Etiqueta: vegetarià

Vegetarians i Vegans: 2 estils de vida relacionats i alhora diferents

Ser vegà i vegetarià no és el mateix

A dia d’avui, encara hi ha molta gent que confon el fet de ser vegetarià i vegà. Es tracten de dos estils de vida relacionats amb l’alimentació que tenen diferències pel que fa als aliments que es consumeixen. Mentre els vegetarians no consumeixen carn animal, els vegans exclouen tots els productes d’origen animal de la seva dieta i vida, inclosos aquells que no són per consumir.

No hi ha dubte que les dietes basades en productes d’origen vegetal estan en tendència: entre 2000 i 2017, el consum de làctics va caure un 24%. I no és només una moda. Les dietes integrals d’origen vegetal estan associades amb un pes corporal més baix i un risc reduït de diverses afeccions cròniques, com malalties cardíaques, com ara bé el càncer, diabetis, pressió arterial alta i deteriorament cognitiu. També val a dir que cada cop moltes més persones són les que estan conscienciades sobre el tracte cap als animals per a la producció d’aliments i l’impacte en el medi ambient.

Segons la Vegetarian Society, un vegetarià és algú que no menja cap tipus de carn, peix, marisc o subproductes que impliquin la matança d’animals. Les dietes vegetarianes contenen diversos nivells de fruites, verdures, grans, llegums, fruits secs i llavors. En canvi, una dieta vegana es pot veure com un pas més estricte del vegetarianisme. La Vegan Society defineix el veganisme com una forma de vida que intenta excloure totes les formes d’explotació i crueltat animal tant com sigui possible. Inclou l’explotació en aliments i qualsevol altre propòsit. Per tant, una dieta vegana no només exclou la carn animal, sinó també lactis, ous i ingredients derivats d’animals. 

Per ser més precisos en la distinció, aquestes són les tres diferències substancials entre tots dos termes i el que implica cada manera d’actuar a tots els nivells.

  1. Consum de productes d’origen animal

Els vegetarians no consumeixen carn ni peix, però sí que poden incloure productes d’origen animal com ous, lactis o mel en la seva dieta, segons el tipus de vegetarianisme que practiquin. En canvi, els vegans exclouen completament qualsevol aliment que provingui d’animals, inclosos tots els derivats.

  1. Enfocament ètic i estil de vida

En termes d’ètica, el vegetarianisme sol enfocar-se principalment a l’alimentació. És a dir, s’oposen a matar animals per menjar, però consideren acceptable consumir subproductes animals com llet i ous, sempre que els animals es mantinguin en condicions adequades.

El veganisme, en canvi, és una filosofia de vida que rebutja tota forma d’explotació animal, no només al menjar, sinó també a la roba, cosmètica, entreteniment i altres aspectes del dia a dia. Tot i que també hi ha molts vegetarians que comparteixen aquesta manera d’entendre i respectar els drets dels animals.  El desig d’evitar totes les formes d’explotació animal és la raó per la qual els vegans trien renunciar als lactis i els ous, productes que molts vegetarians no tenen problemes per consumir.

  1. Ús de productes no alimentaris

Els vegetarians poden utilitzar productes com cuir, llana o cosmètics testats en animals. Els vegans, per coherència amb la seva filosofia, eviten també aquests productes, optant per alternatives cruelty-free i sense components animals. 

Al llarg dels anys s’han desmuntat molts mites. El principal està relacionat amb la manca de proteïnes a les seves dietes. La veritat és que hi ha nombrosos àpats vegeterians i vegans que inclouen fonts vegetals de proteïnes, com els llegums, els fruits secs, la soja, el tofu, el seitan o els cereals integrals. Una alimentació ben planificada cobreix perfectament les necessitats proteiques.

Un altre mite més que desmuntat és que aquells que segueixen aquest tipus de dietes no tenen energia per fer esport. De fet, el tenista, Novak Djokovic, ha reconegut seguir una dieta especial per millorar-ne el rendiment físic. Lewis Hamilton, Venus Williams o Carl Lewis són altres exemples de gran èxit en les seves disciplines respectives que han seguit o segueixen al més alt nivell competitiu seguint aquest tipus de dieta.

“Ser vegà o vegetarià és molt car” és un dels mites més sonats, però no necessàriament cert. Llegums, fruites, verdures i cereals acostumen a ser més econòmics que els productes d’origen animal, ja que darrerement amb la inflació hem vist que la carn, el peix o els ous estàn extremadament cars respecte els últims anys.

Ser vegetarià o vegà no és el mateix. És a dir, si parlem sobre les diferències entre vegà i vegetarià, veiem que tots dos eviten menjar productes animals per raons que se semblen. La major diferència és el grau en què consideren que els productes animals són acceptables.

Fricandó de seitan: el guisat vegà català perfecte pel diumenge

El fricandó de seitan és una reinterpretació vegetal d’un dels guisats més tradicionals de la cuina catalana. És una versió vegetariana i adaptable a veganda que respecta la tècnica i l’essència del plat. El resultat és una mostra evident que la cuina tradicional pot adaptar-se als nous temps sense renunciar a la seva essència.

