants brincs de safrà; 3 grans d’all; un grapadet d’ametlles torrades.

Ingredients per a acabar l’arròs: 4 salsitxes; 4 gambes de Vilanova; 4 escamarlans; 12 cloïsses.

Instruccions:
  1. En una cassola, posa-hi l’oli i el llard, i un cop estiguin ben calents, daura-hi la costella. Quan estigui enrossida, reserva-la. Si pot ser, que la cassola sigui de ferro colat.
  2. Afegeix-hi la sípia i deixa que es cogui fins que s’hagi begut tota l’aigua que desprèn.
  3. Torna-hi a incorporar la costella, la ceba i els pebrots tallats i sofregeix durant uns minuts.
  4. Incorpora el tomàquet ratllat, el got de malvasia i una mica de sal. Deixa-ho coure a foc lent durant uns 30 minuts.

CURIOSITAT! En aquest pas, hi incloem la Malvasia per a treure l’acidesa al tomàquet. Mentre que s’hi acostuma a posar-hi sucre, el xef Antoni Rafecas hi posa Malvasia sitgetana!

  1. Prepara una picada al morter amb una mica de sal: Primer de tot, safrà, continua amb l’all i, finalment, les ametlles. Treballa-ho fins a obtenir una pasta ben fina i afegeix-hi un cullerot de brou per a acabar de lligar-la.
  2. Afegeix el brou i els pèsols a la cassola. Quan bulli, incorpora-hi l’arròs i la picada.
  3. Un cop estigui a mitja cocció, tasta-ho, rectifica de sal, si cal, remena suaument i afegeix els escamarlans, les gambes, les salsitxes i les cloïsses.
  4. Posa la cassola al forn uns minuts per gratinar, lleugerament, la superfície; però vigila, que el plat ha de quedar suculent, no sec!
  5. I, finalment i més important, gaudeix del tresor mediterrani.

Si vols acompanyar l’arròs i completar un àpat completament garrafenc, no et perdis la nostra recepta de Xató Vegà!

Si el que busques és, per contra, una recepta més senzilla, hi ha una infinitat de possibilitats amb les gambes de Vilanova; una d’elles: a la planxa, amb oli infusionat amb romaní. Una versió que manté el caràcter marí intens i que afegeix una emulsió suau i aromes que evoquen la cuina d’autor.

La Gamba… de Vilanova?

Al Garraf, com a totes les comarques, hi ha rivalitats que condicionen els seus habitants. En aquest cas, la rivalitat més ferma i duradora és entre les dues viles de mar principals: Vilanova i Sitges. Tot i que Vilanova ha estat històricament la població més important de la comarca, com a capital i com a ciutat amb més població, Sitges ha crescut de manera molt notòria en les últimes dècades, i ha pres molta importància pel turisme, però també pel port d’Aiguadolç.

Aquesta rivalitat ha tenyit, de manera satírica, les festivitats: els versots dels diables o de les gitanes, les fires de Xató, les celebracions i, fins i tot, el Carnaval s’han fet ressò de la competència. De fet, la batalla per veure qui té un carnaval més important és constant; enguany, fins i tot, la colla “No Klia”  va enganxar un rètol a la porta de l’Ajuntament de Vilanova per a continuar la competència. I, efectivament, la gamba no n’ha quedat aliena. La colla “Huertos” del carnaval sitgetà, que vestien de mariners, ha lluït un rètol on es llegia “l’autèntica gamba vermella de Vilanova és de Sitges”.

La cuina de Quaresma a Catalunya: tradició, austeritat i saviesa gastronòmica

La cuina de Quaresma forma part del calendari gastronòmic català i ens recorda com la tradició religiosa va modelar receptes plenes d’enginy, amb el bacallà, els llegums i els bunyols com a protagonistes.

La gastronomia catalana està profundament vinculada al calendari festiu i religiós. Si el Nadal té els seus canelons i la Pasqua la seva mona, el període de Quaresma també ha deixat una empremta clara en la nostra manera de cuinar i de menjar. Més enllà del seu origen religiós, la cuina de Quaresma és avui un patrimoni cultural que explica com la societat catalana va saber transformar la restricció en creativitat culinària.

Durant les setmanes que precedeixen la Pasqua, la tradició cristiana marcava l’abstinència de carn, especialment els divendres. Aquesta limitació va consolidar un repertori de plats basats en peix, verdures i llegums que encara avui ocupen un lloc destacat a les llars i restaurants del país.

El bacallà: el gran protagonista

Si hi ha un ingredient que simbolitza la Quaresma a Catalunya és el bacallà. Conservat en salaó, era un producte assequible, fàcil de transportar i de llarga durada, fet que el convertia en una opció ideal en èpoques d’abstinència.

