El “mar i muntanya” del Segle XXI

Els plats de “mar i muntanya” són essencials a la cuina catalana. Quin són el seus orígens? I com podem reinventar alguns d’aquests àpats per a fer-los més moderns, sense perdre la seva essència?

Catalunya és un territori privilegiat: en menys d’una hora pots passar dels alts pics del Pirineu català cap al blau més intens i cristal·lí de la costa oest del Mediterrani. I, com a país amb molta activitat culinària que som, aquest ventall també es veu reflectit en els nostres plats. És per això que un dels nostres plats estrella són aquells que inclouen el concepte “mar i muntanya”, la barreja del producte marí i de la muntanya. Un diàleg entre el territori català, la seva gent, els productes alimentaris i la cuina; ja ho deia Josep Pla:

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”.

D’on neix el “mar i muntanya”?

L’origen d’aquest tipus de plats es creuen a l’Empordà, gràcies a les curtes distàncies entre les serralades muntanyoses i la costa mediterrània, fa més d’un segle. La carn més comuna en aquest plats és el pollastre, que era la més barata per als pescadors catalans. Així doncs, compraven un pollastre sencer per a la casa, i el mataven quan creien que era el moment per a menjar-se’l; usualment en dates assenyalades. Com que la vida no era senzilla i només podien comprar un sol pollastre, que no arribava per a la majoria de famílies, varen omplir la cassola amb marisc. Per la seva facilitat de capturar, solien utilitzar escamarlà, que oferia un contrast molt saborós, i acabaven el plat amb un sofregit i una picada de fruits secs, un complement típic de la cuina catalana.

Amb tot això, neix un dels plats més comuns de la categoria “mar i muntanya”: el pollastre amb escamarlans. Un àpat que, tot i que abans semblava una estranya combinació i un plat de necessitat, actualment és una absoluta menja de la cuina catalana.

Recepta!! Arròs a la cassola cítric amb porc rostit

Avui, però, agafarem un altre plat de “mar i muntanya”, l’arròs a la cassola, i en farem una versió lleugerament més moderna i actualitzada.

Ingredients:

320 g d’arròs rodó, 400 g de costella de porc tallada petita, 4 salsitxes fresques, 1 ceba mitjana, 2 tomàquets madurs ratllats, 1’2 l de brou suau de carn, pell ratllada de ½ llimona, un raig petit de suc de taronja, farigola fresca, oli d’oliva verge extra, sal i pebre.

Preparació:
  1. Primer de tot, per a preparar la carn, salpebrarem la costella i les salsitxes i les rostirem al forn a 190º, fins que quedin daurades i sucoses. Les reservem i en guardem, també, el suc que deixin anar.
  2. Sofregim la ceba a foc mitjà fins que estigui lleugerament daurada. Afegim el tomàquet i el cuinem fins que perdi l’aigua, però sense enfosquir-lo massa. Un cop estigui, incorporem els sucs del rostit.
  3. Afegim l’arròs al sofregit, el nacarem un parell de minuts i hi incorporem el brou calent. A mitjà cocció afegim un petit raig de suc de taronja. Quan faltin 2 minuts aproximadament, posem la pell de llimona ratllada i una mica de farigola fresca picada. Finalment col·loquem la carn rostida per sobre i acabem la cocció.
  4. Per a presentar-lo, acompanya’l d’unes fulles fresques de farigola i un filet d’oli. Si et ve de gust, li pots afegir un punt d’alioli casolà al centre.
La cuina creativa

Ja ho hem comentat, però els plats “mar i muntanya” són una representació clara i evident del que és Catalunya: un terra amb contrastos, barreges i diferències, que es resolen a una única gran cassola i que, al final, tenen un sabor exquisit. A sobre, la cuina creativa que li hem sumat no tracta d’inventar res de nou ni trencar amb allò que teníem fins ara; només busca reinterpretar aquests elements que formen el nostre territori, i que el fan ser el que és. Sense mar, no hi hauria Catalunya; i sense muntanya, tampoc.