El fricandó vegetal s’ha convertit en un aliat imprescindible per a totes aquelles persones que estimen la gastronomia catalana però volen prescindir d’un element fonamental del plat, com és el cas de la carn. Es tracta d’una versió vegetariana – i fàcilment adaptable a vegana – d’un dels guisats més tradicionals del país, el fricandó de vedella amb bolets. 

Aquesta recepta del fricandó permet demostrar que es pot gaudir dels sabors de sempre amb ingredients d’origen vegetal, sense necessitat de recórrer als aliments càrnics. El plat és l’exemple perfecte de com la cuina catalana evoluciona en funció del període corresponent sense perdre la seva identitat. 

Explicació del tradicional fricandó

El fricandó clàssic és un estofat de filets fins de vedella amb un bon sofregit. Els ingredient necessaris per l’elaboració tradicional del plat son: ceba, vi, bolets de temporada i una picada final d’avellanes o ametlles, all i julivert. 

En la nova versió de seitan, la tècnica i l’ànima del plat es mantenen intactes: el que canvia de manera completament radical és la proteïna principal. El seitan, elaborat a partir de gluten de blat, té una textura ferma que aguanta molt bé les coccions llargues. 

Tanmateix, aquest aliment absorbeix els sabors del guisat, cosa que el converteix en un substitut ideal per recrear el fricandó sense utilitzar productes animals. Per als vegetarians i vegans, és una porta directa als records de diumenge a casa l’àvia, però adaptada al seu estil de vida.

Recepta del fricandó de seitan

Per preparar un fricandó de seitan apte per a vegetarians, el procés comença tallant el seitan a filets prims, d’uns mig centímetre de gruix. Aquests talls se solen enfarinar lleugerament i fregir-los en una paella amb oli d’oliva fins que quedin daurats per fora; així aconsegueixen una textura més ferma i un punt torrat que recorda el segellat de la carn. 

Un cop fregits, es reserven. A la mateixa cassola es fa el sofregit: ceba picada molt fina i, si es vol, un gra d’all, cuinats a foc suau fins que prenen un color daurat i una textura melosa. En moltes versions també s’hi incorpora una mica de concentrat de tomàquet o tomàquet ratllat, deixant-lo coure fins que el sofregit queda ben concentrat i fosc. Aquesta darrera recomanació només depèn del gust de cadascú, es completament opcional. 

El pas següent és incorporar-hi els bolets, un ingredient clau en el fricandó. Es poden utilitzar xiitakes, rossinyols, moixernons o una barreja de bolets frescos i secs rehidratats, segons la temporada. Els bolets s’afegeixen al sofregit, es deixen suar i s’hi aboca una mica de vi blanc o vi ranci, que es deixa reduir per concentrar els sabors. 

Després s’hi afegeix brou vegetal i una mica més d’aigua, es rectifica de sal i pebre, i es deixa coure a foc baix perquè tots els ingredients vagin lligant. En aquest moment es torna a posar el seitan a la cassola, deixant que faci “xup-xup” perquè es confita amb la salsa.

La picada com a element primordial al fricandó

Un element molt característic del fricandó, que també es pot mantenir en la versió vegetariana, és la picada. Tradicionalment es fa amb avellanes o ametlles torrades, pa fregit, all i julivert, tot ben picat al morter fins a obtenir una pasta espessa. Aquesta picada s’afegeix al final de la cocció, quan la salsa ja ha reduït una mica, i es deixa coure uns minuts més. 

El resultat és una salsa densa, saborosa i amb una textura vellutada que embolcalla el seitan i els bolets. Si es vol un plat completament vegà, només cal substituir el pa fregit per pa sense ingredients animals (o fins i tot prescindir-ne) i assegurar-se que el vi i el brou vegetal siguin aptes.

Importància del fricandó pels vegetarians i vegans

Per a les persones vegetarianes i veganes, el fricandó de seitan té una doble importància. 

D’una banda, els permet seguir connectades amb la cuina catalana tradicional, reproduint receptes familiars en format vegetal sense renunciar a les tècniques, als temps de cocció ni als rituals de taula. 

De l’altra, simbolitza que la gastronomia catalana és viva i capaç d’integrar noves sensibilitats: l’atenció al benestar animal, la sostenibilitat i la necessitat de reduir el consum de carn formen part del debat actual, i plats com aquest ofereixen una resposta coherent i saborosa.

Significat del fricandó

En molts casos, el fricandó de seitan es converteix en el plat estrella dels dinars de festa en famílies on conviuen persones omnívores, vegetarianes i veganes. Servit amb arròs blanc, patates al forn o una mica de pa per sucar, és un segon plat complet i nutritiu, ric en proteïnes vegetals i amb tot el caràcter de la cuina casolana catalana.

En definitiva, el fricandó de seitan és la prova que el receptari tradicional pot ser reinterpretat sense perdre’n l’essència. Permet que persones veganes participin plenament de l’imaginari gastronòmic del país, no com a convidades “aparte” sinó com a protagonistes d’un plat que ja es pot considerar part del nou clàssic català.