El bacallà es preparava —i es prepara— de múltiples maneres: amb samfaina, amb cigrons, esqueixat en amanida o gratinat amb allioli. Aquesta versatilitat demostra fins a quin punt la cuina catalana ha sabut treure profit d’un producte senzill, transformant-lo en plats plens de sabor i identitat.

En moltes cases, encara avui, el divendres és dia de bacallà. No tant per obligació religiosa com per continuïtat cultural. El gest de dessalar-lo amb paciència i cuinar-lo lentament connecta generacions i manté viu un saber culinari transmès oralment.

Llegums, verdures i plats de cullera

La cuina de Quaresma també posa en valor els llegums i les verdures de temporada. Els cigrons, les llenties i les mongetes es converteixen en base de plats humils però nutritius. Sovint s’acompanyen d’espinacs, bledes o carxofes, ingredients habituals dels mesos d’hivern i inici de primavera.

Aquest tipus de cuina ens parla d’una economia domèstica basada en l’aprofitament i el respecte pel producte. Sense grans excessos, però amb una combinació equilibrada de sabors i textures. La saviesa popular va saber convertir la necessitat en virtut, creant receptes que avui reivindiquem com a part essencial del nostre patrimoni gastronòmic.

Els bunyols de Quaresma: el toc dolç

La restricció no excloïa el plaer. Durant aquest període també es preparen els tradicionals bunyols de Quaresma, petites peces fregides, sovint aromatitzades amb anís o llimona i empolsinades amb sucre.

Aquests dolços apareixen especialment els dimecres i divendres, i omplen pastisseries i fleques d’arreu del territori. Són un exemple clar de com el calendari litúrgic marcava el ritme de producció i consum, configurant una cultura gastronòmica estacional.

Els bunyols no només aporten un contrapunt dolç a l’austeritat general del període, sinó que també reforcen la dimensió comunitària: es comparteixen en família, a la feina o amb els veïns, convertint un costum religiós en una pràctica social.

Tradició i contemporaneïtat

Avui, la cuina de Quaresma ha transcendit l’àmbit estrictament religiós. Restaurants i cuiners la recuperen i reinterpretan, posant en valor el bacallà i els plats vegetals en clau contemporània. Aquesta revisió no elimina l’essència original, sinó que la contextualitza en una societat diversa i menys vinculada a l’obligació litúrgica.

A més, en un moment en què es reivindica una alimentació més sostenible i amb menor consum de carn, la cuina de Quaresma adquireix una nova actualitat. El protagonisme del peix, els llegums i les verdures encaixa amb tendències actuals que aposten per dietes més equilibrades i respectuoses amb el medi ambient.

Un patrimoni viu

La cuina de Quaresma ens recorda que la gastronomia catalana és fruit d’una història compartida. Cada recepta explica una manera d’entendre el món, d’organitzar el temps i de relacionar-se amb el territori.

Recuperar aquests plats no significa mirar enrere amb nostàlgia, sinó reconèixer el valor cultural que contenen. El bacallà amb cigrons, els guisats de verdures o els bunyols no són només receptes: són fragments de memòria col·lectiva.

A “Catalunya al plat!” creiem que conèixer aquestes tradicions ens ajuda a entendre millor qui som. La cuina de Quaresma, amb la seva aparent senzillesa, és una mostra de com la identitat culinària catalana s’ha construït a partir de l’equilibri entre necessitat, creativitat i comunitat.

En definitiva, aquest període del calendari ens ofereix una oportunitat per redescobrir sabors autèntics, valorar el producte de temporada i reconnectar amb una part essencial del nostre llegat gastronòmic.

Tres receptes ‘Gluten Free’ que et canviaran la vida

Menjar bé ha de ser un plaer a l’abast de tots, per això portem tres idees que si ets celíac o tens alguna intolerància al gluten et solucionaran la vida. De la mà de Nestlé, us portem tres receptes per, d’aquesta manera, tenir diverses opcions a l’hora de preparar el que tant ens agrada, menjar.

Què significa “Gluten Free”?

La dieta sense gluten implica eliminar totalment l’ingredient gluten de la teva alimentació. Aquest conjunt de proteïnes es troba principalment en cereals com el blat, l’ordi i el sègol, i la seva ingesta per part d’una persona amb celiaquia o sensibilitat pot provocar reaccions digestives i immunològiques importants. Perquè un aliment sigui considerat sense gluten, el seu contingut de gluten ha de ser inferior a 20 parts per milió (ppm). Això no només afecta el que mengeu, sinó també com es manipulen i preparen els aliments, especialment quan es cuina en espais on també s’elaboren plats amb gluten.