La reinvenció del plat típic d’arròs a la cassola busca fer un homenatge a aquell àpat que tot català ha provat en algun moment de la seva vida i aportar-li nou rodatge amb una variació senzilla, però efectiva. Sempre, però, mantenint-se fidel al seu origen i a allò que el fa ser el que és. Al cap i a la fi, la tradició és important mantenir-la i honrar-la, però també és bon senyal que, part d’ella, evolucioni i s’adapti a les noves èpoques.

Ca l’Isidre: més de 50 anys representant la cuina catalana

La cuina de Mar i Muntanya és una representació clara de la gastronomia catalana en un sol plat. De la combinació del peix més fresc que hi pot haver al Mediterrani amb la carn melosa i els productes frescos de temporada, el resultat que sorgeix és una experiència gastronòmica que captura l’essència del paisatge català: contrast, equilibri i una passió profunda pel producte.

50 anys fent història gastronòmica a Barcelona 

Per aconseguir viure la millor experiència tastant la vertadera cuina de Mar i Muntanya, el restaurant Ca l’Isidre, situat al cor de Barcelona, al carrer de les Flors, és el lloc ideal. Aquest, “porta més de 50 anys elaborant plats amb aire fresc on el producte és el protagonista”. L’any 1970, el restaurant va obrir les seves portes com a restaurant de cuina de mercat on el producte de temporada era el protagonista. Aquest fet, fa que l’essència de la cuina de Mar i Muntanya tingui sentit. 

Els productes d’aquest establiment són frescos i de proximitat, ja que el seu fundador, Isidre Gironès, cada matí des què es va inaugurar el restaurant, ha anat al mercat de la Boqueria a la cerca dels millors productes de cada temporada per elaborar exquisides receptes de la cuina tradicional catalana. El saber fer d’Isidre i de la seva esposa Montserrat, ha convertit a Ca l’Isidre en un referent de la Ciutat Comtal, guanyant-se la fidelitat d’un públic amb un gust excel·lent per la bona gastronomia. 

La tradició d’un negoci familiar 

Un bon restaurant no pot quedar-se enrere amb les generacions, i és per això que aquest negoci ha passat de pares a fills, sent actualment la Núria, la filla de l’Isidre, la que s’encarrega actualment de fer les receptes juntament amb l’equip de cuina i el xef. Des de molt jove, la Núria compagina els estudis de Gestió Hotelera amb el treball de cuina i pastisseria al restaurant dels seus pares. D’aquesta manera, se segueix mantenint viva l’essència de Ca l’Isidre

L’amor pels fogons que li va transmetre la seva àvia Àngela i l’admiració del seu pare per la cuina francesa la condueixen a continuar la seva formació a França i Suïssa on recorre algunes de les millors cuines d’Europa del moment. Posteriorment, realitza cursos de pastisseria a França. Finalitzada aquesta etapa, es reincorpora a Ca l’Isidre. La seva inquietud pel món del vi, heretada del seu pare, la porta a cursar estudis de Sommelier, i s’uneix a l’equip de sala del restaurant, per atendre els clients i seleccionar els vins. 

Els mèrits de representar la gastronomia catalana 

Al llarg de la trajectòria del restaurant, cada vegada ha anat sortint més a la llum la seva qualitat gastronòmica i culinària. Aquest fet, ha portat a que Ca l’isidre sigui el guanyador de diversos premis que honren la seva qualitat i la feina ben feta. El primer d’ells, va ser la Medalla del Turisme de la Generalitat de Catalunya, l’any 1981. Des d’aquell moment, la seva fama no va parar de créixer. L’any 1991, li van donar reconeixement com al millor restaurant de Barcelona. Altres distincions com la medalla al mèrit turístic d’Espanya el 2009 i 1 sol a la guia Repsol el 2022, són un clar exemple del creixement de la casa.

Un menú ple de tradició catalana a cada plat

El menú de Ca l’Isidre és un homenatge a la cuina catalana més autèntica, amb una proposta basada en el producte de temporada i en receptes tradicionals executades amb precisió i respecte. La carta varia al llarg de l’any per adaptar-se als ingredients frescos disponibles, fet que garanteix una experiència gastronòmica sempre viva i arrelada al territori. Els plats de mar i muntanya hi tenen un paper protagonista, reflectint l’essència d’una gastronomia que combina els sabors intensos de la terra amb la delicadesa del mar.

Entre les especialitats més emblemàtiques destaquen elaboracions clàssiques com el pollastre amb escamarlans, els arrossos mariners o els guisats de temporada amb bolets, que evoquen la tradició de les cuines familiars catalanes elevades a l’alta restauració. El restaurant també ofereix peixos frescos de llotja, carns seleccionades i entrants que posen en valor verdures i productes de proximitat, sempre tractats amb una tècnica que en potencia el sabor natural.

 

Les postres, reconegudes amb premis gastronòmics, completen l’experiència amb una combinació d’elaboracions clàssiques i tocs creatius que mantenen l’equilibri entre tradició i elegància. Així, el menú de Ca l’Isidre no és només una successió de plats, sinó un recorregut per la memòria culinària de Catalunya, on cada proposta explica una història vinculada al paisatge, a les estacions i a la cultura gastronòmica del país.

La millor opció per gaudir de la veritable cuina de Mar i Muntanya 

D’aquesta manera, es pot veure que Ca l’Isidre és molt més que un restaurant. És un veritable símbol de la cuina catalana que aconsegueix combinar tradició, qualitat i innovació de la millor manera possible. Des dels seus plats de mar i muntanya fins a la cura en el servei i l’ambient acollidor, tot contribueix a crear una experiència gastronòmica completa i memorables. Els nombrosos premis i reconeixements al llarg de dècades avalen el seu prestigi i la seva capacitat per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència. Visitar Ca l’Isidre significa endinsar-se en la història culinària de Catalunya i gaudir d’una proposta que celebra el producte, la tècnica i la passió per la bona cuina.

Fricandó de seitan: el guisat vegà català perfecte pel diumenge

El fricandó de seitan és una reinterpretació vegetal d’un dels guisats més tradicionals de la cuina catalana. És una versió vegetariana i adaptable a veganda que respecta la tècnica i l’essència del plat. El resultat és una mostra evident que la cuina tradicional pot adaptar-se als nous temps sense renunciar a la seva essència.

El fricandó vegetal s’ha convertit en un aliat imprescindible per a totes aquelles persones que estimen la gastronomia catalana però volen prescindir d’un element fonamental del plat, com és el cas de la carn. Es tracta d’una versió vegetariana – i fàcilment adaptable a vegana – d’un dels guisats més tradicionals del país, el fricandó de vedella amb bolets. 

Aquesta recepta del fricandó permet demostrar que es pot gaudir dels sabors de sempre amb ingredients d’origen vegetal, sense necessitat de recórrer als aliments càrnics. El plat és l’exemple perfecte de com la cuina catalana evoluciona en funció del període corresponent sense perdre la seva identitat. 

Explicació del tradicional fricandó

El fricandó clàssic és un estofat de filets fins de vedella amb un bon sofregit. Els ingredient necessaris per l’elaboració tradicional del plat son: ceba, vi, bolets de temporada i una picada final d’avellanes o ametlles, all i julivert. 

En la nova versió de seitan, la tècnica i l’ànima del plat es mantenen intactes: el que canvia de manera completament radical és la proteïna principal. El seitan, elaborat a partir de gluten de blat, té una textura ferma que aguanta molt bé les coccions llargues. 

Tanmateix, aquest aliment absorbeix els sabors del guisat, cosa que el converteix en un substitut ideal per recrear el fricandó sense utilitzar productes animals. Per als vegetarians i vegans, és una porta directa als records de diumenge a casa l’àvia, però adaptada al seu estil de vida.

Recepta del fricandó de seitan

Per preparar un fricandó de seitan apte per a vegetarians, el procés comença tallant el seitan a filets prims, d’uns mig centímetre de gruix. Aquests talls se solen enfarinar lleugerament i fregir-los en una paella amb oli d’oliva fins que quedin daurats per fora; així aconsegueixen una textura més ferma i un punt torrat que recorda el segellat de la carn. 