Atenció! Risc de Contaminació Creuada!

Un dels reptes més grans per a qui segueix una dieta sense gluten no és només evitar aliments amb gluten, sinó evitar la contaminació creuada: restes microscòpiques d’aliments amb gluten que poden entrar en contacte amb plats que per naturalesa no en duen. Aquesta contaminació pot passar durant la compra, la manipulació a casa o a la mateixa cuina d’un restaurant.

  • Alguns consells per minimitzar aquest risc:

Separar utensilis: tenir estris exclusius per a aliments sense gluten (taulers de tallar, torradores, estris de mescla).

Neteja rigorosa: rentar superfícies i mans amb aigua i sabó abans de cuinar.

Zones de treball separades: evitar que aliments amb gluten i sense gluten es toquin o comparteixin espais.

Lectura diligent d’etiquetatge: assegurar que el producte porti la menció “sense gluten”, no només perquè no contingui traces.

Ara sí, receptes!!!

Salmó amb cítrics

  • Ingredients

2 brics petits de Llet evaporada per cuinar 

500 g de salmó fresc en filets (sense pell, ni espines)

12 gambes (120g)

100 g de escalunya

2 dents d’all

150 g de carbassa rostida en glaçons petits

1 cullerada d’oli d’oliva verge extra 

Ratlladura d’1 taronja

Ratlladura d’1 llimona

Ratlladura d’1 llima

Pebre

Sal

  • Elaboració

Assequeu bé el salmó i marqueu-lo en una paella ben calenta amb l’oli d’oliva, 2 minuts per cada costat. Salpebreu-ho i reserveu-ho. A la mateixa paella, marqueu les gambes per ambdós costats i reserveu-ho amb el salmó. evaporada per cuinar. Salpebreu i deixeu cuinar a foc mitjà uns 5 min. remenant de tant en tant. Afegir el salmó, tapar i cuinar uns 2-3 min més a foc baix. Picar la escalunya i els alls. Sofregir a la mateixa paella durant 3 minuts. Afegir les gambes, la carbassa, les ratlladures i la llet evaporada per cuinar. Salpebreu i deixeu cuinar a foc mitjà uns 5 min. remenant de tant en tant. Afegir el salmó, tapar i cuinar uns 2-3 min més a foc baix.

Crema de Whisky amb productes NESTLÉ:

  • Ingredients

130 ml de whisky

1 llauna petita de llet condensada: LA LECHERA

5g de NESCAFÉ Clàssic Natural

1 cullerada de Nesquik Intens 100% cacau pur

1 cullerada d’essència de vainilla

200ml de nata per a montar

  • Elaboració

Col·locar tots els ingredients a la cegada al vas de la batidora i triturar fins a integrar-los tots bé. Probar i rectificar al gust de cadascú. Refrigerar en una ampolla de vidre fins al moment de consumir. Servir-la sola o amb gel.

Aletes de pollastre amb fregidora d’aire amb salsa d’alls i parmesà

  • Ingredients

1 bric petit de llet evaporada per  a cuinar

6oo g d’aletes de pollastre (partides per la meitat)

Sal

Pebre

All en pols

Pebre vermell dolç o picant

2 cullerades d’oli d’oliva verge extra per als alls i una de gran per a les aletes

2 cabeces d’all

50 g de parmesà rallat

  • Elaboració dels alls rostits:

Talla una mica la part superior dels alls. Empolvora’ls amb pebre, sal i all en pols al gust. Afegeix-hi l’oli per sobre i embolica’ls amb paper d’alumini. Porta’ls a la fregidora d’aire durant 25-30 minuts a 200 ºC, fins que els alls estiguin tendres. Retira’ls, deixa’ls refredar una mica i treu els alls de les pells.

  • Elaboració de la salsa:

Treu els alls de les pells i posa’ls en un bol juntament amb el parmesà i la llet evaporada per cuinar. Tritura-ho fins a obtenir una salsa fina. Posa-la a escalfar uns 5 minuts a foc suau, remenant fins que la salsa espesseixi.

  • Elaboració de les aletes:

Posa les aletes en un bol amb l’oli, sal, pebre, all i pebre vermell. Remena-ho bé perquè quedin condimentades per tots costats. Porta-les a la fregidora d’aire, sense amuntegar-les, a 180 ºC durant uns 30 minuts, donant-los la volta a mitja cocció. Serveix les aletes cruixents amb la salsa d’alls i parmesà.

Xató Vegà, perfecte per al final de l’Hivern!