Un cop fregits, es reserven. A la mateixa cassola es fa el sofregit: ceba picada molt fina i, si es vol, un gra d’all, cuinats a foc suau fins que prenen un color daurat i una textura melosa. En moltes versions també s’hi incorpora una mica de concentrat de tomàquet o tomàquet ratllat, deixant-lo coure fins que el sofregit queda ben concentrat i fosc. Aquesta darrera recomanació només depèn del gust de cadascú, es completament opcional. 

El pas següent és incorporar-hi els bolets, un ingredient clau en el fricandó. Es poden utilitzar xiitakes, rossinyols, moixernons o una barreja de bolets frescos i secs rehidratats, segons la temporada. Els bolets s’afegeixen al sofregit, es deixen suar i s’hi aboca una mica de vi blanc o vi ranci, que es deixa reduir per concentrar els sabors. 

Després s’hi afegeix brou vegetal i una mica més d’aigua, es rectifica de sal i pebre, i es deixa coure a foc baix perquè tots els ingredients vagin lligant. En aquest moment es torna a posar el seitan a la cassola, deixant que faci “xup-xup” perquè es confita amb la salsa.

La picada com a element primordial al fricandó

Un element molt característic del fricandó, que també es pot mantenir en la versió vegetariana, és la picada. Tradicionalment es fa amb avellanes o ametlles torrades, pa fregit, all i julivert, tot ben picat al morter fins a obtenir una pasta espessa. Aquesta picada s’afegeix al final de la cocció, quan la salsa ja ha reduït una mica, i es deixa coure uns minuts més. 

El resultat és una salsa densa, saborosa i amb una textura vellutada que embolcalla el seitan i els bolets. Si es vol un plat completament vegà, només cal substituir el pa fregit per pa sense ingredients animals (o fins i tot prescindir-ne) i assegurar-se que el vi i el brou vegetal siguin aptes.

Importància del fricandó pels vegetarians i vegans

Per a les persones vegetarianes i veganes, el fricandó de seitan té una doble importància. 

D’una banda, els permet seguir connectades amb la cuina catalana tradicional, reproduint receptes familiars en format vegetal sense renunciar a les tècniques, als temps de cocció ni als rituals de taula. 

De l’altra, simbolitza que la gastronomia catalana és viva i capaç d’integrar noves sensibilitats: l’atenció al benestar animal, la sostenibilitat i la necessitat de reduir el consum de carn formen part del debat actual, i plats com aquest ofereixen una resposta coherent i saborosa.

Significat del fricandó

En molts casos, el fricandó de seitan es converteix en el plat estrella dels dinars de festa en famílies on conviuen persones omnívores, vegetarianes i veganes. Servit amb arròs blanc, patates al forn o una mica de pa per sucar, és un segon plat complet i nutritiu, ric en proteïnes vegetals i amb tot el caràcter de la cuina casolana catalana.

En definitiva, el fricandó de seitan és la prova que el receptari tradicional pot ser reinterpretat sense perdre’n l’essència. Permet que persones veganes participin plenament de l’imaginari gastronòmic del país, no com a convidades “aparte” sinó com a protagonistes d’un plat que ja es pot considerar part del nou clàssic català.

El mercat de l’Abaceria: gentrificació o necessitat?

El mercat de l’Abaceria porta uns anys de retard en les seves obres amb crítiques cap a la gentrificació

Aquest estiu del 2026 serà una data clau de cara a l’obertura del Mercat de l’Abaceria. Situat a Gràcia (Barcelona) és un mercat que fa molt temps que existeix, i molt temps que porta de retard amb les obres. De fet, s’hauria d’haver acabat, segons marcava el primer calendari establert, entre els anys 2020 i 2021. Però la pandèmia del COVID-19 i els problemes amb la retirada de la coberta, entre d’altres, han acabat endarrerint tota la reforma.

Els mercats de barri són els principals comerços de kilòmetre 0 i producte de proximitat. De fet, hi ha un munt de mercats, tant a Barcelona com arreu de Catalunya. I molts d’aquests, ja siguin municipals, més grans o més petits, són considerats com a agents de cohesió social i sostenibilitat. Apart tenen la funció d’unir amb la participació ciutadana.