Gaudeix d’una variant vegana del tradicional Xató penedesenc. A més, es convida a conèixer la cultura i tradició d’una zona privilegiada de Catalunya: el conjunt Penedès-Garraf.

Per molt que ens vulguem enganyar, el fred encara continua amb nosaltres; ja sabem què diuen del dia de la Candelera: que si riu, l’hivern és viu! I ben viva és, també, la temporada de Xató a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès.

Què és el Xató?

El Xató és l’amanida per excel·lència de la vegueria del Penedès: escarola cruixent i fresca, acompanyada de bacallà, tonyina, anxova o seitons i un grapat d’olives; tot això, banyat per una salsa amb el gust de nyores i oli d’oliva. En resum, fa un repàs gastronòmic de tot allò que caracteritza el territori: el mar i l’hort. En altres paraules, i tal com ho descriuen des de l’organització de la Ruta del Xató, és un “plat lleuger i, alhora, intens; refrescant però saborós; tradicional i innovador a la vegada”, del qual “en pots menjar tant com vulguis, perquè és molt sa i té tots els beneficis de la dieta mediterrània”. No obstant això, no és un plat que sigui apte per a persones vegetarianes o veganes, per la incorporació de peix en la recepta; així doncs, a continuació es presenta una recepta alternativa, per a gaudir d’un Xató vegà!

Com a ingredients tenim: un parell d’escaroles fresques, pebrot vermell escalivat, un grapat d’olives arbequines, un grapat d’olives negres d’Aragó, una llesca de molla de pa vegà (sense crosta), un o dos grans d’all, trenta-cinc ametlles torrades, dotze avellanes torrades, vuit nyores escaldades, oli d’oliva, sal i vinagre al gust.

Per a preparar l’amanida, en aquest cas, ens centrarem en la recepta típica de Vilanova i la Geltrú , però cada vila té la seva amb les seves pròpies característiques!

Recepta

El primer pas és deixar la molla de pa en remull i picar els alls amb la sal al morter. Un cop els hàgim aixafat bé, hi anem afegint els fruits secs, fins que aconseguim una pasta homogènia. Escaldem les nyores, en raspem l’interior i n’aboquem les polpes al morter. Seguidament, escorrem la molla de pa i la incorporem a la salsa. Lentament, anem abocant l’oli mentre barregem, fins que obtinguem la consistència desitjada; que no sigui ni massa espessa ni massa líquida.

Finalment, barregem una part de la salsa amb l’escarola i les olives i, un cop emplatem la barreja, posem uns trossos de pebrot vermell per sobre, així com un parell d’olives més per decorar. La resta de la salsa, la presentem en un bol o una salsera al costat perquè el comensal pugui posar-se’n tanta com en vulgui.

I així de senzill és fer un Xató vegà! (Inspirat per la recepta de la web Cuina de l’horta).

El Xató és molt més que la mateixa amanida!

Això, però, no és tot. M’agradaria aprofitar aquest espai per a fer una recomanació, per a totes aquelles persones a qui us agradi el Xató o tingueu ganes de tastar-lo: aneu a visitar la Ruta del Xató. És una experiència que et transporta pels paisatges del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf que, a banda de l’amanida i dels bons vins DO del Penedès, ofereix més de 200 propostes d’oci de cultura, de natura, entre altres àmbits. Totes aquestes activitats – que pots gaudir sol, en parella, amb família o, fins i tot, amb amics – garanteixen que coneguis, no només la gastronomia, sinó la cultura d’un territori ben viu i culturalment actiu, com ho és la Vegueria del Penedès. Si, per contra, el que més et crida l’atenció és, únicament, el menjar, doncs pots visitar qualsevol dels restaurants acreditats al Penedès-Garraf, que et conviden a tastar la cuina tradicional de la zona a qualsevol de les següents localitats: Calafell, Cubelles, Cunit, el Vendrell, la Bisbal del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú.

La 29a edició de la Ruta del Xató

En resum, el Xató no només és una amanida, és un tastet d’història, de cultura i de vida d’un dels territoris amb més tradició i activitat de tot Catalunya: la vegueria del Penedès. Afanya’t a gaudir de la 29a edició de la Ruta del Xató, inaugurada l’11 de novembre del 2025 i que durarà fins ben entrat el març d’aquest any. Una iniciativa que ha reunit figures il·lustres com a ambaixadors, entre els quals s’inclou Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Toni Albà, Lax’n Busto i la Cubana. Enguany, la reconeguda com a ambaixadora és Gessamí Caramés, xef i presentadora calera.

100 plats indispensables per la cuina catalana de Jaume Fàbrega i Colom

Si vols aprendre sobre la gastronomia catalana i submergir-te en un gran recull de receptes, 100 plats indispensables per la cuina catalana de Jaume Fàbrega i Colom , és el teu llibre.

100 plats indispensables per la cuina catalana de Jaume Fàbrega i Colom és un receptari que recull 100 receptes tradicionals i modernitzades considerades indispensables de la gastronomia catalana.

Aquest llibre no només conté receptes sinó que ajuda a entendre la cuina catalana a partir de pinzellades culturals entre les seves pàgines. D’aquesta manera, aquell que llegeix el llibre aprèn a cuinar plats catalans tradicionals i alhora aprèn una mica sobre la cultura catalana. L’autor, Jaume Fàbrega i Colom, és un escriptor i especialista en cuina catalana i mediterrània considerat el primer autor gastronòmic de Catalunya amb més de seixanta publicacions.

En aquest llibre plasma les receptes de forma clara i adaptada a la modernitat. Receptes que representen tant la cuina de les àvies com la cuina de restaurants contemporanis, mostrant l’evolució de la gastronomia catalana. Els lectors poden trobar receptes que coneixen les famílies catalanes, però adaptades a la modernitat, d’aquesta manera tothom se sent representat i és capaç de reproduir els plats. El fet que l’autor hagi escollit els plats més tradicionals i essencials de la cuina catalana, permet que els lectors no només aprenguin a cuinar plats tradicionals catalans, a partir de receptes redactades per un dels autors astronòmics millors considerats de Catalunya, sinó que permet als usuaris del receptari entendre identitat culinària i a la vegada, cultural, del territori, ja que la gastronomia, és una branca molt forta de la terra catalana.

Les 100 receptes estan dividides en seccions perquè el lector les pugui consultar de manera clara i ordenada com ara “salses i bases”, “entrants, amanides i guarnicions” i “olles, escudelles i sopes”, entre moltes altres seccions que es poden visualitzar a l’índex i que permeten entendre que tot plat té la seva importància dintre de la gastronomia catalana. 100 plats indispensables per la cuina catalana, un llibre destinat a totes les generacions, a catalans i no catalans, estimats dels plats més dolços i més salats; destinat a qualcú que vol aprendre sobre la cuina catalana i que no pot esperar a tastar-la.

La cuina mediterrània de Carme Ruscalleda

Un recorregut per la cuina mediterrània des de la mirada d’una de les xefs catalanes més reconegudes internacionalment, centrant-se en l’ús dels productes locals i la combinació equilibrada entre el més tradicional, la innovació i la creativitat.

La cocina Mediterránea de Carme Ruscalleda és un llibre de cuina publicat per Carme Ruscalleda i Serra l’any 2007 pel segell Salsa Books. L’obra, de 224 pàgines, recull receptes i reflexions que volen compartir l’experiència professional de la xef i la seva manera d’entendre la cuina mediterrània. El volum presenta plats pensats per a persones amb curiositat culinària que busquen preparar receptes saboroses, equilibrades i adaptables a la cuina domèstica.

Carme Ruscalleda, nascuda a Sant Pol de Mar (Barcelona, 1952) és una de les cuineres catalanes amb més projecció internacional. Al llarg de la seva trajectòria ha estat reconeguda amb diverses estrelles Michelin gràcies a la feina desenvolupada en restaurants com Sant Pau, convertit en un referent de la gastronomia contemporània.

Aquest llibre no es planteja com un receptari tradicional. Tal com s’indica en la seva presentació, Ruscalleda hi comparteix “el fruit de la seva experiència i del seu treball”, amb propostes culinàries adaptades al ritme de vida actual: plats moderns, saludables i relativament ràpids d’elaborar, però sempre vinculats a la tradició mediterrània. Les explicacions busquen fer la cuina entenedora i accessible, amb indicacions clares que permeten reproduir les receptes amb seguretat.

A través de les seves pàgines, el llibre convida a explorar sabors mediterranis autèntics a partir d’ingredients frescos i de qualitat. Es posa especial èmfasi en l’ús de productes de proximitat i de temporada, elements centrals en la filosofia culinària de Ruscalleda. Aquest enfocament reflecteix una manera de cuinar que combina el plaer gastronòmic amb una alimentació equilibrada, característica de la cultura mediterrània.

L’obra també mostra la capacitat de la xef per reinterpretar plats arrelats a la tradició sense perdre’n l’essència. Mitjançant noves formes de presentació i combinacions d’ingredients, Ruscalleda demostra com la innovació pot conviure amb el respecte pels sabors de sempre. El llibre ha esdevingut una mostra de com la cuina mediterrània pot evolucionar amb creativitat, mantenint la seva identitat culinària.