Un d’ells és el mercat de l’Abaceria, un històric del barri de Gràcia. Es va inaugurar el 1892 i ha estat viu fins ara gràcies a la gent. Ara mateix està situat en una instal·lació provisional al passeig de Sant Joan, entre els carrers Indústria i Sant Antoni Maria Claret, ja que l’original està en obres des de fa ja uns anys.

Tot i els contratemps del mercat alhora d’avançar i enllestir les obres, aquest cop sí que estan avançant correctament i es preveu que aquest mateix estiu estigui finalitzat. De fet, l’estiu passat es van començar a instal·lar les peces ceràmiques de la coberta, muntar els vidres i altres tancaments de les façanes, i ara ja té una forma. Apart, l’avenç dels treballs interiors de l’equipament també s’han dut a terme de manera paral·lela.

L’actuació va a càrrec de l’institut Municipal de Mercats de Barcelona i van ser adjudicades per un import de 22,5 milions d’euros aproximadament. Les instal·lacions de les que ja hem anomenat anteriorment es van iniciar com a tal a finals d’octubre de 2023 i formen part d’un paquet total que s’eleva fins als 38 milions d’euros, incloent en la mateixa obra la construcció i reposició del mercat provisional i els treballs pel canvi de sentit de la Travessera de Gràcia.

La Covid-19 i els materials de la coberta, no són els únics problemes que han sorgit i han retrassat les obres. A més dels mencionats, s’ha de tenir en compte on es fa la construcció, què es construeix i quin és el pla. Estem parlant d’una construcció en un mercat amb molta història rere fons, i que està situada a Gràcia, un barri que cada cop està més gentrificat

De fet, la plataforma Gràcia, cap a on vas? es va mostrar el seu desacord al començament de les obres en alguns punts del tracte i acord amb l’Ajuntament de Barcelona.

La plataforma destacava que la reforma era urgent i necessària per l’estat de deteriorament del propi mercat. Però asseguraven que no calia fer un mercat tant gran, sinó que un projecte més petit i de menor dimensió ja hagués servit i hauria costat 10 milions (no els 22,5 aproximadament que costa).

El problema que criticava la plataforma és el risc que la construcció es converteixi en un focus de gentrificació. També criticaven la construcció del mercat perquè sostenien que ja hi havia altres ofertes de diferents supermercats al voltant del central, que l’oferta ja estava garantida i que aquest model comporta la destrucció del petit comerç, i la del centre de distribució de mercaderies perquè suposava un cost major del projecte que té efectes secundaris en la societat. 

A més, argumentaven que es podia convertir en una icona turística, ja que la inversió de prop de 100.000 euros per establiment que han dut a terme tot el personal de cadascuna de les parades, pot provocar que hi hagi un augment i increment dels preus. Apart, la plataforma s’oposava a la instal·lació de l’aparcament, ja que assenyalaven que acabarà fomentant l’ús del vehicle privat en una zona molt residencial, poc contaminada, i que ja compte amb unes 800 places al voltant del mercat i del seu entorn.

El que sí que és clar és que el mercat de l’Abaceria seguirà sent viu a Gràcia i continuarà oferint un producte de proximitat i de qualitat, tot i que pugui atraure turistes i estrangers amb un augment significant i considerat dels preus. És a dir, la inflació pot aparèixer. Però la tradició també es mantindrà.

Temps de Calçots

Arriba el bon temps, i això implica que arriben les calçotades. Una tradició amb història, un excusa per a compartir moments amb qui més estimem, però, com es pot fer una bona calçotada?

Si hi ha una festa gastronòmica important a la nostra estimada terra, Catalunya, aquesta és la calçotada. Una festa que va molt més enllà del menjar: és fum, converses llargues, retrobaments, sobretaules eternes, somriures i un ritual que transforma una simple hortalissa en un moment únic.

Origen:

L’origen de la calçotada es remunta a la mítica i innigualable pagesia catalana. El calçot no deixa de ser una varietat de ceba tendra, que es cultivava per a ser menjat quan els brots s’allargaven. A mesura de fer-ho, es va anar convertint en tradició, i la pràctica de fer-los al foc va esdevenir un hàbit.

Amb el temps, aquest hàbit va evolucionar a festa, i avui en dia, a moltes poblacions de Catalunya s’ha institucionalitzar com a festa /celebració popular, que més enllà d’això és una reivindicació de la cultura catalana i una excusa per a reunir-se amb familiars i amics.

Com és una bona calçotada?

Una bona calçotada inicia amb un bon foc i una bona graellada de calçots sobre aquesta, que queden lleugermanet cremats per fora, per, d’aquesta manera, poder pelar-los fàcilment. Un cop fets es serveixen i la manera correcta de menjar-los és subjectar el calçot i xuclar-lo de baix a dalt. Explicar-ho és complicat, fer-ho i viure-ho és senzill, satisfactori i obligatori. La festa no acaba aquí, el calçot ha d’anar acompanyat de salsa romesco, pa en abundància i carn a la brasa. Aquests tres complements, per a fer un abona calçotada, no poden faltar. La beguda la pot escollir cadascú, ara bé, normalment la cervesa i el vi regnen en aquesta celebració. 

Com preparar una bona calçotada, sense morir en l’intent:

Primer de tot, comprar calçots frescos i llargs, preferiblement al comerç local. Després, fer-los en una graella gran sobre les brases i deixar-los fer fins que la pell exterior estigui torrada. Quan estiguin rostits, deixa’ls reposar uns minuts dins d’una teula o bossa per que la humitat ajudi a separar la pell. I ja per acabar, pela, gaudeix i menja amb la salsa.

Per a fer una salsa romesco casolana, aproximadament per a 4 persones, es necessiten: 150 g ametlles torrades, 2 tomàquets escalivats, 2 dents d’all torrats, 1 nyora hidratada (o pebre vermell dolç), 50 g pa torrat, 100 ml oli d’oliva, 20 ml vinagre, sal i pebre al gust. 

Un cop tinguem tot això, el primer que s’ha de fer es triturar les ametlles amb el pa i l’all, afegir després la nyora i els tomàquets, emulsionant-ho tot amb l’oli i el vinagre, fins aconseguir una textura espessa, però untuosa. El romesco de l’àvia sempre és el millor, però aquesta versió funciona prou bé. 

On i com fer una Calçotada?

La calçotada és una festa tradicional de la nostra cuina, la cuina catalana. Per a fer-la bé, s’ha d’optar per calçots / producte de proximitat, per a preservar la identitat del plat. La carn ha de ser bona, de carnisseria, no carn de qualsevol lloc. Com el pa, indispensable que sigui de forn, és l’aliat clau d’una gran calçotada. 

A Catalunyalplat, no discriminem a ningú, i molts cops, el problema és no tenir un espai per a poder fer una bona calçotada. Una bona alternativa és anar a restaurants que n’ofereixin de qualitat. Aquí us deixem una llista amb els nostres preferits:

Adreça: N240, Km 17, N240 km17, 43800 Valls, Tarragona

Telèfon: 977 60 13 50

Més de 50 anys oferint calçotades a Valls. A Casa Fèlix ofereixen un Menú de Calçotada per 47 euros, que inclou:

  • Calçots amb Salsa
  • Botifarra amb mongetes
  • Carn de xai a la brasa amb carxofa i all-i-oli
  • Crema catalana
  • Vi Blanc del penedès o Negre del Montsant
  • Cava Brut Nature

 

Adreça: T-722, 43143 El Milà, Tarragona

Telèfon: 641 91 60 82

A aquesta masia de tarragona s’ofereix un Menú de Calçotada per 64 euros, que inclou:

  • Copa i aperitiu de benvinguda
  • Calçots amb la nostra salsa
  • Costelles i mitjanes de xai, llonganissa i botifarra negra acompanyades de carxofa i mongetes del ganxet
  • Crema catalana i taronja
  • Pa torrat, vi, cava, aigua i refresc
  • Cafè o infusió

 

 

Calç Xim, Sant Pau d’Ordal.

Adreça: Plaça de Subirats, 5, 08739 Sant Pau d’Ordal, Barcelona

Telèfon: 938 99 30 92